Košice

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Košice
Escut deKošice
(En detall)
Localització
Košice situat respecte Eslovàquia
Košice
Catedral de Košice
Catedral de Košice
Estat
• Regió
Eslovàquia Eslovàquia
Košice
Superfície 6.751,9 km²
Altitud Mitjana 206 msnm
Població (2013)
  • Densitat
239.797 hab.
35,52 hab/km²
Coordenades 48° 43′ 12″ N, 21° 15′ 29″ E / 48.72000°N,21.25806°E / 48.72000; 21.25806Coord.: 48° 43′ 12″ N, 21° 15′ 29″ E / 48.72000°N,21.25806°E / 48.72000; 21.25806
Codi postal 04000
Zona horària UTC+1
Prefix telefònic + 42155
Fundació 1230
Web

Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia. Comptava amb 239.797 habitants en l'any 2013, i és la segona ciutat més gran d'Eslovàquia després de la capital, Bratislava.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Estela amb l'escut d'armes de la vila i la catedral de fons.

El primer document escrit que fa menció de l'establiment d'una comunitat data del 1230 amb el nom de Villa Cassa.[1] Les altres formes antigues trobades relacionades amb el nom de Košice són Cassa, Kassa o Kossa. L'origen no és conegut, però l'explicació més probable seria que el lloc tingués un nom d'origen eslau que es podria traduir per «Gent de Koša», on Koša seria el cognom d'una família. La conca de Košice ja estava habitada a l'època de la colonització hongaresa i després alemanya, però els nouvinguts haurien pres el nom de les poblacions locals. A continuació, els administradors alemanys de la vila transformaren el nom en Kaschau i els hongaresos en Kassa. La forma llatinitzada Cassòvia i el seu adjectiu cassovès provindria del Renaixement i de l'Humanisme.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situació[modifica | modifica el codi]

Košice es troba en una depressió oberta cap al sud en què flueix el riu Hornád, un subafluent del Tisza. Està envoltada per les muntanyes de Čierna Hora al nord i els turons de Volovské Vrchy a l'oest, aquestes dues formacions forment part del conjunt de les muntanyes Metal·líferes Eslovaques. A l'est, els turons de Slanec tanquen la depressió.

L'altitud mitjana del territori de la vila és de 208 m, el punt més baix situat a 184 m a la vora del Hornád i el més elevat a 851 m a la cima del turó anomenat Vysoký Vrchk.[k 1] Les zones construïdes es troben a la depressió a una alçada mitjana de 200 m, només alguns pocs barris perifèrics estan construïts als vessants dels turons, a una alçada de 300 m. La superfície de la ciutat és de 24.382 ha, de les quals 9.270 (38%) eren el 2003 terres agrícoles.[k 1] Al nord i a l'oest, als massissos de Volovské Vrchy i Čierna Hora, la vila té 19.432 ha de boscos que sobrepassen els seus límits administratius, per la qual cosa es converteix en el segon propietari forestal d'Europa central no estatal després de la ciutat de Viena.

Relacions internacionals[modifica | modifica el codi]

Representacions diplomàtiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha a Košice 7 consolats. El consolat general d'Hongria es troba al carrer Hlavná; els sis altres consulats són els de Bèlgica, Espanya, Turquia, Rússia, Mongòlia i Alemanya.

França i la República Txeca hi compten amb un centre cultural, l'Alliance française de Košice i el Centre Txec de Košice.

Euroregions[modifica | modifica el codi]

Košice juga un paper important en la cooperació regional transnacional amb la seva condició de seu d'oficina nacional de l'Euroregió Carpats, i d'ençà l'1 de desembre de 2000, un dels pols de l'Euroregió bipolar de Košice-Miskolc.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Monument al carrer Hlavná.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Košice Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta cartographicinfo


Precedit per:
PortugalGuimarães
EslovèniaMaribor
Capital Europea de la Cultura
juntament amb Marsella (França)

2013
Succeït per:
FinlàndiaUmeå
LetòniaRiga


  1. «Short History of Kosice» (en en, sk). [Consulta: 19 febrer 2010].
  2. Ondrej Halaga. «Názov mesta a jeho pôvod» (en sk). [Consulta: 5 març 2010].