Viena
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Viena (desambiguació)». |
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
 |
|||||
| Estat • Estat |
AUS Estat de Viena |
||||
| Superfície | 415 km² | ||||
| Altitud | 190 m | ||||
| Població (2009) • Densitat |
1.680.266 hab. 4.048,83 hab/km² |
||||
| Coordenades | 48° 12′ 30″ N 16° 22′ 23″ E | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Michael Häupl |
||||
| Zona horària | +1 | ||||
| Web | |||||
Viena (en alemany Wien [viːn], en hongarès Bécs, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní (llengua) Vidnya; serbocroat: Beč) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien). Està situat a l'est del país, prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Viena està envoltada per l'estat federal de Baixa Àustria. Amb una població d'uns 1,6 milions d'habitants, Viena és la ciutat més gran d'Àustria, així com el seu centre cultural i polític.
És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d'altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, així com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Cada any, l'1 de gener s'hi celebra el Concert d'Any Nou de Viena.
La ciutat té una llarga història, ja que és una de les capitals més antigues d'Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el segle XIX fou una de les grans capitals musicals del món i a començaments del segle XX meca de la filosofia i el debat polític d'occident, així com un dels principals centres culturals mundials.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom es creu que provés de la paraula romana Vindobona, nom d'origen celta que significa ciutat blanca.
[edita] Història
[edita] Antiguitat
Els primers assentaments humans a l'actual Viena són d'origen celta (al voltant del 500 aC), posteriorment germànics, i amb l'expansió de l'imperi romà cap al nord el segle I aC, s'adhereix a aquest l'any 13 aC. El riu Danubi, així com els Alps, serveix llavors de límit natural entre bàrbars i romans, i Vindobona serveix des de llavors i fins a la caiguda de Roma (any 476 dC) com a punt de defensa de l'imperi. La ciutat neix com a campament de l'exèrcit romà, per controlar la província de Pannonia, en el qual s'assenten diferents unitats, d'entre les quals destaca la Legio X Gemina, que hi va romandre des de l'any 106 fins a finals del segle IV, ja que la zona va ser ocupada per pobles germànics en època de Gracià i de Teodosi I.
[edita] Edat Mitjana
Amb les invasions bàrbares és ocupada per àvars i magiars. Carlemany conquereix la ciutat el segle IX i la bateja amb el nom d'Ostmark (la marca de l'est). Durant l'alta edat mitjana Viena és un important aliat de la Ciutat del Vaticà i punt d'abastament d'armes i vitualles per a l'empresa de les Croades. El 1237 les muralles de Viena van assolir l'extensió que conservarien fins a la seva desaparició el 1857.
Al segle XIII, Viena estigué sota l'amenaça de l'imperi Mongol, que s'estenia al llarg de l'actual Rússia i la Xina. Tanmateix, a causa de la mort del seu líder, Ogodei, l'exèrcit mongol retrocedí de la frontera europea, i no va tornar. Va ser capital d'Hongria amb Maties Corví.
Viena va ser la llar de la dinastia Babenberg, i el 1440, es va convertir en la ciutat residència de la dinastia dels Habsburg. Llavors el temps la va fer créixer fins a convertir-se en la capital del Sacre Imperi Romà Germànic i un centre cultural per a les arts i la ciència, la música i la gastronomia.
[edita] Edat Moderna
Des de la caiguda de Constantinoble a mans otomanes (1453), hi ha un interès creixent de l'imperi Turc sobre Viena, ja que era la clau per conquerir els altres països d'Europa, interès que es fa més notable durant el període del sultà turc Solimà I el Magnífic. Però els seus esforços van fracassar i els austríacs van sortir victoriosos dels diferents setges que van sotmetre a la ciutat, el primer el 1529, malgrat que inicialment els defensors de la ciutat només van rebre el suport poc entusiasta dels seus veïns alemanys. L'exèrcit turc estava mal equipat per a un setge i la seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà es va retirar a finals d'octubre i no va poder reprendre el setge a la seva tornada el 1532, quan va trobar els defensors amb el suport d'un gran exèrcit sota el comandament de l'emperador Carles V.
Entre el primer i el segon setge turc, les instal·lacions defensives van ser reforçades i es van modernitzades constantment. Això va portar com a conseqüència que s'haguessin d'ampliar una i altra vegada els espais lliures davant els bastions per utilitzar-los com a camp de tir. El 1529 aquests espais incloïen 90 m que, a partir de 1683, van ser eixamplats a 450 m. Fins al 1858 no es va construir cap edifici en aquesta esplanada.
El segon setge es va produir el 1683, en l'anomenada Batalla de Viena, i va marcar el començament del declivi de l'Imperi Otomà a Europa. Va ser iniciat pel gran visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per reforçar la seva posició inestable i va tractar d'aconseguir-ho en una campanya contra l'emperador Leopold I. Els turcs van avançar amb força aclaparadora, van assetjar la ciutat el 16 de juliol, però la seva falta d'artilleria de setge va permetre a Leopold reunir un exèrcit addicional format per tropes austríaques, alemanyes i poloneses, que van derrotar a les forces turques, en una batalla deslliurada davant dels murs de la ciutat el 12 de setembre i que també es coneix com a Batalla de Kahlenberg.
_058.jpg)
Durant el segle XVIII, els Habsburg, que havien convertit la ciutat en la seva capital des de 1556, van veure com la seva importància s'augmentava amb l'expansió per la vall del Danubi. Es va convertir en un nucli principal del Barroc europeu gràcies a la construcció d'importants obres arquitectòniques i creacions musicals. El 1800, abans de les guerres napoleòniques, la ciutat comptava amb 231.900 habitants.
Des del setge de 1683, moment en que van ser destruïdes nombroses ciutats petites que hi havia a l'exterior de la muralla, al terreny ondulat situat davant la ciutat es van alçar els nombrosos palaus amb jardins. El punt de partida va ser el projecte del palau reial de Schönbrunn, elaborats per Johann Bernhard Fischer von Erlach. Cap a 1720 es comptaven 200 residències rurals. El príncep Eugeni de Savoia havia adquirit el 1693 la parcel·la més bella i una de les més grans amb els primers ingressos que li havien arribat. Allà després de quaranta anys de treball, va aixecar el Palau Belvedere amb els seus espaiosos jardins.
[edita] Era napoleònica
Després de la derrota austríaca en mans de Napoleó Bonapart el 1809 (batalla de Wagram), aquest últim s'allotja al palau de Schönbrunn, a Viena, on -ironies de la història- amb prou feines uns anys enrere s'havien allotjat Lluís XVI i Maria Antonieta, filla de Maria Teresa i Francesc I, emperadors d'Àustria. Durant aquesta estada, França i Àustria s'alien, i Napoleó es casa Maria Lluïsa, també filla dels emperadors d'Àustria.
Metternich, canceller austríac en aquesta època, canvia Àustria al bàndol antinapoleònic després de la derrota francesa a Rússia. Després de la derrota definitiva de Napoleó, se celebra el Congrés de Viena, una conferència internacional convocada per tal de restablir les fronteres d'Europa. La reunió es va dur a terme de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, el que li permet a Àustria conservar gran part dels seus territoris malgrat haver estat aliada amb Napoleó, i a partir de llavors, Viena, per mitjà del canceller Metternich, es convertiria en l'eix de la política de l'Europa continental durant els següents 30 anys.
[edita] Imperi Austrohongarès
Durant el segle XIX, sobretot en la segona meitat, Viena va iniciar un enlairament demogràfic, acompanyat de reformes urbanístiques, que la van convertir en una gran ciutat, multiplicant en un segle la seva població per deu.
El 1857, s'enderrocaren les muralles per decret de Francesc Josep I d'Àustria, obrint-se una nova avinguda, la Ringstrasse, on es van construir importants edificis, com l'Òpera, la Universitat, l'Ajuntament, el Parlament, la Borsa i els museus d'història de l'art i història natural.
La derrota d'Àustria en la guerra austroprussiana el 1866 i la posterior annexió dels estats alemanys a Prússia van convertir la unificada Alemanya en un perill per a Àustria, per la qual cosa aquesta última es va haver d'aliar amb Hongria en el que es coneix com la "política de compensació" o Ausgleichpolitik.
Així doncs, després del Compromís austrohongarès de 1867, Viena es va convertir en la capital de l'Imperi Austrohongarès i en un centre cultural, artístic, polític, industrial i financer de primer ordre mundial. Després aquesta aliança, Àustria prossegueix sumant-ne d'altres i a finals del segle XIX l'imperi incloïa els actuals països d'Àustria, Hongria, Eslovàquia, República Txeca, la Galítsia polonesa, la Transilvània romanesa, la Bucovina i la Rutènia ucraïneses, Croàcia, Bòsnia, Hercegovina, Eslovènia i el Trentino - Tirol del Sud italià.
Viena assoleix el seu màxim demogràfic el 1916 amb 2.239.000 habitants, i és la tercera ciutat més gran d'Europa. Aquest és el període cultural més gloriós de la monarquia dels Habsburg, amb Francesc Josep I regint l'imperi (període 1848-1916). També és l'època dels sumptuosos valsos vienesos a l'Òpera Nacional de Viena (Wiener Staatsoper), grans carruatges passejant per la Ringstrasse i la Kärntner Strasse, així com dels típics cafès vienesos.
De l'època destaquen intel·lectuals, com Sigmund Freud en la psicoanàlisi i Otto Bauer en el camp del pensament polític, principal exponent de l'austromarxisme, idees que calarien fort en la societat vienesa, doncs ja el 1895 el govern municipal estaria en mans del partit socialcristià, precursor del partit socialista. Tampoc no s'ha d'oblidar en el pla artístic el moviment modernista, la Secessió de Viena, amb Gustav Klimt com a principal exponent a la pintura, Coloman Moser en el grafisme i Joseph Maria Olbrich i Josef Hoffman en l'arquitectura. Contrari a aquests destacaria així mateix Adolf Loos amb el seu racionalisme arquitectònic. Tanmateix, la Primera Guerra Mundial i la posterior derrota austrohongaresa truncarien gran part d'aquesta esplendor.
Després de l'assassinat de l'arxiduc hereu Francesc Ferran i la seva esposa, Sofia Chotek, a Sarajevo, en mans del terrorista serbobosnià Gavrilo Princip, i davant de l'aclaparadora evidència de la participació dels serveis d'intel·ligència serbis en el complot, la monarquia dual declara la guerra a Sèrbia, a la qual se li alien Alemanya i Turquia i que, davant de l'oposició de França, Anglaterra i Rússia, esdevé en la Primera Guerra Mundial. A l'octubre de 1918, Àustria-Hongria derrotada i els seus aliats, esclata la revolució a Viena que demana la dissolució de la monarquia i la independència austríaca; seria el final de la monarquia dels Habsburg que governava el país des de 1278.
[edita] La República d'Àustria
Viena es va convertir, després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye, en la capital de la petita República d'Àustria, reduïda a la seva mida actual, sofrint un important revés demogràfic, econòmic i polític. Malgrat tot, en aquesta època va continuar l'activitat intel·lectual amb el Cercle de Viena (der Wiener Kreis), considerat per molts el grup d'intel·lectuals més influents del segle XX a Europa, entre els quals destaquen Karl Popper, Moritz Schlick i Ludwig Wittgenstein en la filosofia positivista lògica (Logischer Empirismus).
Durant el període democràtic, que va durar des de la constitució de la República el 1919 fins a la dictadura d'Engelbert Dollfuss el 1934, la ciutat va estar governada pel partit socialista, la qual cosa li va valer el sobrenom de la "Viena roja". La ciutat va ser escenari de la Guerra Civil d'Àustria de 1934, quan el Canceller Engelbert Dollfuss va enviar a l'exèrcit austríac a bombardejar habitatges civils ocupats per la milícia socialista.
[edita] El III Reich
La importància cultural vienesa es mantindria fins a 1938, que el país va ser envaït, i posteriorment annexionat per l'Alemanya nazi. L'esmentada annexió, coneguda com l'Anschluss, estava prohibida als tractats de pau i va ser la primera de les expansions amb l'objectiu d'unificar en un sol Estat tots els alemanys, sota un sol lideratge (ein Reich, ein Volk, ein Führer). A la ciutat, que va passar a ser capital de la província d'Ostmark, Hitler va pronunciar, el 14 de març de 1938, el seu primer gran discurs als vienesos des del balcó central del Palau d'Hofburg, discurs que és considerat un dels més emotius del dictador i de major aclamació per la seva massiva audiència a causa de l'eufòria que l'annexió d'Àustria al Tercer Imperi Germànic (Dritte Reich) va causar en part de la població. Per legitimar la invasió es va celebrar un referèndum el 10 d'abril que va resultar favorable a l'Anschluss amb un 99,73%, si bé mancava de garanties democràtiques.
Durant la Segona Guerra Mundial, Viena va sofrir els indiscriminats bombardeigs aeris nord-americans que van destruir bona part del patrimoni històric (la catedral gòtica de Sant Esteve, l'òpera de Viena, els ponts del Danubi, entre d'altres), el qual va ser reconstruït després de la contesa. El maig de 1945 Viena és presa per l'exèrcit soviètic, els quals, juntament amb francesos, nord-americans i anglesos, després l'ocuparien durant els 10 anys posteriors sota un sistema d'ocupació quatripartit a la ciutat, similar al de Berlín.
[edita] Postguerra
Quan el 1948 es va produir el bloqueig de Berlín, Viena és convertí en encara més vulnerable perquè no tenia cap aeroport al sector occidental. Tanmateix, malgrat els temors, els soviètics no bloquejaren Viena. Alguns han argumentat que això es devia a que l'Acord de Potsdam va donar per escrit els drets d'accés al sector occidental, mentre que tal garantia per escrit no s'havia donat respecte a Berlín. La veritable raó, però, sempre seguirà sent una qüestió d'especulació. Durant els 10 anys d'ocupació estrangera, Viena es va convertir en un llit calent per l'espionatge entre els blocs occidental i oriental. L'atmosfera de quatre poders vienesa és capturada en la novel·la de Graham Greene El tercer home i per la pel·lícula que se'n va fer.
A la dècada del 1970, el Canceller d'Àustria Bruno Kreisky inaugurà el Centre Internacional de Viena, una nova àrea de la ciutat creada per albergar les institucions internacionals. Viena ha recuperat una part de la seva antiga rellevància internacional en acollir varies organitzacions internacionals, com les Nacions Unides (ONUDI, ONUV, OTPCE i ONUDD), l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, l'Organització de Països Exportadors de Petroli i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.
[edita] Política
Viena és, per tradició, una ciutat de forts debats d'idees polítiques, orígen de a Socialdemocràcia durant la segona dècada del segle XIX (veure Otto Bauer). Després de la Segona Guerra Mundial, la preferència dels vienesos s'ha inclinat generalment cap al centre-esquerra del SPÖ (Sozial- Demokratische Partei Österreichs), el Partit Socialdemòcrata d'Àustria, partit de l'actual alcalde de la ciutat, Michael Häupl. Així mateix, i essent Viena una ciutat cosmopolita, partits nacionalistes d'ultra dreta, com el FPÖ (Freiheitliche Partei Österreichs) que liderava Jörg Haider, no poseeixen major presència electoral a Viena, sino més aviat a les províncies del sud, com Caríntia (Kärnten) i Estíria (Steiermark).
[edita] Urbanisme
Establerta inicialment a alguns quilòmetres de la riba del Danubi, sobre sa riba dreta, Viena se'n mantingué allunyada a fi de protegir-se de les seves crescudes. En ser canalitzat el riu entre els segles XVIII i XIX la ciutat pogué finalment acostar-s'hi, i posteriorment estendre's per la seva riba esquerra. Tot i això, una important asimetria hi persisteix, amb la riba esquerra acollint només 200.000 habitants.
Un altre factor determinant en l'urbanisme de Viena fou el seu paper de ciutat fronterera del món cristià durant diversos segles, pel qual Viena restà durant molt de temps encerclada per fortificacions que expliquen la densitat de son teixit urbà central. Sa darrera muralla, desmantellada a mitjans del segle XIX, fou reemplaçada per una sèrie d'avingudes concèntriques conegudes sota el nom de Ring («anell» en alemany).
[edita] Divisió administrativa
La ciutat de Viena està dividida en 23 districtes o barris.
|
|
[edita] Clima
.PNG)
Viena presenta un clima continental, prop de la vall del Danubi, influenciat per la seva situació propera als Alps. La temperatura mitjana anual és de 9,5°C, amb una important oscil·lació anual però, escassa en quant a la diària. Les precipitacions són de 644 mm, sense mesos secs, però amb un màxim a l'estiu.
Els hiverns són mol freds, amb temperatures mitjanes en torn als 0°C i freqüents gelades i nevades, amb rècords de -25°C. Els estius són suaus i humits; les temperatures, si bé no són càlides, poden superar els 35°C en algunes ocasions. La tardor i la primavera són molt variables en quant a temperatures, i amb precipitacions relativament abundants.
 Temperatures i precipitacions mitjanes de Viena  |
|||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
| Mitjana més altes °C (°F) | 2 (36) |
4 (39) |
9 (49) |
14 (57) |
19 (67) |
22 (72) |
25 (77) |
23 (73) |
19 (66) |
14 (57) |
7 (44) |
4 (39) |
|
| Mitjana més baixes °C (°F) | -3 (27) |
-2 (28) |
2 (35) |
5 (41) |
9 (49) |
13 (55) |
15 (59) |
15 (59) |
11 (52) |
6 (43) |
2 (35) |
-1 (30) |
|
| Precipitació mm (inches) | 38 (1.5) |
43 (1.69) |
40 (1.57) |
51 (2.01) |
61 (2.4) |
74 (2.91) |
64 (2.52) |
58 (2.28) |
46 (1.81) |
41 (1.61) |
51 (2.01) |
43 (1.69) |
600 (23,62) |
| Font: World Weather Information Service [1] 2008-01-06 | |||||||||||||
[edita] Demografia
La població de Viena és de 1.680.266 (2009), de les quals el 80% són austríacs i el 20% restant d'altres països, predominant turcs i ciutadans de països que van formar part de l'Imperi Austrohongarès (croats, eslovens, bosnians, hongaresos, eslovacs). La població vienesa ha augmentat des de 1988, sobretot en els últims anys, com a conseqüència de la immigració. L'àrea metropolitana, que s'estén per terres de la Baixa Àustria, compta amb una població de prop de 2.500.000 habitants.
La ciutat, fundació romana, va cobrar importància amb l'assentament dels Habsburg en convertir-se en la capital del seu imperi. Durant l'Edat Mitjana i els segles XVI i XVII, la població va augmentar lentament a causa de les epidèmies i els setges. El segle XVIII va ser un període més tranquil i el 1790 ja va assolir els 200.000 habitants. El segle XIX va suposar per a la ciutat un creixement demogràfic sense precedents, concorde a la posició que el seu estat assolia a Europa. El 1850, amb 551.300 habitants, ja havia passat a Moscou i Sant Petersburg, i a mitjan la dècada dels 70 ja superava el milió d'habitants.
El 1910, la capital austrohongaresa era la tercera ciutat d'Europa, després de París i Londres, i lleugerament per sobre de Sant Petersburg i Berlín, comptant amb 2.083.630 habitants, que s'estima eren 2.239.000 el 1916, durant la Primera Guerra Mundial. El desmembrament d'Àustria-Hongria va suposar un revés demogràfic i la població ha anat sofrint alts i baixos des de llavors però amb una línia marcadament descendent, situant-se sempre per sota dels 2.000.000 i trobant-se sense variacions significatives des de 1951. En els últims anys hi ha hagut un repunt demogràfic afavorit per la integració dels països d'Europa de l'Est en la Unió Europea.
|
|
|
[edita] Llocs d'interès
| Centre Històric de Viena* | |
|---|---|
| Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO | |
-Stephansdom_Vienna_July_2008_(31).jpg) |
|
| Centre Històric de Viena
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteri | ii,iv,vi |
| Referència | 1033 |
| Regió** | Europa |
| Coordenades | |
| Història de la inscripció | |
| Inscripció | 2001 |
| * Nom a la llista del Patrimoni de la Humanitat. ** Segons les regions de la UNESCO. |
|
- La catedral gòtica de Sant Esteve (Stephansplatz) i la Karlskirche.
- L'Ajuntament (Rathaus), el Parlament, i el Burgtheater.
- El Prater, amb la roda de la fortuna o sínia gegant més antiga del món.
- Els carrers Kärtnerstrasse i Gravin, amb els negocis de moda de les marques més prestigioses (i cares) i agradables cafès i bistros (com el cafè de l'Hotel Sacher, origen del pastís o pastís "Sacher")
- Palau de Schönbrunn (Bella font en alemany).
- Palau Belvedere.
- Palau Imperial de Hofburg (La Cort en alemany) , el Museu d'Etnologia (Museum für Völkerkunde) alberga el controvertit Plomall de Moctezuma, penúltim emperador asteca).
- L'Església Votiva (Votivkirche), que alberga l'altar de la Verge de Guadalupe més gran fora de Mèxic.
- Museus: el Museumsquartier, amb tres museus d'art modern amb el millor de la pintura de Gustav Klimt i Kokoschka; Museu d'Història de l'Art, i Museu d'Història Natural (Kunst- i Naturhistorisches Museum, respectivament); Galeria de la Acadèmia de Belles Arts
- Hundertwasserhaus, que mostra l'arquitectura avantguardista de l'arquitecte austríac Hundertwasser.
- L'escola espanyola de equitació (Spanische Hofreitschule)
- El mont Kahlenberg, part dels Boscos de Viena (Wiener Wald), amb el mirador més espectacular del riu Danubi al seu pas per Viena
- Grinzing, zona de Heurigen, tavernes típiques vieneses per a degustar bons vins de Döbling, Burgenland o del Weinviertel, així com de carns fredes i embotits de la regió.
[edita] Referències
- ↑ «Weather Information for Vienna». World Weather Information Service. [Consulta: January 6 2008].
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de la ciutat de Viena (institucional, en alemany i anglès)
- Portal de la ciutat de Viena (alemany i anglès)
- Transports públics de Viena (alemany)
- Casal català de Viena
| Estats d'Àustria |  |
|---|---|
.PNG){kind=small} Alta Àustria · .svg){kind=small} Baixa Àustria ·  Burgenland · .svg){kind=small} Caríntia · .svg){kind=small} Estíria · .svg){kind=small} Salzburg ·  Tirol · .svg){kind=small} Viena · .svg){kind=small} Vorarlberg |
 |
Aquest article és un esborrany sobre Àustria. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
