Viena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Viena (desambiguació)».
Viena
Wien
Bandera de Viena Escut de Viena
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Viena dins d'Àustria
Viena
Viena
Estat
• Estat
Austria Àustria (AT-9)
Estat de Viena
Superfície 415 km²
Altitud 190 msnm
Població (2009)
  • Densitat
1.680.266 hab.
4.048,83 hab/km²
Coordenades 48° 12′ 30″ N, 16° 22′ 23″ E / 48.20833°N,16.37306°E / 48.20833; 16.37306Coord.: 48° 12′ 30″ N, 16° 22′ 23″ E / 48.20833°N,16.37306°E / 48.20833; 16.37306
Dirigents:
• Alcalde:
• Primer Tinent d'Alcalde:
• Segon Tinent d'Alcalde:

Michael Häupl (SPÖ)
Maria Vassilakou (Die Grünen)
Renate Brauner (SPÖ)
Zona horària +1
Web

Viena (en alemany Wien [viːn], en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien). Està situada a l'est del país, prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Està envoltada per l'Estat federat de Baixa Àustria. Amb una població d'1.712.903 habitants (2010), Viena és la ciutat més gran, centre cultural i polític d'Àustria. L'àrea metropolitana compta amb 2,4 milions d'habitants, població similar a la de la ciutat el 1914. La llengua oficial és l'alemany.

És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, així com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Cada any, l'1 de gener s'hi celebra el Concert d'Any Nou de Viena.

La ciutat té una llarga història, ja que és una de les capitals més antigues d'Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el segle XIX fou una de les grans capitals musicals del món i a començaments del segle XX meca de la filosofia i el debat polític d'occident, així com un dels principals centres culturals mundials. El 2001, el centre de la ciutat va ser designat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.[1]

A part de ser considerada com la Ciutat de la Música,[2] pel seu ric llegat musical, Viena també és coneguda com "La Ciutat dels Somnis", ja que va ser la llar de Sigmund Freud,[3] neuròleg considerat el pare del psicoanàlisi i la interpretació dels somnis.

Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de celtes i romans que es transformen en una ciutat medieval i barroca esdevenint la capital de l'Imperi Austro-Hongarès. És ben conegut per interpretar un paper essencial com a centre de música líder a Europa, a partir de la gran època del classicisme vienès a través de la primera part del segle XIX. El centre històric de Viena, és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, així com la Ringstraße de finals del segle XIX plena de grans edificis, monuments i parcs.[4]

Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món: En un estudi de 2005 a 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc(empatada amb Vancouver, Canadà) i en l'enquesta de 2011 sobre 140 ciutats Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne).[5][6][7] Durant tres anys consecutius (2009-2011), la consultoria de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seva enquesta anual sobre la "qualitat de vida" duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.[8][9][10]

Cada any des de 2005, Viena ha estat el número u mundial de destinació de congressos i convencions internacionals.[11] la ciutat atrau prop de cinc milions de turistes l'any.[12]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom es creu que provés de la paraula romana Vindobona, nom d'origen celta que significa "ciutat blanca". El seu nom és cèltic, i procedeix, com les distintes Vienas, Vianas o Veanas que estan distribuïdes per Europa de la paraula beann (muntanya, pujol o cim). A diversos diccionaris de llengües cèltiques es veu aquesta paraula: beann en gaèlic escocès significa pic /punta, o cim, en irlandès protogaèlic, molt més pròxim al celta original, és benn

Història[modifica | modifica el codi]

Ruïnes romanes a la Michaelerplatz.

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments humans a l'actual Viena són d'origen celta (al voltant del 500 aC), posteriorment germànics, i amb l'expansió de l'imperi romà cap al nord el segle I aC, s'adhereix a aquest l'any 13 aC. El riu Danubi, així com els Alps, serveix llavors de límit natural entre bàrbars i romans, i Vindobona serveix des de llavors i fins a la caiguda de Roma (any 476 dC) com a punt de defensa de l'imperi. La ciutat neix com a campament de l'exèrcit romà, per controlar la província de Pannonia, en el qual s'assenten diferents unitats, d'entre les quals destaca la Legió X Gemina, que hi va romandre des de l'any 106 fins a finals del segle IV, ja que la zona va ser ocupada per pobles germànics en època de Gracià i de Teodosi I.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Amb les invasions bàrbares és ocupada per àvars i magiars. Carlemany conquereix la ciutat el segle IX i la bateja amb el nom d'Ostmark (la marca de l'est). Durant l'alta edat mitjana Viena és un important aliat de la Ciutat del Vaticà i punt d'abastament d'armes i vitualles per a l'empresa de les Croades. El 1237 les muralles de Viena van assolir l'extensió que conservarien fins a la seva desaparició el 1857.

Al segle XIII, Viena estigué sota l'amenaça de l'imperi Mongol, que s'estenia al llarg de l'actual Rússia i la Xina. Tanmateix, a causa de la mort del seu líder, Ogodei, l'exèrcit mongol retrocedí de la frontera europea, i no va tornar. Va ser capital d'Hongria amb Maties Corví.

Viena va ser la llar de la dinastia Babenberg, i el 1440, es va convertir en la ciutat residència de la dinastia dels Habsburg. Llavors el temps la va fer créixer fins a convertir-se en la capital del Sacre Imperi Romà Germànic i un centre cultural per a les arts i la ciència, la música i la gastronomia.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Viena el 1609, entre els dos setges otomans

Des de la caiguda de Constantinoble a mans otomanes (1453), hi ha un interès creixent de l'imperi Turc sobre Viena, ja que era la clau per conquerir els altres països d'Europa, interès que es fa més notable durant el període del sultà turc Solimà I el Magnífic. Però els seus esforços van fracassar i els austríacs van sortir victoriosos dels diferents setges que van sotmetre a la ciutat, el primer setge el 1529, malgrat que inicialment els defensors de la ciutat només van rebre el suport poc entusiasta dels seus veïns alemanys. L'exèrcit turc estava mal equipat per a un setge i la seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà es va retirar a finals d'octubre i no va poder reprendre el setge a la seva tornada el 1532, quan va trobar els defensors amb el suport d'un gran exèrcit sota el comandament de l'emperador Carles V.

Entre el primer i el segon setge turc, les instal·lacions defensives van ser reforçades i es van modernitzades constantment. Això va portar com a conseqüència que s'haguessin d'ampliar una vegada i una altra els espais lliures davant els bastions per utilitzar-los com a camp de tir. El 1529 aquests espais incloïen 90 m que, a partir de 1683, van ser eixamplats a 450 m. Fins al 1858 no es va construir cap edifici en aquesta esplanada.

El segon setge es va produir el 1683 i va marcar el començament del declivi de l'Imperi Otomà a Europa. Va ser iniciat pel gran visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per reforçar la seva posició inestable i va tractar d'aconseguir-ho en una campanya contra l'emperador Leopold I. Els turcs van avançar amb força aclaparadora, van assetjar la ciutat el 16 de juliol, però la seva falta d'artilleria de setge va permetre a Leopold reunir un exèrcit addicional format per tropes austríaques, alemanyes i poloneses, que van derrotar a les forces turques, en una batalla deslliurada davant dels murs de la ciutat el 12 de setembre i que també es coneix com a Batalla de Kahlenberg.

Vista de Viena el 1758, per Canaletto.

Durant el segle XVIII, els Habsburg, que havien convertit la ciutat en la seva capital des de 1556, van veure com la seva importància s'augmentava amb l'expansió per la vall del Danubi. Es va convertir en un nucli principal del Barroc europeu gràcies a la construcció d'importants obres arquitectòniques i creacions musicals. El 1800, abans de les guerres napoleòniques, la ciutat comptava amb 231.900 habitants.

Des del setge de 1683, moment en què van ser destruïdes nombroses ciutats petites que hi havia a l'exterior de la muralla, al terreny ondulat situat davant la ciutat es van alçar els nombrosos palaus amb jardins. El punt de partida va ser el projecte del palau reial de Schönbrunn, elaborats per Johann Bernhard Fischer von Erlach. Cap a 1720 es comptaven 200 residències rurals. El príncep Eugeni de Savoia havia adquirit el 1693 la parcel·la més bella i una de les més grans amb els primers ingressos que li havien arribat. Allà després de quaranta anys de treball, va aixecar el Palau Belvedere amb els seus espaiosos jardins.

Era napoleònica[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota austríaca en mans de Napoleó Bonapart el 1809 (batalla de Wagram), aquest últim s'allotja al palau de Schönbrunn, a Viena, on -ironies de la història- amb prou feines uns anys enrere s'havien allotjat Lluís XVI i Maria Antonieta, filla de Maria Teresa i Francesc I, emperadors d'Àustria. Durant aquesta estada, França i Àustria s'alien, i Napoleó es casa Maria Lluïsa, també filla dels emperadors d'Àustria.

Metternich, canceller austríac en aquesta època, canvia Àustria al bàndol antinapoleònic després de la derrota francesa a Rússia. Després de la derrota definitiva de Napoleó, se celebra el Congrés de Viena, una conferència internacional convocada per tal de restablir les fronteres d'Europa. La reunió es va dur a terme de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, el que li permet a Àustria conservar gran part dels seus territoris malgrat haver estat aliada amb Napoleó, i a partir de llavors, Viena, per mitjà del canceller Metternich, es convertiria en l'eix de la política de l'Europa continental durant els següents 30 anys.

Imperi Austrohongarès[modifica | modifica el codi]

La catedral de Sant Esteve al voltant de 1830

Durant el segle XIX, sobretot en la segona meitat, Viena va iniciar un enlairament demogràfic, acompanyat de reformes urbanístiques, que la van convertir en una gran ciutat, multiplicant en un segle la seva població per deu.

El 1857, s'enderrocaren les muralles per decret de Francesc Josep I d'Àustria, obrint-se una nova avinguda, la Ringstraße, on es van construir importants edificis, com l'Òpera, la Universitat, l'Ajuntament, el Parlament, la Borsa i els museus d'història de l'art i història natural.

La derrota d'Àustria en la guerra austroprussiana el 1866 i la posterior annexió dels estats alemanys a Prússia van convertir la unificada Alemanya en un perill per a Àustria, per la qual cosa aquesta última es va haver d'aliar amb Hongria en el que es coneix com la "política de compensació" o Ausgleichspolitik.

Així doncs, després del Compromís austrohongarès de 1867, Viena es va convertir en la capital de l'Imperi Austrohongarès i en un centre cultural, artístic, polític, industrial i financer de primer ordre mundial. Després aquesta aliança, Àustria prossegueix sumant-ne d'altres i a finals del segle XIX l'imperi incloïa els actuals països d'Àustria, Hongria, Eslovàquia, República Txeca, la Galítsia polonesa, la Transilvània romanesa, la Bucovina romanesa i ucraïnesa, la Rutènia ucraïnesa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia i el Trentino - Tirol del Sud italià.

Viena assoleix el seu màxim demogràfic el 1916 amb 2.239.000 habitants, i és la tercera ciutat més gran d'Europa. Aquest és el període cultural més gloriós de la monarquia dels Habsburg, amb Francesc Josep I regint l'imperi (període 1848-1916). També és l'època dels sumptuosos valsos vienesos a l'Òpera Nacional de Viena (Wiener Staatsoper), grans carruatges passejant per la Ringstraße i la Kärntner Strasse, així com dels típics cafès vienesos.

Residència d'hivern dels Habsburg

De l'època destaquen intel·lectuals, com Sigmund Freud en la psicoanàlisi i Otto Bauer en el camp del pensament polític, principal exponent de l'austromarxisme, idees que calarien fort en la societat vienesa, car ja el 1895 el govern municipal estaria en mans del partit socialcristià, precursor del partit socialista. Tampoc no s'ha d'oblidar en el pla artístic el moviment modernista, la Secessió de Viena, amb Gustav Klimt com a principal exponent a la pintura, Coloman Moser en el grafisme i Joseph Maria Olbrich i Joseph Hoffman en l'arquitectura. Contrari a aquests destacaria així mateix Adolf Loos amb el seu racionalisme arquitectònic. Tanmateix, la Primera Guerra Mundial i la posterior derrota austrohongaresa truncarien gran part d'aquesta esplendor.

Després de l'assassinat de l'arxiduc hereu Francesc Ferran i la seva esposa, Sofia Chotek, a Sarajevo, en mans del terrorista serbobosnià Gavrilo Princip, i davant de l'aclaparadora evidència de la participació dels serveis d'intel·ligència serbis en el complot, la monarquia dual declara la guerra a Sèrbia, a la qual se li alien Alemanya i Turquia i que, davant de l'oposició de França, Anglaterra i Rússia, esdevé en la Primera Guerra Mundial. A l'octubre de 1918, Àustria-Hongria derrotada i els seus aliats, esclata la revolució a Viena que demana la dissolució de la monarquia i la independència austríaca; seria el final de la monarquia dels Habsburg que governava el país des de 1278.

República d'Àustria[modifica | modifica el codi]

Viena es va convertir, després del Tractat de Saint-Germain-en-Laye, en la capital de la petita República d'Àustria, reduïda a la seva mida actual, sofrint un important revés demogràfic, econòmic i polític. Malgrat tot, en aquesta època va continuar l'activitat intel·lectual amb el Cercle de Viena (der Wiener Kreis), considerat per molts el grup d'intel·lectuals més influents del segle XX a Europa, entre els quals destaquen Karl Popper, Moritz Schlick i Ludwig Wittgenstein en la filosofia positivista lògica (Logischer Empirismus).

Durant el període democràtic, que va durar des de la constitució de la República el 1919 fins a la dictadura d'Engelbert Dollfuss el 1934, la ciutat va estar governada pel partit socialista, la qual cosa li va valer el sobrenom de la "Viena roja". La ciutat va ser escenari de la Guerra Civil d'Àustria de 1934, quan el Canceller Engelbert Dollfuss va enviar a l'exèrcit austríac a bombardejar habitatges civils ocupats per la milícia socialista.

Tercer Reich[modifica | modifica el codi]

La importància cultural vienesa es mantindria fins a 1938, que el país va ser envaït, i posteriorment annexionat per l'Alemanya nazi. L'esmentada annexió, coneguda com l'Anschluss, estava prohibida als tractats de pau i va ser la primera de les expansions amb l'objectiu d'unificar en un sol Estat tots els alemanys, sota un sol lideratge (ein Volk, ein Reich, ein Führer). A la ciutat, que va passar a ser capital de la província d'Ostmark, Hitler va pronunciar, el 14 de març de 1938, el seu primer gran discurs als vienesos des del balcó central del Palau d'Hofburg, discurs que és considerat un dels més emotius del dictador i de major aclamació per la seva massiva audiència a causa de l'eufòria que l'annexió d'Àustria al Tercer Imperi Germànic (Drittes Reich) va causar en part de la població. Per legitimar la invasió es va celebrar un referèndum el 10 d'abril que va resultar favorable a l'Anschluss amb un 99,73%, si bé mancava de garanties democràtiques.

Durant la Segona Guerra Mundial, Viena va sofrir els indiscriminats bombardeigs aeris nord-americans que van destruir bona part del patrimoni històric (la catedral gòtica de Sant Esteve, l'òpera de Viena, els ponts del Danubi, entre altres), el qual va ser reconstruït després de la contesa. El maig de 1945 Viena és presa per l'exèrcit soviètic, els quals, juntament amb francesos, nord-americans i anglesos, després l'ocuparien durant els 10 anys posteriors sota un sistema d'ocupació quatripartit a la ciutat, similar al de Berlín.

Parlament d'Àustria a Viena

Postguerra[modifica | modifica el codi]

Quan el 1948 es va produir el bloqueig de Berlín, Viena es convertí en encara més vulnerable perquè no tenia cap aeroport al sector occidental. Tanmateix, malgrat els temors, els soviètics no bloquejaren Viena. Alguns han argumentat que això es devia a que l'Acord de Potsdam va donar per escrit els drets d'accés al sector occidental, mentre que tal garantia per escrit no s'havia donat respecte a Berlín. La veritable raó, però, sempre seguirà sent una qüestió d'especulació. Durant els 10 anys d'ocupació estrangera, Viena es va convertir en un llit calent per l'espionatge entre els blocs occidental i oriental. L'atmosfera de quatre poders vienesa és capturada en la novel·la de Graham Greene El tercer home i per la pel·lícula que se'n va fer.

A la dècada del 1970, el Canceller d'Àustria Bruno Kreisky inaugurà el Centre Internacional de Viena, una nova àrea de la ciutat creada per albergar les institucions internacionals. Viena ha recuperat una part de la seva antiga rellevància internacional en acollir diverses organitzacions internacionals, com les Nacions Unides (ONUDI, ONUV, OTPCE i ONUDD), l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, l'Organització de Països Exportadors de Petroli i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.

Política[modifica | modifica el codi]

Viena és, per tradició, una ciutat de forts debats d'idees polítiques, origen de a Socialdemocràcia durant la segona dècada del segle XIX (veure Otto Bauer). Després de la Segona Guerra Mundial, la preferència dels vienesos s'ha inclinat generalment cap al centreesquerra del SPÖ (Sozialdemokratische Partei Österreichs), el Partit Socialdemòcrata d'Àustria, partit de l'actual alcalde de la ciutat, Michael Häupl. Així mateix, i essent Viena una ciutat cosmopolita, partits nacionalistes d'ultra dreta, com el FPÖ (Freiheitliche Partei Österreichs) que liderava Jörg Haider, no posseeixen major presència electoral a Viena, sinó més aviat a les províncies del sud, com Caríntia (Kärnten) i Estíria (Steiermark).

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Establerta inicialment a alguns quilòmetres de la riba del Danubi, sobre sa riba dreta, Viena se'n mantingué allunyada a fi de protegir-se de les seves crescudes. En ser canalitzat el riu entre els segles XVIII i XIX la ciutat pogué finalment acostar-s'hi, i posteriorment estendre's per la seva riba esquerra. Tot i això, una important asimetria hi persisteix, amb la riba esquerra acollint només 200.000 habitants.

Un altre factor determinant en l'urbanisme de Viena fou el seu paper de ciutat fronterera del món cristià durant diversos segles, pel qual Viena restà durant molt de temps encerclada per fortificacions que expliquen la densitat de son teixit urbà central. Sa darrera muralla, desmantellada a mitjans del segle XIX, fou reemplaçada per una sèrie d'avingudes concèntriques conegudes sota el nom de Ring («anell» en alemany).

El 1850, Viena, amb el consentiment de l'emperador va incloure 34 pobles del voltant,[13] anomenats Vorstädte, dins dels límits de la ciutat. A aquest efecte les muralles de la ciutat van ser arrasades després de 1857 per decisió Francesc Josep I d'Àustria per tal de possibilitar l'ampliació del centre de la ciutat.

En el seu lloc, una àmplia avinguda, anomenada la Ringstraße fou construïda. Al llarg d'aquesta i fins al canvi de segle es construïren nombrosos edificis públics i privats, monuments i parcs. Aquests edificis inclouen el Rathaus (ajuntament), el Burgtheater, la Universitat, el Parlament, els museus bessons de la història natural i les belles arts, i la Staatsoper. També és la ubicació de la nova ala del Hofburg, l'antic palau imperial, i del Ministeri de Guerra. La Catedral de Sant Esteve, principalment gòtic és al centre de la ciutat, a la Stephansplatz. El Govern Imperial va crear el Fons de Renovació de la ciutat de Viena (Wiener Stadterneuerungsfonds) durant el qual es venen moltes edificacions a inversors privats per tal de finançar en part les obres públiques.

Del 1850 al 1890, els límits Oest i Sud de la ciutat han seguit bàsicament la muralla anomenada Linienwall. Fora d'aquesta es construí, des de 1873, una carretera de circumval·lació anomenada Gürtel. El 1890 es va decidir integrar a 33 suburbis més enllà d'aquesta muralla (anomenats Vororte) a Viena. El Linienwall va ser enderrocat des de 1894 en endavant[14]

Del 1850 al 1904,Viena s'havia expandit només en la riba dreta del Danubi, arran de la branca principal, abans que la regulació de 1868-1875, és a dir, el Vell Danubi d'avui. El 1904, el districte 21 va ser creat per integració Floridsdorf, Kagran, Stadlau, Hirschstetten, Aspern i altres pobles de la riba esquerra del Danubi, a Viena, el 1910 Strebersdorf fou integrat.

El 15 d'octubre de 1938 els nazis van crear Gran Viena amb 26 districtes mitjançant la fusió de 97 ciutats i pobles a Viena, el 80 dels quals, el 1954, varen tornar a escindir-se i pasaar a formar part de Baixa Àustria.[15] Des de llavors, Viena compta amb 23 districtes.

Les indústries es localitzen principalment en els districtes del sud i de l'est. La Innere Stadt es troba lluny del corrent principal del Danubi, però està limitada pel Donaukanal ("Canal del Danubi"). Els districtes segon i 20 de Viena es troben entre el Donaukanal i el riu Danubi. A l'altra banda del Danubi, on és localitzat el Centre Internacional de Viena, i la zona sud són les parts més modernes de la ciutat (districtes 21-23).

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa dels 23 barris de Viena

La ciutat de Viena està dividida en 23 districtes o barris.

  1. Innere Stadt (Centre de la ciutat)
  2. Leopoldstadt
  3. Landstraße
  4. Wieden
  5. Margareten
  6. Mariahilf
  7. Neubau
  8. Josefstadt
  9. Alsergrund
  10. Favoriten
  11. Simmering
  12. Meidling
  1. Hietzing
  2. Penzing
  3. Rudolfsheim-Fünfhaus
  4. Ottakring
  5. Hernals
  6. Währing
  7. Döbling
  8. Brigittenau
  9. Floridsdorf
  10. Donaustadt
  11. Liesing

Clima[modifica | modifica el codi]

Climograma de Viena

Viena presenta un clima continental, prop de la vall del Danubi, influenciat per la seva situació propera als Alps. La temperatura mitjana anual és de 9,5 °C, amb una important oscil·lació anual però, escassa quant a la diària. Les precipitacions són de 644 mm, sense mesos secs, però amb un màxim a l'estiu.

Els hiverns són molt freds, amb temperatures mitjanes en torn als 0 °C i freqüents gelades i nevades, amb rècords de -25 °C. Els estius són suaus i humits; les temperatures, si bé no són càlides, poden superar els 35 °C en algunes ocasions. La tardor i la primavera són molt variables quant a temperatures, i amb precipitacions relativament abundants.


Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Viena Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 2
(36)
4
(39)
9
(49)
14
(57)
19
(67)
22
(72)
25
(77)
23
(73)
19
(66)
14
(57)
7
(44)
4
(39)
Mitjana més baixes °C (°F) -3
(27)
-2
(28)
2
(35)
5
(41)
9
(49)
13
(55)
15
(59)
15
(59)
11
(52)
6
(43)
2
(35)
-1
(30)
Precipitació mm (inches) 38
(1.5)
43
(1.69)
40
(1.57)
51
(2.01)
61
(2.4)
74
(2.91)
64
(2.52)
58
(2.28)
46
(1.81)
41
(1.61)
51
(2.01)
43
(1.69)
600
(23,62)
Font: World Weather Information Service[16] 2008-01-06

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població de Viena és d'1.680.266 (2009), de les quals el 80% són austríacs i el 20% restant d'altres països, predominant turcs i ciutadans de països que van formar part de l'Imperi Austrohongarès (croats, eslovens, bosnians, hongaresos, eslovacs i romanès). La població vienesa ha augmentat des de 1988, sobretot en els últims anys, com a conseqüència de la immigració. L'àrea metropolitana, que s'estén per terres de la Baixa Àustria, compta amb una població de prop de 2.500.000 habitants.

La ciutat, fundació romana, va cobrar importància amb l'assentament dels Habsburg en convertir-se en la capital del seu imperi. Durant l'Edat Mitjana i els segles XVI i XVII, la població va augmentar lentament a causa de les epidèmies i els setges. El segle XVIII va ser un període més tranquil i el 1790 ja va assolir els 200.000 habitants. El segle XIX va suposar per a la ciutat un creixement demogràfic sense precedents, concorde a la posició que el seu estat assolia a Europa. El 1850, amb 551.300 habitants, ja havia passat a Moscou i Sant Petersburg, i a mitjan dècada dels 70 ja superava el milió d'habitants.

El 1910, la capital austrohongaresa era la tercera ciutat d'Europa, després de París i Londres, i lleugerament per sobre de Sant Petersburg i Berlín, comptant amb 2.083.630 habitants, que s'estima eren 2.239.000 el 1916, durant la Primera Guerra Mundial. El desmembrament d'Àustria-Hongria va suposar un revés demogràfic i la població ha anat sofrint alts i baixos des de llavors però amb una línia marcadament descendent, situant-se sempre per sota dels 2.000.000 i trobant-se sense variacions significatives des de 1951. En els últims anys hi ha hagut un repunt demogràfic afavorit per la integració dels països d'Europa de l'Est en la Unió Europea.

any població
1724 150.000
1754 175.460
1790 200.000
1796 235.098
1800 231.900
1810 224.548
1830 401.200
1840 469.400
1850 551.300
any població
1857 683.000
1869 900.998
1880 1.162.591
1890 1.430.213
1900 1.769.137
1910 2.083.630
1916 2.239.000
1923 1.918.720
1934 1.935.881
any població
1939 1.770.938
1951 1.616.125
1961 1.627.566
1971 1.619.885
1981 1.531.346
1988 1.506.201
1991 1.539.848
2001 1.550.123
2007 1.670.347

Minories[modifica | modifica el codi]

En els últims anys, Viena ha incrementat el nombre dels seus habitants a causa de l'arribada d'immigrants turcs, eslovacs, hongaresos, iugoslaus, polonesos, romanès i en menor mesura de xinesos, indis i egipcis. Així mateix, està dins de les ciutats amb el major nombre d'asilats i refugiats polítics, per la qual cosa fins avui continuen sent visibles les comunitats de refugiats, per exemple, com a conseqüència de la revolució islàmica de l'Iran, els cops militars a Xile, Argentina i Uruguai. Progressivament han anat retornant també les famílies de jueus vienesos, els quals ara estan incrementant notablement la seva participació en la vida econòmica de la ciutat.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre Històric de Viena
Centre Històric de Viena
Centre Històric de Viena
Informació
Localització Viena
Estat de Viena
Àustria Àustria
Superfície 371 ha

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv),(vi)
ID 1033
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2001 (25a sessió)
Coordenades 48° 12′ 30″ N, 16° 22′ 23″ E / 48.20833°N,16.37306°E / 48.20833; 16.37306
* Segons les regions de la UNESCO.

La UNESCO va declarar el «centre històric de Viena» com un lloc Patrimoni de la Humanitat, destacant en primer lloc que les seves qualitats arquitectòniques i urbanes representen un testimoni excel·lent d'un continu bescanvi de valors al llarg del II mil·lenni. A més a més, la seva herència arquitectònica i urbana il·lustra molt bé tres períodes claus del desenvolupament polític i cultural d'Europa: l'Edat mitjana, el període barroc i el Gründerzeit. Finalment, Viena ha estat universalment reconeguda com la «capital musical d'Europa».

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Historic Centre of Vienna». UNESCO.
  2. [enllaç sense format]http://www.wien.info/en/music-stage-shows/city-of-music
  3. BBC Documentary - Vienna - The City of Dreams
  4. Unesco World heritage Convention http://whc.unesco.org/en/list/1033
  5. «Vancouver is 'best place to live'». BBC, 4 octubre 2005.
  6. [enllaç sense format]http://www.ottawacitizen.com/Vancouver+drops+from+spot+global+livability+poll/5327169/story.html
  7. «Liveability Ranking Report August 2011». Economist Intelligence Unit. [Consulta: 2 desembre 2011].
  8. «Mercer press release: Quality of Living global city rankings--2009». [Consulta: 2 desembre 2011].
  9. «Mercer Quality of LIfe Worldwide City Rankings, 2010 from resourceshelf.com». [Consulta: 2 desembre 2011].
  10. «Mercer's Survey 2011». Mercer, 29 novembre 2011.
  11. «Vienna is the world's number one congress destination». wieninternational.at, 1 juny 2011. [Consulta: 15 octubre 2011].
  12. «Tourism Statistics - Arrivals in Vienna by countries of origin». wien.gv.at, 11 octubre 2011. [Consulta: 15 octubre 2011].
  13. Felix Czeike: Historisches Lexikon Wien, volume 5, Kremayr & Scheriau, Vienna 1997, ISBN 3-218-00547-7, p. 289
  14. Czeike, volume 4, Vienna 1995, ISBN 3-218-00546-9, p. 69
  15. Czeike, ibid., volume 5, p. 290
  16. «Weather Information for Vienna». World Weather Information Service. [Consulta: 6 gener 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Estats d'Àustria Bandera d'Àustria
                Flag of Upper Austria (state).svg Alta Àustria · Flag of Lower Austria (state).svg Baixa Àustria · Flag of Burgenland (state).svg Burgenland · Flag of Carinthia (state).svg Caríntia · Flag of Styria (state).svg Estíria · Flag of Salzburg (state).svg Salzburg · Flag of Tirol (state).svg Tirol · Flag of Vienna (state).svg Viena · Flag of Vorarlberg (state).svg Vorarlberg