Zagreb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zagreb
Zagreb
Bandera deZagreb Escut deZagreb
(En detall) (En detall)
Localització
Zagreb situat respecte Croàcia
Zagreb
Localització de Zagreb a Croàcia
La catedral des de la plaça Dolac
La catedral des de la plaça Dolac
Estat
• Comtat
Croàcia Croàcia
Zagreb
Superfície 641,3 km²
Altitud 120 msnm
Població (2007)
  • Densitat
784.900 hab.
1.223,92 hab/km²
Coordenades 45° 49′ 0″ N, 15° 59′ 0″ E / 45.81667,15.98333Coord.: 45° 49′ 0″ N, 15° 59′ 0″ E / 45.81667,15.98333
Zona horària +1
Web

Zagreb {{{2}}} {{{2}}} (pàg.) (pronunciat: [ˈzɑː.greb]) és la capital de Croàcia. Està situada entre els turons meridionals de la muntanya Medvednica i la riba nord del riu Sava, a uns 120 metres sobre el nivell del mar.

La seva posició geogràfica favorable, a la part sud-oest de la plana pannònica, que s'estén pels Alps, els Alps dinàrics, la mar Adriàtica i les regions de la plana pannònia, la doten d'una connexió excel·lent per al trànsit entre l'Europa Central i l'Adriàtic.

Aquesta situació de trànsit, la concentració d'institucions industrials, científiques i de recerca i la tradició industrial són la clau de la seva posició de lideratge econòmic.

Zagreb és la capital dels poders administratius de l'Estat i de gairebé tots els ministeris del govern croat.

Població[modifica | modifica el codi]

Zagreb és la ciutat més gran de Croàcia i l'única amb una àrea metropolitana de més d'un milió de persones. 1.088.841 viuen a l'àrea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats més petites com Samobor, Velika Gorica i Zaprešić. La població oficial només de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Això s'explica per la gran quantitat de gent que prové de les zones rurals. Només durant el 2005, Zagreb rebé cap a 80.000 nous residents.

La majoria dels seus ciutadans són croats (91,94%), segons el cens de 2001. El mateix cens té una població de 40.066 residents que pertanyen a minories ètniques. Les minories ètniques i la seva composició es distribueixen de la següent manera: 18.811 serbis (2.41%), 6.204 bosnians (0.80%), 3.389 albanesos (0.43%), 3.225 eslovens (0.41%), 1.946 gitanos (0.25%), 1.131 montenegrins (0.17%), 1.315 macedonis (0.17%), entre altres minories ètniques menors.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom modern Zagreb fou registrat per primer cop al segle XI (1094). Deriva del croat "a la séquia/depressió", probablement en referència a la seva situació geogràfica.

Història[modifica | modifica el codi]

L'església de sant Marc, a la plaça Markov en obres, amb les rajoles de colors de la teulada que dibuixen els escuts de Croàcia, Dalmàcia, Eslavònia i Zagreb.

Mentre els hàbits humans són presents a la ciutat des del neolític i fins i tot amb l'antiga ciutat romana d'Andautonia, molt ben conservada, fou al 1094 que el rei hongarès Ladislau I d'Hongria fundà un bisbat al turó Kaptol. Al turó del costat, Gradec (Grič), es desenvolupà una comunitat eclesiàstica independent. Els emplaçaments patiren una forta invasió mongola el 1242, però quan aquesta s'acabà, el rei Bela IV d'Hongria declarà Gradec una ciutat reial autònoma per tal d'atraure artesans estrangers.

Durant els segles XIV i XV, totes dues comunitats rivalitzaven entre elles tant econòmica com políticament. Només treballaven conjuntament en el camp del gran comerç - com per exemple la fira anual de l'arbre que durava dues setmanes. Aquests dos turons medievals, Gradec i Kaptol, es fusionaren finalment en una comunitat, Zagreb, cap a principis del segle XVII. Actualment formen el centre cultural de la ciutat moderna (el centre econòmic i de trànsit s'ha desplaçat cap al sud). Des de llavors, el bisbat de Kaptol ha esdevingut l'Arquebisbat de Zagreb.

Teatre Nacional de Croàcia

La construcció de la xarxa ferroviària (1860) va permetre als vells suburbis barrejar-se gradualment amb el Donji Grad que es caracteritza per una estructura de bloc regular típica de les ciutats centre-europees. Aquest nucli aixopluga grans edificis, monuments i parcs, així com un bon nombre de museus, teatres i cinemes.

Els barris de la classe treballadora se situaren entre la via del tren i el riu Sava mentre la construcció de barris residencials als turons del sud de Medvednica foren acabats entre les dues guerres mundials.

Després de la meitat dels anys 50 la construcció de noves àrees residencials del sud del riu Sava començaren amb l'anomenada Novi Zagreb (Nou Zagreb). La ciutat també s'expandí cap a l'oest i l'est incorporant Dubrava, Podsused, Jarun, Blato, etc.

La xarxa ferroviària de mercaderies i l'aeroport internacional Pleso foren construïts al sud del riu Sava. La zona industrial més gran (Žitnjak) del sud-est representa una extensió de les zones industrials dels afores de l'est de la ciutat, entre el Sava i la regió de Prigorje.

Línies urbanitzades d'edificis conecten Zagreb amb els centres dels seu voltant: Sesvete, Zaprešić, Samobor, Dugo Selo i Velika Gorica. Sesvete és la que més probablement esdevindrà part del nucli urbà i, de fet, ja s'inclou a la Ciutat de Zagreb.

Economia[modifica | modifica el codi]

La majoria de la indústria croata es concentra a Zagreb, com la indústria metalúrgica, l'electrònica, tèxtil, electrònica, química, farmacèutica (Pliva), gràfica i la indústria de pell, fusta, paper, etc.

La ciutat tingué una important renda per capita el 2004. Tanmateix, els sous i preus encara són més baixos que a l'Europa Occidental.

Durant el 2005 la taxa d'atur a Zagreb era d'un 8%, la meitat de la mitjana nacional.

Govern municipal[modifica | modifica el codi]

La Ciutat de Zagreb té l'estatus de comarca dins de Croàcia. El govern municipal és governat pel Batlle que és elegit per l'Ajuntament.

El batlle actual de Zagreb és en Milan Bandić (SDP).

L'Ajuntament està format per 51 representants, presidits per Tatjana Holjevac (ind. rep.), els quals es reparteixen de la següent manera:

És resultat de les eleccions de 2005.

Transport[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres principals vies de trànsit:

  • l'oest, cap a Ljubljana, Eslovènia i cap a l'Europa Occidental;
  • l'est, cap a Eslavònia i l'Europa del sud-est i Orient Mitjà; i
  • el sud, cap a Rijeka, el port més gran de la badia de Kvarner i Split a Dalmàcia, la segona ciutat més gran de Croàcia, que també disposa d'un port important.

S'ha planejat un túnel que travessa les Muntanyes Medvednica i esdevindrà la principal connexió de trànsit del nord de la ciutat.

El ferrocarril que passa pel riu Sutla i la principal carretera de Zagorje (Zagreb - Maribor - Viena), així com connexions amb la regió de Pannònia i Hongria estan enllaçades amb les rutes camioneres.

La connexió ferroviària meridional cap a Split funciona seguint una línia per la regió de Lika (renovada el 2004 per permetre una viatge de cinc hores); hi ha una via més ràpida passant per la vall del riu que actualment és en ús fins a la frontera de Croàcia amb Bòsnia i Herzegovina.

El ferrocarril i l'autovia (A3) pel riu Sava que va fins a Eslavònia i fins a Belgrad són algunes de les vies amb més trànsit del país.

La ciutat té una xarxa viària ben desenvolupada amb diverses de les principals vies amb més de quatre carrils. Hi ha certa congestió al centre de la ciutat i el pàrquing també és un problema. El problema s'alleuja de certa manera amb la construcció del nou pàrquing subterrani amb diversos pisos.

El '''transport públic''' de la ciutat s'organitza en dues capes: les parts interiors de la ciutat estan principalment cobertes per trams i els suburbis exteriors estan enllaçats amb autobusos. La companyia de transport públic, ZET (Zagrebački Električni Tramvaj, Tramvies Elèctrics de Zagreb), és subvencionada per l'ajuntament. Actualment hi ha un programa ambiciós entre mans per substituir els carrils vells de tramvia amb els nous tramvies moderns construïts sobretot per companyies ''Končar elektroindustrija'' i, en una proporció menor, per TŽV Gredelj. S'han comprat 70 trams, i es calcula que l'últim tram entrarà en funcionament cap al desembre de 2007, a més d'un acord que assegurarà 100 trams més.

El funicular Uspinjaca de la part històrica de la ciutat és una atracció turística. Els taxis estan disponibles però són lleugerament més cars. Durant aquests últims anys, l'empresa ferroriària estatal HŽ (Hrvatske željeznice, Ferrocarrils Croats) ha estat desenvolupant una xarxa de trens de rodalies a l'àrea metropolitana de Zagreb. Pel que fa al 2004, s'han restaurat algunes connexions ferroviàries de l'est a l'oest de la ciutat.

S'està planejant un sistema ferroviari lleuger. De fet, el sistema es preveu amb cinc línies; tres d'oest a est, i dues de nord a sud. Totes les línies serien soterrades al centre de la ciutat. La primera línia entrarà en funcionament cap al 2012.

L'Aeroport de Zagreb factura cap a 1,6 milions de passatgers per any. S'ha projectat una nova terminal pel 2008, la construcció de la qual començarà l'abril del 2006.

Rodalies[modifica | modifica el codi]

Els voltants de Zagreb han estat constantment deshabitats des de l'era prehistòrica, per les troballes arqueològiques de la cova de Veternica del paleolític i l'excavació de les ruïnes de la ciutat romana d'Andautonia, prop de l'actual poblet de Ščitarjevo.

Ex-poblats pintorescos als turons de Medvenica: Šestine, Gračani i Remete estan disposats al voltant de la ciutat com perles d'un collar, i mantenen la seva rica tradició cada dia: costums folclòriques, paraigües de Šestine, productes de gengibre, etc.

La Muntanya Medvednica (Zagrebačka gora), amb el seu cim més alt Sljeme (1,033 m), ofereix una vista panoràmica de Zagreb, el Sava i les valls de Kupa, i la regió de Hrvatsko Zagorje. Cap a mitjans de gener del 2005, Sljeme acollí el seu primer Campionat d'Esquí Mundial, que acabà sent un esdeveniment puntual. Des d'allà es pot veure fins a Velebit a través de la costa rocosa del nord de Croàcia, i els pics nevats dels Alps julians de la veïna Eslovènia. Hi ha diversos pobles que ofereixen allotjament i restaurants per als excursionistes. Els esquiadors visiten Sljeme, que té quatre pistes d'esquí, tres remuntadors i un telecadira.

La vella Medvedgrad, una localitat medieval construïda cap al segle XIII i restaurada recentment, representa una atracció especial de la muntanya Medvednica. Esguarda la part oest de la ciutat i també té el Santuari de la Pàtria, un indret memorial, on Croàcia homenatja tots els seus herois nacionals que defensaren la pàtria durant la seva història.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zagreb