Ljubljana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ljubljana
Localització
Karte Ljubljana si.png
Vista general, al fons el castell state =
Vista general, al fons el castell

state =

Estat Eslovènia
Superfície 275 km²
Altitud 298 msnm
Població (2002)
  • Densitat
265.881 hab.
966,84 hab/km²
Coordenades 46° 03′ N, 14° 30′ E / 46.050,14.500Coord.: 46° 03′ N, 14° 30′ E / 46.050,14.500
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Zoran Jankovič
Web


Ljubljana (pronunciat [ʎub'ʎʌna]) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia. Està situada al centre del país i entre els rius Ljubljanica i Sava, i té una població de 310.000 habitants.

L'origen del nom és desconegut encara, usualment es diu que té el seu origen en la paraula eslovena ljubljena (estimada), però aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hipòtesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana (riu desbordat). Alguns creuen també que l'origen del nom actual és Laburus, una antiga deïtat eslava i presumpta patrona de l'assentament original.

Ljubljana és un important nus de comunicacions entre Europa Occidental i Europa de l'Est per una banda i entre els països del Centre d'Europa i els Balcans per l'altra.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista de la Plaça del Municipi (Mestni Trg); amb la Font dels 3 Rius i les torres de la Catedral
El riu Ljubljanica creua la capital

Malgrat que l'assentament romà d'Emona va ser construït l'any 15 dC, els primers informes que esmenten la ciutat amb el seu nom actual daten de 1144 (en alemany sota el nom de Laibach) i 1146 (amb el nom de Luwigana).

Després d'haver estat reconeguda com a ciutat el 1220, Ljubljana s'integra a l'imperi dels Habsburg en 1335. La ciutat es va convertir en el centre de la diòcesi de la regió el 1461 i desenvolupa la cultura eslovena durant l'edat mitjana. Els Habsburg d'Àustria van governar la regió amb l'única interrupció de les guerres napoleòniques. Entre 1809 i 1813 Ljubljana va ser la capital de les Províncies Il·líries pertanyents al Primer Imperi Francès. El 1821 la ciutat acull el congrés de Laibach.

El 1918 amb la coalició de croats i serbis, Ljubljana es converteix en el centre de l'Eslovènia iugoslava (anomenada Dravska banovina ("Vegueria de la Drava") entre el 1929 i 1941, perquè el centralisme iugoslau va prohibir l'ús oficial dels noms nacionals) i després de la Segona Guerra Mundial en la capital de la república iugoslava d'Eslovènia. Ljubljana va continuar sent la capital eslovena després que aquesta s'independitzés el 1991.

Ljubljana va ser devastada en diverses ocasions per tremolors. Després del terratrèmol del 1511 fou reconstruïda sota un model renaixentista. El 1895, essent devastada altre cop, fou reconstruïda de nou, encara que aquesta vegada en base a un model neoclàssic.

Durant la segona guerra mundial, de 1940 a 1943, Ljubljana va ser annexionada a Itàlia com a part d'Eslovènia occidental, sent la capital de la província homònima.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ljubljana