Aiguamoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En geografia, un aiguamoll, maresma, marenda, mareny o marjal és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, typha i altres plantes herbàcies (a vegades amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

La paraula «aiguamoll» era un mot en desús fins que el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos la va rescatar utilitzant-la en la campanya «Els últims aiguamolls de l'Empordà en perill» l'any 1976.

Se sol usar el mot «aiguamoll» per a aquells ecosistemes pantanosos on dominen les canyes, les herbes i les plantes baixes, i «pantà» per a aquells on predominen els arbres. L'aigua d'un pantà pot ser també d'aigua dolça, salobre o salada.

Els aiguamolls costaners, també anomenats «maresmes» i, sobretot al País Valencià, «marjals» i «marenys», poden estar associats amb estuaris o amb petits estrets o graus entre bancs de sorra i la costa, també coneguts com a albuferes. Originàriament les marjals valencianes estaven ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars (la Plana, Camp de Morvedre, Ribera Baixa, Safor, Marina Alta) i després a costa de grans esforços, en tarongerars. A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d'inundacions, hi foren establerts els graus. A la Catalunya Nord s'usa el terme «estany». Els aiguamolls són un ecosistema de vital importància, ja que sovint serveixen com a terreny de cria per a una gran varietat de vida animal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamoll