Torba

La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua. S'origina a partir de l'acumulació i descomposició de material vegetal en una torbera on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d'oxigen i un 5% d'hidrogen.

Procés de formació de la torba

L'origen de tots els tipus de carbó, i per tant també de la torba, és a través de la descomposició, per via anaeròbica, de les restes vegetals enterrades pels sediments. En la part més superficial, estant ja aquests residus vegetals afectats per la descomposició anaeròbica, la lignina i la cel·lulosa que formen part dels teixits vegetals es transformen en torba. La torba es considera que és un carbó cenozoic o, dit d'una altra manera, un carbó actual. Aquesta mateixa torba si en el transcurs del temps, a través de l'enfonsament produït pel conjunt de canvis fisicoquímics que sofreixen els sediments des que es dipositen fins que formen una roca coherent, quedarà més compactada i escalfada i es transformarà en lignit.

Tipus de torba

• Oligotròfica: El material de base és la molsa del gènere Sphagnum que es transforma en un producte de pH molt àcid, per sota de 4'5, i pobre en cendres i en nitrogen. Es forma en les anomenades torberes altes de climes freds i plujosos. La preferida en horticultura és la de Finlàndia.
• Mesotròfica o mollera: No es forma amb Sphagnum sinó amb altres mateials com la gramínia Carex. Es forma en torberes baixes aiguamolls de clima més càlid. El producte resultant és de pH neutre, rica en cendres i en lignina i pràcticament no té aplicació a horticultura.

Usos

• Combustible: Limitada a les regions amb torberes aprofitables i consumida in situ per exemple a Irlanda o Escòcia, on s'utilitza aquest material per assecar els ingredients del whisky, donant-li a aquest un aroma millor.
• Jaç dels animals estabulats: També només en llocs amb torberes
• Horticultura: Les caracterítiques principals són la gran capacitat de retenció d'aigua, adequada porositat, manca de llavors de males herbes i estabilitat. El seu baix pH permet el conreu de plantes acidòfiles i es pot modificar amb una barreja. Es pot utilitzar sola o barrejada amb altres substractes com la perlita, la vermiculita sorra etc.
• Construcció: En regions on la fusta és escassa s'ha utilitzat per construir edificacions. A Islàndia, per exemple, s'emprava a l'Edat Mitjana per construir granges.

• 

  Vista frontal d'una granja de torba islandesa

• 

  Vista posterior

• 

  Passadís central

Vegeu també

• Torberes.