Turisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'activitat turística. Si cerqueu un tipus de cotxe, vegeu «automòbil de turisme».
Les platges són un atractiu turístic.

Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals. L'OMT ha acordat la definició oficial de turisme com "el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no sigui el d'una activitat remunerada. Tant els turistes com els excursionistes són visitants, però en el primer cas es realitza una pernoctació, mentre que en el segon cas l'estada és inferior a un dia.

El 2006 hi hagué 846 milions de desplaçaments turístics internacionals. Les destinacions més visitades són França (79 milions), Espanya (58 milions) i Estats Units (51 milions).[1]

Història del turisme[modifica | modifica el codi]

Autocars turístics.
Platja de Benidorm

El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour", el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, la burgesia, dels 1660 fins a l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i en tornar crearen una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el públic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el món exterior. Podríem dir, per tant, que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric.

Tanmateix, els anys 1950, la majoria del turisme protagonitzat pels anglesos era interior (també anomenat nacional), i destacaven les estades a la platja per part de les classes obreres, propiciant-hi la creació de "resorts", o pobles hotelers, com Blackpool i Brighton. Aquesta mena de turisme s'anomenà "turisme de sol i platja" i es limitava a l'estiu.

Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970. On abans els britànics hagueren anat a Blackpool, ara anirien a Benidorm. Mentrestant, la classe mitjana alta estimava més el turisme cultural, preferint per tant les ciutats a les costes, i especialment França pel gran efecte que tingué la literatura anglesa en idealitzar-la. Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.

A la darreria del segle XX, nasqueren nous tipus de turisme: rural, és a dir, viatges al camp o la muntanya; esportiu, principalment d'esquí o de caminades; i residencial, la compra de segones cases en altres països. També es diversificà el nombre de destinacions. Per primera vegada, grans quantitats d'europeus triaren visitar d'altres continents o els països de l'est. No obstant això, més i més europeus i americans han elegit visitar l'altre continent. A casa nostra, l'economia de llocs com Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la Costa Brava ha passat a dependre en gran part en les afluències de turisme. A gran part de la ruralia, l'agricultura ha patit un declivi important i ha estat guanyat per bé o mal pel turisme com a activitat principal (podrem destacar-hi Occitània). L'encariment dels preus a la Mediterrània ha propiciat una fuita de turistes cap a altres costes més econòmiques a l'est del Mediterrani; en canvi, el turisme de cultural ha fet que ciutats com Barcelona o València rebin cada any més visitants, en especial durant les festes (les Falles de 2008 atragueren a un milió de turistes, segons la Generalitat Valenciana).

Interior o exterior?[modifica | modifica el codi]

Carrer d'Altea, destinació popular amb turistes de prop i lluny.

Malgrat que pensem sovint que el turisme és anar a fora, no és així. Gran part del turisme es fa en àmbit estatal, nacional, o regional. Estats com França, els Estats Units o Espanya històricament gaudeixen d'un turisme interior molt elevat respecte del d'exterior, a causa de la seua grandària, diversitat climàtica i orogràfica, i, en el cas d'Europa, per l'existència de moltes cultures co-existents dins d'un sol Estat. El 2005 Catalunya rebé 5.221 turistes de l'Estat espanyol,[2] però 11.180 turistes de la mateixa autonomia.[3] Segons l'estadística, 58,5 milions d'estrangers visitaren l'Estat espanyol l'any 2006,[4] mentre 155,5 milions viatjaren dins de l'estat.[5]

Sobretot, però, es tracta d'un turisme que troba més còmode anar a les seues costes que anar més lluny. En aquest sentit, els països del nord d'Europa tenen índexs de turisme exterior molt significants especialment a l'estiu. El 2007, disset milions de britànics, d'un total de 59 i mig milions d'estrangers, arribaren a l'Estat espanyol a través dels aeroports, essent així el grup més rellevant.[6]

Dades del turisme del 2006[modifica | modifica el codi]

Viatges dins de l'estat

Origen Nombre de viatges
Catalunya 21.972.093
País Valencià 17.213.905
Balears 2.864.045
Total 42.050.043








Arribades turístiques per país

País Nombre de viatges
Catalunya 15.003.317
País Valencià 5.484.966
Balears 10.107.291
Total 30.595.574

Percentatge per país del total d'arribades a l'estat:[7][8]

País Percentatge dels viatges
Catalunya 25,7%
País Valencià 9,4%
Balears 17,3%
Total 52%

Dades de la Catalunya Nord i la Fenolleda[9]

País Nombre de turistes Percentatge del total de l'estat francès
Catalunya Nord 4.000.000 19,75%

Foment del turisme[modifica | modifica el codi]

Logotip de la Costa Daurada

Fomentar el turisme cap al seu propi país i abastir els seus requeriments és la tasca dels sindicats de turisme, generalment controlats per un ministeri o una conselleria central de turisme. Aquests sindicats típicament estableixen un nom turístic per al seu marc geogràfic, com és el cas de Costa Daurada, Pirineus de Girona, Reyno de Navarra o Pays Catalan. Sovint correspon amb una regió d'especial interès turístic o cultural. Nogensmenys, podem trobar oficines d'informació turística a la gran part dels pobles i ciutats d'aquestes zones, i ocasionalment panells interactius operatius les 24 hores. N'és tanmateix part de la tasca d'una missió diplomàtica i d'una missió consular atraure el turisme al propi territori. En molts països es pot estudiar una carrera universitària en turisme.

La imatge de la destinació turística[modifica | modifica el codi]

Actualment, gràcies a la crescuda importància del turisme, es realitzen investigacions sobre la imatge de la destinació turística per tal d'augmentar l'afluència de turistes a quelcom destinació. La imatge turística d'una destinació[10] és la concepció mental d'un lloc a partir dels coneixements, impressions i valors que es projecten d'aquest lloc.

Es poden distingir dos tipus d'imatges turístiques:[11] les imatges percebudes i les imatges emeses.

Les imatges percebudes són imatges que es creen en la ment de l'individu i que integren un fort component de subjectivitat. Existeixen tres tipus d'imatges percebudes:

  • Imatge a priori: és la construcció mental que fa un individu abans de visitar un lloc sense que hi hagi hagut cap connexió física. Aquesta imatge influirà en la seva experiència turística i sovint serà decisiva per la selecció de la destinació.
  • Imatge in situ: consisteix a avaluar la imatge prèvia (a priori) respecte a la lectura de la realitat. El nivell de correspondència entre ambdues imatges té implicacions en el nivell de satisfacció de l'experiència turística viscuda.
  • Imatge a posteriori: suposa una reinterpretació de l'experiència viscuda ja en el lloc d'origen, així que les vivències del viatge no finalitzen amb el retorn de la quotidianitat, sinó que a partir dels records i les fotografies es passa a un nou consum de l'experiència turística. Alguns autors remarquen la importància de les fotografies del viatge per a conservar l'experiència amb una major tangibilitat.

Les imatges emeses són una reproducció de signes amb significat que han estat socialment construïdes i disseminades. Existeixen també tres tipus d'imatges emeses:

  • Imatges universals: són imatges d'un lloc que han evolucionat al llarg de la història. En general són imatges modelitzades, amb forts arquetips, que s'han acceptat en l'imaginari col·lectiu. En algunes ocasions s'han convertit en imatges estereotipades que no coincideixen amb la realitat, qüestió que es resol a partir del coneixement d'aquest lloc per part dels individus de la societat.
  • Imatges efímeres: són fruit d'una reinterpretació de la realitat a partir dels mitjans de comunicació, la literatura, la pintura, la música, el cinema i d'altres instruments que tenen capacitat per generar imatges en un moment concret. Són imatges que en general s'obliden en poc temps, però que de vegades poden arribar a formar part de l'imaginari col·lectiu i esdevenir part dels arquetips universals. Per tant, són imatges que contribueixen a una lenta transformació de les imatges universals.
  • Imatges induïdes: són les promogudes a partir de les accions del màrqueting. La promoció a través dels diversos mitjans de comunicació, les relacions públiques, l'edició de fulletons, etc. són les que permeten crear una imatge que ajudi a decidir el lloc on el turista passarà les vacances, i al mateix temps, informen de les atraccions que trobarà a la destinació. Aquesta imatge no és estàtica, sinó que va canviant en la mesura que cal introduir noves temàtiques per a mantenir l'atractiu de la destinació.

Altres modalitats de turisme[modifica | modifica el codi]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Turisme. Espais de ficció[modifica | modifica el codi]

Entre el 2008 i el 2009 el Disseny Hub Barcelona va dedicar la seva primera exposició a aquest tema, volent aproximar-se a la realitat d'una gran indústria i als dissenyadors que la projecten. L'exposició «Turisme. Espais de ficció» volia analitzar la relació entre desig i disseny, indústria i consum. L'exposició es va plantejar com a presencial i virtual, volent aprofitar totes les possibilitats de les noves tecnologies per anar un pas més enllà. El visitant rebia un tablet pc a l'entrada que li permetia ampliar la informació sobre les diferents peces exposades i crear-se així un itinerari a mida, ajustat a les seves inquietuds. El tablet pc s'activava a mesura que el visitant passava pels diferents àmbits expositius. L'exposició es dividia en vuit àmbits, organitzats per vuit comissaris, tots ells dirigits per Ramon Prat. La mostra volia apropar els visitants a la realitat d'una indústria enorme i a les persones que la dissenyen.[12]

L'arquitectura del turisme[modifica | modifica el codi]

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir l'exposició L'arquitectura del turisme. El viatge i les vacances 1900-1965 del 10 de març al 15 d'abril de 2009 a la seu del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona).

La mostra —coproduïda pel Departament de Cultura del COAC i Disseny Hub Barcelona (DHUB)— fou un recorregut per les diferents tipologies arquitectòniques i infraestructures (carreteres, hotels, urbanitzacions i càmpings) que ha generat el turisme al llarg de la costa mediterrània espanyola i francesa, des de 1900 fins a 1965. Es tractava d'un viatge des de les beceroles del turisme contemporani fins als inicis d'una nova indústria nascuda els anys 60. En paral·lel, es repassà la història del cinema com a creador del desig de viatjar.[13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turisme Modifica l'enllaç a Wikidata