Altea
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Marina Baixa | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Baixa Benidorm |
||||
| Gentilici | Alteà, alteana | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 25.994.218,74 € | ||||
| Superfície | 34,40 km² | ||||
| Altitud | 62 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
24.298 hab. 706,34 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 35′ 55″ N, 0° 03′ 07″ O / 38.59861,-0.05194Coord.: 38° 35′ 55″ N, 0° 03′ 07″ O / 38.59861,-0.05194 | ||||
| Distàncies | 133 km de València 21 km de la Vila Joiosa |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 10 PPCV, 5 PSPV, 3 Compromís i 3 CIPAL Miguel Ortiz Zaragoza (PPCV) |
||||
| Codi postal | 03590 |
||||
| Festes majors | Darrer cap de setmana de setembre | ||||
| Patró/Patrons | Sant Blai | ||||
| Web | |||||
Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa. El terme municipal limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta). El municipi inclou els nuclis d'Altea, Altea la Vella i L'Olla. S'accedeix a Altea per l'autopista AP-7 (eixida 64) o per la N-332. El municipi també compta amb una estació del la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Enclavada en la badia d'Altea que tanquen la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic.
Hi trobem el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 msnm); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch. A 3 km hi ha Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s'ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa mediterrània.
Història [modifica]
Les primeres notícies de poblament les donen els jaciments d'ibers i romans que s'han trobat al terme, com ara les deixalles d'un aqüeducte romà anomenat com "Els Arcs".
Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249[2] i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.
Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en enfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".
El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors de l'arxiduc Carles. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.
El segle XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.
Demografia i economia [modifica]
| Evolució demogràfica d'Altea[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2008 | |||||
| 5.193 | 5.790 | 5.977 | 5.694 | 4.865 | 5.580 | 5.829 | 5.738 | 5.620 | 8.804 | 11.108 | 12.829 | 15.579 | 21.898 | 23.532 | |||||
L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.
Política i administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Alvado Pérez | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Alvado Pérez | GIA |
| 1987 - 1991 | Juan Alvado Pérez | CDS |
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | Miguel Ortiz Zaragoza | PP |
| 1999 - 2003 | Miguel Ortiz Zaragoza | PP |
| 2003 - 2007 | Miguel Ortiz Zaragoza | PP |
| 2007 - 2011 | Andrés Ripoll Llorens | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Miguel Ortiz Zaragoza | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Miguel Ortiz Zaragoza | 4235 | 10 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Andrés Ripoll Llorens | 2105 | 5 | ||
| Coalició Compromís | Antonio Manuel Ripoll Lloret | 1429 | 3 | ||
| Ciutadans Independents per Altea | Carolina Punset Bannel | 1391 | 3 | ||
| Esquerra Unida del País Valencià | Nativitat Garcia Llinares | 170 | 0 | ||
| Els Verds del País Valencià | Arno Jose Luis Bravo Eichler | 91 | 0 | ||
| Total | 9421 | 21 | |||
Edificis d'interès [modifica]
El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:
- L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
- La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
- La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
- Monestir de l'Olla
- Sant Francesc
- Santa Anna, d'Altea la Vella
- Museu Kritikian de Ciències Naturals
- Museu Navarro Ramón
- Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
- El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
- El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.
- Illeta d'Altea: illa situada a uns 400 metres de la platja de l'Olla i que té una població estable de fardatxos.
- Illot d'Altea: illa rocallosa amb un túnel que permet passar d'un costat a l'altre bussejant.
- Ermites a quasi totes les partides rurals del terme, com per exemple la de Sant Roc, la de Sant Lluís, la de Sant Tomàs, la de Sant Llorenç i la de Sant Isidre.
- Mi Casa
Gastronomia [modifica]
La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix com toca a una vila marinera i mediterrània, fregit o torrat o en l'especialitat de la zona, el cruet, també és molt estimada la carn de l'eriç de mar.
Però el plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà. Cal dir que la ceba es un dels principals aliments dels alteans, donant als seus ciutadans el mal nom de cebers, nom recollit per una filà cristiana.
Agermanaments [modifica]
Altea forma part de l'associació Douzelage, un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea:[4]
Bad Kötzting (Alemanya)
Bellagio (Itàlia)
Bundoran (Irlanda)
Chojna (Polònia)
Granville (França)
Holstebro (Dinamarca)
Houffalize (Bèlgica)
Judenburg (Àustria)
Karkkila (Finlàndia)
Kőszeg (Hongria)
Meerssen (Països Baixos)
Niederanven (Luxemburg)
Oxelösund (Suècia)
Préveza (Grècia)
Sesimbra (Portugal)
Sherborne (Regne Unit)
Sigulda (Letònia)
Sušice (R.Txeca)
Türi (Estònia)
Zvolen (Eslovàquia)
Personalitats destacades [modifica]
- Categoria principal: Alteans
- José Jorro Miranda (València, 1874 - Altea, 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític, comte d'Altea des de 1920.
- José Beneyto Rostoll (Altea, 1882 - La Nucia, 1936) fou un polític i diplomàtic, marquès de Campofértil.
- Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític.
- Francesc Martínez i Martínez (Altea, 1866 — 1946) va ser un historiador.
- Jaume Morales Moltó (Altea 1973), conegut com Tato, és un pilotari professional.
- Jaume Francesc Ripoll Martins, conegut compositor i clarinetista alteà. Destaca majoritariament per la producció de pasdobles i marxes mores i cristianes. Des de 2011 és director titular de la Banda Simfònica de la Societat Filharmònica Alteanense.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Altea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Població de fet segons l'Instituto Nacional de Estadística de España. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ http://www.douzelage.org/
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altea |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Pagina d'informació local d'Altea.
|
|||||
.png){kind=small}
