Altea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «SEAT Altea».
Altea
Bandera d'Altea Escut d'Altea
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Altea respecte del País Valencià Localització d'Altea respecte de la Marina Baixa


Municipi de la Marina Baixa
Vista d'Altea des del Mediterrani
Vista d'Altea des del Mediterrani
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Baixa
Benidorm
Gentilici Alteà, alteana
Predom. ling. Valencià
Pressupost 25.994.218,74
Superfície 34,43 km²
Altitud 62 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
24.333 hab.
706,74 hab/km²
Coordenades 38° 35′ 55″ N, 0° 03′ 07″ O / 38.59861°N,0.05194°O / 38.59861; -0.05194Coord.: 38° 35′ 55″ N, 0° 03′ 07″ O / 38.59861°N,0.05194°O / 38.59861; -0.05194
Distàncies 133 km de València
21 km de la Vila Joiosa
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
10 PPCV, 5 PSPV, 3 Compromís i 3 CIPAL
Miguel Ortiz Zaragoza (PPCV)
Codi postal 03590
Codi territorial 03018
Festes majors Darrer cap de setmana de setembre
Patró/Patrons Sant Blai
Agermanament Alemanya Bad Kötzting (Alemanya)

Itàlia Bellagio (Itàlia)
Irlanda Bundoran (Irlanda)
Polònia Chojna (Polònia)
França Granville (França)
Dinamarca Holstebro (Dinamarca)
Bèlgica Houffalize (Bèlgica)
Àustria Judenburg (Àustria)
Finlàndia Karkkila (Finlàndia)
Hongria Kőszeg (Hongria)
Països Baixos Meerssen (Països Baixos)
Luxemburg Niederanven (Luxemburg)
Suècia Oxelösund (Suècia)
Grècia Préveza (Grècia)
Portugal Sesimbra (Portugal)
Regne Unit Sherborne (Regne Unit)
Letònia Sigulda (Letònia)
República Txeca Sušice (R.Txeca)
Estònia Türi (Estònia)
Eslovàquia Zvolen (Eslovàquia)

Web

Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa que limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta). Altea forma part de l'associació Douzelage, un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea:[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Badia d'Altea

Enclavada en la badia d'Altea que tanquen la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. El municipi inclou els nuclis d'Altea, Altea la Vella i L'Olla. S'accedeix a Altea per l'autopista AP-7 (eixida 64) o per la N-332. El municipi també compta amb una estació de la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.

Hi ha el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 msnm); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch. A 3 km hi ha Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s'ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa mediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

Carrer d'Altea

Les primeres notícies de poblament les donen els jaciments d'ibers i romans que s'han trobat al terme, com ara les deixalles d'un aqüeducte romà anomenat com "Els Arcs".

Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249[3] i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.

Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en enfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".

El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors del rei Carles III d'Aragó. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.

El segle XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En el dit segle almenys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica d'Altea[4]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2008
5.193 5.790 5.977 5.694 4.865 5.580 5.829 5.738 5.620 8.804 11.108 12.829 15.579 21.898 23.532

L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Alvado Pérez UCD
1983 - 1987 Juan Alvado Pérez GIA
1987 - 1991 Juan Alvado Pérez CDS
1991 - 1995
1995 - 1999 Miguel Ortiz Zaragoza PP
1999 - 2003 Miguel Ortiz Zaragoza PP
2003 - 2007 Miguel Ortiz Zaragoza PP
2007 - 2011 Andrés Ripoll Llorens PSPV-PSOE
Des del 2011 Miguel Ortiz Zaragoza PP
Resultats electorals de Altea, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Miguel Ortiz Zaragoza 4235 10
Partit Socialista del País Valencià Andrés Ripoll Llorens 2105 5
Coalició Compromís Antonio Manuel Ripoll Lloret 1429 3
Ciutadans Independents per Altea Carolina Punset Bannel 1391 3
Esquerra Unida del País Valencià Nativitat Garcia Llinares 170 0
Els Verds del País Valencià Arno Jose Luis Bravo Eichler 91 0
Total 9421 21

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de la Mare de Déu del Consol

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:

  • L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
  • La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
  • La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
  • Monestir de l'Olla
  • Sant Francesc
  • Santa Anna, d'Altea la Vella
  • Museu Kritikian de Ciències Naturals
  • Museu Navarro Ramón
  • Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
  • El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
  • El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.
  • Illeta d'Altea: illa situada a uns 400 metres de la platja de l'Olla i que té una població estable de fardatxos.
  • Illot d'Altea: illa rocallosa amb un túnel que permet passar d'un costat a l'altre bussejant.
  • Ermites a quasi totes les partides rurals del terme, com per exemple la de Sant Roc, la de Sant Lluís, la de Sant Tomàs, la de Sant Llorenç i la de Sant Isidre.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix com toca a una vila marinera i mediterrània, fregit o torrat o en l'especialitat de la zona, el cruet, també és molt estimada la carn de l'eriç de mar.

Però el plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà. Cal dir que la ceba és un dels principals aliments dels alteans, donant als seus ciutadans el mal nom de cebers, nom recollit per una filà cristiana.

Personalitats destacades[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Alteans

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]