Altea

Altea

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Marina Baixa
Vista d'Altea des del Mediterrani
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Baixa Benidorm
Gentilici	Alteà, alteana
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	25.994.218,74 €
Superfície	34,40 km²
Altitud	62 msnm
Població (2011)   • Densitat	24.056 hab. 699,3 hab/km²
Coordenades	38° 35′ 55″ N, 0° 03′ 07″ O
Distàncies	133 km de València 21 km de la Vila Joiosa
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 10 PPCV, 5 PSPV, 3 Compromís i 3 CIPAL Miguel Ortiz Zaragoza (PPCV)
Codi postal	03590
Festes majors	Darrer cap de setmana de setembre
Patró/Patrons	Sant Blai
Web	http://www.altea.es/

Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa.

Geografia

Badia d'Altea

Enclavada en la badia d'Altea que tanquen la Punta Bombarda pel sud (Serra Gelada) i el Morro del Toix pel nord. Altea es veu protegida dels vents del nord per la serra de Bèrnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic.

Hi trobem el riu Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 m.); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanch. A 3 km hi ha Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s'ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa.

Nuclis

• Altea
• Altea la Vella
• L'Olla

Límits

El terme municipal limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Accés

S'accedeix a Altea per l'autopista AP-7 (Eixida 64) o per la nacional N-332. El municipi també compta amb una estació del la Línia 9 del TRAM Metropolità d'Alacant.

Història

Carrer d'Altea

Les primeres notícies de poblament les donen els jaciments d'ibers i romans que s'han trobat al terme, com ara les deixalles d'un aqüeducte romà anomenat com "Els Arcs".

Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249 i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.

Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en enfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".

El 1705 la badia d'Altea acull l'estol aliat comandat per Lord Peterborough, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i els maulets, seguidors de l'arxiduc Carles. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València.

El segle XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

Demografia i Economia

Evolució demogràfica d'Altea
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2008
5.193	5.790	5.977	5.694	4.865	5.580	5.829	5.738	5.620	8.804	11.108	12.829	15.579	21.898	23.532

L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.

Política i Administració

Escut d'Altea, variant emprada per l'Ajuntament

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Alvado Pérez	UCD
1983 - 1987	Juan Alvado Pérez	GIA
1987 - 1991	Juan Alvado Pérez	CDS
1991 - 1995	Miguel Ortiz Zaragoza (1991-1992) Bautista Borja Zaragozí (1992-1995)	PP CDS
1995 - 1999	Miguel Ortiz Zaragoza	PP
1999 - 2003	Miguel Ortiz Zaragoza	PP
2003 - 2007	Miguel Ortiz Zaragoza	PP
2007 - 2011	Andrés Ripoll Llorens	PSPV-PSOE
2011 - ara	Miguel Ortiz Zaragoza	PP

Resultats electorals de Altea, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Miguel Ortiz Zaragoza	4235	10
	Partit Socialista del País Valencià	Andrés Ripoll Llorens	2105	5
	Coalició Compromís	Antonio Manuel Ripoll Lloret	1429	3
	Ciutadans Independents per Altea	Carolina Punset Bannel	1391	3
	Esquerra Unida del País Valencià	Nativitat Garcia Llinares	170	0
	Els Verds del País Valencià	Arno Jose Luis Bravo Eichler	91	0
Total		9421		21

Edificis d'interès

Església de la Mare de Déu del Consol

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:

• L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
• La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
• La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
• Monestir de l'Olla
• Sant Francesc
• Santa Anna, d'Altea la Vella
• Museu Kritikian de Ciències Naturals
• Museu Navarro Ramón
• Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
• El Palau d'Arts d'Altea - Museu ètnic de la música
• El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.

Gastronomia

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix com toca a una vila marinera i mediterrània, fregit o torrat o en l'especialitat de la zona, el cruet, també és molt estimada la carn de l'eriç de mar.

Però el plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà. Cal dir que la ceba es un dels principals aliments dels alteans, donant als seus ciutadans el mal nom de cebers, nom recollit per una filà cristiana.

Agermanament

Altea forma part de l'associació Douzelage, un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Unió Europea:

Agermanaments

Bad Kötzting (Alemanya) Bellagio (Itàlia) Bundoran (Irlanda) Chojna (Polònia) Granville (França)

Holstebro (Dinamarca) Houffalize (Bèlgica) Judenburg (Àustria) Karkkila (Finlàndia) Kőszeg (Hongria)

Meerssen (Països Baixos) Niederanven (Luxemburg) Oxelösund (Suècia) Preveza (Grècia) Sesimbra (Portugal)

Sherborne (Regne Unit) Sigulda (Letònia) Sušice (R.Txeca) Türi (Estònia) Zvolen (Eslovàquia)

Personalitats destacades

• José Jorro Miranda (València 1874 - Altea 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític, comte d'Altea des de 1920.
• José Beneyto Rostoll (Altea, 1882 - La Nucia, 1936) fou un polític i diplomàtic, marquès de Campofértil.
• Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític.
• Francesc Martínez i Martínez (Altea, 1866 — 1946) va ser un historiador.
• Jaume Morales Moltó (Altea 1973), conegut com Tato, és un pilotari professional.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Pagina d'informació local d'Altea.