Podem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Podem
Podemos
Líder/s Pablo Iglesias
Eslògan «Quan va ser l'última vegada que vas votar amb il·lusió?», «És clar que podem!»[1]
Fundació 11 de març de 2014 (2014-03-11)
Seu C/ Zurita, 21. 28012 Madrid[2]
Ideologia Comunisme[3][4][5][6]
Igualitarisme[7]
Populisme[7][8][9][10][11][12][13][14]
Democràcia participativa[15]
Republicanisme[6][16]
Posició política Esquerra
Afiliació internacional Cap
Afiliació europea Cap
Grup al Parlament Europeu Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
Colors oficials      Morat (#6b1f5f)
Parlament Europeu
Lloc web
podemos.info

Podem[17][18] (en castellà, Podemos) és un moviment polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any[2][19] com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya. El lidera el professor de ciències polítiques i analista polític Pablo Iglesias Turrión. Participà en les eleccions al Parlament Europeu de 2014, on va obtenir cinc parlamentaris i el 7,98% dels vots d'Espanya.

Història[modifica | modifica el codi]

Creació[modifica | modifica el codi]

Pablo Iglesias al Parlament Europeu.

L'origen de Podem es troba en el manifest Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític,[20] presentat el cap de setmana del 12 i 13 de gener de 2014 i difós per la publicació digital publico.es, que signaven una trentena d'intel·lectuals, personalitats de la cultura, del periodisme i de l'activisme social i polític, entre els quals es trobaven Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid (UCM); l'actor Alberto San Juan; Jaime Pastor, professor de Ciències Polítiques a la UNED; l'escriptor i filòsof Santiago Alba Rico; el sindicalista de la Corriente Sindical de Izquierda Cándido González Carnero, o Bibiana Medialdea, professora d'Economia Aplicada a la UCM.[21] En aquest manifest s'expressava la necessitat de crear una candidatura que concorregués a les eleccions europees de maig d'aquest any, amb l'objectiu d'oposar-se des de postures d'esquerra a les polítiques de la Unió Europea per a la crisi econòmica. Encara que no era un dels signants del manifest, el 14 de gener es va anunciar que el professor de Ciència Política de la UCM i analista polític Pablo Iglesias encapçalaria el moviment.[20] L'incipient moviment estava articulat pel partit Esquerra Anticapitalista,[20] que havia esbossat en la seva documentació interna el manifest Moure fitxa, dissenyat les fases per al llançament del nou moviment i avançat com a factor determinant per a l'èxit de la iniciativa «La presència d'una sèrie de personalitats amb projecció mediàtica com a cara pública del projecte».[22] Entre els punts programàtics ressaltats per Iglesias es trobaven la derogació de l'article 135 de la Constitució Espanyola (que havia estat reformat el setembre 2011 per iniciativa del president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero amb el suport de PSOE i PP); l'aplicació plena de l'article 128 de la Constitució («Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general»), ja que segons Iglesias no s'estava complint; mantenir el caràcter públic de l'educació i la sanitat; pujada de salaris i reindustrialització; creació d'un parc d'habitatge públic i aplicació retroactiva de la dació en pagament; i l'oposició a una reforma restrictiva de la llei de l'avortament.[23] També reclamaven la derogació de les lleis d'estrangeria, la sortida d'Espanya de l'OTAN i es pronunciaven a favor que Catalunya decideixi sobre la seva independència.[24]

Juan Carlos Monedero, un dels promotors de Podem.

El moviment Podem es va presentar oficialment el 16 de gener de 2014 al Teatro de Barrio, del barri de Lavapiés de Madrid. Es va donar una roda de premsa on van acudir centenars de persones i en què van intervenir, entre altres, Pablo Iglesias; Juan Carlos Monedero; la sindicalista de USTEA, activista de la Marea Verda i militant d'Esquerra Anticapitalista[25] Teresa Rodríguez; la psiquiatra i membre de la Marea Blanca, Ana Castaño; l'analista i investigador Íñigo Errejón i l'activista social Miguel Urbán, cap de llista per Madrid per Esquerra Anticapitalista a les eleccions generals de 2011. El seu objectiu fonamental va ser oposar-se a les retallades socials que s'estaven duent a terme com a conseqüència de la crisi econòmica que travessava Espanya.[26]

Per continuar endavant amb el projecte i presentar-se a les eleccions europees del maig del mateix any, els impulsors es van imposar tres condicions: que rebessin el suport d'almenys 50.000 persones a la web de la formació; que tant les candidatures com el programa polític del projecte es confeccionessin mitjançant participació oberta; i que es busqués la unitat amb altres partits i moviments d'esquerra,[26] com Esquerra Unida,[20] la Candidatura d'Unitat Popular, el Partit X, el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Anova o les marees ciutadanes.[24] Els promotors del projecte van assegurar haver obtingut les signatures en menys de 24 hores.[27]

Eleccions al Parlament Europeu de 2014[modifica | modifica el codi]

Formació de la candidatura
Activistes de Podem a Oviedo durant la precampanya de les eleccions europees de 2014.

Des de la seva presentació, Podem va mostrar la seva disposició a formar una candidatura unitària amb altres partits d'esquerra i contraris a les retallades. El 4 de febrer, la Xarxa Ciutadana Partit X va anunciar la seva intenció de donar suport tecnològic a Podem perquè aquest desenvolupés la seva metodologia de participació ciutadana per conformar el seu programa electoral. No obstant això, Partit X va indicar també que, encara que ambdues propostes representaven una «ruptura amb l'actual model de partits», la col·laboració no implicava la creació d'una llista conjunta.[28]

El 24 de febrer de 2014, Podem i Esquerra Unida es van reunir amb l'objectiu d'explorar una candidatura unitària.[29][30] La reunió va constatar coincidències entre les dues formacions, però també la discrepància entre els mètodes de conformació de la candidatura electoral. Mentre que Podem advocava per celebrar primàries obertes, Esquerra Unida va preferir donar protagonisme a cada un dels partits que formessin part de la candidatura. També van produir-se converses amb Alternativa Sí que es pot per Tenerife.[31] Així mateix, Anova va expressar la possibilitat de pactar, entre altres, amb Podem per concórrer a les eleccions europees.[32]

Les diferents possibilitats no van arribar a concretar-se. Amb Esquerra Unida, les diferències quant a la manera d'elaborar una possible candidatura conjunta van ser insalvables i, encara que IU va mantenir la possibilitat d'acord,[33] Podem va rebutjar finalment aquesta opció.[34] Alternativa Sí que es pot per Tenerife, tot i que «va valorar de forma especial» l'aparició de Podem,[35] va decidir no presentar-se a les eleccions i no demanar el vot per a cap candidatura concreta. Anova, per la seva banda, va preferir pactar amb Esquerra Unida, el seu soci a Alternativa Galega de Esquerda.[36]

Pablo Iglesias en l'acte de final de campanya de Podem per a les eleccions europees de 2014, celebrat el 23 de maig a Madrid.

Després del fracàs, Podem va anunciar la seva intenció de presentar-se en solitari duent a terme un procés de primàries, obertes a no militants i de forma presencial i digital. Prèviament, l'11 de març, Podem es va inscriure formalment com a partit polític en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior,[19] encara que la formació va afirmar que es tractava simplement d'un formalisme per concórrer a les eleccions —un partit necessitava molts menys avals que una agrupació d'electors per concórrer a les europees— i que «no som un partit».[37] El procés de primàries va tenir lloc durant cinc dies (finals de març-principis d'abril) en què, segons les xifres proporcionades pels organitzadors, haurien participat unes 33.000 persones. Els candidats havien de ser avalats per algun dels anomenats «Cercles Podem» (Círculos Podemos) per poder concórrer-hi. Pablo Iglesias va resultar elegit com a cap de llista, amb més d'un 60% de suports. El segon lloc el va ocupar Teresa Rodríguez, sindicalista i membre d'Esquerra Anticapitalista, i el tercer l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, qui no obstant va declarar que concorria «per impulsar el partit» i que «en cap cas anirà al Parlament Europeu encara que surti elegit».[38] Els van seguir Lola Sánchez, aturada; i Pablo Echenique, investigador del CSIC.[39] Tot i no tenir afiliació internacional, van expressar la seva intenció de donar suport a Alexis Tsipras, candidat del Partit de l'Esquerra Europea, com a president de la Comissió Europea.[40]

Campanya

D'acord amb els requisits establerts per la legislació electoral, els partits sense representació electoral havien d'obtenir 15.000 avals per poder concórrer a les eleccions europees. Una setmana abans del final del termini, Podem va assegurar haver obtingut els avals necessaris.[41] L'únic partit que va donar suport explícitament la candidatura de Podem va ser Esquerra Anticapitalista.[42]

Carlos Jiménez Villarejo en l'acte de fi de campanya

Les enquestes presentades durant la campanya van situar a Podem al llindar d'obtenir representació, ja que mentre que algunes sí que li donaven escons, altres no ho feien. En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), la candidatura va obtenir una estimació de vot de l'1,8% i un escó.[43][44][45] Era una de les vuit úniques formacions que obtindrien representació, segons el CIS, i l'única de les formacions creades per presentar-se a aquests comicis.[46]

La gran polèmiques relacionades amb la candidatura van ser les relatives a Jorge Verstrynge i al logotip de Podem. Verstrynge, antic secretari general d'Alianza Popular, que després va evolucionar cap a posicions d'esquerra, va ser convidat pel seu col·lega Pablo Iglesias —tots dos són professors a la Universitat Complutense de Madrid— a participar en un acte del partit. Des de dins de l'organització es va criticar la seva participació, per entendre que la seva postura en relació a la immigració no hi tenia cabuda.[47] Finalment, Verstrynge no va participar en cap acte. D'altra banda, Podem va triar la cara de Pablo Iglesias com a logotip per a les paperetes electorals, cosa que va suscitar crítiques en les xarxes sociales.[48] Aquesta mesura la va justificar el grup promotor dient que els seus propis estudis i les enquestes publicades en els mitjans de comunicació indiquen que Pablo Iglesias és molt més conegut pels ciutadans que el mateix partit i que per això la seva imatge va ser escollida puntualment per aquestes eleccions.[49]

Resultats
Resultats per comunitat autònoma

Després d'aconseguir un 7,93% dels vots i 5 escons,[50] l'aparició de Podem es va convertir per a diversos mitjans en una de les «sorpreses» de les eleccions.[51][52][53] Va obtenir els seus millors resultats, per sobre del 10%, a Astúries, Balears, Canàries i Madrid.

Espectre polític[modifica | modifica el codi]

En diferents mitjans de comunicació i de premsa s'ha ubicat i definit Podem de diferents formes, depenent de la línia editorial del mitjà. El partit ha estat col·locat a l'esquerra política per les agències de notícies Reuters[54] i Associated Press,[55] i com una formació d'«extrema esquerra» pel Financial Times[56] i pel diari espanyol ABC (aquest últim en relació a la presentació de Jiménez Villarejo a les primàries del partit).[57] A The Wall Street Journal es va descriure com un partit d'«esquerra» amb una base política d'extrema esquerra similar a la de Syriza,[58] mentre que The Economist afirma que «[com a resultat de l'enuig dels espanyols amb els seus polítics per l'alt nivell d'atur i l'austeritat], Espanya té el seu propi equivalent [Podem] del partit grec d'extrema esquerra, Syriza».[59] L'anàlisi de The New York Times defineix Podem com un partit «antiestablishment, antiausteritat, profundament juvenil i fonamentat a Internet». Citant Thomas Bernd Stehling, director per a Espanya i Portugal de la Fundació Konrad Adenauer, afirma que «la veritable sorpresa no és l'èxit de Podem, sinó el fet que hagi estat necessari tant de temps perquè un partit alternatiu hagi aprofitat la desil·lusió i la frustració amb el fracàs dels dos grans partits tradicionals a l'hora de donar respostes als problemes d'una generació perduda». Per la seva banda, Vicente Palau, de la Fundació Alternatives, un think tank vinculat al PSOE, va afirmar que Podem podria tenir «efectes molt beneficiosos en termes de regeneració del sistema democràtic espanyol», encara que corria el perill de «lliscar cap al populisme i la demagògia, com ha succeït amb Beppe Grillo i el seu Moviment 5 Estrelles a Itàlia».[60] Tant The Economist com The New York Times van relacionar l'èxit de Podem amb els indignats i el moviment 15-M. Per a la BBC, es tractaria d'un partit «d'esquerra i antiausteritat»,[61] i populista.[9]

El diari digital Público va esmentar abans dels comicis europeus que el partit constituïa «un nou front» en el panorama de l'esquerra.[62] A El País, l'assagista i escriptor Jordi Gracia García va contrastar «demandes maximalistes (de molt fantasiós compliment)» amb «exigències compartides àmpliament per la ciutadania [com] la restitució del decòrum ètic i social de l'Estat a través d'un paquet de reformes legislatives, constitucionals, que reprimeixi els excessos i omissions de partits i institucions i forci un canvi en el funcionament ordinari del poder polític» i va atribuir el seu èxit al «descrèdit que l'esquerra política ha conquerit entre una classe mitjana que no ha cremat un contenidor en la seva vida, que no té edat per saltar tanques, que no porta dessuadores amb caputxa però que cada vegada es sent més impotent i més carregada de raons».[63]

Organització[modifica | modifica el codi]

Podem s'organitza a través dels anomenats Cercles Podem (Círculos Podemos), que poden ser grups de treball tant territorials com sectorials.[64][65]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ¿Cuándo fue la última vez que votaste con ilusión? / ¡Claro que Podemos! podemos.info
  2. 2,0 2,1 Ministeri de l'Interior d'Espanya. «Ficha de partido político: Podemos» (en castellà). [Consulta: 24 de maig de 2014].
  3. Elorza, Antonio. «Podemos: el ascenso al poder». El País, 9 de setembre de 2014. ISSN: 0213-4608 [Consulta: 28 de setembre de 2014].
  4. Llamas, Manuel. «La "democracia" que vende Podemos significa "control" total del Estado». Libre Mercado, 29 de maig de 2014 [Consulta: 28 de setembre de 2014].
  5. (castellà)La extrema izquierda se refunda: Pablo Iglesias presenta el nuevo partido comunista, 'Podemos' - Mediterráneo Digital
  6. 6,0 6,1 (castellà)Podemos, un partido chavista, la gran revelación en España - Diario de Cuba
  7. 7,0 7,1 Aragonés, Salvador. «Peronismo o chavismo a la española». Diari de Tarragona, 20 de juliol de 2014 [Consulta: 02 d'agost de 2014].
  8. Elorza, Antonio. «La ola». El País, 16 de juny de 2014. ISSN: 0213-4608 [Consulta: 19 de juliol de 2014].
  9. 9,0 9,1 Burridge, Tom. «Spain's 'we can' party proves it can» (en anglès). Falta indicar la publicació. BBC, 26 de maig de 2014 [Consulta: 31 de maig de 2014].
  10. Errejón, Íñigo. «¿Qué es Podemos?». Le Monde diplomatique, 225, julio 2014. ISSN: 188-6434 [Consulta: 26 de juliol de 2014].
  11. Montero, José Ramón. «Podemos como laboratorio político». El País, 13 de juny de 2014 [Consulta: 27 de juliol de 2014].
  12. Conde-Ruiz, José Ignacio. «Populismo a diestro y siniestro». El País, 15 de juliol de 2014 [Consulta: 23 d'agost de 2014].
  13. de la Torre, Carlos. «Las promesas y los riesgos del populismo». El País, 14 d'agost de 2014 [Consulta: 23 d'agost de 2014].
  14. Chislett, William. «Podemos: de la nada a la atención nacional». El Imparcial, 28 de juny de 2014 [Consulta: 16 d'agost de 2014].
  15. Casals, Xavier. «Podem (i la resta) són aquí per quedar-se» (en català). Ara, 07 de juny de 2014 [Consulta: 02 d'agost de 2014].
  16. (anglès)Juan Carlos makes ultimate sacrifice to save Spain’s monarchy -Financial Times "Meanwhile, two of the biggest election winners – the United Left and newly-formed Podemos – are openly republican"
  17. «Pablo Iglesias (Podem): “No volem ser una colònia d'Alemanya”». Ara. EFE, 25 maig 2014.
  18. «Podem». esAdir. [Consulta: 26 maig 2014].
  19. 19,0 19,1 Europa Press. «Podemos formaliza su inscripción como partido político» (en castellà). eldiario.es, 13 de març de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 Sánchez, José Luis. «Pablo Iglesias prepara su candidatura a las europeas: "Me han pedido que dé el paso"». eldiario.es, 14 de gener de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  21. «Intelectuales y activistas llaman a "recuperar la soberanía popular" con una candidatura para las europeas». publico.es, 14 gener 2014.
  22. Gil, Andrés. «Un boletín interno de Izquierda Anticapitalista preparó el terreno a Podemos». eldiario.es, 21 de gener de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  23. «Pablo Iglesias anuncia su intención de presentarse a la elecciones europeas». cuatro.es, 14 de gener de 2014. [Consulta: 24 de maig de 2014].
  24. 24,0 24,1 Alcalá, Cristina. «Las diez claves de la candidatura de Pablo Iglesias». Estrella Digital, 17 de febrer de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  25. Muriel, Fernando. «Teresa Rodríguez: “Siempre animo a la gente de IU a luchar a este lado de la barricada”». La Marea, 28 de gener de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  26. 26,0 26,1 Giménez San Miguel, Luis. «Pablo Iglesias presenta Podemos como "un método participativo abierto a toda la ciudadanía"». publico.es, 17 de gener de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  27. «Pablo Iglesias consigue en un día los 50.000 apoyos que pedía para seguir adelante con Podemos». El Periódico, 19 de gener de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  28. Giménez, Luis. «El Partido X cede su método de participación ciudadana a la iniciativa Podemos». publico.es, 4 de febrer de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  29. Adúriz, Íñígo. «IU y Podemos acuerdan la puesta en marcha de una estrategia común y abren un diálogo sobre candidaturas». publico.es, 24 de febrer de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  30. Hernández, Marisol. «Podemos abre la puerta a ir con IU en las elecciones europeas». El Mundo, 24 de febrer de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  31. Alternativa Sí que es pot per Tenerife. «Sí se puede celebró un encuentro con los representantes de Podemos», 24 de febrer de 2014. [Consulta: 24 de maig de 2014].
  32. Castro, Montse. «Anova explora alianzas para las europeas con Podemos, Bildu e Izquierda Unida». El Correo Gallego, 3 de febrer de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  33. Europa Press. «IU, con la puerta abierta a otros movimientos como Equo o Podemos», 2 de març de 2014. [Consulta: 24 de maig de 2014].
  34. Casado Sánchez, Irene. «Podemos convoca primarias tras fracasar la negociación con IU». infoLibre, 2 de març de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  35. Alternativa Sí que es pot per Tenerife. «Declaración política de Sí se puede ante las elecciones europeas», 26 de març de 2014. [Consulta: 24 de maig de 2014].
  36. Domínguez, Daniel. «Anova decide aliarse con IU para las europeas y evidencia su fractura interna». La Opinión A Coruña, 24 de febrer de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  37. Castro, C.. «Pablo Iglesias, candidato de 'Podemos' a las europeas: «Echo en falta cierto patriotismo en la política española»». La Razón, 8 de maig de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  38. Riveiro, Aitor. «Pablo Iglesias se impone en las primarias de Podemos para las europeas». eldiario.es, 3 d'abril de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  39. Redacción. «¡Podemos, claro que podemos!». Diario Crítico, 21 de maig de 2014 [Consulta: 25 de maig de 2014].
  40. Kadner, Marién. «Pablo Iglesias: “Lo que tenemos claro es que este euro no sirve”». El País, 23 de maig de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  41. Vera, Joaquín. «Podemos y el Partido X logran reunir las 15.000 firmas para presentarse el 25-M». El Mundo, 14 d'abril de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  42. Izquierda Anticapitalista. «Declaración de Izquierda Anticapitalista: coyuntura y elecciones europeas», 5 de maig de 2014. [Consulta: 24 de maig de 2014].
  43. Garea, Fernando. «El CIS apunta a un empate técnico». El País, 8 de maig de 2014.
  44. Europa Press. «Pablo Iglesias dice que Podemos no se conforma con un escaño», 8 de maig de 2014. [Consulta: 24 de maig de 2014].
  45. Centro de Investigaciones Sociológicas. «Encuesta preelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2014». Falta indicar la publicació, 8 de maig de 2014.
  46. Kadner, Marién. «Pablo Iglesias: “Lo que tenemos claro es que este euro no sirve”». El País, 23 de maig de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  47. Redacción. «La incorporación de Verstrynge provoca críticas dentro de Podemos». publico.es, 21 de març [Consulta: 24 de maig de 2014].
  48. Álvarez, Isra. «Críticas a Podemos por la elección del rostro de Pablo Iglesias para el logo». 20minutos.es, 24 d'abril de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  49. Alcalá, Cristina. «Podemos estampa la cara de Pablo Iglesias en sus papeletas del 25M». Estrella Digital, 24 d'abril de 2014 [Consulta: 24 de maig de 2014].
  50. Redacción. «Elecciones europeas 2014: resultados». eldiario.es, 25 de maig de 2014 [Consulta: 25 de maig de 2014].
  51. Iñaki Pardo Torregrosa. «Podemos, la sorpresa de las elecciones europeas», 26 maig 2014.
  52. «Podemos da la sorpresa: cuarta fuerza más votada con 5 escaños». ABC, 26 maig 2014.
  53. Jaime Gutiérrez. «Podemos, la sorpresa de las europeas, se convierte en la cuarta fuerza con cinco escaños». RTVE.
  54. «Spain's ruling PP wins EU vote, political fragmentation rises» (en anglès). Reuters, 25 de maig de 2014.
  55. «Eclectic mix makes up new European Parliament» (en anglès). The Washington Post, 27 de maig de 2014.
  56. Spiegel, Peter. «Anti-EU parties celebrate election success» (en anglès). Financial Times, 26 de maig de 2014.
  57. E., S.. «El exfiscal Villarejo se pasa a la extrema izquierda de «Podemos»». ABC, 18 de març de 2014.
  58. Román, David. «Can Spain's New Party Build on its EU Poll Success?» (en anglès). The Wall Street Journal, 26 de maig de 2014.
  59. «Exit Rubalcaba» (en anglès). The Economist, 31 de maig de 2014.
  60. Minder, Raphael. «Spanish Upstart Party Said It Could, and Did. Now the Hard Part Begins» (en inglés). The New York Times, 29 de maig de 2014 [Consulta: 30 de maig de 2014].
  61. BBC. «Europe elections: Spain's Podemos party challenges system» (en anglès). Falta indicar la publicació, 26 de maig de 2014.
  62. Del Pino, Daniel. «Las cuatro vías de la izquierda para las elecciones europeas». Público, 10 de febrer de 2014.
  63. Gracia, Jordi. «El problema no es Podemos». El País, 11 de juny de 2014 [Consulta: 12 de juny de 2014].
  64. Podemos. «Círculos Podemos». [Consulta: 24 de maig de 2014].
  65. «Podemos triunfa en las urnas, con sólo cuatro meses». Público, 25 maig 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Podem