Partit Popular (Espanya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«PP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «PP (desambiguació)».
Partido Popular
President Mariano Rajoy Brey
Secretari general María Dolores de Cospedal García
Fundació 1976 (Aliança Popular)
1989 (Partit Popular)
Seu C/ Genova 13,
Madrid
Ideologia Centre-dreta, conservadurisme, liberalisme[1]
Afiliació europea Partit Popular Europeu
www.pp.es

El Partit Popular (PP) (Partido Popular, en castellà) és un partit polític espanyol de dreta conservadora liberal.[1]

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CiU, CC i el PNB. La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment és el partit que governa a l'Estat Espanyol amb Mariano Rajoy de president del govern, juntament amb diverses comunitats autònomes, entre elles el País Valencià o la Comunitat de Madrid. Forma part del Partit Popular Europeu.

Història[modifica | modifica el codi]

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica espanyola, dirigit per Manuel Fraga Iribarne (amb llarga experiència de govern com a ministre franquista). Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del règim franquista:

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2 % dels vots. Durant els anys 80, va formar coalició amb el PDP, i rebé el nom de Coalició Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular, un partit dirigit per Manuel Fraga Iribarne, d'ideologia conservadora, i que incorporava molts antics partidaris del règim franquista (com ell mateix, ex-ministre d'Interior). Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democristià i no conservador.

Evolució de l'Aliança Popular i el Partit Popular

A partir del 1982 esdevé el principal partit de l'oposició, ocupant l'espai de la desapareguda UCD i guanyant governs autonòmics i municipals. Dirigit per José María Aznar, el PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNV. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta.

Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003.

El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. A Galícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

Comitè executiu nacional[2][modifica | modifica el codi]

Seu principal del partit, a Madrid.

Presidents de les Comunitats Autònomes[modifica | modifica el codi]

El Partit Popular té presència en totes les comunitats autònomes d'Espanya, a més de les dues ciutats autònomes. Actualment el partit popular governa en 11 de les 17 autonomies, i en les dues ciutats autònomes.

Noves Generacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Nuevas Generaciones del Partido Popular
Bandera de "Nuevas Generaciones"

La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

Partit Popular de la Comunitat Valenciana[modifica | modifica el codi]

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Francisco Enrique Camps Ortiz. És la segona secció més forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa al govern autonòmic i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.[4]

El partit popular, al País Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la reqüalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[5] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[6]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[7] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[8] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per últim destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa Amèrica de vela[9] o la Volvo Ocean Race.[10][11] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià va ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[12]

Partit Popular de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partit Popular de Catalunya

La secció catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com a Partit Popular de Catalunya, està dirigida, des de juliol de 2008, per Alicia Sánchez Camacho, sisena presidenta de la formació política.

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un govern tripartit d'esquerres.

Partit Popular de Balears[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partit Popular de Balears

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat dels Estats Units. Rosa Estaràs fou nombrada coordinadora a l'espera del pròxim Congrés, però el buit de poder feu sorgir veus que demanaven un líder clar. Rosa Estaràs fou anomenada presidenta fins al Congrés.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular (Espanya)