Cas Nóos
 |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. La informació continguda pot estar obsoleta o pendent d'actualitzar. Si us plau, no introduïu informació especulativa i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per a donar més detalls. |
El cas Nóos és un cas de presumpta corrupció política, sorgit com a peça separada del cas Palma Arena. L'objecte d'aquest cas és la investigació d'un suposat entramat societari teixit per Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres per a apoderar-se de fons públics i privats utilitzant la fundació Institut Nóos. S'investiguen els presumptes delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'Administració i malversació de cabals públics.
En l'actualitat aquest cas es troba en fase d'instrucció per part del jutge José Castro Aragón, titular del Jutjat d'Instrucció n. 3 de Palma.
Taula de continguts |
Persones imputades [modifica]
- Iñaki Urdangarín Liebaert, duc consort de Palma, fundador de l'Institut Nóos.
- Diego Torres Pérez, soci fundador de l'Institut Nóos.
- Jaume Matas i Palou, expresident del Govern de les Illes Balears.
- Infanta Cristina, duquessa de Palma, esposa d'Iñaki Urdangarin i filla del rei d'Espanya Joan Carles I
Història [modifica]
El cas Nóos sorgeix el novembre de l'any 2011 quan Iñaki Urdangarin, duc de Palma consort, va ser acusat de desviar fons de diner públic per al seu propi benefici, a través de l'Institut Nóos, el gestor del qual era el soci d'Urdangarín Diego Torres.
El cas Nóos deriva del cas Palma Arena[1] Les investigacions van conduir a l'Institut Nóos per l'Oficina Anticorrupció d'Espanya.[2]
El diari El País va trobar un document d'un pressupost sospitós per a un esdeveniment internacional que el mencionat institut va organitar quan Urdangarin en portava la gestió, la qual cosa va fer des de l'any 2004 a 2006,.[3] Es creu que va persuadir diverses administracions públiques espanyoles (principalment governs de comunitats Autònomes) per firmar acords amb aquest institut (el qual se suposa que és una organització sense ànim de lucre) tant per treballs, que mai es van fer, com altres amb pressupostos molt exagerats de fins 5.800,000 euros provinents d'administracions públiques .[4]Les factures aportades per l'Institut Nóos no justificaven de cap manera els diners gastats.
Aquests convenis, segons el criteri de l'instructor del cas i la Fiscalia Anticorrupció d'Espanya, són irregulars, donat que les entitats públiques no poden signar aquests tipus d'acords amb empreses privades com no sigui que es justifiqui que aquestes són les úniques que poden donar el servei. A més no es va convocar concurs públic, com era preceptiu. Els responsables de Nóos crearen, segons les investigacions, una xarxa societària que facturava a l'Institut. És a dir, es contractaven a ells mateixos[5]
Conseqüències [modifica]
En febrer de 2012, poc després que Mariano Rajoy fóra investit President del Govern d'Espanya, van ser destituïts els màxim responsables de l'Oficina Antifrau, responsables d'iniciar els casos Gürtel i Nóos.[6]
Cronologia [modifica]
- 8 de setembre de 2004: L'Institut Nóos suscriu un conveni de col·ḷaboració amb l'empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències S.A. (CACSA) i la Fundació Turisme València Convention Bureau i presumptament s'apropia d'1.044.000 euros.
- 17 de juliol de 2005: L'Institut Nóos suscriu un conveni de col·ḷaboració amb la Fundació Illesport i presumptament s'apropia d'1.200.000 euros.
- 3 d'octubre de 2005: L'Institut Nóos suscriu un conveni de col·ḷaboració amb l'empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències S.A. (CACSA) i la Fundació Turisme València Convention Bureau i presumptament s'apropia d'1.044.000 euros.
- 23 de desembre de 2005: L'Institut Nóos suscriu un conveni de col·ḷaboració amb la Generalitat Valenciana, i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana S.A. i presumptament s'apropia de 380.000 euros.
- 8 de maig de 2006: L'Institut Nóos suscriu un conveni de col·ḷaboració amb l'empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències S.A. (CACSA) i la Fundació Turisme València Convention Bureau i presumptament s'apropia d'1.044.000 euros.
- 17 de setembre de 2006: L'Institut Nóos suscriu un conveni de col·ḷaboració amb la Fundació Illesport i presumptament s'apropia d'1.085.000 euros.
- 30 de gener de 2013: El jutge instructor del cas dicta acte d'obertura de peça separada de responsabilitat civil i imposa una fiança de 8.189.448,44 euros als imputats Iñaki Urdangarín i Diego Torres.[7]
- 22 de febrer de 2013: El PSPV anuncia que es personarà com a acusació popular al procediment penal del cas Nóos, en defensa dels interessos dels valencians i per reclamar els diners públics desviats a la trama.[8][9]
- 23 de febrer de 2013: Iñaki Urdangarín declara per segona vegada com a imputat davant el jutge instructor del cas.[10]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cas Nóos  |
- ↑ (castellà) Iñaki Urdangarin is involved in the 'Palma Arena' case
- ↑ (castellà) Anticorrupción registra la fundación de Iñaki Urdangarin
- ↑ (castellà) http://politica.elpais.com/politica/2011/11/09/actualidad/1320868088_382205.html
- ↑ (castellà) Los gestores de Nóos facturaron al Instituto 1.700.000 euros cuando ya no funcionaba
- ↑ (castellà) http://www.abc.es/20111211/espana/abci-claves-caso-noos-201112102358.html
- ↑ Rajoy fulmina l'equip que ha destapat el casos Gürtel i Urdangarin notícia a El Triangle del 1 de març de 2012
- ↑ «Entrevista a Mónica Oltra: "La lógica del 'caso Urdangarin' lleva a que Camps y Barberá sean imputados por lo mismo que Matas"». El Diario, 2013-02-25.
- ↑ «El PSPV-PSOE es persona com acusació particular en el procediment penal del ‘cas Nóos'». El Punt Avui, 2013-02-22.
- ↑ «El PSPV se persona en el ‘caso Nóos’ desde el grupo municipal en Valencia». El País, 2013-02-22.
- ↑ «Urdangarin se enfrenta en los juzgados de Palma a las acusaciones de Diego Torres». El País, 2013-02-22.
