Iñaki Urdangarín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iñaki Urdangarín

Iñaki Urdangarín el 2010
Naixement Iñaki Urdangarin Liebaert
15 de gener de 1968 (1968-01-15) (46 anys)
Zumarraga, Guipúscoa
Ocupació Ex jugador d'handbol
Escut d'armes del Duc de Palma.

Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumarraga, Guipúscoa, 15 de gener de 1968) és un ex jugador d'handbol, patró de la Fundació del Futbol Club Barcelona, espòs de la Infanta d'Espanya i Duquessa de Palma de Mallorca Cristina de Borbó, i que actualment està imputat d'estafa i desviament de diners públics per a interessos particulars.

Va jugar professionalment en la secció d'handbol del Futbol Club Barcelona durant 14 temporades, entre 1986 i 2000. Va ser internacional per la Selecció d'handbol d'Espanya en tres jocs olímpics, contribuint a la consecució de dues medalles de bronze en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sydney 2000, a més d'una medalla de bronze en un Europeu.

Va presidir l'Institut Nóos fins al 2006, així com altres empreses pròpies. El juny de 2006 va deixar oficialment Nóos per a treballar a Telefónica, però en 2011 un jutge va demostrar que seguia captant diners a través d'aquesta organització, fins i tot quan ja vivia als Estats Units. Actualment segueix lliure als Estats Units, però està imputat a Espanya per diversos delictes i crims que inclouen apropiació de fons públics, falsedat documental, frau fiscal i evasió de capitals. La seva dona, copresidenta de l'entramat d'empreses d'ells dos i única vocal a la junta directiva de Nóos, també ha estat imputada pel jutge José Castro en data 3 d'abril de 2013, per la seva suposada implicació en la trama.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Iñaki Urdangarin Liebaert va néixer a Zumarraga, va estudiar els jesuites de Casp i va començar a jugar professionalment en la secció d'handbol del Futbol Club Barcelona en 1986. En 1997 es va casar amb la infanta Cristina de Borbó a Barcelona, a la qual va conéixer als Jocs Olímpics de 1992 i amb qui ha tingut quatre fills. Com a regal de noces el rei Joan Carles I d'Espanya va concedir-los el títol de Ducs de Palma de Mallorca. En l'any 2000 es va retirar de la competició.

Es va graduar en Administració i direcció d'empreses per ESADE i va passar immediatament a ser president d'una entitat anomenada Institut Nóos. La seva esposa es trobava també a la junta directiva de Nóos i compartia presidencia amb Urdangarin en tot un entramat d'empreses que ambdós van crear, com per exemple Aizoon. Per mitjà de Nóos i Aizoon se sap entre altres coses que va quedar-se amb més de la meitat dels 2'3 milions d'euros que havia facturat al govern balear per dos congressos turístics.[1] També va intentar, per exemple, fer negocis amb conseller en cap de la Generalitat de Catalunya durant el primer tripartit i tancar un acord amb Marina Geli i Antoni Castells per fer un congrés sanitari, que mai no es va fer, pel qual li van pagar mig milió d'euros.[2] També va intentar atreure personatges del món de la faràndula (Alejandro Sanz, Miguel Bosé, Sara Baras, etc.) per a finançar els seus suposats projectes solidaris.[3]

El juny de 2006 va deixar oficialment Nóos per passar a ser conseller de Telefónica Internacional a Barcelona primer, càrrec que va obtenir gràcies al rei d'Espanya, més endavant president de la Comissió d'Afers Públics de Telefónica a Llatino-amèrica i, a la primavera de 2009, President de Telefónica International USA.[4] Després s'ha demostrat que el rei va recomanar al matrimoni aquesta feina, i fugir de Barcelona i Espanya, perquè els fraus amb Nóos estaven sent descoberts. Així i tot va continuar participant de manera activa en la captació irregular de diners a través de Nóos de 2006 a 2011.[5]

En 2011 va estar imputat pel jutge de Palma José Castro per suposades pràctiques delictives (apropiació de fons públics, falsedat documental, frau fiscal i evasió de capitals) per mitjà de l'Institut Nóos.[6][7]

El 2013 va acceptar el càrrec de treballar a Catar.

Institut Nóos[modifica | modifica el codi]

El mes de novembre de 2011 la Fiscalia Anticorrupció va acusar Iñaki Urdangarín qui, conjuntament amb Diego Torres, presumptament es podrien haver apropiat il·lícitament de 2,3 milions d'euros provinents de fons públics mitjançant l'entramat d'empreses que centralitzava l'Instituto Nóos, arran de dos congressos sobre turisme celebrats el 2005 i el 2006 a Palma. El marit de la Infanta Cristina va presidir l'institut entre 2004 i 2006.[8]

Al discurs de Nadal del 2011, el rei va fer esment sobre l'aplicació de la justícia igual per a tothom, en el que s'ha interpretat com una al·lusió a la inculpació d'un membre de la Casa Reial espanyola.[9]

Per la seva part ERC va presentar una pregunta al Congrés dels Diputats per a conèixer els comptes de la Casa Reial.[10]

Trajectòria com jugador d'handbol[modifica | modifica el codi]

FC Barcelona[modifica | modifica el codi]

  • Títols internacionals:
  • Títols nacionals:

Selecció espanyola[modifica | modifica el codi]

Medaller
Handbol
Jocs Olímpics
Bronze Atlanta 1996 equip masculí
Bronze Sydney 2000 equip masculí
Campionat d'Europa
Bronze Croàcia 2000 equip masculí

Va ser 154 vegades internacional amb la Selecció espanyola, amb la qual va participar en 9 grans esdeveniments internacionals:

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iñaki Urdangarín Modifica l'enllaç a Wikidata