2009

De Viquipèdia

Any 2009

Anys:	2006 2007 2008 - 2009 - 2010 2011 2012
Dècades:	Dècada del 1970 Dècada del 1980 Dècada del 1990 - Dècada del 2000 - Dècada del 2010 Dècada del 2020 Dècada del 2030
Segles:	Segle XX - Segle XXI - Segle XXII
Taula anual del segle XXI Calendari d'esdeveniments

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià. Ha estat designat:

• Any del Bou, segons l'horòscop xinès.
• Any Internacional de l'Astronomia, segons l'ONU.^[1]
• Any Internacional de la Reconciliació, segons l'ONU.^[2]
• Any Internacional de les Fibres Naturals, segons l'ONU.^[3]
• Any Internacional de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans, segons l'ONU.^[4]
• Any Internacional del Goril·la, segons l'ONU.^[5]
• Any de Nikolai Gógol, segons la UNESCO.^[6]

Taula de continguts 1 Esdeveniments 1.1 Països Catalans 1.1.1 Gener 1.1.2 Febrer 1.1.3 Març 1.1.4 Abril 1.1.5 Maig 1.1.6 Juny 1.1.7 Juliol 1.1.8 Agost 1.1.9 Setembre 1.2 Món 1.2.1 Gener 1.2.2 Febrer 1.2.3 Març 1.2.4 Abril 1.2.5 Maig 1.2.6 Juny 1.2.7 Juliol 1.2.8 Agost 2 Esdeveniments previstos 2.1 Països Catalans 2.1.1 Setembre 2.1.2 Octubre 2.1.3 Novembre 2.1.4 Desembre 2.2 Món 2.2.1 Setembre 2.2.2 Octubre 2.2.3 Novembre 2.2.4 Desembre 3 Naixements 3.1 Països Catalans 3.2 Món 4 Necrològiques 4.1 Països Catalans 4.1.1 Gener 4.1.2 Febrer 4.1.3 Març 4.1.4 Abril 4.1.5 Maig 4.1.6 Juny 4.1.7 Juliol 4.1.8 Agost 4.1.9 Setembre 4.1.10 Octubre 4.1.11 Novembre 4.2 Món 4.2.1 Gener 4.2.2 Febrer 4.2.3 Març 4.2.4 Abril 4.2.5 Maig 4.2.6 Juny 4.2.7 Juliol 4.2.8 Agost 4.2.9 Setembre 4.2.10 Octubre 4.2.11 Novembre 5 Referències 6 Pàgines que s'hi relacionen

[edita] Esdeveniments

[edita] Països Catalans

[edita] Gener

• 2 de gener - Entra en funcionament l'Agència Tributària de les Illes Balears.^[7]
• 6 de gener - El Silenci, obra de l'escriptor Gaspar Hernàndez, obté el 41è Premi Josep Pla de narrativa.^[8]
• 19 de gener - Celebració de la 1a edició dels Premis Gaudí, lliurats per l'Acadèmia del Cinema Català.^[9]
• 21 de gener - Dos joves multats amb 1.440 € cadascú per despenjar la bandera espanyola del Castell de Montjuïc, a Barcelona.^[10]
• 24 de gener - Un temporal de vent causa incendis, nombroses destrosses i vuit morts al Principat de Catalunya i País Valencià.^[11]
• 27 de gener - L'economia principatina entra oficialment en recessió segons el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.^[12]
• 29 de gener:
  • L'últim home que parlava català, obra de l'escriptor i diplomàtic Carles Casajuana, obté el 28è Premi Ramon Llull de novel·la.^[13]
  • El diari Metro tanca l'edició de Barcelona a causa de la crisi econòmica; set dies després ho fan les de Castelló, Alacant i València.^[14][15]

[edita] Febrer

• 11 de febrer - El Senat espanyol aprova una moció per exigir al Govern l'emissió de TVC al País Valencià.^[16]
• 18 de febrer - Al voltant d'un 80% dels jutges de València, el 40% de Catalunya i el 50% de les Illes Balears secunden la primera vaga del gremi a l'Estat espanyol.^[17]
• 20 de febrer - Microsoft tradueix al català el servei de correu electrònic Windows Live Hotmail.^[18]
• 23 de febrer - El domini .cat registra 35.000 webs en el seu tercer aniversari.^[19]
• 25 de febrer - Les autoritats franceses ordenen el tancament de les emissions de TVC a Catalunya Nord.^[20]

[edita] Març

• 7 de març - Manifestació a Brussel·les de 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació.
• 17 de març - Catalunya Ràdio ingressa com a membre aprovat a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).^[21]
• 18 de març - Nombrosos aldarulls a Barcelona en resposta al desallotjament dels estudiants anti-Bolonya acampats a la UB.^[22]
• 19 de març:
  • Vaga a Catalunya convocada pels cinc sindicats de l'Ensenyament (USTEC-STS, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT).^[23]
  • Al País Valencià se celebra la nit de la cremà de les Falles 2009.^[24]
• 25 de març - Els sindicats d'Infermeria de Menorca i Eivissa anuncien que s'afegiran als actes de rebuig del decret del català que pretén aprovar el Govern de les Illes Balears.^[25]

[edita] Abril

• 13 d'abril - L'eurodiputat de CDC, Ignasi Guardans, fitxa pel Govern espanyol del PSOE.^[26]
• 14 d'abril - Joan Tardà (ERC) denuncia l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.^[27]
• 22 d'abril - RAC 1 desbanca a Catalunya Ràdio com a emissora líder de Catalunya després de 15 anys, segons l'EGM.^[28]
• 27 d'abril - El crític Joan Carretero deixa la militància d'ERC, un dia després que també ho fes Jaume Renyer.^[29]
• 30 d'abril - El PSPV vota amb el PP per a impedir l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull, fet que provoca la dimissió de la diputada socialista Marisol Sorribes.^[30]

[edita] Maig

• 7 de maig:
  • La Universitat de Lleida investeix doctor honoris causa al filòleg català Joan Solà i Cortassa.^[31]
  • El professor d'història, obra de l'escriptor Joan Francesc Mira, obté el 6è Premi Maria Àngels Anglada de narrativa.^[32]
• 12 de maig - L'Estat espanyol sanciona la central nuclear Ascó I amb 15'4 milions d'euros per les fuites del 2007 i 2008.^[33]
• 20 de maig - El President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, declara davant del TSJCV com a imputuat en el cas Gürtel.^[34]

[edita] Juny

• 16 de juny - El Prat de Llobregat: entra en funcionament la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona.
• 27 de juny - Comença el Correllengua 2009 a Cervera, edició dedicada a l'escriptor Manuel de Pedrolo.^[35]
• 29 de juny - Un vessament al Port de València omple de fueloil deu platges valencianes.^[36]
• 30 de juny - Comença la primera fase d'apagada analògica de televisió als Països Catalans.^[37]

[edita] Juliol

22 de juliol - La patronal PIMEC decideix unir-se amb Foment del Treball Nacional.^[38]

[edita] Agost

18 d'agost - Primer trasplantament de cara en terres catalanoparlants a l'Hospital La Fe de València.^[39]

[edita] Setembre

• 13 de setembre - Se celebra la primera consulta democràtica sobre la independència de Catalunya a la població d'Arenys de Munt. El Sí guanya amb un 96,2% dels vots.

[edita] Món

[edita] Gener

• 1 de gener:
  • Àustria, Japó, Mèxic, Turquia i Uganda assumeixen el seient no permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides 2009.
  • La República Txeca pren el relleu de la presidència del Consell de la UE a França.^[40]
  • Eslovàquia adopta l'euro com a moneda oficial.^[41]
  • Finalitza el monopoli farmacèutic a Suècia, fins ara en mans de l'Estat.
  • Noruega legalitza el matrimoni homosexual i Hongria reconeix les parelles de fet.
  • Almenys 64 persones moren en un incendi d'una discoteca durant el cap d'any a Bangkok.^[42]
  • Una nova constitució entra en vigor a les Illes Falkland.
  • Irlanda inicia al seu país la retirada de bombetes elèctriques incandescents prevista a tota la UE.
  • La televisió pública de Turquia comença a emetre TRT 6, el primer canal en llengua kurda.^[43]
  • Vilnius (Lituània) i Linz (Àustria) són escollides Capital Europea de la Cultura.
• 3 de gener - Les forces armades d'Israel envaeixen la franja de Gaza.^[44]
• 5 de gener - Leon Panetta és escollit nou director de la CIA per Barack Obama.^[45]
• 8 de gener - Juan José Ibarretxe, primer lehendakari de la història citat a declarar com a acusat en un judici.^[46]
• 11 de gener - Naufraga un vaixell amb 260 passatgers a prop de l'illa de Sulawesi, Indonèsia.^[47]
• 12 de gener - S'implanta l'obligatorietat d'expedir amb antelació el Sistema Electrònic d'Autorització de Viatges per a aquells viatgers provinents de països del Programa de Renúncia de Visat que vulguin entrar als Estats Units.
• 17 de gener - Israel declara l'alto el foc unilateral contra la Franja de Gaza desprès de 22 dies de combat.^[48]
• 20 de gener - Inici del mandat de Barack Obama, 44è President dels Estats Units.^[49]
• 25 de gener - S'aprova per referèndum una nova Constitució a Bolívia amb el 61'43% dels vots.^[50]
• 26 de gener - Entrada al nou any xinès (4707: Any del Bou).^[51]

[edita] Febrer

• 1 de febrer - Jóhanna Sigurðardóttir esdevé Primera Ministra d'Islàndia, sent la primera cap de govern declarada obertament lesbiana.^[52]
• 7-13 de febrer - 181 persones moren en un gran incendi forestal a l'estat de Victòria (Austràlia).^[53]
• 8 de febrer:
  • El Tribunal Suprem espanyol il·legalitza els partits independentistes bascos Askatasuna i Democràcia 3 Milions.^[54]
  • Suïssa aprova en referèndum la lliure circulació de ciutadans de Bulgària i Romania.^[55]
• 16 de febrer:
  • Veneçuela aprova en referèndum la reelecció il·limitada del seu President.^[56]
  • Comença a Phnom Penh el judici a Kaing Guek Eav ('Duch'), antic líder dels khmers rojos.^[57]
• 22 de febrer - 81a edició dels Premis Oscar de cinema a Los Angeles (Estats Units).

[edita] Març

• 2 de març - Mor assassinat João Bernardo Vieira, cap d'Estat de Guinea Bissau.^[58]
• 4 de març - Omar al-Bashir, President de Sudan, és requerit pel TPI per ser jutjat per crims contra la humanitat al Darfur.^[59]
• 8 de març - L'IRA Autèntic mata dos militars britànics a la caserna de Massereene, a Antrim (Irlanda del Nord).^[60]
• 8 de març - L'IRA de Continuïtat mata a trets un policia del PSNI a Craigavon (Irlanda del Nord).^[61]
• 11 de març
  • Winnenden (Alemanya) - Mor abatut per la policia un jove de disset anys desprès de matar a trets 13 companys d'escola i atropellar 2 vianants amb un cotxe.^[62]
  • Samson i Geneva (Alabama) - Un home armat mata a deu persones i dispara contra diversos edificis i després se suïcida.^[63]
• 15 de març - El socialista Mauricio Funes (FMLN) guanya les eleccions presidencials a El Salvador amb el 51'3% dels vots.^[64]

[edita] Abril

• 1 d'abril - Albània i Croàcia s'uneixen a l'OTAN.^[65]
• 4 d'abril - Anders Fogh Rasmussen és escollit nou secretari general de l'OTAN.^[66]
• 6 d'abril - Un terratrèmol de magnitud 6'3 causa 294 morts i més de 1.000 ferits a L'Aquila (Itàlia).^[67]
• 7 d'abril - Alberto Fujimori, ex-President de Perú, és condemnat a 25 anys de presó per ordenar assassinats i segrestos.^[68]
• 11 d'abril - L'estat d'emergència a Tailàndia per les protestes anti-governamentals provoca la cancel·lació de la cimera de l'ASEAN.^[69]
• 22 d'abril - El brot de grip per A(H1N1) de 2009 causa els primers contagis a Mèxic, alguns d'ells mortals.
• 23 d'abril : S'allibera la versió 9.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars del sistema operatiu GNU/Linux, també en català. El seu nom de codi (codename) és Jaunty Jackalope.

[edita] Maig

• 3 de maig - El dretà Ricardo Martinelli (Canvi Democràtic) guanya les eleccions presidencials a Panamà amb el 60% dels vots.^[70]
• 17 de maig - Dalia Grybauskaitė esdevé, amb el 68% dels vots, la primera dona a la Presidència de Lituània.^[71]
• 18 de maig - L'exèrcit de Sri Lanka proclama la victòria sobre la guerrilla secessionista dels Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam.^[72]
• 22 de maig - El BSCH ven el Banco de Venezuela al Govern veneçolà per 750 milions d'euros.^[73]
• 27 de maig - El Barça guanya la Lliga de Campions, a Roma, superant per 2 gols a 0 el Manchester United.^[74]

[edita] Juny

• 1 de juny - Moren els 228 passatgers del vol 447 d'Air France en estavellar-se a l'Oceà Atlàntic, durant la ruta Rio de Janeiro-París.^[75]
• 12 de juny - Mahmud Ahmadinejad torna a ser escollit President de l'Iran, entre protestes dels opositors per suposat frau electoral.^[76]
• 21 de juny - Grenlàndia esdevé més autònom del Regne de Dinamarca, controlant de forma independent l'aplicació de lleis, els afers judicials i els recursos naturals. El grenlandès es converteix en l'única llengua oficial.^[77]
• 24 de juny - Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda ingressen a l'ALBA.^[78]
• 26 de juny - Ricky Rubio és elegit pels Minnesota Timberwolves com el número 5 del Draft de l'NBA del 2009.^[79]
• 28 de juny - Un cop d'Estat expulsa el President d'Hondures, Manuel Zelaya, generant la condemna de l'ONU i l'OEA.^[80]
• 30 de juny - Moren 152 passatgers del vol 626 de Yemenia en estavellar-se a la costa de les Comores, durant la ruta Sanaà-Moroni.^[81]

[edita] Juliol

• 2 de juliol - El Senat italià aprova que la immigració clandestina passi a considerar-se delicte.^[82]
• 5 de juliol - Més de 190 morts durant els disturbis d'Ürümqi (Xinjiang) entre població d'ètnia han i uigurs.^[83]
• 29 de juliol - Els comunistes tornen a guanyar les eleccions legislatives de Moldàvia però no poden revalidar la majoria de govern.^[84]

[edita] Agost

• 15-23 d'agost: Celebració del XIIè Campionat del Món d'atletisme.^[85]
• 17 d'agost:
  • Google activa el domini palestí Google.ps.^[86]
  • La Viquipèdia en anglès assoleix els 3.000.000 articles amb Beate Eriksen.^[87]
• 19 d'agost - Una cadena d'atemptats a Bagdad causa 100 morts i 563 ferits.^[88]

[edita] Esdeveniments previstos

[edita] Països Catalans

[edita] Setembre

[edita] Octubre

[edita] Novembre

[edita] Desembre

[edita] Món

[edita] Setembre

[edita] Octubre

• 25 d'octubre:
  • Eleccions legislatives a Argentina.
  • Eleccions generals a Uruguai.

[edita] Novembre

[edita] Desembre

• Eleccions presidencials i parlamentàries a Xile.

[edita] Naixements

[edita] Països Catalans

[edita] Món

[edita] Necrològiques

[edita] Països Catalans

[edita] Gener

• 1 de gener - Barcelona (Barcelonès): Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català.
• 23 de gener - Roda de Ter (Osona): Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.
• 27 de gener - Barcelona (Barcelonès): Pablo Porta Bussoms, advocat i esportista català, president de la Federació Espanyola de Futbol.
• 31 de gener - València (València): Joaquim Maldonado i Almenar, advocat i polític valencià.

[edita] Febrer

• 1 de febrer - Barcelona (Barcelonès): Josep Lorente i Miralles, jugador i entrenador d'hoquei patins català.
• 3 de febrer - Barcelona (Barcelonès): Mercè Conesa, periodista catalana.
• 5 de febrer - Barcelona (Barcelonès): Julia García-Valdecasas Salgado, política catalana, militant del PP.
• 10 de febrer - Valls (Alt Camp): Pere Català i Roca, fotògraf, editor, escriptor i historiador català.
• 13 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, batlle de Sabadell.
• 13 de febrer - Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat): Manuel Balasch i Recort, eclesiàstic i hel·lenista català.
• 18 de febrer - Palma (Mallorca): Antoni Martorell i Miralles, sacerdot franciscà i músic mallorquí.
• 22 de febrer - València (l'Horta): Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, escriptora valenciana.

[edita] Març

• 1 de març - Barcelona (Barcelonès): José "Pepe" Rubianes Alegret, actor i humorista gallec.
• 24 de març - Barcelona (Barcelonès): Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català.

[edita] Abril

• 2 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Rudy Ventura, trompetista català.
• 13 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Abel Paz, historiador, escriptor i anarcosindicalista espanyol.

[edita] Maig

• 1 de maig - Barcelona (Barcelonès): Mavi Dolç i Gastaldo, professora i activista cultural valenciana.
• 1 de maig - Barcelona (Barcelonès): Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana.
• 18 de maig - Barcelona (Barcelonès): Anna Català i Dalmau, historiadora i editora catalana.

[edita] Juny

• 6 de juny - Palma (Mallorca): Jean Dausset, metge immunologista francès.
• 8 de juny - Barcelona (Barcelonès): Omar Bongo, polític gabonès, 2n President de Gabon.
• 28 de juny - Vic (Osona): Josep Maria Guix i Ferreres, eclesiàstic català, bisbe de Vic.

[edita] Juliol

• 1 de juliol - Barcelona (Barcelonès): Baltasar Porcel i Pujol, escriptor i periodista mallorquí.
• 5 de juliol - Barcelona (Barcelonès): Alfons Figueras i Fontanals, guionista i dibuixant de còmic català.

[edita] Agost

• 5 d'agost - Barcelona (Barcelonès): Jordi Sabater i Pi, primatòleg català.
• 11 d'agost - Sant Vicent del Raspeig (Alacantí): José Ramón García, polític valencià, militant del PP.
• 27 d'agost - Badalona (Barcelonès): Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari català.

[edita] Setembre

• 15 de setembre - Sant Feliu de Guíxols (Selva): José de Udaeta, ballarí i coreògraf català.
• 25 de setembre - Barcelona (Barcelonès): Alícia de Larrocha i de la Calle, pianista catalana.
• 28 de setembre - València (l'Horta): Paco Bascuñán, dissenyador gràfic valencià.

[edita] Octubre

• 11 d'octubre - Barcelona (Barcelonès): Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

[edita] Novembre

• 6 de novembre - Barcelona (Barcelonès): Lluís Lloansí i Marill, compositor de sardanes català.
• 7 de novembre - Barcelona (Barcelonès): Luis Rivas, fotògraf argentí.
• 17 de novembre - Barcelona (Barcelonès): Enric Masó i Vázquez, enginyer, empresari i polític català.
• 22 de novembre - Girona (Gironès): Feliu Matamala i Teixidor, llibreter i activista cultural català.

[edita] Món

[edita] Gener

• 1 de gener - Johannesburg (Sud-àfrica): Helen Suzman, política sud-africana, activista anti-apartheid.
• 3 de gener - Carolina Beach (EUA): Pat Hingle, actor estatunidenc.
• 13 de gener - Santa Monica (EUA): Patrick McGoohan, actor irlandès-estatunidenc.
• 15 de gener - París (França): Olivier Clément, teòleg ortodox francès.
• 27 de gener - Beverly Farms (EUA): John Updike, escriptor estatunidenc.

[edita] Febrer

• 6 de febrer - Malibu (EUA): James Whitmore, actor estatunidenc.
• 9 de febrer - Udine (Itàlia): Eluana Englaro, dona italiana en coma.
• 22 de febrer - Milà (Itàlia): Candido Cannavò, periodista esportiu italià.
• 27 de febrer - Bucarest (Romania): Manea Mănescu, polític romanès, Primer Ministre de Romania.
• 27 de febrer - Província del Sumapaz (Colòmbia): Mariana Paz, guerrillera colombiana, militant de les FARC-EP.

[edita] Març

• 2 de març - Bissau (Guinea-Bissau): João Bernardo Vieira, polític guineà, President de Guinea Bissau.
• 9 de març - Lima (Perú): Guillermo Thorndike, periodista i escriptor peruà.
• 18 de març - Ciutat de Nova York (EUA): Natasha Richardson, actriu anglesa.
• 20 de març - ? (País Basc): Gorka Aguirre, polític basc, militant del PNB.
• 20 de març - París (França): Abdellatif Filali, polític marroquí, 13è Primer Ministre de Marroc.
• 29 de març - Los Angeles (EUA): Maurice Jarre, compositor de cinema francès.
• 31 de març - Buenos Aires (Argentina): Raúl Alfonsín, polític argentí, 49è President d'Argentina.

[edita] Abril

• 1 d'abril - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Marcos Moshinsky, físic mexicà.
• 7 d'abril - Múrcia (Espanya): Mari Trini, cantant espanyola.
• 11 d'abril - Xixón (Espanya): Corín Tellado, escriptora espanyola.
• 19 d'abril - Shepperton (Anglaterra): James Graham Ballard, escriptor anglès.

[edita] Maig

• 2 de maig - Rio de Janeiro (Brasil): Augusto Boal, dramaturg, escriptor i director de teatre brasiler.
• 12 de maig - Madrid (Espanya): Antonio Vega Tallés, cantant i guitarrista espanyol.
• 15 de maig - Hong Kong (Xina): Hugh van Es, periodista gràfic neerlandès.
• 15 de maig - Còrdova (Espanya): Carlos Castilla del Pino, psiquiatra espanyol.
• 17 de maig - Montevideo (Uruguai): Mario Benedetti, poeta, assagista i escriptor uruguaià.
• 18 de maig - Mullaitivu (Sri Lanka): Velupillai Prabhakaran, guerriller tàmil, militant dels Tigres Tàmils.
• 19 de maig - Seattle (EUA): Robert Francis Furchgott, científic estatunidenc.
• 23 de maig - Yangsan (Corea del Sud): Roh Moo-hyun, polític coreà, 16è President de Corea del Sud.
• 27 de maig - Rotterdam (Països Baixos): Clive Granger, economista gal·lès.
• 30 de maig - Torres Vedras (Portugal): Luís Cabral, polític guineà, 1r President de Guinea-Bissau.
• 30 de maig - Rehobot (Israel): Ephraim Katzir, polític israelià, 4t President d'Israel.
• 30 de maig - Khartum (Sudan): Gaafar Nimeiry, polític sudanès, President del Sudan.
• 31 de maig - Ashurst (Anglaterra): Millvina Dean, civil anglesa, darrera supervivent del RMS Titanic.

[edita] Juny

• 4 de juny - Bangkok (Tailàndia): David Carradine, actor de cinema estatunidenc.
• 7 de juny - Houma (Tonga): Siaosi Tuʻihala ʻAlipate Vaea Tupou, polític tongués, 12è Primer Ministre de Tonga.
• 12 de juny - París (França): Félix Malloum, polític txadià, President del Txad.
• 16 de juny - ? (?): Peter Arundell, pilot automobilístic anglès.
• 17 de juny - Colònia (Alemanya): Ralf Dahrendorf, sociòleg, politòleg, filòsof i polític alemany.
• 19 de juny - Anantapur (Índia): Vicente Ferrer i Moncho, jesuïta i missioner català.
• 22 de juny - Beersel (Flandes): Karel Van Miert, polític flamenc, militant de l'SP.A.
• 24 de juny - Florència (Itàlia): Robèrt Lafont, escriptor, lingüista, historiador i activista cultural i polític occità.
• 25 de juny - Santa Monica (EUA): Farrah Fawcett, actriu estatunidenca.
• 25 de juny - Los Angeles (EUA): Michael Jackson, músic, cantant i ballarí estatunidenc.
• 30 de juny - Wuppertal (Alemanya): Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.

[edita] Juliol

• 6 de juliol - Washington DC (EUA): Robert McNamara, empresari i polític estatunidenc.
• 19 de juliol - Ciutat de Nova York (EUA): Frank McCourt, escriptor irlandès-estatunidenc.
• 31 de juliol - comtat de Durham (Anglaterra): Bobby Robson, jugador i entrenador de futbol anglès.
• 31 de juliol - Madrid (Espanya): Mary Carrillo, actriu de teatre i cinema espanyola.

[edita] Agost

• 1 d'agost - Makati (Filipines): Corazón Aquino, política filipina, 11a Presidenta de Filipines.
• 6 d'agost - Madrid (Espanya): Lola Lemos, actriu espanyola.
• 8 d'agost - Florència (Itàlia): Daniel Jarque i González, futbolista català.
• 10 d'agost - Montauk (EUA): Andy Kessler, patinador estatunidenc.
• 13 d'agost - White Plains (EUA): Les Paul, guitarrista estatunidenc.
• 18 d'agost - Seül (Corea del Sud): Kim Dae-jung, polític sud-coreà, 15è President de Corea del Sud.
• 24 d'agost - Innsbruck (Àustria): Toni Sailer, esquiador austríac.
• 25 d'agost - Hyannis (EUA): Edward Kennedy, polític estatunidenc.
• 27 d'agost - Madrid (Espanya): Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, jurista i advocat espanyol.
• 27 d'agost - Moscou (Rússia): Serguei Mikhalkov, poeta i dramaturg rus.

[edita] Setembre

• 6 de setembre - Madrid (Espanya): Julio de Benito, periodista espanyol.
• 7 de setembre - Montecarlo (Mònaco): Mike Bongiorno, presentador de TV italo-estatunidenc.
• 8 de setembre - Copenhaguen (Dinamarca): Aage Niels Bohr, físic danès.
• 11 de setembre - L'Havana (Cuba): Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
• 11 de setembre - Shimonita (Japó): Yoshito Usui, dibuixant de còmics japonès.
• 12 de setembre - Dallas (EUA): Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc.
• 12 de setembre - Los Angeles (EUA): Jack Kramer, tennista estatunidenc.
• 14 de setembre - Los Angeles (EUA): Patrick Swayze, actor i ballarí estatunidenc.
• 16 de setembre - Danbury (EUA): Mary Travers, cantant estatunidenca.
• 17 de setembre - Manhattan (EUA): Leon Kirchner, compositor estatunidenc.
• 24 de setembre - Ciutat de Nova York (EUA): Ertuğrul Osman V, cap de la Casa imperial de la Dinastia Otomana.
• 28 de setembre - Ciutat de Panamà (Panamà): Guillermo Endara, polític i advocat panameny, President de Panamà.

[edita] Octubre

• 10 d'octubre - Madrid (Espanya): Luis Aguilé, cantant argentí.
• 13 d'octubre - Springfield (EUA): Al Martino, actor i cantant estatunidenc.
• 16 d'octubre - Madrid (Espanya): Andrés Montes, periodista esportiu espanyol.
• 26 d'octubre - Madrid (Espanya): Sabino Fernández Campo, militar espanyol.

[edita] Novembre

• 1 de novembre - París (França): Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès.
• 2 de novembre - Madrid (Espanya): José Luis López Vázquez, actor espanyol.
• 3 de novembre - Madrid (Espanya): Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol.
• 8 de novembre - Moscou (Rússia): Vitaly Ginzburg, astrofísic rus.
• 10 de novembre - Neustadt am Rübenberge (Alemanya): Robert Enke, futbolista alemany.
• 15 de novembre - Belgrad (Sèrbia): Patriarca Pavle, clergue serbi, cap de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
• 15 de novembre - Brussel·les (Bèlgica): Pierre Harmel, polític való, 39è Primer Ministre de Bèlgica.

[edita] Referències

[edita] Pàgines que s'hi relacionen

• Calendari d'esdeveniments
• Taula anual del segle XXI

Si desitgeu realitzar aportacions al calendari d'esdeveniments o a la taula anual, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals, per tal de seguir el mateix format a tots els articles.