Lehendakari

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es coneix com Lehendakari o Lendakari (en basc, literalment "primer responsable", plural: Lehendakariak) al President de la Comunitat Autònoma del País Basc. A Navarra al president del govern també se li diu lehendakari en basc.

Palau d'Ajuria Enea, residencia oficial del Lehendakari del govern basc

[edita] Lehendakari

Amb anterioritat a l'establiment de l'ortografia oficial de l'èuscar en els anys 1970, la grafia utilitzada era Euzko Jaurlaritzaren Lendakari.

Tant euzko com lendakari són neologismes en basc, que van ser creats per membres del Partit Nacionalista Basc.

Els termes genèrics en basc per a "president" i "govern" són president(a) i gobernu(a). En basc, s'utilitzen aquests mots per a referir-se a altres presidents i es reserva el neologisme "lehendakari" per al president del Govern Basc.

[edita] Llista de presidents del País Basc

Tant Aguirre com Leizaola van utilitzar el títol de lendakari, mentre que Ramón Rubial va ser conegut com President del Consell General Basc. A partir de Garaikoetxea s'ha utilitzat la forma lehendakari tant en èuscar com en castellà.


Govern d'Euzkadi (Segona República i exili) (1936-1979)

No. Nom Inici Fi Partit
1. José Antonio Aguirre y Lecube 7 d'octubre de 1936 22 de març de 1960 PNB
2. Jesús María de Leizaola Sánchez 22 de març de 1960 17 de febrer de 1978 PNB

Consell General Basc (1978-1980)

No. Nom Inici Fi Partit
3. (1.) Ramón Rubial Cavia 17 de febrer de 1978 9 de juny de 1979 PSE
4. (2.) Carlos Garaikoetxea Urriza 9 de juny de 1979 30 d'abril de 1980 PNB

Govern Basc (des de 1980)

No. Nom Inici Fi Partit
4. (1.) Carlos Garaikoetxea Urriza 30 d'abril de 1980 2 de maig de 1985 PNB
5. (2.) José Antonio Ardanza Garro 2 de maig de 1985 2 de gener de 1999 PNB
6. (3.) Juan José Ibarretxe Markuartu 2 de gener de 1999 7 de maig de 2009 PNB
7. (4.) Patxi López Álvarez 7 de maig de 2009 actualitat PSE-EE


José Antonio Aguirre fou el primer Lendakari de la Regió Autònoma del País Basc, però Franco va suspendre l'estatut d'autonomia de 1936, així com els concerts econòmics de Biscaia i Guipúscoa, per considerar-les «províncies traïdores». No obstant això, sí va mantenir règims econòmics similars a Àlaba i Navarra.