Parlament Basc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parlament Basc
Eusko Legebiltzarra
Parlamento Vasco

X Legislatura
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
Presidenta Bakartxo Tejeria, PNB
des del dia 20 de novembre de 2012
Vicepresidenta primera Juanjo Agirrezabala, EH Bildu
des del dia 20 de novembre de 2012
Vicepresident segon Blanca Roncal, PSE-EE
des del dia 20 de novembre de 2012
Cap de l'oposició Laura Mintegi, EH Bildu
des del dia 21 de novembre de 2012
Estructura
Membres 75
2012ko Eusko Legebiltzarrerako hauteskundeak.jpg
Grups polítics

     PNB (27)
     EH Bildu (21)
     PSE-EE (16)
     PP (10)

     UPyD (1)
Elecció
Sistema de votació Representació proporcional
Última elecció 21 d'octubre de 2012
Lloc de reunió
Parlamento Vasco.jpg
Antic Institut Ramiro de Maeztu (Vitoria)
Lloc web
www.euskolegebiltzarra.org
Exterior del Parlament basc
Vista exterior de la seu del Parlament Basc en Vitòria.

El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra / Parlamento Vasco, en euskera i castellà respectivament) és la Parlament Autonòmic en la qual es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat. Es troba a la capital autonòmica, Vitòria. Després de les eleccions del 2012, la seva presidenta és Bakartxo Tejería, del PNV.

El Parlament Basc cooficialment) exerceix la potestat legislativa, tria el president del govern basc (lehendakari en basc), aprova els pressupostos de la comunitat autònoma del País Basc i impulsa i controla l'acció del Govern Basc. Representa, així mateix, als ciutadans bascos. La seva seu es troba a la capital institucional basca, Vitòria.

El Parlament Basc està compost per setanta-cinc parlamentaris que representen als ciutadans dels tres territoris històrics que formen la comunitat autònoma del País Basc: Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que aporten al Parlament el mateix nombre de diputats cadascuna, encara que la seva demografia és molt diferent. Totes les sessions que se celebren al Parlament Basc es desenvolupen en qualsevol dels dos idiomes oficials del País Basc, el basc i el castellà.

El Parlament Basc va aprovar, en la seva setena legislatura, una llei destinada a promoure la igualtat de drets entre homes i dones que incloïa, com a novetat, l'obligació que totes les candidatures electorals incloguessin l'almenys un cinquanta per cent de dones en el conjunt de la llista i en cada tram de sis candidats. Igualment s'establien mesures perquè els candidats fossin col·locats en les llistes de manera que tinguessin les mateixes oportunitats de ser elegits. La conseqüència d'aquesta normativa és que el Parlament Basc està compost avui per 40 dones i 35 homes.

El Ple el presideix l'escultura en fusta de roure, "Izaro", feta per a l'ocasió per l'escultor Bermeo Néstor Basterretxea que evoca un arbre, com a llegat de la tradició basca de legislar sota els arbres de les anteiglesias. Al centre de l'escultura es troba incrustat un tros del vell arbre foral, dipositari de la tradició foral basca.

Història[modifica | modifica el codi]

Estava estipulat al Estatut de 1936 la creació d'un Parlament Basc, però la pròpia dinàmica de la Guerra Civil, i l'escàs temps de vigència sobre sòl basc del mateix (9 mesos), van impossibilitar la seva posada en pràctica.

El Parlament Basc va néixer després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979 i va realitzar la seva primera sessió a la històrica Casa de Juntes de Guernica el 31 de març de 1980, a l'ombra de l'històric arbre de Guernica. El Parlament Basc és una cambra legislativa que aprova lleis, aprova els pressuposts de la Comunitat Autònoma Basca, elegeix el lehendakari (President del Govern Basc) i controla i impulsa l'acció de l'Executiu.

Presidència[modifica | modifica el codi]

President Inici del mandat Fi del mandat Partit
Juan José Pujana Arza 1980 1987 Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)
Jesús Eguiguren Imaz 1987 1990 Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE)
Joseba Andoni Leizaola Azpiazu 1990 1998 Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)
Juan María Atutxa Mendiola 1998 2005 Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)
Izaskun Bilbao Barandika 2005 2009 Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)
Arantza Quiroga Cia 2009 2012 Partit Popular (PP)
Bakartxo Tejeria Otermin 2012 En el càrrec Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)

Composició actual[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament Basc de 2012

Partit polític

(Grup parlamentari)

Líder Portaveu Vots % Escons +/-
Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)

(Eusko Abertzaleak-Nacionalistes Bascos)

Iñigo Urkullu Joseba Egibar 384.766 34,61% 27 -3
Euskal Herria Bildu (EH Bildu)

(EH Bildu)

Laura Mintegi Unai Urruzuno 277.923 25,00% 21 +16
Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE)

(Socialistes Bascos-Euskal Sozialistak)

Idoia Mendia José Antonio Pastor 212.809 19,14% 16 -9
Partit Popular (PP)

(Grup Popular Basc-Euskal Talde Popularra)

Arantza Quiroga Borja Sémper 130.584 11,75% 10 -3
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD)

(Mixt-UPyD del País Basc)

Rosa Díez Gorka Maneiro 21.539 1,94% 1 =

Taula actual[modifica | modifica el codi]

En la constitució del Parlament Basc després de les eleccions de 2012, va ser elegida presidenta la diputada Bakartxo Tejeria, del PNB.

Titular Càrrec Partit
Bakartxo Tejeria Otermin Presidència Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)
Juanjo Agirrezabala Montxola Vicepresident 1r Euskal Herria Bildu (EH Bildu)
Blanca Roncal Azanza Vicepresidenta 2a Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE)
Antonio Damborenea Basterrechea Secretari 1r Partit Popular (PP)
Iñigo Iturrate Ibarra Secretari 2n Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)

Resultats per territoris històrics[modifica | modifica el codi]

Partit Àlaba
Àlaba
Guipúscoa
Guipúscoa
Biscaia
Biscaia
País Basc
País Basc
Vots % Escons +/- Vots % Escons +/- Vots % Escons +/- Vots % Escons +/-
EAJ-PNB 40.116 25,88% 7 1 114.446 32,00% 9 1 230.204 38,42% 11 1 384.766 34,61% 27 3
EH Bildu 34.193 22,06% 6 Augment5 115.086 32,18% 9 Augment6 128.644 21,47% 6 Augment5 277.923 25,00% 21 Augment16
PSE-EE 30.358 19,59% 6 3 68.915 19,27% 5 3 113.536 18,95% 5 3 212.809 19,14% 16 9
PP 29.374 18,95% 5 1 30.461 8,52% 2 1 70.749 11,81% 3 1 130.584 11,75% 10 3
UPyD 5.453 3,52% 1 = 5.231 1,46% 0 = 10.855 1,81% 0 = 21.539 1,94% 1 =
En blanc 2.270 1,42% N/A N/A 4.721 1,30% N/A N/A 7.649 1,25% N/A N/A 14.640 1,29% N/A N/A
Nuls 2.348 1,47% N/A N/A 2.099 0,58% N/A N/A 4.721 0,77% N/A N/A 9.168 0,81% N/A N/A

Resultats anteriors[modifica | modifica el codi]

Històric d'escons per partits
Legislatura I II III IV V VI VII VIII IX X
Eleccions 1980 1984 1986 1990 1994 1998 2001 2005 2009 2012
EAJ-PNB 25 32 17 22 22 21 26 22 30 27
HB / EH / EHAK / EH Bildu [1] 11 11 13 13 11 14 7 9 - 21
PSE-PSOE / PSE-EE [2] 9 19 19 16 12 14 13 18 25 16
AP / CP / PP [3] 2 7 2 6 11 16 19 15 13 10
UPyD 1 1
PCE-EPK / EB-B [4] 1 - - - 6 2 3 3 1 -
Aralar [5] 1 4
EA [6] 13 9 8 6 7 7 1
UA [7] 3 5 2 -
EE [2] 6 6 9 6
UCD / CDS 6 2 -
Total 60 75 75 75 75 75 75 75 75 75

Participació ciutadana[modifica | modifica el codi]

Aquesta institució està desenvolupant un procés que pot resultar interessant per als politòlegs i els ciutadans interessats en la participació dels ciutadans en els processos de decisió. És el primer d'Espanya a disposar d'una llista de distribució de correu electrònic que permet a qualsevol ciutadà triar els temes que vol seguir, rebre informació personalitzada sobre la seva evolució, enviar als grups parlamentaris comentaris o suggeriments i accedir a tota la documentació original des del missatge que es rep. Els expedients digitals als quals s'accedeix inclouen, a més de documents originals, clips de vídeo dels debats. Aquest projecte s'anomena Zabalik (obert).[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El 1998 i 2001 Herri Batasuna es va presentar dins Euskal Herritarrok, i el 2005 va demanar el vot per EHAK. El 2009 totes aquestes candidatures estaven il·legalitzades, el vot nul va arribar el 8,84%, «el que hauria suposat 7 escons per D3M, les llistes van ser anul·lades pel Tribunal Suprem » Anàlisi en EITB]). El 2012 aquest sector polític es va presentar amb Aralar, EA i Alternatiba a la coalició Euskal Herria Bildu
  2. 2,0 2,1 El 1993 Euskadiko Ezkerra es va unir al PSE (PSOE) donant lloc al PSE-EE
  3. El 1984 AP es va presentar amb PDP i UL, i el 1986 amb PL. El 1989 AP es va refundar al Partit Popular.
  4. Després de les eleccions al Parlament Basc de 1986 el EPK es va integrar a Ezker Batua, referent de Esquerra Unida al País Basc fins a 2011
  5. El 2012 Aralar es va presentar dins de la coalició EH Bildu
  6. El 2001 i 2005 Eusko Alkartasuna es va presentar en coalició amb el PNB, mantenint grup parlamentari propi. El 2012 es va presentar dins de la coalició EH Bildu.
  7. El 2001 Unitat Alabesa es va presentar a les llistes del PP.
  8. Què és Zabalik?, Parlament Basc.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament Basc Modifica l'enllaç a Wikidata