Unió Progrés i Democràcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Unió, Progrés i Democràcia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Unió Progrés i Democràcia
Unión Progreso y Democracia
Fundació 26 de setembre de 2007
Seu C/Cedaceros, 11, 2º H
28014, Madrid
Ideologia Progressisme,[1]
social liberalisme,[2][3]
laïcisme,[cal citació]
centralisme,[2][3]
federalisme europeu,[cal citació]
transversalisme,[cal citació]
patriotisme constitucional,[4]
nacionalisme espanyol[5]
Posició política Centre[2]
Afiliació europea No-Adscrits
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Colors oficials Magenta
Diputats al
Congrés
Eurodiputats al
Parlament Europeu
Lloc web
www.upyd.es

Unió Progrés i Democràcia[6] (denominació oficial en castellà: Unión[,] Progreso y Democracia,[7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17] acrònim: UPyD) és un partit polític espanyol fundat el 2007. Va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior el 26 de setembre de 2007. Va obtenir un diputat per la circumscripció de Madrid en la persona del seu cap de llista i ex dirigent del PSE-PSOE, Rosa Díez, en les eleccions generals de 2008, obtingueren un total de 306.078 vots i van convertir-se en la cinquena força política per nombre de vots d'Espanya (la novena pel que fa al nombre de diputats). Entre els seus promotors es troben el catedràtic i ex president del Fòrum Ermua Mikel Buesa i els filòsofs Carlos Martínez Gorriarán i Fernando Savater.

Mikel Buesa el 2007 i Irene Lozano el 2013 han explicat el significat dels 3 conceptes que constituïxen la denominació del partit: «Unió per la seva defensa de “la unitat d’Espanya”, Progrés per la seva adscripció a la ideologia progressista i Democràcia perquè es declaren “demòcrates radicals”».[18][19][20][21]

Origen[modifica | modifica el codi]

Rosa Díez durant un acte a Móstoles

El dissabte 19 de maig de 2007 es van reunir 45 persones a Sant Sebastià amb l'objectiu de debatre sobre la necessitat i possibilitat de crear un nou partit polític que fes enfront dels dos principals partits a nivell estatal: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En la reunió, la majoria dels presents eren bascos, molts d'ells amb una llarga experiència en organitzacions polítiques, sindicals i cíviques, en molts casos procedents de l'àmbit de l'esquerra, però també de tradició liberal i ciutadana. Després de dita reunió, van prendre la decisió de posar en marxa un projecte polític d'àmbit estatal. Tot i que es defineix com un partit antinacionalista en realitat és un defensor del nacionalisme espanyol i que rebutja el reconeixement de les nacionalistes basca, catalana, gallega i altres existents dins de l'estat espanyol.

Per a això el primer que es va fer va ser crear una associació, Plataforma Pro. Per a això es van donar xerrades de presentació del projecte per tota Espanya exposant els objectius del partit que es crearia, entre els quals destacaven:

Entre els membres o col·laboradors de dita Plataforma es trobaven el filòsof Fernando Savater, el portaveu de Basta Ya!, Carlos Martínez Gorriarán (que n'era el coordinador), o l'eurodiputada del PSOE Rosa Díez. Aquesta última, va anunciar el seu abandó de les files del PSOE a l'agost de 2007 per a involucrar-se definitivament en el projecte. Altres grups que van manifestar el seu suport a la Plataforma van ser el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, especialment els seus membres Arcadi Espada, Albert Boadella i Xavier Pericay, i l'Associació Basta Ya!, de la qual procedeixen molts dels seus promotors.

A mitjans de setembre de 2007, el fins llavors president del Fòrum Ermua Mikel Buesa va anunciar el seu propòsit de participar en el partit polític sorgit de la Plataforma Pro.

Finalment, en un acte públic de presentació el 29 de setembre de 2007 en el Teatre-Auditori de la Casa de Camp de Madrid va quedar constituït el nou partit. En l'esmentat acte van intervenir el dramaturg Albert Boadella, el filòsof Fernando Savater, l'escriptor Mario Vargas Llosa i Rosa Díez. Van assistir el periodista Arcadi Espada, els antropòlegs Teresa Giménez Barbat i Félix Pérez Romera (els tres membres promotors de Ciutadans de Catalunya), l'historiador Antonio Elorza, el pintor Agustín Ibarrola i l'ex dirigent del Fòrum Ermua Mikel Buesa, el filòsof Carlos Martínez Gorriarán, els diputats de Ciutadans Albert Rivera i Antonio Robles, el catedràtic de Filosofia Aurelio Arteta, l'escriptor peruà Fernando Iwasaki, l'ex secretari general de la UGT Nicolás Redondo i el diputat autonòmic basc del PP Fernando Maura (aquest últim finalment es va incorporar a UPyD el dia 6 de novembre de 2007, passant a formar part del seu Consell de Direcció). Posteriorment es van unir al partit l'escriptor Álvaro Pombo, Ricardo Moreno Castillo o l'esportista Álvaro de Marichalar.

Altres col·laboradors del partit són personalitats com José Antonio de la Marina, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, José Luis Pardo, Ramón Rodríguez i José María Ruiz Soroa.[22]

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Evolució del percentatge de vots de UPyD a nivell estatal

Ideològicament, UPyD no es defineix com un partit d'esquerres o de dretes. Ells declaren, al començament del seu Manifest Fundacional:

Partim d'un supòsit revolucionari: que els ciutadans no neixen sent ja d'esquerres o de de dretes ni amb el carnet de cap partit en els bolquers. Anem encara més lluny, a risc d'escandalitzar els timorats: considerem els ciutadans capaços de pensar per si mateixos i de triar en conseqüència, d'acord amb les ofertes dels partits i la seva experiència de la situació històrica que vivim. Per tant no creiem que ningú estigui obligat a votar sempre el mateix o a resignar-se a les opcions polítiques vigents, quan ja li han decebut anteriorment. Ser considerats d'esquerres o dretes no ens sembla el centre del problema, encara que ens apiatem cordialment de qui manca de millors arguments per a desqualificar a l'adversari.

UPyD, a l'hora de situar-se de forma clara en l'espectre polític, es defineix simplement com un partit progressista, més enllà d'altres etiquetes ideològiques, i alhora s'engloba en l'anomenant transversalisme: és un partit que pretén recollir conceptes i idees d'ambdós eixos polítics.[23] Segons declarà la seva portaveu Rosa Díez, la formació és «progressista i transversal», «té gent d'esquerres i de la dreta liberal».[24] Afirmen com a senyals d'identitat addicionals el «constitucionalisme», definint-ho com la defensa de l'Estat de Dret espanyol sota l'empara de la Constitució Espanyola de 1978 (tot i que proposen la seva modificació); el «laïcisme», com la defensa d'un Estat neutral davant les creences, en el que cap confessió religiosa ni identitària gaudeixi de privilegis enfront de les altres; i el «no-nacionalisme», com l'oposició als partits nacionalistes perifèrics i independentistes del sistema polític espanyol. Rosa Díez defineix a UPyD en oposició a aquests com un partit «inequívocament nacional, amb un projecte únic per a tot Espanya».[25]

Les seves propostes fonamentals, d'acord amb la seva terminologia, són les següents:

  1. Reforma de la Constitució espanyola de 1978, centrant-se en tres àmbits:
    1. Tancament del model autonòmic, definint clarament les competències que són exclusives de l'Estat i, igualment, aclarint quines són delegables a les comunitats autònomes o municipis. UPyD advoca pel federalisme simètric com a model territorial,[26] vol centralitzar les competències d'educació, sanitat i justícia,[27] entre altres, perquè considera que l'Estat de les Autonomies és «elefantiàsic», políticament «inviable» i econòmicament «insostenible»[28] i perquè, a més, crea desigualtats al llarg del territori. Pel que fa als concerts econòmics de Navarra i el País Basc, es va aprovar entre les resolucions polítiques del primer congrés d'UPyD el 2009 la supressió de tots els drets històrics dels territoris forals per considerar-los contraris a la igualtat de tots els espanyols.[29]
    2. Millora i reforç dels drets i obligacions individuals, definint-los estrictament iguals per a tots els ciutadans del país, sense desigualtats territorials, lingüístiques, ideològiques o religioses. La unitat de la nació espanyola és "l'únic instrument capaç de garantir la igualtat de tots els ciutadans".
    3. Millora de la separació de poders, reforçant l'autonomia del poder judicial respecte a l'executiu i el legislatiu, consolidant la unitat del sistema judicial en tot el país, i buscant formes de garantir la independència i professionalitat dels Tribunals i Òrgans Reguladors de caràcter econòmic, eliminant la seva dependència del poder executiu.
  2. Fer d'Espanya un Estat laic, proposant la revisió dels actuals concordats amb la Santa Seu, l'autofinançament de l'Església Catòlica i de la resta de confessions religioses i la total separació entre l'Església i l'Estat.[30]
  3. Reforma de la Llei Electoral, pretenent aconseguir la igualtat de cada votant independentment del seu lloc de residència i millorar la representació electoral dels partits minoritaris, infrarrepresentats amb l'actual sistema electoral enfront dels majoritaris (PP i PSOE). El 2008, Rosa Díez va efectuar una Proposició de Llei en el Congrés dels Diputats per a reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que plantejava l'augment del nombre de diputats de 350 a 400. Dels 400 diputats es triaria 1 per cada província i 1 per cada ciutat autònoma donant un total de 52, altres 146 es triarien per les comunitats autònomes, repartits en proporció a la població d'aquestes. Els 200 diputats restants es triarien en una única circumscripció electoral de caràcter nacional. També, plantejava l'eliminació de l'obligació d'arreplegar el 0,1% del cens electoral de les circumscripcions que actualment necessiten els partits extraparlamentaris per a poder presentar-se. Més avant, UPyD afegí la substitució del sistema d'Hondt pel quocient Hare.
  4. Millores en l'ensenyança pública, promovent el laïcisme i la investigació científica així com eradicant la discriminació lingüística i assegurant la llibertat d'elecció de llengua en l'escolarització de totes les assignatures no lingüístiques a les comunitats autònomes amb llengua cooficial encara que garantint el bilingüisme, sent obligatori l'aprenentatge tant de la llengua espanyola com de la llengua regional a través de l'assignatura Llengua i Literatura.[31] Juntament amb l'educació, rebutgen la discriminació lingüística en el tracte amb l'Administració i en tots els servicis públics.[32][33]
  5. Canvis en el sistema democràtic: la possibilitat d'introduir un sistema electoral de llistes obertes, l'elecció directa de càrrecs personals principals (presidència, nacional i autonòmica, o alcaldies), limitació de mandats i incompatibilitats entre l'exercici de càrrecs públics i negocis privats. Així com mesures que previnguin pactes postelectorals, que facin més transparent el finançament dels partits polítics i millorin la seva independència respecte als grans poders econòmics.
  6. Mesures per combatre el terrorisme que posin l'èmfasi a derrotar a ETA i a qualsevol altra organització terrorista, perseguint el seu finançament i censurant els seus canals de justificació política. En conseqüència, UPyD vol endurir la llei de partits per a il·legalitzar a les formacions polítiques Amaiur, Bildu, EH Bildu i Sortu, per considerar que són el braç polític d'ETA, ja que no condemnarien el terrorisme etarra i el justificarien fent apologia del mateix, per exemple, quan diuen "presos polítics" als membres d'ETA empresonats.[34][35]
  7. Mesures econòmiques i socials, que promoguin el desenvolupament i la competitivitat de l'economia espanyola, corregint les desigualtats. L'Estat ha de millorar l'educació, formació i seguretat dels treballadors, propiciar les infraestructures, afavorir la investigació i innovació empresarial, i garantir la llibertat econòmica i la competència.
  8. Major control de la immigració: UPyD defén que cal protegir les fronteres espanyoles de Ceuta i Melilla encara que tractant amb sensibilitat i humanitat els immigrants il·legals.[36] El partit creu que la Guàrdia Civil hauria de detindre els immigrants il·legals i tornar-los al país per on entraren, sense vulnerar els drets humans d'aquests. Així doncs, està en contra de l'ús de les concertines[37] i de disparar boles de goma com elements dissuasius. Així mateix traspassaria la competència d'immigració a la Unió Europea per a tindre un protocol d'actuació europeu que frene la immigració il·legal ja que aquesta afecta tot Europa.[38] Conseqüentment, vol demanar a la Comissió Europea que incloga Ceuta i Melilla en l'espai duaner europeu perquè la Unió Europea s'implique definitivament en la gestió de les fronteres exteriors europees en ambdós ciutats.[39] Respecte a Europa, UPyD vol enfortir la integració territorial de la Unió Europea.
  9. Mesures racionals en política mediambiental que facin compatible el desenvolupament econòmic i tecnològic amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat. Entre aquestes mesures destaquen: l'ús de l'energia nuclear com una part important del mix energètic que, junt amb les energies renovables, hauria de tindre Espanya,[40] la defensa de la fracturació hidràulica (fracking),[41] l'oposició a la destrucció del litoral i d'àrees naturals sensibles per una urbanització abusiva o altres usos inadequats, la investigació sobre el canvi climàtic i les seues possibles mesures correctores, i la millora de la legislació sobre la protecció d'espais naturals.
  10. Quant a l'avortament, UPyD apostaria per una llei de terminis, proposa la despenalització de l'avortament induït fins a un determinat termini, el qual deuria de ser determinat per un consens mèdic i científic basat en el moment des del qual un bebé seria viable fora de la mare i en la detecció precoç de possibles malformacions, durant el qual qualsevol dona puga avortar lliurement. Més enllà d'aquest termini, UPyD defén que es puga avortar únicament en el supòsit de risc de mort de la mare. Tanmateix, l'avortament per al partit sempre és «un drama» i, doncs, mai no hauria de considerar-se un dret positiu. Per tant, creuen que l'educació secundària hauria de treballar des d'edats primerenques l'àrea de l'educació sexual, informant els alumnes de tots els mètodes anticonceptius existents per a previndre els embarassos no desitjats i fomentant la noció que l'avortament sempre ha d'evitar-se en la mesura que siga possible.[42]

Crítiques al partit[modifica | modifica el codi]

Des de la seva fundació, la ideologia del partit ha estat qüestionada. Per exemple, el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, professor titular de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i coautor, amb José María Calleja, del llibre "La derrota d'ETA", havia plantejat en 2001 una hipòtesi per al final d'ETA ("ETA contra l'Estat. Les estratègies del terrorisme", Ed. Tusquets) basada en la idea que és possible convèncer al PNB que propiciés la desaparició d'ETA comprometent-se a "possibilitar la independència després de la desaparició d'ETA", sempre que la demanda independentista tingui el suport majoritari de la ciutadania del País Basc, en un model similar al de Quebec a Canadà ("en un País Basc pacificat, sense terrorisme de cap tipus, si al cap d'un temps es produís una majoria clara i duradora de gent favorable a la independència, el Govern i els grans partits no posarien obstacles perquè aquest territori pogués arribar a independitzar-se").

Sánchez-Cuenca també hi havia donat suport al procés de negociació impulsat pel president José Luis Rodríguez Zapatero amb ETA, i havia criticat als opositors al procés, entre ells al Partit Popular o ¡Basta Ya!. En un article al diari El País, Sánchez-Cuenca postula que UPyD pretén combatre "el nacionalisme basc i català no amb arguments, sinó amb una bona dosi de nacionalisme espanyol", els retreu la seva ideologia "centralista" o que pretenguin suprimir la presència dels partits nacionalistes perifèrics del Congrés dels Diputats, cosa que, al seu judici, significaria "sacrificar els elements més essencials de la nostra democràcia". Sánchez-Cuenca conclou: "...en el cas del partit de Díez i Savater, la seva mercaderia ideològica sembla clarament avariada". Aquestes opinions van ser rebutjades per Carlos Martínez Gorriarán, que va atribuir les crítiques de Sánchez-Cuenca a la "tergiversació" i a "atorgar a UPyD alegrement el que a ell li agradaria que digués el nostre partit, no el que realment diu". El periodista Javier Ortiz, cofundador del diari El Mundo i cap de la seva secció d'opinió entre 1992 i 2000, actualment columnista del diari Público, i auto-definit com a federalista, afirma que UPyD és una iniciativa "nacionalista espanyola". També, Albert Branchadell en un article d'opinió de El País ha situat UPyD en el nacionalisme espanyol malgrat que ells es definisquen com no nacionalistes i patriotes constitucionals.[43]

Per la seva banda, la militant del PSE-EE Gotzone Mora, pròxima a les tesis de Rosa Díez respecte a la negociació amb ETA, i en les seves crítiques al president Rodríguez Zapatero, i que va demanar el vot per al Partit Popular en les eleccions municipals de 2007, va afirmar que "els postulats d'UPyD ja els defensa el PP" o que "UPyD vol llevar l'espai polític i cívic al Partit Popular que és l'únic partit que ha defensat la idea d'Espanya reiteradament", insinuant que UPyD és un "submarí" del PSOE.

Es defineixen com a partit liberal-progressista i no nacionalista. Pel que fa a les polítiques socials se situen al centre de l'espectre polític espanyol, tot i que existeix un debat en el si del partit al voltant d'alguns temes conflictius, com l'adopció de nens per part de persones homosexuals: Savater, un dels ideòlegs, ha afirmat que accepta l'adopció per parelles homosexuals, però diu que"és immoral" plantejar nous naixements de nens mitjançant diverses formes (per exemple, mares de lloguer), ja que és una manera de negar el dret del nen a una filiació.[44]

D'altra banda, tot i el seu autoproclamat "no-nacionalisme", UPyD ha defensat postures comuns en el nacionalisme espanyol, com és el fet de negar l'existència de nacions diferenciades a l'estat, tot afirmant que l'única nació que existeix és la "nació espanyola",[45] una proposició no de llei on demanava al govern espanyol que recuperés per llei els topònims en castellà de les províncies, ciutats, municipis i accidents geogràfics a les comunitats autònomes que posseïxen llengua pròpia[46] i la modificació de l'article número 2 de la Constitució espanyola perquè no es faça cap distinció entre regions i nacionalitats reemplaçant aquests termes per comunitats autònomes i ciutats autònomes.[47]

Situació a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A les darreres eleccions generals celebrades el 9 de març de 2008, UPyD obté 6.083 vots (el 0,16%) i Ciutadans 27.408 vots (el 0,74%), en ambdós casos sense representació al Congrés per cap de les circumscripcions catalanes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès)Could a pair of minority groups spell the end of Spain's two-party system? - El País
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès)UPyD. Ideology: centralism, social liberalism. Political Position: Centre- European Social Survey
  3. 3,0 3,1 (anglès)«Parties and Elections in Europe, "Spain", The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram Nordsieck». Parties & Elections.
  4. (castellà)"La asunción de la unidad nacional en los términos ilustrados del "patriotismo constitucional" es una idea adecuada para UPyD, pero la reivindicación o defensa de una nación unida desde la noche de los tiempos, ligada por lazos lingüísticos, étnicos o míticos prepolíticos, no puede serlo" – Resolucions 1r Congrés d’UPyD
  5. (anglès)"UPyD is a (Spanish) nationalist party with a very critical stand with the way the process of devolution to the regions has evolved in Spain"- European Consortium for Political Research
  6. UPyD. "Sigla del partit polític Unió, Progrés i Democràcia" - És a dir
  7. (castellà)Unión, Progreso y Democracia - Grupo de la Alianza de los Liberales y Demócratas por Europa
  8. (castellà)Unión, Progreso y Democracia - Parlamento Europeo
  9. (castellà)Unión, Progreso y Democracia (UPyD) - Diputación de Burgos
  10. (castellà)UNIÓN, PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD) - LUGO - Xunta de Galicia
  11. (castellà)Unión, Progreso y Democracia - Boletín Oficial del País Vasco
  12. (castellà)Unión, Progreso y Democracia en La Rioja (UPyD) - Gobierno de La Rioja
  13. (castellà)[1] - UPyD
  14. (castellà)[2] - UPyD
  15. (castellà)[3] - UPyD
  16. (castellà)[4] - UPyD
  17. (castellà)[5] - UPyD
  18. (castellà)Mikel Buesa explicó el significado de la denominación del partido, “Unión porque somos un partido contra la disgregación política de la última legislatura y abogamos por la unión de España sin condiciones, Progreso porque somos un partido progresista de raíz liberal y socialdemócrata y, por otra parte, respetamos la libertad individual y de elección y Democracia porque es el sistema que alberga todas las identidades, podemos ser lo que queramos y lo podemos expresar libremente” - Blog Aires de La Parra, A través d'UPyD
  19. (castellà)La economía hace aguas por todos los lados, se ha aumentado la presión fiscal en un 2 % del PIB - UPyD
  20. (castellà)Entrevista a Irene Lozano en La Noche en 24 horas (des del minut 16) - RTVE
  21. (castellà)"Unión: defendemos la unidad de España. Progreso: somos progresistas y Democracia: somos demócratas radicales" - Twitter oficial d'UPyD
  22. Nou manifest espanyol d'intel·lectuals en favor del castellà, Racó Català, 23 de juny 2003 (consulta: 16-12-09).
  23. (castellà)"UPyD ofrece entendimiento a través del transversalismo, que bien pueden servir sin necesidad de inclinarse a un lado o a otro, ya que todos tienen algo positivo que aportar y la formación magenta sabe bien sintetizar lo mejor de cada idea, ofreciendo un dulce cóctel al ciudadano" - UPyD
  24. (castellà)Rosa Díez abre las puertas del nuevo partido a la "derecha liberal" - Libertad Digital
  25. (castellà)Rosa Díez asegura que hay suficientes ciudadanos descontentos como para conseguir hasta dos diputados nacionales por Burgos - Noticias de Burgos
  26. (castellà)El federalismo significa igualdad y eficacia - UPyD
  27. "Las competencias de educación, sanidad y justicia deben volver a ser del Estado" - UPyD
  28. (castellà)Díez: "Tenemos un modelo de Estado elefantiásico, inviable e insostenible" - Libertad Digital
  29. (castellà)“Suprimir la disposición adicional primera que consagra los derechos históricos de los territorios forales, por ser contrarios al valor superior de la igualdad que rige la Constitución y por consolidar una situación inaceptable de privilegio de unos españoles sobre otros, además de por pretender la existencia de derechos históricos anteriores a la Constitución, lo que es insostenible”UPyD (Resolucions polítiques del 1er Congrés)
  30. (castellà)UPyD propone y defiende la autofinanciación de la Iglesia Católica y del resto de confesiones religiosas - UPyD País Basc
  31. (castellà)Gorriarán: "Privar a un niño de una educación en lengua materna es un atentado contra sus derechos" - UPyD
  32. (castellà)UPyD planteará en el Congreso erradicar por ley la imposición lingüística - Libertad Digital
  33. (castellà)En defensa de la igualdad lingüística - UPyD
  34. (castellà)UPyD pide reforzar la Ley de Partidos para que los que apoyan al terrorismo "no destruyan la democracia desde dentro" - UPyD
  35. (castellà)Maneiro: "Cuando EH Bildu se refiere a los presos de ETA como "presos políticos" está justificando a ETA" - UPyD País Basc
  36. (castellà)Rosa Díez dice que Fernández Díaz se "escondió" detrás de la Guardia Civil - Libertad Digital
  37. (castellà)UPyD critica que el Gobierno recoloque las cuchillas en la valla de Melilla, "crueldad gratuita que atenta contra DDHH" - Europa Press
  38. (castellà)Inmigración. UPyD reclama un protocolo europeo para contener la inmigración ilegal - Lainformación.com
  39. (castellà)UPyD exigirá a la UE que Ceuta y Melilla se incluyan en el espacio aduanero europeo - UPyD
  40. (castellà)Rosa Díez pide una «Garoña II» y el mantenimiento de la actual planta - Diario de Burgos
  41. Gorriarán: "No se puede prohibir el 'fracking' si queremos una política energética racional" - UPyD
  42. (castellà)Enmienda a la totalidad de UPyD al Proyecto de Ley Orgánica de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo. ABORTO - UPyD
  43. Branchadell, Albert. «Combatir los Nacionalismos?» (en castellà). El País, 8 de desembre de 2011. [Consulta: 3 de novembre de 2012].
  44. Savater (UPyD) qüestiona l'adopció per homosexuals i observa una "immoralitat" que es "plantegen orfes", a Europapress (castellà)
  45. Rosa Díez diu que Catalunya no és "cap nació", a e-noticies
  46. «UPyD pide restaurar por ley los nombres en castellano de provincias y localidades» (en castellà). La Voz Libre. [Consulta: 30/8/2012].
  47. «Programa Electoral UPyD Elecciones 2011, art. 13, 19» (en castellà). UPyD. [Consulta: 30/8/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Progrés i Democràcia