Comunitat autònoma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa autonòmic de l'Estat espanyol

L'actual organització territorial d'Espanya, segons el que estableix la constitució de l'Estat vigent, reconeix tres nivells d'autonomia: els municipis, les províncies, i les comunitats autònomes. D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.

A partir de la promulgació de la constitució, el 1978, va començar un procés de devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions, per mitjà del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formació de 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.

Des del 2003 i per a fins estadístics, basats en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Unió Europea. Les 17 comunitats autònomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.

De la formació de les comunitats autònomes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Devolució de poders i la creació de les autonomies espanyoles

La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.[1] Podien accedir a l'autonomia:[2]

  • dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes;
  • els territoris insulars; i
  • una província d'entitat regional històrica.

Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret per a:[3]

  • autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i
  • autoritzar o acordar un Estatut d'Autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.

Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes:

De l'organització interna de les comunitats autònomes[modifica | modifica el codi]

Les comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un Estatut d'Autonomia.[6] Els Estatuts d'Autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marc establert per la constitució.

L'organització institucional autonòmica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:[7]

  • una Assemblea Legislativa, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té la facultat legislativa;
  • un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant l'Assemblea;
  • un Tribunal Superior de Justícia, sens prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.

Ja que la devolució d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimètrica, no totes les comunitats autònomes gaudeixen de les mateixes competències autonòmiques. Una de les diferències principals és la competència fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferències entre llurs membres:

  • les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i
  • les comunitats de règim comú (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, però poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, així com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.

Llista de comunitats autònomes d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Bandera Nom Capital Províncies Capital provincial Localització
Bandera d'Andalusia Andalusia Sevilla Almeria Almeria Almeria Andalusia
Cadis Cadis Cadis
Còrdova Còrdova Còrdova
Granada Granada Granada
Huelva Huelva Huelva
Jaén Jaén Jaén
Màlaga Màlaga Màlaga
Sevilla Sevilla Sevilla
Aragó Aragó Saragossa Osca Osca - [ar. Uesca] Osca - [ar. Uesca] Aragó
Terol Terol - [ar. Tergüel] Terol - [ar. Tergüel]
Saragossa Saragossa - [ar. Zaragoza] Saragossa - [ar. Zaragoza]
Astúries Principat d'Astúries — [as. Asturies] Oviedo [as. Uviéu] Astúries Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu] Astúries
Illes Balears Illes Balears
Palma Illes Balears Illes Balears Palma Illes Balears
País Basc País Basc — [eu. Euskadi] Vitòria — [eu. Gasteiz] Àlaba Àlaba — [eu. Araba] Vitòria — [eu. Gasteiz] País Basc
Guipúscoa Guipúscoa — [eu. Gipuzkoa] Sant Sebastià — [eu. Donostia]
Biscaia Biscaia — [eu. Bizkaia] Bilbao — [eu. Bilbao / Bilbo]
Illes Canàries Canàries Santa Cruz de Tenerife i
Las Palmas de Gran Canaria (compartida)
Província de Las Palmas Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria Canàries
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife
Cantàbria Cantàbria Santander Cantàbria Cantàbria Santander Cantàbria
Castella-la Manxa Castella - la Manxa Toledo Província d'Albacete Albacete Albacete Castella - la Manxa
Ciudad Real Ciudad Real Ciudad Real
Província de Conca Conca Conca
Província de Guadalajara Guadalajara Guadalajara
Toledo Toledo Toledo
Castella i Lleó Castella i Lleó Valladolid Àvila Àvila Àvila Castella i Lleó
Burgos Burgos Burgos
Lleó Lleó Lleó
Província de Palència Palència Palència
Província de SalamancaSalamanca Salamanca
Província de Segòvia Segòvia Segòvia
Província de Sòria Sòria Sòria
Valladolid Valladolid Valladolid
Zamora Zamora Zamora
Catalunya Catalunya Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Catalunya
Girona Girona Girona
Lleida Lleida Lleida
Tarragona Tarragona Tarragona
Extremadura Extremadura Mèrida Badajoz Badajoz Badajoz Extremadura
Càceres Càceres Càceres
Galícia Galícia — [gal. Galiza o Galicia] Santiago de Compostel·la A Coruña La Corunya — [gal. A Coruña] La Corunya — [gal. A Coruña] Galícia
Lugo Lugo Lugo
Ourense Ourense — [gal. Ourense] Ourense — [gal. Ourense]
Pontevedra Pontevedra Pontevedra
Comunitat Autònoma de Madrid Comunitat de Madrid Madrid Comunitat Autònoma de Madrid Madrid Madrid Comunitat de Madrid
Múrcia Regió de Múrcia Múrcia (executiva) y Cartagena (legislativa) Múrcia Múrcia Múrcia Múrcia
Navarra Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña] Navarra Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña] Navarra
Rioja La Rioja Logronyo Rioja La Rioja Logronyo La Rioja
País Valencià Comunitat Valenciana València Província d'Alacant Alacant Alacant País Valencià
Castelló Castelló Castelló de la Plana
País Valencià València València


  Ciutats autònomes Localització
Ceuta Ceuta Ceuta
Melilla Melilla Melilla

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article 2, Preàmbul Constitució espanyola de 1978
  2. Article 143, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
  3. Article 144, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
  4. "Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  5. "Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  6. Article 147, Títol VIII Constitució espanyola de 1978
  7. Article 152, Títol VIII Constitució espanyola de 1978

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]