Regió de Múrcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Región de Murcia
Bandera de la Regió de Múrcia Escut de la Regió de Múrcia
(En detall) (En detall)
Localització
Map of Murcia.svg
Dades indicadores:
Estat
• NUTS
Espanya
ES62 (regió sud)
Capital Múrcia
Gentilici Murcià, murciana
Superfície
 • Total
 • % Espanya
Posició núm. 9
11313 km²
2,9%
Altitud nd msnm
Població 
  • Total (2006)
  • % Espanya
  • Densitat
Posició núm. 10
1,370,306 hab.
3,06%121,37 hab/km²
Coordenades 38° 00′ N, 1° 30′ O / 38.000,-1.500Coord.: 38° 00′ N, 1° 30′ O / 38.000,-1.500
Regió històrica
Regne de Múrcia
Regne de Castella
Regne d'Espanya
  Estatut d'Autonomia
 
Capitulacions d'Alcaraz (1245)
Tractat d'Elx (1305)
Corts de Cadis (1812)
1982
Diada 9 de juny
Organització
Org. territorial
Forma de govern
• President autonòmic:

Representació
• Corts Generals
•  •  Congrés
•  •  Senat

Províncies
Govern (parlamentarista)
Ramón Luis Valcárcel Siso (PP)

 
 
9 diputats
6 senadors
ISO 3166-2 MU
Web

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà Región de Murcia), és una comunitat autònoma de l'Estat espanyol que es correspon amb la major part del territori històric del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del segle XIX se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol). Situada al sud-est de la Península Ibèrica, entre Andalusia i el País Valencià, i entre la costa Mediterrània i Castella - la Manxa. La seua capital és la ciutat de Múrcia i altres ciutats importants són Cartagena i Llorca. Antigament i històricament part de la província d'Albacete formava part de la regió, fins que en 1833 la regió fou dividida en dues províncies i en 1982 passà formar part de l'autonomia manxega.

Gairebé un terç de la població total de Múrcia viu a la seua capital, i la regió és la major productora de fruites, verdures, i flors d'Europa. Hi té vinyars importants prop dels municipis de Bulles, Iecla, i Jumella. El seu territori és càlid, àrid i, malgrat això, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. La provisió d'aigua prové del riu Segura. El cim de la regió és Revolcadores, a Moratalla, amb 2.001 m.

Història[modifica | modifica el codi]

Els cartaginesos hi establiren una colònia comercial a la costa de Cartagena, als quals els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntanyós només era l'àrea d'influència del seu emporium costaner. Sota l'imperi Romà, Múrcia va formar part de la província de la Hispània Carthaginensis. Amb la conquesta àrab, s'hi introduí l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la regió encara en depèn. Durant aquesta època constituí el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla de Monte-Aragón.

Taifes a l'any 1031.

La Taifa o Regne de Múrcia, va ser un dels regnes en què es va dividir el Califat de Còrdova quan va desaparèixer després de la decadència del Califat omeia. Es va fundar amb capital en Madinat Mursiya (Múrcia), després de la decadència del Califat Omeia de Còrdova en el segle XI. Aquell regne incloïa, a més de l'actual territori de la regió de Múrcia, part de l'actuals províncies d'Albacete, província d'Almeria i de la província d'Alacant. Després de la Batalla de Sagrajas el 1086 la dinastia dels Almoràvits es van estendre per totes les taifes i revan unificar Al-àndalus. Ferran III el Sant va aconseguir el vassallatge del regne musulmà de Múrcia el 1243, entrant el seu fill, el futur Alfons X el Savi, en la capital el 1244. Els successius incompliments d'allò que s'ha pactat a Alcaraz va portar a la sublevació dels musulmans murcians el 1264, sent definitivament sufocada la rebel·lió el 1266 per les tropes de Jaume I el Conqueridor (fonamentalment vingudes de Catalunya), cridat pel seu gendre, el rei castellà. El 1296, aprofitant el conflicte dinàstic del Regne de Castella amb Fernando de la Cerda, el territori va ser conquerit pel rei de la Corona d'Aragó, Jaume II d'Aragó, annexant-lo al Regne de València. Pels pocs anys que va durar el domini catalanoaragonès, aquesta conquesta no tindria la seua rellevància si no fóra per una important repoblació de cristians catalans, que va convertir en minoria els colons castellans de repoblacions anteriors. El 1305, pel Tractat d'Elx, el rei Jaume II "el Just" va tornar a Castella gran part del territori conquerit, romanent les comarques de la vall del Vinalopó, l'Alacantí, i la Vega Baixa en el Regne de València. La Taifa de Múrcia, va passar a denominar-se amb la conquesta Regne de Múrcia, sense menyspreu a la seua situació anterior perquè les taifes eren també regnes i la ciutat de Cartagena dins del Senyoriu de Cartagena, encara que en un principi governada pels "adelantados" del Regne de Múrcia, la família Empanada, posteriorment va ser administrada directament per la Corona de Castella, que eren al seu torn reis de Múrcia. El Regne de Múrcia va perdurar amb tal denominació fins al 1833. L'Estatut d'Autonomia de la Regió de Múrcia va ser aprovat el 1982 després de la constitució de l'estat de les autonomies.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

Cara sud del massís de Revolcadores
Vista per satèl·lit de la regió de Múrcia

La regió se situa en l'extrem oriental de les Serralades Bètiques i es veu influïda per la seua orografia. Aquestes serralades es dividixen al seu torn en les serralades Prebètica, Subbètica i la Penibètica (de nord a sud).

Tradicionalment s'ha considerat que el pic de Revolcadores, pertanyent al massís de Revolcadores, era el més alt de la regió de Múrcia, amb 2.027 metres d'altura; però en els mesuraments dels últims mapes del SNIG (Servici Nacional d'Informació Geogràfica d'Espanya) Revolcadores figura amb 1.999 m i és una cima del mateix massís, lleugerament més septentrional, la més elevada: Els Bisbes, amb 2.015 m d'altitud.

Aproximadament el 27% del territori murcià correspon a relleus muntanyosos, el 38% a depressions intramuntanyeses i valls corredores, i el 35% restant a planes i altiplans.

Climatologia[modifica | modifica el codi]

La regió de Múrcia gaudeix d'un clima mediterrani de tipus semiàrid, amb uns hiverns suaus (11º de mitja en desembre i gener) i uns estius calorosos (amb màximes de 40º). La temperatura anual mitjana és de 18º.

Amb unes precipitacions escasses d'uns 300 a 350 mm per any, la regió té entre 120 i 150 dies a l'any on el cel està totalment aclarit. abril i octubre són els mesos amb més precipitacions, sent freqüents les trombes d'aigua en un sol dia.

La distància respecte al mar i el relleu fa que existixen diferències tèrmiques entre la costa i l'interior, sobretot a l'hivern. Mentre que al litoral les temperatures rares vegades descendixen de 10º, en les comarques de l'interior no se sol sobrepassar els 6 °C i les seues precipitacions són majors (fins a 600 mm).

La ciutat de Múrcia posseïx el rècord de temperatura del segle XX d'Espanya. Van ser els 47,2° del 4 de juliol de 1994. L'hivern de 2005 va ser el més fred en molt de temps, arribant inclús a nevar en el litoral murcià.[1]

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

Riu Segura al seu pas pel pont vell de la capital murciana.

La xarxa hidrogràfica de la regió es compon del riu Segura i dels seus afluents:

Degut a la incapacitat d'abastiment que pateix la Conca del Segura es fan necessàries les aportacions que a esta conca provenen de la conca del Tajo, mitjançant el Transvasament Tajo-Segura. També cal dir que des del govern central espanyol es van dissenyar diversos projectes per a dotar a la zona de major quantitat de recursos hidrogràfics, els quals contemplaven altres transvasaments, com ara des del Riu Ebre, i la dessalatge d'aigua marina. Aquestes opcions s'articularen entorn del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i "Plan AGUA".

Mars[modifica | modifica el codi]

Vista per satèl·lit del Mar Menor

A més en la regió es troba el llac natural més gran d'Espanya: l'albufera del Mar Menor. És una llacuna d'aigua salada, situada junt amb el Mar Mediterrània. Les seues especials característiques ecològiques i naturals fan del Mar Menor un paratge natural únic i el llac d'aigua salada més gran d'Europa. De forma semicircular, està separat del Mar Mediterrani per una franja d'arena de 22 km de longitud i entre 100 i 1200 m d'amplària, denominada La Manga del Mar Menor. La llacuna ha sigut designada per nacions Unides com Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterrani. En el seu perímetre litoral compta amb 73 km de costa en què es van succeint platges d'aigües transparents i poc profundes (la profunditat màxima no és superior a 7 metres), i amb 170 km² de superfície.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

De les institucions[modifica | modifica el codi]

L'Estatut d'Autonomia de la Regió de Múrcia va ser aprovat el 1982. Estableix que els òrgans institucionals de la Regió de Múrcia són:[2]

Mapa municipal
  • el President de la Regió de Múrcia, és el cap de l'executiu, representant suprem de la Regió, que alhora ostenta l'ordinària de l'Estat espanyol al territori. És electe per majoria absoluta en la primera convocatòria o per majoria simple en les subsegüents, per l'Assemblea Regional d'entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acció del Consell del Govern, i en designa els membres;
  • el Consell de Govern, l'òrgan col·legiat que dirigeix la política regional en les funcions executives i administratives de la regió. Està integrat pel president, el vicepresident i els consellers que el president nomena lliurement.
Vegeu també: Llista de presidents de la Regió de Múrcia

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

La regió de Múrcia està dividida en 45 municipis. Uns quants municipis freguen o fins i tot superen els 1.000 icm d'extensió, Llorca (1.676 icm) és el segon municipi més extens d'Espanya després del terme municipal de Càceres, en Extremadura. Per este motiu, és comú la divisió dels municipis en pedanias. El municipi de Múrcia posseïx 54 pedanies, moltes de les quals estan més habitades que molts dels municipis de l'interior de la Península Ibèrica. El municipi de Cartagena, això no obstant, no se subdividix en pedanies, sinó en 24 diputacions.

La Regió de Múrcia també se subdivideix en comarques, encara que s'han definit de manera natural i no gaudeixen de cap personalitat jurídica ni política per a la gestió dels seus interessos.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Dinàmica poblacional[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica per decennis i 2005. En verd clar, la regió; en verd obscur, la capital.

La Regió de Múrcia té una població d'1.335.792 habitants (INE 2005), dels quals quasi un terç (30,7%) viu al municipi de Múrcia. Representa el 3,0% de la població espanyola. A més, després de Ceuta i Melilla, té el creixement vegetatiu més alt (5,52 por mil habitants) i també la taxa de natalitat més elevada del país.

En el període 1991-2005 la població murciana va créixer en un +26,06%, davant al +11,85% que havia crescut el conjunt nacional. Un 12,35% dels seus habitants són de nacionalitat estrangera segons el cens INE 2005, quatre punts per damunt de la mitjana espanyola. Les colònies d'immigrants més importants són l'equatoriana (33,71% del total d'estrangers), la marroquina (27,13%), la britànica (5,95%), la boliviana (4,57%) i la colombiana (3,95%).

Evolució demogràfica de la Regió de Múrcia i
percentatge respecte del total nacional.[3]
1787 1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940
Població 256.977 380.969 451.611 491.436 577.987 615.105 638.639 645.449 719.701
Percentatge 2,50% 2,46% 2,72% 2,80% 3,10% 3,08% 2,99% 2,73% 2,77%
1950 1960 1970 1981 1991 1996 1999 2001 2005
Població 756.721 800.463 832.313 957.903 1.059.612 1.097.249 1.131.128 1.190.378 1.335.792
Percentatge 2,69% 2,62% 2,45% 2,54% 2,69% 2,81% 2,77% 2,90% 3,03%

Municipis més poblats[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica dels tres principals municipis de la regió: Llorca (blau obscur), Cartagena (medi) i Múrcia (clar), 1900-2005.

Els municipis de més de 20.000 habitants segons el padró de l'INE de 2006 són:

  1. Múrcia 416.6721
  2. Cartagena 204.434
  3. Llorca 85.511
  4. Molina de Segura 54.045
  5. La Cantarella 35.916
  6. Cieza 33.701
  7. Àguiles 33.134
  8. Iecla 32.468
  9. Torre Pacheco 27.092
  10. Totana 26.361
  11. Mazarrón 24.969
  12. Caravaca de la Cruz 23.847
  13. Jumella 23.666

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial de la Regió de Múrcia és el castellà i és l'única que té reconeixement, no obstant la llengua històrica, local, tradicional, popular i rural és des d'època medieval el que en filologia rep pròpiament el nom de "dialecte murcià".

Altres dues llengües es parlen en la Región de Murcia, encara que bé de forma molt minoritària, són el caló (parlat per l'ètnia gitana) i el valencià alacantí (parlat únicament al sector oriental del paratge de la Serra del Carxe, que engloba diverses pedanies dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, a causa d'una repoblació al segle XVIII i XIX de llauradors alacantins provinents de la comarca de les valls del Vinalopó.

Economia[modifica | modifica el codi]

La regió ha estat tradicionalment agrícola a causa del seu bon clima i les seues terres fèrtils. No obstant això, a causa de les sequeres dels anys 1990, la construcció i el turisme s'han convertit en les bases de l'economia murciana. Encara així l'agricultura continua sent un motor important de desenvolupament en la regió, la qual és considerada l'Horta d'Europa.

També són rellevants un altre tipus d'indústries com la conservera, la del moble o la naval.

Vies de comunicació[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació. Premsa, ràdio i televisió[modifica | modifica el codi]

La Regió de Múrcia compta amb tres periòdics diaris: La Verdad, La Opinión i El Faro.

Pel que fa als canals de televisió digitals autonòmics, la regió emet quatre canals diferents:

Cultura[modifica | modifica el codi]

Parla[modifica | modifica el codi]

L'origen del murcià està als segles XII, XIV i XV quan el romanç andalusí local de la Vega del Segura va rebre influències lingüístiques de l'aragonès, occità i català, i posteriorment del castellà (situació de castellanització que prossegueix fins avui dia). Presenta a més préstecs lèxics del valencià i del francès. (GARCÍA SORIANO: 1932)

Universitats[modifica | modifica el codi]

Campus de la Merced

Les universitats de Múrcia són:

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festivitats autonòmiques són:[4]

A més, cal afegir les festes nacionals i dues festes locals (pròpies de cada municipi). També, en algunes ciutats se celebra la festa dels moros i cristians.

Hi ha diverses festes declarades d'Interés Turístic Internacional:

D'altres són d'Interés Turístic Nacional:

A més a més moltes altres tenen la declaració d'Interés Turístic Regional.

Turisme[modifica | modifica el codi]

La Manga del Mar Menor.

La situació de la regió de Múrcia, al sud-est de la Península Ibèrica, la fa propensa al turisme de sol i platja. La costa murciana, anomenada la Costa Càlida, té una extensió de 170 km, on s'alternen platges petites i cales amb penya-segats. Amb "mar propi", el "Mar Menor", les seves platges són calentes i serenes. Com a separació entre aquest llac salat i el Mar Mediterrani, s'alça La Mànega del Mar Menor. De les 192 platges classificades en la regió, 21 estan qualificades amb bandera blava.[5]

A més, Caravaca de la Cruz, situada al nord-oest de la regió, en una plana crida del Camp, és una de les cinc "Ciutats Santes" del catolicisme junt amb Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la i Liébana.

Miscel·lània[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió de Múrcia