Caló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caló
Caló
Altres denominacions: Zincaló, Romaní espanyol, Romani-Caló
Parlat a: Espanya, Portugal, França, Brasil i altres països d'Amèrica del Sud
Regió: el Sud d'Àsia
Parlants: Entre 65.000 i 175.000
Classificació genètica: Indoeuropea

  Indoiraniana
   Indoària
    Subgrup central
     Romaní

estatus oficial
Regulat per: Sense regulació
codis de la llengua
ISO 639-3 rmq
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El caló (zincaló o romaní espanyol), deriva de la paraula romaní que significa "negre" (amb la mateixa arrel i significat que el sànscrit Kala, i que també ha donat el mot català calés 'diners') és una llengua variant del romaní utilitzada pel poble gitano, fonamentalment a Espanya, que no té una distribució territorial fixa. Enquadrada dins del grup septentrional, subgrup ibèric / occidental de l'idioma romaní. El parla una població estimada, (segons l'any 1996 per Ethnologue) de 40.000 a 140.000 persones a Espanya; 10.000 a 20.000 a França; 5.000 a Portugal; 10.000 a Amèrica Llatina; de 65.000 a 175.000 a tot el món. Algunes estimacions diuen que el parlen 300.000 persones gitanes a Espanya.

Té una marcada influència de les llengües romàniques amb les quals conviu, fonamentalment del castellà, i en menor mesura de l'èuscar (que no és una llengua romànica). Té diversos dialectes: caló castellà, caló portuguès, caló català, Erromintxela (caló basc) o caló brasiler.

Algunes estadístiques indiquen que només l'1% dels gitanos d'Espanya parlen caló, però la majoria en coneixen el vocabulari bàsic. Per això les associacions gitanes internacionals promouen la variant romaní anomenada Kalderash per a la intercomprensió dels romanís de tot el món.

En gran part l'ús del caló es manté com un llenguatge íntim o secret.

A Espanya no es troba protegit per les signades en la Carta Europea de les llengües Minoritàries o Regionals perquè no s'esmenta el caló en cap Estatut d'Autonomia.[1] Tampoc ha estat considerada la seva protecció per França, ni per Portugal.

Origen[modifica | modifica el codi]

Article relacionat: Història dels gitanos

Es va originar per la influència sobre la llengua original gitana, el romaní, exercida per les llengües del seu entorn.[2] Això ha fet que es consideri com un pidgin però amb la diferència que el romaní aporta la major part del lèxic i les llengües peninsulars la gramàtica, al revés del que passa habitualment amb el pidgin. Sovint ha estat considerada com un argot d'ocultació de la comunitat ètnica gitana o del món de la delinqüència.

Caló Català[modifica | modifica el codi]

Referències a equivalències entre el caló i el català en una exposició sobre l'Avinguda del Paral·lel al CCCB.

És discutit que hi hagi una variant pròpiament catalana del caló, però el que és cert és que algunes paraules del caló parlat als Països Catalans han passat amb formes pròpies al vocabulari comú del català i no pas del castellà:

  • Halar (amb hac aspirada):menjar
  • Xaval: noi, originalment volia dir fill.[3]
  • Guipar: mirar, veure.
  • Dinyar: morir.
  • Filar: veure.
  • Pispar, pispa: robar, lladre.
  • Llumí: misto.
  • Calé: diners, originalment es referia a les monedes blanques o platejades.
  • Cangueli: por.
  • Paio: persona no gitana, per extensió, individu desconegut.

Juli Vallmitjana és l'escriptor que reflectí més la vida gitana i el caló català en les seves obres. També utilitzà formes caló Salvador Espriu especialment en la seva obra Ronda de Mort a Sinera.

Els gitanos arrelats a Catalunya, tot i mantenir lèxic caló, acostumen a tenir el català com a llengua pròpia, especialment els de l'Empordà i el Rosselló i conserven la llengua catalana amb trets molt genuïns cosa especialment remarcable a la Catalunya Nord on és el grup humà de la zona que més i millor manté l'ús del català.

El caló català, igual que els altres dialectes gitanos de la península Ibèrica, es troba en clar retrocés: la llengua materna dels gitanos catalans és el català; el caló ha passat a ser una llengua emprada només en determinades situacions, sobretot com a instrument de defensa. Les noves generacions la utilitzen cada vegada menys. Reduït el caló a un ús molt limitat, allò que dóna identitat lingüística als gitanos catalans és ara la forma de parlar català (català ‘agitanat’). Aquest fenomen ha assolit una enorme importància a la Catalunya del Nord, com ha demostrat brillantment Jean-Paul Escudero: mentre que el català viu una situació de diglòssia davant del francès, els gitanos rossellonesos el consideren un tret fonamental de la seva identitat i fins i tot anomenen parlar gitano el fet de parlar català.[4]

Caló castellà[modifica | modifica el codi]

El caló ha donat un gran nombre de paraules a aquesta llengua especialment a través del flamenc i de l'argot, alguns exemples són:

  • Gachó, gachí :home, dona
  • Parné :diners
  • Currelar:treballar
  • Molar: agradar
  • Camelar:enganyar, seduir originalment estimar[5] El seu sentit original es troba en el sànscrit Kāma, "amor, desig"
  • Biruji: fred

Actualment hi ha un creixent interès pel caló[6] D'acord amb Ethnologue, el caló està relacionat amb el llenguatge d'altres grups nòmades com els Quinqui. El polític Juan de Dios Ramírez-Heredia promou la variant Romanò-Kalò, de l'idioma,[7] per comunicar-se els calés amb els altres romanís.

Exemple de caló castellà[modifica | modifica el codi]

Y sasta se hubiese catanado sueti baribustri, baribustri, y abillasen solictos á ó de los fores, os penó por parabola: Manu chaló abri á chibar desqueri simiente: y al chibarle, yeque aricata però sunparal al drun, y sinaba hollada, y la jamáron as patrias e Charos. Y aver peró opré bar: y pur se ardiñó, se secó presas na terelaba humedad. Y aver peró andré jarres, y as jarres, sos ardiñáron sat siró, la mulabáron. Y aver peró andré pu lachi: y ardiñó, y diñó mibao á ciento por yeque. Penado ocono, se chibó á penar á goles: Coin terela canes de junelar, junele.
Paràbola del sembrador, Evangeli de Lluc, 8, 4-8, tal com va ser publicat per George Borrow el 1838[8]

Compareu amb la versió catalana:

Quan una gran multitud es reuní i persones de cada ciutat van anar on estava Jesús, Ell els parlà amb una paràbola. «Un camperol sortí a sembrar la seva llavor. En sembrar algunes caigueren a la carretera; van ser trepitjades i se les menjaren els ocells del cel. Altres llavors caigueren sobre la roca, tan aviat com creixeren s'assecaren perquè no tenien humitat. Altres van caure entre els espinars i els espinars creixeren amb aquestes i les sufocaren. Altres van caure en terra bona; cresqueren i donaren fruit, cent vegades més.» Després de dir aquestes coses cridà, «¡Qui té orelles per a escoltar, que escolti!»[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. « Espanya declara que, als efectes previstos en els citats articles, s'entén per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com oficials en els Estatuts d'Autonomía de las Comunitats Autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra.

    Així mateix, Espanya declara, als mateixos efectes, que també s'entenen per llengües regionals o minoritàries les que els Estatuts d'Autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen.

    »
  2. Ethnologue
  3. Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico, volumen II, page 347. Joan Corominas and José A. Pascual. Editorial Gredos, Madrid, 1989. ISBN 84-249-1363-9.
  4. «Els gitanos catalans, el català dels gitanos i les llengües dels gitanos catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  5. camelar in the Diccionario de la Real Academia
  6. The Responsibility of Linguist and the Basque Case
  7. Unión Romaní imparte el primer curso de romanò-kalò, 29 December 2006.
  8. Biblia en acción, JORGE BORROW: Un inglés al encuentro de lo Español.
  9. Traducció de domini públic oberta a millores derived from the World English Bible.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]