Caló

Caló Caló
Altres denominacions:	Zincaló,Romaní espanyol, Romani-Caló
Parlat a:	Espanya, Portugal, França, Brasil i altres països d'Amèrica del Sud
Regió:	el Sud d'Àsia
Parlants:	Entre 65.000 i 175.000
Classificació genètica:	Indoeuropea   Indoiraniana    Indoària     Subgrup central      Romaní
estatus oficial
Regulat per:	Sense regulació
codis de la llengua
ISO 639-2	rom
ISO 639-3	rom
SIL	ROM
Visiteu el Portal:Llengües

El caló (zincaló o romaní espanyol), deriva de la paraula romaní que significa "negre" (amb la mateixa arrel i significat que el sànscrit Kala, i que també ha donat el mot catalá calés 'diners') és una llengua variant del romaní utilitzada pel poble gitano, fonamentalment a Espanya, que no té una distribució territorial fixa. Enquadrada dins del grup septentrional, subgrup ibèric / occidental de l'idioma romaní. El parla una població estimada, (segons l'any 1996 per Ethnologue) de 40.000 a 140.000 persones a Espanya; 10.000 a 20.000 a França; 5.000 a Portugal; 10.000 a Amèrica Llatina; de 65.000 a 175.000 a tot el món. Algunes estimacions diuen que el parlen 300.000 persones gitanes a Espanya.

Té una marcada influencia de les llengües romàniques amb les que conviu, fonamentalment del castellà, i en menor mesura de l'èuscar (que no és una llengua romànica). Té diversos dialectes: caló castellà, caló portuguès, caló català, Erromintxela (caló basc) o caló brasiler.

Algunes estadístiques indiquen que només l'1% dels gitanos d'Espanya parlen caló però la majoria en coneixen el vocabulari bàsic. Per això les associacions gitanes internacionals promouen la variant romaní anomenada Kalderash per a la intercomprensió dels rom de tot el món.

En gran part l'ús del caló es manté com un llenguatge íntim o secret.

A Espanya no es troba protegit per les signades en la Carta Europea de les llengües Minoritàries o Regionals perquè no s'esmenta el caló en cap Estatut d'Autonomia. Tampoc ha estat considerada la seva protecció per França, ni per Portugal.

Origen

Es va originar per la influència sobre la llengua original gitana, el romaní, exercida per les llengües del seu entorn. Això ha fet que es consideri com un pidgin però amb la diferència que el romaní aporta la major part del lèxic i les llengües peninsulars la gramàtica, al revés del que passa habitualment amb el pidgin. Sovint ha estat considerada com un argot d'ocultació de la comunitat ètnica gitana o del món de la delinqüència.

Caló Català

És discutit que hi hagi una variant pròpiament catalana del caló però el que és cert és que algunes paraules del caló parlat als Països Catalans han passat amb formes pròpies al vocabulari comú del català i no pas del castellà:

• Halar (amb hac aspirada):menjar
• Xaval: noi, originalment volia dir fill.
• Guipar: mirar, veure.
• Dinyar: morir.
• Filar: veure.
• Pispar, pispa: robar, lladre.
• Llumí: misto.
• Calé: diners, originalment es referia a les monedes blanques o platejades.
• Cangueli: por.
• Paio: persona no gitana, per extensió, individu desconegut.

Juli Vallmitjana és l'escriptor que reflectí més la vida gitana i el caló català en les seves obres. També utilitzà formes caló Salvador Espriu especialment en la seva obra Ronda de Mort a Sinera.

Els gitanos arrelats a Catalunya, tot i mantenir lèxic caló, acostumen a tenir el català com a llengua pròpia, especialment els de l'Empordà i el Rosselló i conserven la llengua catalana amb trets molt genuïns cosa especialment remarcable a la Catalunya Nord on és el grup humà de la zona que més i millor manté l'ús del català.

Caló castellà

El caló ha donat un gran nombre de paraules a aquesta llengua especialment a travès del flamenc i de l'argot, alguns exemples són:

• Gachó, gachí :home, dona
• Parné :diners
• Currelar:treballar
• Molar: agradar
• Camelar:enganyar, seduir originalment estimarEl seu sentit original es troba en el sànscrit Kāma, "amor , desig"
• Biruji: fred

Actualment hi ha un creixent interès pel caló D'acord amb Ethnologue, el caló està relacionat amb el llenguatge d'altres grups nòmades com els Quinqui. El polític Juan de Dios Ramírez-Heredia promou la variant Romanò-Kalò, de l'idioma, per comunicar-se els calés amb els altres romaní.

Exemple de caló castellà

Y sasta se hubiese catanado sueti baribustri, baribustri, y abillasen solictos á ó de los fores, os penó por parabola: Manu chaló abri á chibar desqueri simiente: y al chibarle, yeque aricata peró sunparal al drun, y sinaba hollada, y la jamáron as patrias e Charos. Y aver peró opré bar: y pur se ardiñó, se secó presas na terelaba humedad. Y aver peró andré jarres, y as jarres, sos ardiñáron sat siró, la mulabáron. Y aver peró andré pu lachi: y ardiñó, y diñó mibao á ciento por yeque. Penado ocono, se chibó á penar á goles: Coin terela canes de junelar, junele.

Paràbola del sembrador, Evangeli de Lluc, 8, 4-8, tal com va ser publicat per George Borrow el 1838

Compareu amb la versió catalana:

Quan una gran multitud es reuní i persones de cada ciutat van anar on estava Jesús, Ell els parlà amb una paràbola. «Un camperol sortí a sembrar la seva llavor. En sembrar algunes caigueren a la carretera; van ser trepitjades i se les menjaren els ocells del cel. Altres llavors caigueren sobre la roca, tan aviat com creixeren s'assecaren perquè no tenien humitat. Altres van caure entre els espinars i els espinars creixeren amb aquestes i les sufocaren. Altres van caure en terra bona; cresqueren i donaren fruit, cent vegades més.» Després de dir aquestes coses cridà, «¡Qui té orelles per a escoltar, que escolti!»

Enllaços externs

• Extensa informació sobre el caló
• Diccionario caló - español - inglés
• The Romany language in Spain