Llengües indoàries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües indoàries segons SIL Ethnologue:
  •  Zona central
  •  Zona septentrional
  •  Zona del nord-oest
  •  Zona oriental
  •  Zona meridional
  •  Insular

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees. Van originar-se al voltant dels Urals i es van expandir cap al Sud, les terres de l'actual Índia.

Entre les llengües indoàries destaquen el sànscrit (molt usat en lingüística comparada), l'urdu o idioma oficial del Pakistan, l'hindi (la llengua més usada pels indis), el romaní o llengua original dels gitanos i el persa, tot i que és una de les famílies amb més representants. Els seus escrits es remunten al 2000 aC, sobretot en obres administratives, literàries i religioses.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. SIL l'inclou a la zona del nord-oest, però la seva posició no és clara
  2. SIL l'inclou a la zona de Madhya, però la seva posició no és clara

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües indoàries Modifica l'enllaç a Wikidata