Llengües germàniques

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès •  Armeni •  Bàltic
Cèltic •  Eslau •  Germànic • 

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) •  Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos •  Armènics
Bàltics •  Celtes •  Eslaus •  Escites •  Germànics
Grecs •  Indo-aris
Irànics •  Llatins

Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) •  Germànics
Ilírics •  Indo-iranics (Tribus iraniques)
Itàlics •  Sàrmates •  Tracis •  Tocaris  
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu •  Societat •  Religió
 
Urheimat
Hipòtesis kurgana •  Hipòtesis anatòlica
Hipòtesis armènica •  Teoria índia •  TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic protogermànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.

Taula de continguts

[edita] Característiques

Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:

A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès només un en anglès, escocès i afrikaans.

[edita] Classificació i parlants

Les llengües germàniques a Europa

   Neerlandès (baix fràncic, germànic occidental)

   Baix alemany (germànic occidental)

   Alemany mitjà (alt alemany, germànic occidental)

   Alemany superior (alt alemany, germànic occidental)

   Anglés (anglo-frisó, germànic occidental

   Frisó (anglo-frisó, germànic occidental

   Escandinau oriental

   Escandinau occidental

La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extingides). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat a assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'edat mitjana, el neerlandès i l'anglès estesos per via d'imperis colonials a partir de l'Edat Moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.

L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):

[edita] Comparació de termes seleccionats

Català Afrikaans Alemany Anglès Danès Escocès Feroès Gòtic Islandès Jiddisch Neerlandès Noruec
(Bokmål)		 Suec
a casa Heim* daheim* (at) home Hjem Hame Heim Háimóþ Heim הײם (Heym) thuis Hjem Hem
Allò Dat Das That Det That Hetta Þata Þetta דאָס (Dos) Dat Det Det
Alt Hoog Hoch High Høj Heich Høg/ur Háuh Hár הױך (Hoyḫ) Hoog Høy Hög
Cap Kop Haupt/Kopf Head Hoved Heid Høvd/høvur Háubiþ Höfuð קאָפּ (Kop) Hoofd/Kop Hode Huvud
Casa Huis Haus House Hus Hoose Hús Hús Hús הױז (Hoyz) Huis Hus Hus
Cuc Wurm Wurm Worm Orm Wirm Ormur Maþa Ormur װאָרעם (Vorem) Worm Orm Mask, Orm
Dia Day Tag Day Dag Day Dagur Dags Dagur טאָג (Tog) Dag Dag Dag
Donar Gee Geben Give Give Gie Geva Giban Gefa געבן (Gebn) Geven Gi Giva/Ge
Dos Twee Zwei/Zwo Two To Twa Tvey Twái Tveir צװײ (Ẓvey) Twee To Två
Ganxo Haak Haken Hook Krog Heuk Haken   Krókur   Haak Hake/Krok Hake/Krok
Llibre Boek Buch Book Bog Beuk Bók Bóka Bók בוך (Buḫ) Boek Bok Bok
Lluna Maan Mond Moon Måne Muin Máni Ména Tungl   Maan Måne Måne
Mà Hand Hand Hand Hånd Haund Hánd Handus Hönd האַנט (Hant) Hand Hånd Hand
Marró Bruin Braun Brown Brun Broun Brúnt Bruns Brúnn   Bruin Brun Brun
Molts Menige Manche Many Mange Mony Nógv Manags Margir   Menig Mange Många
Morir Sterf Sterben Die Dø Dee Doyggja Diwan Deyja   Sterven Dø Dö
Neu Sneeu Schnee Snow Sne Snaw Kavi Snáiws Snjór שנײ (Šney) Sneeuw Snø Snö
Nit Nag Nacht Night Nat Nicht Nátt Nahts Nótt נאַכט (Naḫt) Nacht Natt Natt
No Nee Nein/Nö/Nee No Nej Nae Nei Né Nei נײן (Neyn) Nee Nei Nej
Or Goud Gold Gold Guld Gowd Gull Gulþ Gull גאָלד (Gold) Goud Gull Guld
Pedra Steen Stein Stone Sten Stane Steinur Stáins Steinn שטײן (Šteyn) Steen Stein Sten
Pit Bors Brust Breast Bryst Breest Bróst Brusts Brjóst ברוסט (Brust) Borst Bryst Bröst
Poma Appel Apfel Apple Æble Aiple Súrepli Aplus Epli עפּל (Epl) Appel Eple Äpple
Prou Genoeg Genug Enough Nok Eneuch Nóg Ga-nóhs Nóg גענוג (Genug) Genoeg Nok Nog
Qui Wie Wer Who Hvem Wha Hvør Has Hver װער (Ver) Wie Hvem Vem
Tauler Bord Brett Board Bræt Buird Borð baúrd Borð   Bord Bord Bord
U Een Eins One En Ane Eitt Áins Einn אײן (Eyn) Een En En
Unça Ons Unze Ounce Unce   Únsa   Ons Unse Uns
Vell Oud Alt Old Gammel Auld Gamal/Gomul Sineigs Gamall אַלט (Alt) Oud Gammel Gammal
Vidre Glas Glas Glass Glas Gless Glas   Gler גלאָז (Gloz) Glas Glass Glas
  • (*) Ús antiquat.

[edita] Vegeu també

Llengües germàniques més parlades
Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec
Llengües germàniques menys parlades
Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès
Llengües i dialectes germànics reconeguts
Baix alemany / baix saxó | Limburguès | Scots
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_germ%C3%A0niques»