Dàcic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dàcic
Parlat a: Romania Romania
Hongria Hongria
Moldàvia Moldàvia
Bulgària Bulgària
Eslovàquia Eslovàquia
Regió: Dàcia
Parlants: Morta en el segle VI
Classificació genètica: Llengües indoeuropees
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 xdc
ISO 639-3 xdc
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al segle VI, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no es conserven restes en inscripcions o topònims. S'ha intentat emparentar amb el traci i l'albanès (en el primer cas basant-se en els testimonis històrics de l'època que parlaven de semblances i en el segon a partir de reconstruccions fonològiques hipotètiques) però hi ha estudiosos que pensen que forma una branca independent dins la família indoeuropea o fins i tot que va actuar com a substrat per al romanès. El dàcic es va parlar en una àmplia zona, des d'Hongria fins al Mar Negre.

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica | modifica el codi]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Extensió aproximada del dàcic, basada en la distribució de topònims.

El dàcic era una de les més extenses llengües de l'Europa sud-oriental, estenent-se des de l'est de l'actual Hongria fins a la costa del mar Negre. Basant-se en les troballes arqueològiques, els orígens de la cultura dàcia podrien situar-se en Moldàvia, identificada com l'evolució de la Cultura de Bessaràbia en l'Edat del Ferro.

Extinció[modifica | modifica el codi]

Escenari hipotètic segons el qual els albanesos serien un poble derivat dels dacis.

No es coneix amb claredat quan exactament el dàcic va deixar de parlar-se, ni si té descendents vius. La conquesta romana inicial de part de Dàcia no va acabar amb la llengua, ja que tribus lliures de dacis com els carpians van poder haver continuat usant-la a Moldàvia i regions limítrofes fins al segle VI o VII dC, on va influir en certa manera en la formació de les llengües eslaves.

D'acord amb una hipòtesi, una branca del dàcic va continuar amb la llengua albanesa (Bogdan Hasdeu 1901); una altra hipòtesi connecta l'albanès no amb el dàcic, sinó amb les llengües il·líriques.

El dàcic com a substrat del protoromanès[modifica | modifica el codi]

Blava = terra conquistada per l'Imperi romà. Taronja = àrea poblada pels dacis lliures.

El dàcic podria haver format gran part del substrat del protoromanès, que es va desenvolupar a partir del llatí vulgar parlat en els Balcans al nord de la línia Jireček, que divideix les zones d'influència del llatí i el grec.

Si el daci conforma realment el substrat del proto-romanès està discutit (veure Origen dels romanesos), així com si aquesta teoria no relaciona la romanització de la Dàcia, atès que el dacio era parlat també en Mèsia i al sud i nord de Dardània. Prop de 300 paraules en les llengües romàniques orientals (romanès, aromanès, meglenoromanès, istroromanès) podrien derivar del dàcic, atès que moltes d'ella posseeixen un caràcter satem, com s'esperaria de paraules daco-tràcies (veure Substrat romànic oriental).

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Moltes de les característiques del dàcic són desconegudes o discutides. No hi ha amb prou feines documents escrits en dacio. El que es coneix d'aquesta llengua prové de:

Inscripcions en dàcic; Decebalus Per Scorilo és la major inscripció coneguda. El poeta romà Ovidi afirmava haver après dàcic després d'haver estat exiliat a Tomis (avui Constança) a Dàcia. En les seves obres Tristes i Epistulae exPonto explicava que va compondre poemes en llengua dàcia. Si els poemes van existir, no es van preservar.

Classificació[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1950, el lingüista búlgar Vladimir Georgiev va publicar una obra on es demostrava que la fonologia de la llengua dàcia és propera a la del albanès, contribuint així a la hipòtesi que el dàcic pertanyés a la mateixa branca que l'albanès, una grup denominat Daco-Moesi (o Daco-Misi), on el Moesi (o Mesi) seria un dialecte de transició entre el dàcic i el traci. Hi ha cognats entre daco-traci i albanès que podrien ser l'evidència de l'afinitat lingüística daco-tràcia-albanesa, i moltes paraules de substrat en romanès tenen la seva correspondència en albanès.

Evolució fonètica des del protoindoeuropeu[modifica | modifica el codi]

Les consonants sonores aspirades *bh- i *dh en PIE esdevingueren sonores: b, d (Dàcic -dava < PIE *dhe-, "fixar, sistematitzar", etc.). PIE *b- roman com a b (Dàcic -balus; kinuboila < -uboila < PIE *abel-, etc.), i *d roman com a d- (Dàcic Decebalus etc.).

Una correspondència trobada entre dàcic i traci és una variació de vocal, a (dàcic)/i (traci). Cf. dacio Zalm- (< Zalmoxis[1] traci zelmis (< PIE *kel-, "cobrir"), "pell, cuir"; dàcic Zald- (< Zaldapa), traci zeltas (< PEU *ghel-, "resplandecer"); dacio reconstruït *barz- (< romanès barza, "cigonya"), traci Berz- (< Berzobis, Berzana; PIE *bherəg-, "blanc"); v. Olteanu et al. Aquesta és una de les nombroses evidències a favor de l'existència d'una branca daco-tràcia de l'indoeuropeu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Academic American Encyclopedia. Academic American encyclopedia: Volume 10. Grolier Incorporated, 1994. ISBN 978-0-7172-2053-3. 
  • Almassy, Katalin (2006): Celts and Dacians(?) In the Great Hungarian Plain 1st c. BC to 1st c. AD, paper in V. Salac & J. Bemman (eds.) Mitteleuropa in Zeit Marbods (2006)
  • Asher, R. E.; Simpson, J. M. Y The Encyclopedia of language and linguistics: Volume 3. Pergamon Press, 1994. 
  • Abramea, Anna P. Thrace. Idea Advertising-Marketing, , 1994. ISBN 978-960-85609-1-8. 
  • Antoniewicz, Jerzy «Acta Baltico-Slavica, Volumes 4–5». Falta indicar la publicació. Białostockie Towarzystwo Naukowe Zakład Narodowy imienia Ossolińskich, 1966.
  • Asenova, Petja Bulgarian in Handbuch der Südosteuropa-Linguistik. Wiesbaden, Harrassowitz, 1999. ISBN 978-3-447-03939-0. 
  • Avery, Catherine The New Century handbook of classical geography. Appleton-Century-Crofts,, 1972. 
  • Baldi, Philip, Ph.D.. An Introduction to the Indo-European Languages. Southern Illinois University Press, 1983. ISBN 978-0-8093-1091-3. 
  • Barbulescu, Mihai; Nägler, Thomas; Pop, Ioan Aurel The History of Transylvania: Until 1541. Romanian Cultural Institute, 2005. ISBN 978-973-7784-00-1. 
  • Bazovski, Igor (2008): Celts, the Iron Age Warriors" (summary of review) on SNM (Slovak National Museum) website
  • Candea, Virgil Mostenirea timpurilor indepartate. Editura Enciclopedica, 2001. 
  • Berenger, Jean A History of the Habsburg Empire 1273–1700. Longman Group United Kingdom, 1994. ISBN 978-0-582-09009-5. 
  • Bolovan, Ioan; Treptow, Kurt; et. al, Florin Constantiniu, Paul E. Michelson, Ioan Aurel Pop, Christian Popa, Marcel Popa, Ioan Scurtu, Marcela Vultur, Larry L. Watts A History of Romania. East European Monographs, 1997. ISBN 978-0-88033-345-0. 
  • Barrington Atlas of the Greek and Roman World (2000)
  • Ion. A short history of Romania. Bucharest; Meronia Publishers, 2005. ISBN 978-973-8200-73-9. 
  • Bunbury, Sir Edward Herbert A history of ancient geography among the Greeks and Romans: from the earliest ages till the fall of the Roman Empire, Volume 2. J. C. Gieben, 1979. 
  • Bynon, Thelma (1974): Historical Linguistics
  • Carnap-Bornheim, Claus Kontakt, Kooperation, Konflikt: Germanen und Sarmaten zwischen dem 1. und dem 4. Jahrhundert nach Christus. Wachholtz, 2003. 
  • Georgiev, V «The Earliest Ethnological Situation of the Balkan Peninsula as Evidenced by Linguistic and Onomastic Data». A: Aspects of the Balkans: continuity and change edited by Birnbaum Henrik and Vryonis Speros. Mouton, 1972. 
  • Georgiev, Vladimir (1977): The Thracians and their Language (Bulg with French summary)
  • Georgiev, V Introduction to the history of the Indo-European languages. Bulgarian Academy, 1981. 
  • Giurescu D, Dinu. Istoria Românilor: Din cele mai vechi timpuri pînă la întemeierea statelor românești. Editura Stiintifica, 1974. 
  • Gordon, Childe The Bronze Age/With Map. Biblo-Moser, 1930. ISBN 978-0-8196-0123-0. 
  • CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum
  • Crossland, R.A.; Boardman, John. Linguistic problems of the Balkan area in the late prehistoric and early Classical period in The Cambridge Ancient History Volume 3, Part 1. Cambridge University Press, 1982. ISBN 978-0-521-22496-3. 
  • Boardman, V The Prehistory of Romania: from the earliest times to IOOO B.C.. Cambridge University Press, 1982. ISBN 978-0-521-22496-3. 
  • Ehrich, Robert W. Some Indo-European Speaking Groups of the Middle. Danube and the Balkans: Their Boundaries as Related to Cultural Geography Through Time. University of Pennsylvania Press, 1970. 
  • Georgiev, Vladimir I. Trakite i technijat ezik/Les Thraces et leur langue (The Thracians and their language) (en bulgarian, French summary). Sofia, Bulgaria: Izdatelstvo na Bălgarskata Akademija na naukite, 1977. 
  • Hehn, Victor. Cultivated plants and domesticated animals in their migration from Asia to Europe : historico-linguistic studies. Amsterdam studies in the theory and history of linguistic science, John Benjamin, 1976. ISBN 978-90-272-0871-2. 
  • Price, Glanville Encyclopedia of the languages of Europe. Malden, Mass.: Blackwell, 1998. ISBN 0-631-22039-9. 
  • Messing, Gordon M.. «'Thrakisch-dakische Studien, I: Die thrakisch- und dakisch-baltischen Sprachbeziehungen by Ivan Duridanov' reviewed by Gordon M. Messing Cornell University Edited by George Melville Bolling». Language. Linguistic Society of America, 48, 4, 1972, pàg. 960–963. DOI: 10.2307/412001.
  • Du Nay, André. The early history of the Rumanian language, 1977. 
  • Duridanov, I. (1969): Die Thrakisch- und Dakisch-Baltischen Sprachbeziehungen
  • Duridanov, I. (1985): Die Sprache der Thraker
  • Encyclopædia Britannica. Robert McHenry. The New Encyclopaedia Britannica, Volume 26. Encyclopaedia Britannica (UK) Ltd, 1993. ISBN 978-0-85229-571-7. 
  • Fisher, Iancu Les substrats et leur influence sur les langues romanes: la Romania du Sud-Est / Substrate und ihre Wirkung auf die romanischen Sprachen: Sudostromania in Romanische Sprachgeschichte. Mouton De Gruyter, 2003. ISBN 978-3-11-014694-3. 
  • Fol, Alexander ‘’Thracians, Celts, Illyrians and Dacians’’ in History of Humanity: From Seventh Century B.C. to the Seventh Century A.D. Bernan Assoc., 1996. ISBN 978-92-3-102812-0. 
  • Fraser, P.M; Matthews Samothrace: no. 1. The inscriptions on stone edited by Karl Lehmann Phyllis and Williams Lehmann. Pantheon Books, 1959. 
  • Eric P., Hamp. Ancient Indo-European Dialects: The position of Albanian. University of California Press and Cambridge University Press, 1966. 
  • Heather, Peter Empires and Barbarians: Migration, Development, and the Birth of Europe. Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0-19-973560-0. 
  • Hoddinott, R.F. «Thracians, Mycenaeans and "The Trojan Question"». A: Thracians and Mycenaeans: Proceedings of the Fourth International Congress of Thracology Rotterdam, 24–26 September 1984 edited by Jan G. P. Best and Nanny M. W. de Vries. Brill Academic Pub, 1989. ISBN 978-90-04-08864-1. 
  • Hrushevskyi, Mykhailo History of Ukraine-Rus'. Canadian Institute of Ukrainian Studies Press, 1997. ISBN 978-1-895571-19-6. 
  • Jones, A. H. M. (1964): The Later Roman Empire, 284–602
  • Katacic, Radoslav; Krizman, Mate Ancient languages of the Balkans. Mouton, 1976. 
  • Radan, George The Archaeology of Roman Pannonia. University Press of Kentucky, 1980. 
  • Lloshi, Xhevat (1999): Albanian in Handbuch der Südosteuropa Linguistik Band 10 (online)
  • MacKenzie, Andrew Archaeology in Romania: the mystery of the Roman occupation. Hale, 1986. 
  • Maenchen-Helfen, Otto World Of the Huns studies in their history and culture. University of California Press, 1973. ISBN 978-0-520-01596-8. 
  • Mielczarek, Mariusz Ancient Greek coins found in Central, Eastern, and Northern Europe. Zakład Narodowy Imienia Ossolińskich, 1989. 
  • Mayer H.E. (1992): Dacian and Thracian as southern Baltoidic in Lituanus Vol. 38 no 2 (online) Plantilla:Verify credibility
  • Mihailov, G «Thrace before the Persian entry into Europe». A: The Cambridge ancient history: Volume 3, Part 2. Cambridge University Press, 2008. 
  • Milewski, Tadeusz Teils. Panstwowe Wydawn Naukowe, Poland, 1969. 
  • Mocsy, Andras Pannonia and Upper Moesia: History of the Middle Danube Provinces of the Roman Empire. Routledge & Kegan Paul Books, 1974. ISBN 978-0-7100-7714-1. 
  • Momigliano, Arnaldo Secondo contributo alla storia degli studi classici. Ed. di Storia e Letteratura, 1984. 
  • Mountain, Harry. The Celtic Encyclopedia. Universal Publishers, 1998. ISBN 978-1-58112-890-1. 
  • Müllenhoff, Karl Ueber die Weltkarte und Chorographie des Kaiser Augustus : Feier des Geburtstatges seiner Majestät des Konigs Frederik's VII. Kiel Druck von C.F. Mohr, 1856. 
  • Muller, Karl (ed.) (1883): Claudi Ptolomaei Geographia
  • Nandris, John The Dacian Iron Age A Comment in a European Context in Festschrift für Richard Pittioni zum siebzigsten Geburtstag. Wien, Deuticke, Horn, Berger, 1976. ISBN 978-3-7005-4420-3. 
  • Nicolet, Claude Space, Geography, and Politics in the Early Roman Empire. Univ of Michigan, 1991. ISBN 978-0-472-10096-5. 
  • Oledzki, Marek «The Przeworsk culture in the Upper Tisza Basin. An outline of problems». A: Ethnographisch-archäologische Zeitschrift, Volume 42. Karl-Heinz Otto, Humboldt-Universität zu Berlin. Institut für Ur- und Frühgeschichte, Verlag der Wissenschaften, 2001. 
  • Oltean, Ioana Adina. Dacia: landscape, colonisation and romanisation. Routledge, 2007. ISBN 0-415-41252-8. 
  • Olteanu, Sorin. «Toponime procopiene». SCIVA, 58, 1–2, 2007, pàg. 67–116.
  • Olteanu, Sorin. «Kaga şi Kōgaionon. Datele problemei.». Thraco-Dacica, X, 1989, pàg. 215–217.
  • Paliga, Sorin The social structure of the South-East European Societies in the Middle Ages. A Linguistic View. Linguistica Volumes 26–29, 1986. 
  • Panayotou, A. «Greek and Thracian». A: A History of Ancient Greek: From the Beginnings to Late Antiquity. Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-0-521-83307-3. 
  • Papazoglu, Fanula The Central Balkan Tribes in Pre-Roman Times:Triballi, Autariatae, Dardanians, Scordisci, & Moesians, translated by Mary Stansfield-Popovic. John Benjamins North America, Incorporated, 1978. ISBN 978-90-256-0793-7. 
  • Parvan, Vasile Dacia. The Cambridge University Press, 1928. 
  • Pelletier, André «La Médecine en Gaule: villes d'eaux, sanctuaires des eaux». Falta indicar la publicació. Picard, 1985.
  • Poghirc, Cicerone "Considerations chrono-geographiques sur l’oscillation a/o en Thrace et en Daco-Mesien" published in Thracians and Mycenaeans: Proceedings of the Fourth International Congress of Thracology Rotterdam, 24–26 September 1984. Brill Academic, 1989. ISBN 978-0-8196-0123-0. 
  • Poghirc, Cicerone «Linguistique générale et linguistique romane: histoire de la grammaire : actes du XVIIe Congrès international de linguistique et philologie romanes, Aix-en-Provence, 29 août-3 septembre 1983». Falta indicar la publicació. Wechselnde Verleger, 1986.
  • Polomé, Edgar Charles. «Balkan Languages (Illyrian, Thracian and Daco-Moesian)». A: Cambridge Ancient History. III.1, 1982, p. 866–888. 
  • Popescu-Spineni, Marin Rumänien in seinen geographischen und kartographischen Quellen (en german). O. Harassowitz, 1981. ISBN 978-3-447-02582-9. 
  • Poultney, James W.. «Introduzione alia storia delle Iingue indeuropee by Vladimir I. Georgiev, 1966. Reviewed by James W. Poultney,». Language. Linguistic Society of America, 44, 1968, pàg. 334–342. DOI: 10.2307/411629.
  • Price, Glanville Encyclopedia of the Languages of Europe. Wiley-Blackwell; 1 edition, 2000. ISBN 978-0-631-22039-8. 
  • Renfrew, Colin Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins. Cambridge University Press, 1990. ISBN 978-0-521-38675-3. 
  • Russu, Ion Iosif. «Die Ortsnamen der Balkanhalbinsel in De Aedificiis». Revue de Linguistique, VIII, 1963, pàg. 123–132.
  • Russu, Ion Iosif. Die Sprache der Thrako-Daker, 1969. 
  • Shashi, Shyam Singh. Encyclopaedia of humanities and social sciences, Volume 25. Anmol Publications, 1992. 
  • Solta, Georg Renatus. Berücksichtigung des Substrats und des Balkanlateinischen. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1980. 
  • Schütte, Gudmund Ptolemy's maps of northern Europe: a reconstruction of the prototypes. H. Hagerup, 1917. 
  • Schutte, Gudmund. «A Ptolemaic Riddle Solved p. 236». A: Classica et mediaevalia, Volume 13. 13. 1a ed.. Gyldendal, 1952. 
  • Sluşanschi, Dan. «Kaga şi Kōgaionon. Analiză filologică şi lingvistică.». Thraco-Dacica, X, 1989, pàg. 219–224.
  • Tacheva, Margarita The Thracian Bessi domo et militiae. Živa antika – Skopje, 1997. 
  • Wald, Lucia; Sluşanschi, Dan; Băltăceanu –, Francisca Introducere în studiul limbii şi culturii indo-europene. Editura Științifică și Enciclopedică, 1987. 
  • Walde-Pokorny, Julius. The Indogermanisches etymologisches Wörterbuch (IEW, "Indo-European Etymological Dictionary") and notes, 1959. 
  • Walde, Alois; Pokorny, Julius Vergleichendes Warterbuch Der Indogermanischen Sprachen. Walter de Gruyter, 1973. ISBN 978-3-11-004556-7. 
  • Thompson, E.A. (1982): Zosimus 6.10.2 and the Letters of Honorius in Classical Quarterly 33 (ii)
  • Trask, Robert Lawrence The dictionary of historical and comparative linguistics. Edinburgh University Press, 2000. ISBN 978-0-7486-1001-3. 
  • Appel René, Muysken Pieter (2006) Language Contact and Bilingualism, Amsterdam University Press, ISBN 978-90-5356-857-6
  • Campbell, George L. (1998) Concise Compendium of the World's Languages, Routledge, ISBN 978-0-415-16049-0
  • Daicoviciu Hadrian (1972), Dacii, Editura Enciclopedică Română -->
  • Dimiter, Detschew. Die thrakischen Sprachreste, 1957. 
  • I. E. S. Edwards, C. J. Gadd, N. G. L. Hammond (1971) The Cambridge Ancient History: Early History of the Middle East Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-07791-0
  • Georgiev (Gheorghiev), Vladimir Raporturile dintre limbile dacă, tracă şi frigiană, "Studii Clasice" Journal, II, 1960, 39–58
  • Gordon, Martin. The Wars of the Balkan Peninsula: Their Medieval Origins. Scarecrow Press, 2007. ISBN 978-0-8108-5846-6. 
  • Petrescu-Dîmbovița, Mircea 'Scurta istorie a Daciei Preromane'. Junimea, 1978. 
  • Polome E.C. (1982) Chapter 20e in Balkan Languages (Illyrian, Thracian and Daco-Moesian) from The Cambridge Ancient History, By John Boardman, 2nd Edition, Volume 3, Part 1, The Prehistory of the Balkans, the Middle East and the Aegean World, Tenth to Eighth Centuries BC ISBN 978-0-521-22496-3
  • Rankin, David; Rankin, H. D. Celts and the Classical World, 2nd Edition. Routledge, 1996. ISBN 978-0-415-15090-3. 
  • Rădulescu, Mircea-Mihai Illyrian, Thracian, Daco-Mysian, the substratum of Romanian and Albanian, 1984. 
  • Rădulescu, Mircea-Mihai «The Indo-European position of Illyrian, Daco-Mysian and Thracian: A historica-methodological approach». Journal of Indo-European Studies, 1987.
  • Rosetti, A. La linguistique Balkanique in Revue roumaine de linguistique, volume 27. Editions de l’Academie de la RSR, 1982. 
  • Rosetti, Alexandru; Graur, Alexandru Istoria limbii române: Volume 2. Editura Academiei Romania, 1969. 
  • Rosetti, Alexandru Istoria limbii române: De la origini pina in sec XVII (en romanian). Editura Stiintifica si Enciclopedica, 1978. 
  • Russu, I. I.. Limba traco-dacilor. Bucharest: Editura Ştiinţifică, 1967. 
  • Polome, Edgar C. Linguistic situation in the western provinces in Sprache Und Literatur (Sprachen Und Schriften). Walter de Gruyter, 1983. ISBN 978-3-11-009525-8. 
  • Taylor, Timothy «Northeastern European Iron Age, Dacian». A: Encyclopedia of prehistory. Springer; 1st edition, 2001. ISBN 978-0306462580. 
  • Toma, Corina «Repertoriu orientativ al descoperirilor dacice de pe teritoriul Ungariei, A Catalogue of the Dacian Period Discoveries Found in the Territory of Hungary p=65–77» (en romanian (english summary)). Falta indicar la publicació. Muzeul Ţării Crişurilor, 2007.
  • Trask, Robert Lawrence Dictionary of Historical and Comparative Linguistics. Routledge, 2000. ISBN 978-1-57958-218-0. 
  • Urbariczyk, Przemyslaw Origins of Central Europe Introduction. Warsaw, 1997. ISBN 83-85463-56-9. 
  • Van Antwerp Fine, John. The early medieval Balkans: a critical survey from the sixth to the late twelfth century. Ann Arbor: Univ. of Michigan Press / ISBN 978-0-472-08149-3, 2000. 
  • Vraciu, Ariton «Sur la methodologie des recherches dans le domain des rapports linguistiques du thraco-dace et des autres langues indo-europeennes». A: Thraco-Dacica. Institutul de Tracologie (Romania), Editura Academiei, 1976. 
  • Waldman, Carl; Mason, Catherine Encyclopedia of European Peoples, 2-Volume Set. Facts on File, 2006. ISBN 978-0-8160-4964-6. 
  • Krzysztof Tomasz. «Proto-Albanian and the problem of the Albanian nation». A: Bulletin de la Société polonaise de linguistique, Volumes 50–52. Gebethner and Wolff, 1994. 
  • Walters E. Garrison (1989) Syracuse University Press, ISBN 978-0-8156-2440-0

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Això pressuposa que Zalm- en Zalmoxis deriva del PIE *kel-, "cobrir", i per tant coincideix amb el mateix ètim del traci zelmis, que segurament deriva del PIE *kel-. No obstant això, una etimologia oposada afirma que Zalm- hauria de ser considerada una variant de Zamol-, del PIE *dhghom-, "terra"; aquesta derivació és rebutjada per altres lingüistes adduint diverses raons, com que les fonts més antigues testifiquen la forma Zalmoxis, no Zamolxis. Però els partidaris de l'ètim *dhghom- es recolzen en el nom del déu terrestre lituà, Zjameluks.)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dàcic Modifica l'enllaç a Wikidata