Armenis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armenis
Հայեր Hayer
Armenis
Població total uns 8 milions[1]
Regions amb població significativa Armènia Armènia (3,145,354)[2]
bandera de Nagorno-Karabakh Nagorno-Karabakh (137,380)[3]
Rússia Rússia (1,182,388[4]–2,900,000)[5]
Estats Units Estats Units (483,366[6]–1,500,000)[7]
França França (250,000[8]–750,000)[9]
Geòrgia Geòrgia (248,929)[10]
Iran Iran (120,000)[11]
Líban Líban (100,000)[12]
Ucraïna Ucraïna (99,894)[13]
Turquia Turquia (60,000)[14]
Llengua Armeni
Religió Cristianisme
predominantment l'Església Apostòlica Armènia
minories: Catòlics, Protestants

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els armenis són un grup humà originari de la zona del Caucas, assentats a Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats (diàspora armènia, especialment després del genocidi armeni otomà a principis del segle XX). La religió majoritària dels armenis és el cristianisme i l'església juga un paper rellevant en les seves comunitats, que sumen uns 12 milions d'habitants. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Hayk. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hittites. Haurien arribat a Armènia cap al segle VII aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. different sources:
    • Von Voss, Huberta. Portraits of Hope: Armenians in the Contemporary World. New York: Berghahn Books, 2007, p. xxv. ISBN 9781845452575. «...there are some 8 million Armenians in the world...» 
    • Freedman, Jeri. The Armenian genocide. New York: Rosen Publishing Group, 2008, p. 52. ISBN 9781404218253. «In contrast to its population of 3.2 million, approximately 8 million Armenians live in other countries of the world, including large communities in the United States and Russia.» 
    • Guntram H. Herb, David H. Kaplan. Nations and Nationalism: A Global Historical Overview: A Global Historical Overview. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2008, p. 1705. ISBN 9781851099085. «A nation of some 8 million people, about 3 million of whom live in the newly independent post-Soviet state, Armenians are constantly battling not to lose their distinct culture, identity and the newly established statehood.» 
    • Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 9780810854758. 
    • Philander, S. George. Encyclopedia of global warming and climate change. Los Angeles: SAGE, 2008, p. 77. ISBN 9781412958783. «An estimated 60 percent of the total 8 million Armenians worldwide live outside the country...» 
    • Robert A. Saunders, Vlad Strukov. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 51. ISBN 9780810874602. «Worldwide, there are more than 8 million Armenians; 3.2 million reside in the Republic of Armenia.» 
  2. «2001 Armenian National Census: De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity». National Statistical Service of the Republic of Armenia. [Consulta: 5 gener 2013].
  3. National Statistical Service of Nagorno-Karabach Republic. «De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity» (PDF). [Consulta: 5 gener 2013].
  4. (rus) «National makeup of the population of the Russian Federation (Национальный состав населения Российской Федерации)». Russian Federal State Statistics Service. [Consulta: 5 gener 2013].
  5. Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 978-0-8108-5475-8. 
  6. «Total ancestry categories tallied for people with one or more ancestry categories reported 2011 American Community Survey 1-Year Estimates». United States Census Bureau. [Consulta: 22 desembre 2012].
  7. Thon, Caroline. Armenians in Hamburg: an ethnographic exploration into the relationship between diaspora and success. Berlin: LIT Verlag Münster, 2012, p. 25. ISBN 978-3-643-90226-9. 
  8. Taylor, Tony. Denial: history betrayed. Carlton, Victoria: Melbourne University Pub., 2008, p. 4. ISBN 978-0-522-85482-4. 
  9. «The State Department for Statistics of Georgia».[Enllaç no actiu], see The State Department for Statistics of Georgia en la Wayback Machine (arxivat en 2006-juny-16).
  10. Plantilla:Hy icon Vardanyan, Tamara. «Իրանահայ համայնք. ճամպրուկային տրամադրություններ». Noravank Foundation, 21 juny 2007. [Consulta: 5 gener 2013].
  11. Gibney, Matthew J. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2005, p. 13. ISBN 978-1-57607-796-2. 
  12. «The distribution of the population by nationality and mother tongue», 2001. [Consulta: 5 gener 2013].
  13. «Foreign Ministry: 89,000 minorities live in Turkey». Today's Zaman, 15 desembre 2008 [Consulta: 5 gener 2013].

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]