Armeni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Armeni (desambiguació)».
Armeni
Հայերեն Hayerēn'
Parlat a: Armènia i estats del voltant, així com França, EUA, Canadà, Argentina, Uruguai i molts altres països (immigració)
Regió: Caucas
Parlants: 8 milions[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Armeni

estatus oficial
Llengua oficial de: ArmèniaArmènia,Alt KarabaghAlt Karabagh
Regulat per: Institut de la Llengua (Acadèmia Nacional Armènia de les Ciències)[2]
codis de la llengua
ISO 639-1 hy
ISO 639-2 arm / hye
ISO 639-3 ARM
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus


L'armeni (ortografia clàssica: հայերէն; ortografia reformada: հայերեն hɑjɛˈɾɛn hayeren) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres, l'alfabet armeni creat el 405 per Mesrob Maixtots. És la llengua oficial de la República d'Armènia i l'autoproclamada República de l'Alt Karabagh. Ha estat parlat històricament a l'Altiplà d'Armènia, i avui en dia és parlat àmpliament a la Diàspora armènia.

És considerat un grup propi dins la família de llengües indoeuropees.[3] És d'interès per als lingüistes pel seu desenvolupament fonològic dins de les llengües indoeuropees. L'armeni comparteix un seguit d'innovacions importants amb el grec,[4] i alguns lingüistes agrupen aquestes dues llengües amb el frigi i la família de llengües indoiranianes[5][6] dins d'un subgrup de nivell superior del indoeuropeu, que es defineix per aquestes innovacions compartides com un augment. Més recentment, alguns altres han proposat un agrupament balcànic que inclou el grec, el frigi, l'armeni i l'albanès.[7][8]

Armènia era un país monolingüe fins almenys el segle II aC[9] La llengua té una tradició literària llarga, sent una traducció de la Bíblia del Segle V el text supervivent més antic. Està dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels parlants d'armeni de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitjà i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica), amb els quals la major part dels dialectes contemporanis són mútuament intel·ligibles.

Classificació i origen[modifica | modifica el codi]

Tot i que els armenis es van conèixer a la història molt més abans (per exemple se'ls menciona al segle VI aC a la inscripció de Behistun i la història de Xenofont del segle IV aC, l'Anàbasi,[10] el text més antic supervivent de la llengua armènia és la traducció de la Bíblia del segle V de Mesrob Maixtots, que també va crear l'alfabet armeni el 405, amb 36 lletres. També se li dóna crèdit de la creació de l'alfabet georgià.

Contactes primerencs[modifica | modifica el codi]

Els préstecs de les llengües iranianes van portar als lingüistes a classificar erròniament l'aremni com una llengua iraniana. Sols es va reconèixer el fet distintiu de l'armeni després que Hübschmann (1875)[11] va usar el mètode comparatiu per distingir dues capes de préstecs de l'iranià del vocabulari armeni antic.

W. M. Austin (1942) va concloure[12] que hi va haver un contacte primerenc entre l'armeni i les llengües anatòliques, basant-se en el què el va considerar arcaismes comuns, com per exemple la manca d'un femení i l'absència de vocals llargues heretades. Tot i així, a diferència de les innovacions compartides (o sinapomofismes), la retenció comú d'arcaismes (o simplesiomorfia) no es considera necessàriament evidència d'un período de desenvolupament comú aïllat.

El lingüista soviètic Ígor Diàkonov (1985)[13] va notar la presència de armeni antic del que ell anomena el substrat cuacàsic, identificat per estudiosos primerencs, que consisteix de préstecs de les llengües kartvelianes i de les llengües caucàsiques del nord-est. Tot indicant que els pobles hurro-urartians habitaven el sol armeni en el segon mil·lenni aC, Diakonov identifica a l'armeni un substrat hurro-urartià en termes referents a la societat, cultura, i a animals i plantes, com ara ałaxin «nena esclava» ( ← Hurr. al(l)a(e)ḫḫenne), cov «mar» ( ← Urart. ṣûǝ «mar (interior)»), ułt «camell» ( ← Hurr. uḷtu), i xnjor «poma(pomer)» ( ← Hurr. ḫinzuri). Alguns dels termes que dóna s'ha d'admetre que tenen un origen accadi o sumeri, però suggereix que van ser prestats a través de l'hurrita o l'urartià. Atès que aquests préstecs no han experimentat canvi de so, que és característic del desenvolupament de l'armeni des del protoindoeuropeu, fixa la data del seu préstec a un temps abans del registre escrit però després de l'etapa de la llengua proto-armènia.

Hipòtesi greco-armènia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Greco-armeni

La hipòtesi que el grec és el parent viu més proper a l'armeni prové de Holger Pedersen (1924), que va notar que el nombre de cognats lèxics greco-armenis és més gran que les concordances entre l'armeni i qualsevol altra llengua indoeuropea. Antoine Meillet (1925, 1927) va continuar investigant la concordança morfològica i fonològica, postulant que les llengües parents de grec i armeni eren dialectes en proximitat geogràfica immediata en la protollengua. La hipòtesi de Meillet va tornar-se popular a l'aparició del seu Esquisse (1936). Georg Renatus Solta (1960) no va tan lluny com per postular una etapa proto-greco-armènia, però conclou que considerant tant el lèxic com la morfologia, el grec és clarament el dialecte més properament relacionat a l'armeni. Eric Hamp (1976, 91) dóna suport a la tesi greco-armènia, destacant fins i tot un temps «en el qual hauríem de parlar de heleno-armeni» (volent dir que va haver-hi una protollengua greco-armènia). L'armeni comparteix l'augment, i un negador derivat de la frase feta protoindoeuropea *ne h2oiu kwid («mai cap cosa» or «sempre res»), i la representació de laringals d'inici de paraula per vocals protètiques, i altres peculiaritats fonològiques i morfològiques amb el grec. La proximitat de la relació entre armeni i grec serveix per entendre la naturalesa parafilètica de l'isoglossa centum-satem. Tot i així, els lingüistes, incloent-hi Fortson (2004), comenten «en el moment que arribem als registres més primerencs d'armeni al segle V, l'evidència de qualsevol d'aquests parentius inicials s'havien reduït a unes pocs elements temptadors.»

Evolució[modifica | modifica el codi]

Article principal: Armeni clàssic
Manuscrit armeni, segle V o VI.
La primera Bíblia armènia.

L'Armeni clàssic, o Grabar, va importar nombroses paraules de les llengües iranianes mitjanes, principalment de la llengua part,[14] i conté inventaris mes petits de préstecs del grec,[14] Syriac,[14] llatí, i de llengües autòctones com ara l'urartià. El Grabar va subsistir al període que va seguir la invenció de l'alfabet i fins a l'inici de l'era moderna. L'esforç de modernitzar la llengua durant l'Armènia bagràtida a l'edat mitjana, i durant el Regne d'Armènia Menor a Cilícia a la baixa edat mitjana (segles XI-XII) va resultar en l'addició de dos caràcters més a l'alfabet, portant el nombre total a 38.

El Llibre de Lamentacions de Gregori de Narek (951-1003) és un exemple del desenvolupament d'una literatura i estil d'escriptura en armeni mitjà. A més d'elevar l'estil literari de llengua armènia, Gregori de Narek preparà el camí al seus successors per incloure temes seculars en la seva escriptura. El desplaçament temàtic de textos principalment religiosos cap a escrits amb panoràmiques seculars va millorar i enriquir encara més el vocabulari. «Una paraula de saviesa», un poema de Hovhannes Sargavak dedicat a un estornell, legitima la poesia dedicada a la natura, l'amor i l a bellesa femenina. Gradualment, els interessos de la població en general van ser reflectits també a d'altres obres literàries. Konsdantin Yerzinkatsi i molts altres fins i tot fan el pas inusual de criticar l'establiment eclesiàstic i tractar els problemes socials de la pàtria armènia. No és sorprenent que aquests canvis van alterar la natura de l'estil literari i la sintaxi, però no van constituir canvis radicals dels fonaments de la gramàtica o la morfologia de la llengua.

Els quatre evangelis, 1495, Retrat de la benvinguda a Sant Marc amb inscripcions armènies

El Tractat de Turkmantxai de 1828 va dividir un cop més la pàtria armènia. Aquesta vegada, dos terços de l'Armènia històrica van caure sota el control otomà, mentre que la resta de territoris es van dividir entre els imperis rus i persa. La relació antagònica entre els imperis rus i otomà va portar a la creació a dos entorns separats i diferents sota el qual els armenis vivien i patien. A meitat del segle XIX, es van constituir dues concentracions de comunitats armènies.

A causa de les persecucions o la cerca d'oportunitats econòmiques millors, molts armenis que vivien sota la dominació otomana es van desplaçar a Constantinoble, la capital de l'Imperi otomà, mentre que Tbilissi a Geòrgia es va constituir en el centre dels armenis que vivien sota el domini rus. Aquestes dues ciutats cosmopolites es van convertir molt ràpidament en els principals pols de la vida intel·lectual i cultural d'Armènia.

La introducció de nous estils i formes literàries, això com moltes idees noves que van sacsejar Europa, va arribar als armenis vivint a les dues regions. Això va crear una necessitat sempre creixent d'elevar el vernacle, Ašxarhabar, a la dignitat d'una llengua literària moderna, en contrast amb l'ara anacrònic Grabar. A les regions armènies tradicionals es van desenvolupar nombrosos dialectes que, tot i ser diferents, tenien característiques morfològiques i fonètiques comuns. En base a aquestes característiques van emergir dues variants:

  • Variant occidental: L'entrada d'immigrants de diferent parts de la pàtria tradicional armènia a Constantinoble va cristal·litzar en elements comuns dels dialectes regionals, aplanant el camí per un estil d'escriptura que requeria una corba d'aprenentatge més curta i més flexible que el Grabar.
  • Variant oriental: el dialecte d'Erevan va proveir els elements primaris de l'armeni oriental, centrat a Tiflis, Geòrgia. De forma sembleant que la variant d'armeni occidental, l'oriental modern era de moltes maneres mes pràctic i accessible a les masses que el Grabar.

Els dos centre van perseguir vigorosament la promoció d'Ašxarhabar. La proliferació de diaris en ambdues versions (oriental i occidental) i el desenvolupament d'una xarxa d'escoles on s'ensenyava l'armeni modern, va incrementar dramàticament el grau d'alfabetització (malgrat els obstacles posats pels administradors colonials), fins i tot en àrees rurals remotes. L'aparició d'obres literàries completament escrites en les versions modernes va legitimar de forma creixent l'existència de la llengua. A l'inici del segle XX les dues variants d'un armeni modern únic prevalien sobre el Grabar i van obrir el camí per una estructura gramatical nova i més simplificada de la llengua a les dues esferes culturals diferents. Sense tenir en compte diferències menors en morfologia, fonètica i gramàtica, el vocabulari majorment comú i les regles idèntiques dels fonaments gramaticals permet als usuaris entendre's uns als altres fàcilment.

Després de la Primera Guerra Mundial, l'existència de les dues versions modernes de la mateixa llengua va ser ratificada encara més clarament. La República Socialista Soviètica d'Armènia (1920-1990) va usar l'armeni oriental com la seva llengua oficial, mentre que la diàspora creada després del genocidi de 1915 l'única cosa que encara posseïen els supervivent: la seva llengua nativa, l'armeni occidental.

Canvis moderns[modifica | modifica el codi]

Article principal: Armeni occidental
Article principal: Armeni oriental
Senyal de carretera en llengua armènia.

Els dos dialectes literaris moderns, l'occidental (associat originalment amb escriptors de l'Imperi Otomà) i l'oriental (associat originalment amb escriptors de l'Imperi Rus), van remoure gairebé totes les seves influències lèxiques del Turc durant el segle XX, principalment després del Genocidi armeni.

Territori i extensió[modifica | modifica el codi]

L'armeni és oficial a Armènia i es parla en molts estats del món, com a conseqüència del resultat de l'alteració de les fronteres polítiques i de la diàspora que ha patit el poble armeni. Els territoris que es poden comptar dins el nucli original de la llengua, a més d'Armènia, inclouen Rússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, a més dels països veïns de Síria, Líbia, Egipte, Turquia, Grècia, Iran, Jordània, Israel, Xipre, etc. Només als Estats Units d'Amèrica ja hi ha més d'un milió d'armenis. La varietat dialectal generada per la dispersió sembla que no obstaculitza la intel·ligibilitat entre varietats.[15]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Les oclusives mudes del protoindoeuropeu són aspirades al protoarmeni, una de les circumstàncies sovint relacionades amb la teoria glotal, una versió de la qual va postular que les oclusives mudes del protoindoeuropeu eren aspirades.[16]

Èmfasi[modifica | modifica el codi]

A l'armeni l'èmfasi cau a l'última síl·laba excepte quan l'última síl·laba conté [ə], on cau a la penúltima. Per exemple, [ɑχoɾˈʒɑk], [mɑʁɑdɑˈnos], [giˈni] però [vɑˈhɑgən] i [ˈdɑʃtə]. Són excepcions algunes paraules l'última lletra de les quals és է (ե a l'ortografia reformada) (մի՛թէ, մի՛գուցե, ո՛րեւէ) i a vegades els numerals ordinals (վե՛ցերորդ, տա՛սներորդ, etc.).

Vocals[modifica | modifica el codi]

L'armeni modern té sis monoftongs. Cada fonema de vocal a la taula es representa amb tres símbols. El primer indica la pronunciació del fonema a l'Alfabet Fonètic Internacional (International Phonetic Alphabet, IPA). Després apareix la lletra corresponent a l'alfabet armeni. L'últim símbols és la seva transliteració (d'acord amb ISO 9985).

Fonemes vocals armenis[17]
Anterior Central Posterior
Tancada i
ի
i
u
ու
u
Mitjana ɛ
ե, է
e, ē
ə
ը
ë
ɔ
ո, օ
o, ò
Oberta     ɑ
ա
a

Consonants[modifica | modifica el codi]

La taula següent fa una llista del sistema de consonatns de l'armeni oriental. Les oclusives i les africades tenen una sèrie especial aspirada (transcrita amb un apòstrof després de la lletra): p’, t’, c’, k’ (però č). Cada fonema a la taula es representa amb tres símbols. El primer indica la pronunciació del fonema (IPA), després apareix la lletra corresponent de l'alfabet armeni, i l'últim símbol és la transliteració llatina d'acord amb ISO 9985.

Fonemes de consonant de l'armeni oriental[18]
Labials Dental/
Alveolar
Post-
Alveolar
Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal /m/ մ – m /n/ ն – n
Oclusiva sorda /p/ պ – p /t/ տ – t /k/ կ – k
sonora /b/ բ – b /d/ դ – d /ɡ/ գ – g
aspirada /pʰ/ փ – p’ /tʰ/ թ – t’ /kʰ/ ք – k’
Africada sorda /t͡s/ ծ – ç /t͡ʃ/ ճ – č̣
sonora /d͡z/ ձ – j /d͡ʒ/ ջ – ǰ
aspirada /t͡sʰ/ ց – c’ /t͡ʃʰ/ չ – č
Fricativa sorda /f/ ֆ – f /s/ ս – s /ʃ/ շ – š /x ~ χ/1 խ – x /h/ հ – h
sonora /v/ վ – v /z/ զ – z /ʒ/ ժ – ž /ɣ ~ ʁ/1 ղ – ġ
Aproximant [ʋ] /l/ լ – l /j/ յ – y
Vibrant /r/ ռ – ṙ
Bategant /ɾ/ ր – r
  1. Les fonts difereixen quant al lloc d'articulació d'aquestes consonants.

Les principals diferències fonètiques entre dialectes és als reflexes del temps d'atac de la sonoritat de l'armeni clàssic. Els set tipus de dialectes tenen la correspondència següent, il·lustrada amb la sèrie t-d.[19]

Correspondència en la posició inicial
Protoindoeuropeu *d * *t
Sebastia d
Erevan t
Istanbul d
Kharpurt, Armeni mitjà d t
Malatya, Armeni occidental d
Armeni clàssic, Agulis, Armeni oriental t d
Van, Artsakh t

Les consonants transcrites son de sonorització aspirada.[cal citació]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

L'armeni està relacionat amb altes llengües indoeuropees quant a la seva estructura, però comparteix sons i característiques distintius de la seva gramàtica amb les llengües caucàsiques veïnes. L'armeni és una llengua aglutinant, sols una de les dues llengües indoeuropees amb aquesta caractrística, sent l'altra el persa.[20] L'armeni és ric pel que fa a les combinacions de consonatns. Tant l'armeni clàssic i els dialectes moderns literaris i parlats tenen un sistema complex de substantius declinants, amb sis o set casos de consonants però sense gènere. A l'armeni modern, l'ús de verbs auxiliars per mostrar el temps (semblant a «va» a «va arribar») ha suplementat generalment els verbs d'inflexió de l'armeni clàssic. Els verbs negatius es conjuguen diferent que els verbs positius (com a l'anglès «he goes» i «he does not go»). Gramàticament, les formes primerenques de l'armeni tenien molt en comú amb al grec clàssic i el llatí, però la llengua moderna, com el grec modern, ha experimentat moltes transformacions. Amb el temps la llengua armènia va fer una transició des d'una llengua sintètica (armeni antic o Grabar) cap a una llengua analítica típica (Armeni modern) amb l'armeni mitjà com un punt mig d'aquesta transició.

Substantiu[modifica | modifica el codi]

L'armeni clàssic no té cap gènere gramatical, ni tan sols al pronom, però hi ha un sufix femení (-ուհի "-uhi"). Per exemple, ուսուցիչ (usuts'ich, «mestre») esdevé ուսուցչուհի (usuts'chuhi, «mestra»). Tot i així, aquest sufix no té un efecte gramatical a l'oració. De totes maneres la inflexió nominal preserva diversos tipus de classes heretades d'arrel. Els substantius es declinen en un de set casos: nominatiu, accusatiu, locatiu, genitiu, datiu, ablatiu, o instrumental.

Exemples de declinació de substantius

Հեռախոս (Telèfon):

Cas (holov) Singular Plural
Nominatiu (uxxakan) հեռախոս(ը-ն)* հեռախոսներ(ը-ն)*
Accusatiu (haycakan) հեռախոսը(-ն)* հեռախոսները(-ն)*
Genitiu (serakan) հեռախոսի հեռախոսների
Datiu (trakan) հեռախոսին հեռախոսներին
Ablatiu (bacarakan) հեռախոսից հեռախոսներից
Instrumental (gorciakan) հեռախոսով հեռախոսներով
Locatiu (nergoyakan) հեռախոսում հեռախոսներում

Մայր (Mare)

Cas (holov) Singular Plural
Nominatiu (uxxakan) մայր(ը-ն)* մայրեր(ը-ն)*
Accusatiu (haycakan) մայրը(-ն)* մայրերը(-ն)*
Genitiu (serakan) մոր մայրերի
Datiu (trakan) մորը(-ն)* մայրերին
Ablatiu (bacarakan) մորից մայրերից
Instrumental (gorciakan) մորով մայրերով
Locatiu (nergoyakan) - -

Els substantius animats no es declinen per al cas locatiu.

Հանրապետություն (República)

Casa (holov) Singular Plural
Nominatiu (uxxakan) հանրապետություն(ը-ն)* հանրապետություններ(ը-ն)*
Accusatiu (haycakan) հանրապետությունը(-ն)* հանրապետությունները(-ն)*
Genitiu (serakan) հանրապետության հանրապետությունների
Datiu (trakan) հանրապետությանը(-ն)* հանրապետություններին
Ablatiu (bacarakan) հանրապետությունից հանրապետություններից
Instrumental (gorciakan) հանրապետությամբ հանրապետություններով
Locatiu (nergoyakan) հանրապետությունում հանրապետություններում

Verb[modifica | modifica el codi]

Els verbs a l'armeni tenen un sistema expansiu de conjugació amb dos tipus principals de verbs (tres a l'armeni occidentaL) que canvien la forma depenent del temps verbal, mode i aspecte gramatical.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Mapa dels dialectes armenis a l'inici del segle XX:
  •  dialectes -owm, aproximadament armeni oriental
  •  dialectes -el, (intermedi)
  •  dialectes -gë, aproximadament armeni occidental

L'armeni és una llengua pluricèntrica, amb dos formes estàndard: l'armeni oriental i l'armeni occidental. La característica més distintiva de l'armeni occidental és que ha experimentat diverses fusions fonètiques, que es poden deure a la proximitat de comunitats de parlants d'àrab i de turc.

Per exemple, els parlants d'armeni oriental pronuncien (թ) com una "t" aspirada com a «tigre», (դ) com la "d" de "dóna", i (տ) com una consonant tènue oclusiva, amb un so en algun lloc entre les dues com a «stop.» de l'anglès. L'armeni occidental ha simplificat el sistema oclusiu a una divisió simple entre oclusives sonores i aspirades: la primera sèria correspon a la sèrie tènue de l'armeni oriental, i la segona corresopn a la sèrie oriental sonora i aspirada. En conseqüència, el dialecte occidental pronuncia tant (թ) com (դ) com una «t» aspirada com a «tigre», i la lletra (տ) es pronuncia com la lletra «d» com a «dóna».

No hi ha cap límit lingüístic precís entre un dialecte o l'altre perquè gairebé sempre hi ha una zona de transició dialèctica d'alguna mida entre els parells de dialectes identificats geogràficament.

L'armeni es pot dividir en dos blocs principals de dialectes i aquests blocs en dialectes individuals, tot i que molts dels dialectes de l'armeni occidental s'han extingit a causa del Genocidi armeni. Addicionalment, cap dels dialectes és completament homogeni: tots els dialectes es poden subdividir en diversos subdialectes. Tot i que l'armeni occidental i oriental es descriuen sovint com diferents dialectes de la mateixa llengua, alguns subdialectes no són mútuament intel·ligibles d'immediat. Tot i així, un parlant fluït d'un dels dos dialectes amb variacions importants que sigui exposat a l'altre dialecte per fins i tot un període curt de temps podrà entendre l'altre amb relativa facilitat.

Exemples
Català Armeni oriental Armeni occidental
Ayo (այո) Ayo (այո)
No Voč' (ոչ) Voč' (ոչ)
Disculpeu-me Neroġout'ioun (ներողություն) Neroġout'ioun (ներողութիւն)
Hola Barev (բարև) Parev (բարև)
Com esteu (formal) Vonts' ek (ո՞նց եք) Inč'bes ek (ինչպէ՞ս էք)
Com estàs (informal) Inč' ka č'ka (ի՞նչ կա չկա) Inč' ga č'ga (ի՞նչ կայ չկայ)
Si us plau Khntrem (խնդրեմ) Khntrem (խնդրեմ), Hadjiss (հաճիս)
Gràcies Šnorhakal em (շնորհակալ եմ) Šnorhagal em (շնորհակալ եմ)
Moltes gràcies Šat šnorhakal em (շատ շնորհակալ եմ) Šad šnorhagal em (շատ շնորհակալ եմ)
Benviguda (a un lloc) Bari galoust (բարի գալուստ) singular: Pari yegar (բարի եկար)
plural o cortès: Pari yegak' (բարի եկաք)
De res (com a resposta de 'gràcies') Khntrem (խնդրեմ) Khntrem (խնդրեմ)
Adéu C'tesout'ioun (ցտեսություն) C'desout'ioun (ցտեսութիւն)
Bon dia Bari louys (բարի լույս) Pari louys (բարի լոյս)
Bon tarda Bari òr (բարի օր) Pari ges òr (բարի կէս օր)
Bona vespre Bari yereko (բարի երեկո) Pari irigoun (բարի իրիկուն)
Bona nit Bari gišer (բարի գիշեր) Kišer pari (գիշեր բարի)
T'estimo Yes k'ez siroum em (ես քեզ սիրում եմ) Yes ëzk'ez gë sirem (ես զքեզ կը սիրեմ)
Jo sóc armeni Yes hay em (ես հայ եմ) Yes hay em (ես հայ եմ)
T'enyoro (Oriental) / T'enyoro (Occidental) Yes k'ez karotum em (ես քեզ կարոտում եմ) Yes k'ez garodtser em (ես քեզ կարօտցեր եմ)

Altres dialectes diferents inclouen la llengua Homshetsi del poble Hemshin i el dialecte divergent i pràcticament extingit Llengua lomavren del poble Bosha,[21] que són ambdós classificats dins de la família lingüística armènia.

Sisema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Article principal: alfabet armeni
Disposició del teclat armeni usant l'alfabet armeni.

L'alfabet armeni (armeni: Հայոց գրեր Hayots grer o Հայոց այբուբեն Hayots aybuben) és un sistema alfabètic únic d'escriptura usat per la llengua armènia. Va ser introduït el 405 per Mesrob Maixtots, un líder lingüístic i eclesiàstic armeni, i originalment contenia 36 lletres. Durant l'edat mitjana es van afegir dues lletres més, օ (o) i ֆ (f). Durant la reforma ortogràfica de la dècada de 1920 es va afegir un nova lletra, և (majúscula ԵՎ), que era una lligadura abans de ե+ւ, mentre que la lletra Ւ ւ es va descartar i reintroduïda com a part d'una lletra nova, ՈՒ ու, que abans era un dígraf.

Cognats indoreuropeus[modifica | modifica el codi]

L'armeni és una llengua indoeuropea, així que moltes des les seves paraules de descendència llengua protoindoeuropea (PIE) són cognats de paraules d'altres llengües indoeuropees com l'anglès antic (AA) i modern, el llatí, el grec i el sànscrit. La taula següent fa una llista sols d'alguns dels cognats més reconeixibles que l'armemni comparteix amb l'anglès (més específicament, amb paraules angleses que descendeixen de la (Font: Diccionari etimològic en línia.)[22]

Armenia Anglès Llatí Persa Grec clàssic Sànscrit Rus Protoindoeuropeu
մայր (mayr) «mare» mother ( ← AA mōdor) māter «mare» mādar «mare» mētēr «mare» mātṛ «mare» mat' PIE:*máH₂ter- «mare»
հայր (hayr) «pare» father ( ← AA fæder) pater «pare» pedar «pare» patēr «pare» pitṛ «pare» PIE:*pH₂tér- «pare»
եղբայր (eġbayr) «germà» brother ( ← AA brōþor) frāter «germà» barādaṛ «germà» phrātēr «germà» bhrātṛ «germà» brat PIE:*bʱráH₂ter- «germà»
դուստր (dustr) «filla» daughter ( ← AA dohtor) Cognat llatí perdut[23] doxtar «filla» thugatēr «filla» duhitṛ «v» doč' PIE:*dʱugH₂-tér- «filla»
կին (kin) «dona» queen ( ← AA cwēn «reina, dona, esposa») Cognat desconegut Persa antic kiana «dona, espoa» gunē «una dona, una esposa» gnā/jani «dona» žena «esposa» PIE:*gʷén-eH₂- «dona, esposa»
իմ (im) «el meu/la meva» my, mine ( ← AA min) mei «el meu/la meva» man/am «el meu/la meva» emeo «el meu/la meva» mama «el meu/la meva» moy PIE:*mene- «el meu/la meva»
անուն (anun) «nom» name ( ← AA nama) nōmen «nom» nām «nom» onoma «nom» nāman «nom» im'a PIE:*H₁noH₃m-n̥- «nom»
ութ (ut) «8» eight ( ← AA eahta) octō «vuit» (h)aşt «eight» oktō «vuit» aṣṭa «vuit» vosem' PIE:*H₁oḱtō(u) «vuit»
ինն (inn) «9» nine ( ← AA nigon) novem «nou» noh «nou» ennea «nou» nava «nou» dev'at' PIE:*(H₁)néwn̥ «nou»
տաս (tas) «10» ten ( ← AA tien) ( ← P.Gmc. *tekhan) decem «deu» dah «deu» deka «deu» daśa «deu» des'at' PIE:*déḱm̥ «deu»
աչք (ačʿk) «ull» eye ( ← AA ēge) oculus «ull» čaşm «ull» ophthalmos «ull» akṣan «ull» oko PIE:*H₃okʷ- «veure»
արմունկ (armunk) «colze» arm ( ← AA earm «articulacions sota l'espatlla») armus «espatlla» arenj «colze» arthron «una articulació» īrma «braç» ramo «espatlla» (arcaic) PIE:*H₁ar-mo- «ajustar-se, unir-se (que s'ajusta)»
ծունկ (cunk)[24] «genoll» knee ( ← AA cnēo) genū, «genoll» zānu «genoll» gonu «genoll» jānu «genoll» PIE:*ǵénu- «genoll»
ոտք (otk) «peu» foot ( ← AA fōt) pedis «peu» «peu» pous «peu» pāda «peu» PIE:*pod-, *ped- «peu»
սիրտ (sirt) «cor» heart ( ← AA heorte) cor «cor» del «cor» kardia «cor» hṛdaya «cor» serdtse PIE:*ḱerd- «cor»
կաշի (kaši) «pell» hide ( ← AA hȳdan «cobertura de pell animal») cutis «pell» pust «pell» keuthō «Jo cobreixo, jo amago» kuṭīra «cabana» koža PIE:*keu- «cobrir, ocultar»
մուկ (muk) «ratolí» mouse ( ← AA mūs) mūs «ratolí» muş «ratolí» mus «ratolí» mūṣ «ratolí» myš' PIE:*muH₁s- «ratolí, rosegador petit»
կով (kov) «vaca» cow ( ← AA ) bos «ramat», bum[25] «vaca» gāv «vaca» bous «vaca» gauḥ «vaca» gov'adina «bou» PIE:*gʷou- «vaca»
շուն (šun) «gos» hound ( ← AA hund «hound, dog») canis «gos» (caní) sag «gos» kuōn «gos» śvan «gos» suka «gossa» PIE:*ḱwon- «gos»
տարի (tari) «any» year ( ← AA gēar) hōrnus «d'aquest any» yare[26] «any» hōra «temps, any» yare[26] «any» jara «primavera» (arcai) PIE:*yeH₁r- «any»
ամիս (amis) «mes» lluna, mes ( ← AA mōnaþ) mēnsis «mes» māh «lluna, mes» mēn «lluna, mes» māsa «lluna, mes» mes'ats PIE:*meH₁ns- «lluna, mes»
ամառ (amaṙ) «estiu» summer ( ← AA sumor) samā «estació» PIE:*sem- «estació càlida de l'any»
ջերմ (ǰerm) «calent» warm ( ← AA wearm) formus «calent» garm «calent» thermos «calent» gharma «calent» žarko «calent» PIE:*gʷʰerm- «calent»
լույս (luys) «llum» light ( ← AA lēoht «lluminositat») lucere, lux, lucidus «brillar, llum, clar» ruz «dia» leukos «clar, brillant, blanc» roca «brillant» luč' «raig de llum» PIE:*leuk- «llum, brillantot»
հուր (hur) «flama» fire ( ← AA fȳr) pir[25] «foc» azer «foc» pur «foc» pu «foc» plam'a «flama» PIE:*péH₂wr̥- «foc»
հեռու (heṙu) «lluny» far ( ← AA feor «a una gran distància») per «a través» farā «més enllà» pera «més enllà» paras «més enllà» pere-, pro- PIE:*per- «a través, més enllà»
հեղել (heġel) «bolcar» flow ( ← AA flōwan) pluĕre «ploure» pur «bolcar» plenō «Jo rento» plu «nedar» plavat' «nedar» PIE:*pleu- «fluir, flotar»
ուտել (utel) «menjar» eat ( ← AA etan) edō «jo menjo», edulis «comestible» xur «menjar» edō «Jo menjo» admi «Jo menjo» jest' PIE:*ed- «menjar»
գիտեմ (gitem) «Jo sé» wit ( ← AA wit, witan «intel·ligència, saber») vidēre «veure» Old Persian vida «saviesa» eidenai «saber» vid «saber» videt' «veure» PIE:*weid- «saber,veure»
գետ (get) «riu» water ( ← AA wæter) utur[25] «aigua» rōd «riu« hudōr »aigua« udan »aigua« voda PIE:(*wodor, *wedor, *uder-) de *wed- «aigua»
գործ (gorc)[24] «treball » work ( ← AA weorc) urgēre «empènyer, conduir» kār «treball» ergon «treball» varcas «activitat» PIE:*werǵ- «treballar»
մեծ (mec)[24] «gran » much ( ← AA mycel «gran, molt») magnus «gran» mega «gran» megas «gran» mahant «gran» mnogo «molt» PIE:*meǵ- «gran»
անծանոթ (ancanot)[24] «foraster, no familiar» unknown ( ← AA uncnawen) ignōtus,[27] ignōrāntem[27] «desconegut, ignorant» ajnabi «foraster, no familiar» agnōstos[27] «desconegut» ajñāta[27] «no familiar» neznakomyj PIE:*n- + *ǵneH₃- «no» + «conèixer»
մեռած (meṙac) «morir» murder ( ← AA morþor) mors «death», mortalis «mortal» marg «mort» / morde «mort» ambrotos «immortal» mṛta «mort» mertvyj PIE:*mrtro-, from (*mor-, *mr-) «morir»
միջին (miǰin) «mig» mid, middle ( ← AA mid, middel) medius «middle» meyān «middle» mesos «mig» madhya «mig» meždu «entre» PIE:*medʱyo- from *me- «mig»
այլ (ayl) «altre/a» else ( ← AA elles «other, otherwise, different») alius, alienus «altre/a» allos «altre/a» anya «altre/a» PIE:*al- «més enllà, altre/a»
նոր (nor) «nou» new ( ← AA nīwe) novus «nou» now «nou» neos «nou» nava «nou» novyj PIE:*néwo- «nou»
դուռ (duṙ) «porta» door ( ← AA dor, duru) fores «porta» dar «porta» thura «porta» dvār «porta» dver' PIE:*dʱwer- «porta»
տուն (tun) «casa» timber ( ← AA timber «arbres usats per fer material, estructura») domus «casa» khune «casa» domos «casa» dama «casa» dom PIE:*domo-, *domu- «casa»
բերրի (berri), բերել (berel) «fèrtil, portar» bear ( ← AA beran «parir, portar») ferre, fertilis «portar, fèrtil» bordan, bar- «portar» pherein «portar» bharati «ella/ella/hom porta» brat' «agafar» PIE:*bʱer- «portar»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en armeni de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armeni Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Armenian». Ethnologue. Languages of the World. [Consulta: Març de 2015].
  2. «H. Acharian Institute of Language». «Camps principals d'activitat: investigació sobre l'estructura i el funcionament, història i gramàtica comparativa de la llengua armènia, exploració de la llengua literària de l'armeni oriental i occidental, dialectologia, regulació del llenguatge literari, desenvolupament de terminologia»
  3. [http://www.britannica.com/eb/article-9109780/Armenian-language Armenian language – Britannica Online Encyclopedia
  4. «The Armenian Language».
  5. Handbook of Formal Languages (1997) p. 6.
  6. Indo-European tree with Armeno-Aryan, exclusion of Greek
  7. Indo-European Language and Culture: An Introduction, Benjamin W. Fortson, John Wiley and Sons, 2009, p383.
  8. Hans J. Holm (2011): “Swadesh lists” of Albanian Revisited and Consequences for its position in the Indo-European Languages. The Journal of Indo-European Studies, Volume 39, Number 1&2.
  9. Strabo, Geographica, XI, 14, 5; Հայոց լեզվի համառոտ պատմություն, Ս. Ղ. Ղազարյան։ Երևան, 1981, էջ 33 (Concise History of Armenian Language, S. Gh. Ghazaryan. Yerevan, 1981, p. 33).
  10. "Armenia as Xenophon Saw It", p. 47, A History of Armenia. Vahan Kurkjian, 2008
  11. «A Reader in Nineteenth Century Historical Indo-European Linguistics: On the Position of Armenian in the Sphere of the Indo-European Languages». Utexas.edu, 2007. [Consulta: Octubre de 2012].
  12. Austin, William M.. «Is Armenian an Anatolian Language?». Language. Linguistic Society of America, 18, 1, Gener-març 1942, pàg. 22–25. DOI: 10.2307/409074.
  13. Igor Mikhailovich Diakonov, "Hurro-Urartian Borrowings in Old Armenian", Journal of the American Oriental Society 105.4 (1985) text
  14. 14,0 14,1 14,2 Hurro-Urartian Borrowings in Old Armenian, I. M. Diakonoff, Journal of the American Oriental Society, Vol. 105, No. 4 (Oct. - Dec., 1985), 597.
  15. Junyent, Carme; Muncunill, Cristina. El libro de las lenguas. Barcelona: Octaedro, 2010. ISBN 978-84-9921-091-9. 
  16. James Clackson, Indo-European Linguistics, An Introduction (2007, Cambridge)
    Robert S.P. Beekes, Comparative Indo-European Linguistics, An Introduction (1995, John Benjamins)
    Oswald J.L. Szemerényi, Introduction to Indo-European Linguistics (1996, Oxford)
  17. Dum-Tragut (2009:13)
  18. Dum-Tragut (2009:17–20)
  19. Price (1998)
  20. (L'armeni és l'única llengua indoeuropea que és aglutinativa)
  21. Victor A. Friedman Martin J. Ball. The Routledge Handbook of Sociolinguistics Around the World: A Handbook. Routledge, 2009, p. 128. ISBN 978-0415422789. 
  22. «Online Etymology Dictionary». etymonline.com. Arxivat de l'original el 13 de juny, 2007. [Consulta: Juny de 2007].
  23. Tot i així, una llengua itàlica germana anomenada Oscà va preservar la forma «futrei» (filla).
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 La lletra c representa /ts/. A les paraules armènies cunk, gorc, mec, i ancanotʿ, correspon to el PIE *ǵ-.
  25. 25,0 25,1 25,2 Les paraules «bum» (vaca), «pir» (foc) i «utur» (aigua) de la columna de llagí són en realitat d'una llengua itàlica germana anomenada umbrià.
  26. 26,0 26,1 La paraula «yare» a les columns del persa i el sànscrit és en realitat d'una Llengua indoirànica germana anomenada Avestà.
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 Els prefixos per a «no» al llatí són «in-» i «i-» i «an-» i «a-» al grec i el sànscrit, que corresponen al PIE *n-.