Armeni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Armeni (desambiguació)».
Armeni
Հայերեն Hayerēn'
Parlat a: Armènia i estats del voltant, així com França, EUA i Canadà (immigració)
Regió: Caucas
Parlants: 8 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Armeni

estatus oficial
Llengua oficial de: Armènia
Regulat per: no compta amb organisme de regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-1 hy
ISO 639-2 arm / hye
ISO 639-3 ARM
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

L'armeni és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres creat el 406 per Mesrop Maixtots.

És considerat un grup propi dins la família de llengües indoeuropees, si bé hom hi ha trobat relacions amb el grec i les llengües indoiranianes. En tot cas és una llengua satem.

Està dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels armènioparlants de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitjà i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica).

Fonètica[modifica | modifica el codi]

L'armeni tradicionalment distingeix entre set sons vocàlics:

  • /a/, escrit ա (a)
  • /e/, escrit է (ē)
  • /ɛ/, escrit ե (e)
  • /i/, escrit ի (i)
  • /ə/, escrit ը (ə)
  • /o/, escrit ո (o)
  • /u/, escrit ու (ow)

Les consonants oclusives tenen els seus propis signes en l'alfabet armeni, i disposen de formes propis en la seva transcripció llatina: փ (p῾), թ (t῾), ծ (c῾), ճ (č῾), ք( k῾).

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Tot i ser una llengua indoeuropea i mantenir un gran nombre de punts en comú amb la majoria de llengües parlades a Europa, les llengües que l'envolten geogràficament (especialment caucàsiques) han tingut una influència cabdal no només en la seva fonètica, sinó en la formació de certes característiques gramaticals. La forma clàssica de la llengua tenia una forta semblança gramatical amb el grec clàssic, però com aquesta altra, amb el pas del temps ha anat evolucionant separadament.

L'armeni no té gènere, ni tan sols es diferencia en els pronoms personals. La flexió nominal, però, preserva diferents classes de noms a partir de les seves arrels. Els substantius es declinen en set casos diferents: nominatiu, acusatiu, locatiu, genitiu, datiu, ablatiu i instrumental.

La conjugació de l'armeni és un bon exponent de l'arcaïcisme d'aquesta llengua, i manté força formes verbals. Les formes afirmatives dels verbs es conjuguen de forma diferent que les negatives.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en armeni de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armeni Modifica l'enllaç a Wikidata