Uvular

En fonètica, el punt d'articulació uvular caracteritza els sons generats amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula. Els sons uvulars es donen sobretot en llengües d'Àfrica, el Caucas i nord-Amèrica i poden ser de pronunciació oclusiva, fricativa, nasal o aproximant, a banda d'alguns fonemens que presenten rotacisme.

Els sons uvulars en transcripció AFI són:

• [q] oclusiva uvular sorda (lletra q)
• [G] oclusiva uvular sonora (lletra G versaleta)
• [N] nasal uvular (lletra N versaleta)
• [X] fricativa uvular sorda (lletra khi grega minúscula)
• [ʁ] fricativa uvular sonora (símbol invertit de lletra R versaleta)
• [ʀ] vibrant uvular sonora (lletra R versaleta), la típica erra del francès