Kazakhstan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Қазақстан Республикасы
(Qazaqstan Respūblīkasy)
Республика Казахстан
(Respúblika Kazakhstan)
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneHimne del Kazakhstan
Capital Astanà
51° 10′ N, 71° 30′ E / 51.167,71.500Coord.: 51° 10′ N, 71° 30′ E / 51.167,71.500
Major ciutat Almaty
Idiomes oficials Kazakh i rus
Gentilici Kazakh (masculí i femení)
Govern República presidencialista
  President
Primer Ministre
Nursultan Nazarbayev
Serik Akhmetov
Sobirania
 
de la Unió Soviètica
16 de desembre de 1991 
Superfície
 -  Total 2,717,300 km2 
 -  Aigua (%)
Població
 -  Est. jul. 2010 15.460.484  (63è)[nb 1]
 -  Cens  — 
 -  Densitat 6 /km2 (182è)
Moneda Tenge (KZT)
Fus horari (UTC+5 i +6)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .kz 
Codi telefònic 7
  1. Dades del World Factbook

La República del Kazakhstan o el Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Taula de continguts

Història [modifica]

Article principal: Història del Kazakhstan

A la regió que actualment coneixem com al Kazakhstan hi van viure tribus nòmades a partir del segle I aC. Des del segle IV dC fins a començaments del segle XIII, el territori del Kazakhstan va ser dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es va produir la invasió per part dels mongols, que hi van establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda.

Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 1991.

Política [modifica]

Article principal: Eleccions a Kazakhstan

El Kazakhstan és una república constitucional amb un sistema polític fortament presidencialista. El president és el cap de l'estat, i a la vegada el comandant en cap de les forces armades. Té poder de veto sobre la legislació aprovada pel parlament. El president Nursultan Nazarbàiev, que ocupa el càrrec des que el Kazakhstan va declarar la seva independència, va ser reelegit per a un nou mandat de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapçala el gabinet de ministres i és la cara visible del govern del país. Des del juny del 2003, el càrrec és ocupat per Daniyal K. Akhmetov. Existeixen, al seu torn, tres viceprimer ministres i 16 ministres en el gabinet.

El Kazakhstan té un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Mazhilis) i una cambra alta (el Senat). A les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 banques en els Mazhilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si bé els Mazhilis compten amb les facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislació considerada pel parlament és proposada pel poder executiu.

El senat compta amb 39 membres. Se'n trien 2 d'ells a cada assemblea electiva (Maslikhats) a les 16 principals divisions administratives del país. Els 7 senadors restants són seleccionats directament pel president de la república.i el gran cristian juan rus ere el rei i aixo va fer que el mon estigues sobre el seu poder

Subdivisió administrativa [modifica]

El Kazakhstan se subdivideix en 14 províncies (oblystar, singular - oblys) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.

Províncies del Kazakhstan
  1. Almati
  2. Almati*
  3. Aqmola
  4. Aqtöbe
  5. Astanà*
  6. Atyrau
  7. Baikonur* (Bayqonyr)
  8. Kazakhstan Oriental (Shyghys Qazaqstan)
  9. Mangghystau
  10. Kazakhstan Septentrional (Soltustik Qazaqstan)
  11. Pavlodar
  12. Qaraghandy
  13. Qostanay
  14. Qyzylorda
  15. Kazakhstan Meridional (Ongtüstik Qazaqstan)
  16. Kazakhstan Occidental (Batys Qazaqstan)
  17. Zhambyl

Geografia [modifica]

Amb una superfície de 2,7 milions de quilòmetres quadrats, el Kazakhstan és el novè país més extens del món. La seva grandària és pràcticament equivalent a l'Europa Occidental.

El país s'estén en una enorme estepa situada entre la mar Càspia i les muntanyes de l'Altai. Al sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpak Dóna-la). En canvi, al nord del país es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest les estribacions de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan.

Una part del país està geogràficament a dins d'Europa.

Economia [modifica]

Article principal: Economia del Kazakhstan

La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesèrtiques del sud del país i està orientada especialment a la criança de bestiar oví.

El país posseïx grans dipòsits de petroli, carbó, ferro, manganès, crom, níquel, cobalt, coure, molibdè, plom, bauxita, or i urani.

Demografia [modifica]

La població d'uns 15.144.000 habitants i la densitat es molt baixa (6 hab/km²).

La majoria dels habitants de l'actual Kazakhstan són d'ètnia kazakha (58%) o russa (27%), amb petits grups d'ucraïnesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories (15%). La dècada del 1990 va estar marcada per l'emigració de molts europeus que van abandonar el Kazakhstan per a tornar als seus països d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, va fer que els kazakhs es convertissin en majoria en el país.

Les religions són l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i altres. El Kazakhstan és un país bilingüe. El kazakh té el rang d'idioma estatal mentre que el rus està considerat idioma oficial. El rus s'utilitza normalment en els negocis; un 64,4% de la població parla kazakh. L'educació és obligatòria fins al nivell de secundària i el nivell d'alfabetització és del 98,8%.

Enllaços externs [modifica]