Kazakhstan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Қазақстан Республикасы
(Kazakstan Respublikasi)
Республика Казахстан
(Respúblika Kazakhstan)
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneHimne del Kazakhstan
Capital Astanà
51° 10′ N, 71° 30′ E / 51.167°N,71.500°E / 51.167; 71.500Coord.: 51° 10′ N, 71° 30′ E / 51.167°N,71.500°E / 51.167; 71.500
Major ciutat Almati
Idiomes oficials Kazakh i rus
Gentilici Kazakh (masculí i femení)
Govern República presidencialista
  President
Primer Ministre
Nursultan Nazarbàiev
Serik Akhmétov
Sobirania
 
de la Unió Soviètica
16 de desembre de 1991 
Superfície
 -  Total 2,717,300 km2 
 -  Aigua (%)
Població
 -  Est. jul. 2010 15.460.484  (63è)[nb 1]
 -  Cens  — 
 -  Densitat 6 /km2 (182è)
Moneda Tenge (KZT)
Fus horari (UTC+5 i +6)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .kz 
Codi telefònic 7
  1. Dades del World Factbook

El Kazakhstan ([kazaχstán]), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Kazakhstan

A la regió que actualment coneixem com al Kazakhstan hi van viure tribus nòmades a partir del segle I aC. Des del segle IV fins a començaments del segle XIII, el territori del Kazakhstan va ser dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es va produir la invasió per part dels mongols, que hi van establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda.

Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 1991.

Política[modifica | modifica el codi]

Article principal: Eleccions al Kazakhstan

El Kazakhstan és una república constitucional amb un sistema polític fortament presidencialista. El president és el cap de l'estat, i a la vegada el comandant en cap de les forces armades. Té poder de veto sobre la legislació aprovada pel parlament. El president Nursultan Nazarbàiev, que ocupa el càrrec des que el Kazakhstan va declarar la seva independència, va ser reelegit per a un nou mandat de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapçala el gabinet de ministres i és la cara visible del govern del país. Des del juny del 2003, el càrrec és ocupat per Danial Akhmétov. Existeixen, al seu torn, tres viceprimer ministres i 16 ministres en el gabinet.

El Kazakhstan té un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Majilis) i una cambra alta (el Senat). A les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 banques en els Majilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si bé els Majilis compten amb les facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislació considerada pel parlament és proposada pel poder executiu.

El senat compta amb 39 membres. Se'n trien dos a cada assemblea electiva (Maslikhats) a les 16 principals divisions administratives del país. Els set senadors restants són seleccionats directament pel president de la república.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El Kazakhstan se subdivideix en 14 províncies (oblystar, singular - oblys) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.

Províncies del Kazakhstan
  1. Almati
  2. Almati*
  3. Akmola
  4. Aktobé
  5. Astanà*
  6. Atirau
  7. Baikonur*
  8. Kazakhstan Oriental
  9. Manguistau
  10. Kazakhstan Septentrional
  11. Pavlodar
  12. Karaganda
  13. Kostanai
  14. Kizilordà
  15. Kazakhstan Meridional
  16. Kazakhstan Occidental
  17. Jambil

Geografia[modifica | modifica el codi]

Amb una superfície de 2,7 milions de quilòmetres quadrats, el Kazakhstan és el novè país més extens del món. La seva grandària és pràcticament equivalent a l'Europa Occidental.

El país s'estén en una enorme estepa situada entre la mar Càspia i les muntanyes de l'Altai. Al sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpak Dóna-la). En canvi, al nord del país es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest les estribacions de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan.

Una part del país està geogràficament a dins d'Europa.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Kazakhstan

La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesèrtiques del sud del país i està orientada especialment a la criança de bestiar oví.

El país posseïx grans dipòsits de petroli, carbó, ferro, manganès, crom, níquel, cobalt, coure, molibdè, plom, bauxita, or i urani.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població d'uns 15.144.000 habitants i la densitat és molt baixa (6 hab/km²).

La majoria dels habitants de l'actual Kazakhstan són d'ètnia kazakha (58%) o russa (27%), amb petits grups d'ucraïnesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories (15%). La dècada del 1990 va estar marcada per l'emigració de molts europeus que van abandonar el Kazakhstan per a tornar als seus països d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, va fer que els kazakhs es convertissin en majoria en el país.

Religions[modifica | modifica el codi]

Les religions són l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i altres.

Idiomes[modifica | modifica el codi]

El Kazakhstan és un país bilingüe. El kazakh té el rang d'idioma estatal mentre que el rus està considerat idioma oficial. El rus s'utilitza normalment en els negocis; un 64,4% de la població parla kazakh.

Educació[modifica | modifica el codi]

L'educació és obligatòria fins al nivell de secundària i el nivell d'alfabetització és del 98,8%.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]