Sudan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sudan (desambiguació)».
جمهورية السودان
(Jumhuríyyat as-Sudan)
Bandera Escut
Lema nacional النصر لنا (àrab: La victòria és nostra) 
Himne  نحن جند لله جند الوطن («Som l'exèrcit de Déu i del nostre país») 
Capital
(i major ciutat)
Khartum
15° 38′ N, 32° 32′ E / 15.633,32.533
Idiomes oficials Àrab
Gentilici Sudanès, sudanesa
Govern Govern d'unitat nacional
  President
Vicepresident Primer
Vicepresident Segon
Omar Hassan al-Bashir
Salva Kiir
Ali Osman Taha
Independència
 
d'Egipte i del Regne Unit
l'1 de gener de 1956 
Superfície
 -  Total 1,886,068 km2 
 -  Aigua (%) 5%
Població
 -  Est. jul. 2010 41.980.182  (29è)[nb 1]
 -  Densitat 15 /km2 (160è)
Moneda Lliura sudanesa (SDG)
Fus horari (UTC+3)
 -  Estiu (DST) no (UTC+3)
Domini internet .sd 
Codi telefònic 249
  1. Dades del World Factbook

El Sudan (en àrab السودان, as-Sūdān; oficialment República del Sudan)[1][2] és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica. Limita amb Egipte al nord, amb la mar Roja al nord-est, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Sudan del Sud al sud, amb la República Centreafricana al sud-oest, amb el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. La seva capital és Khartum.[3] El riu més llarg del món, el Nil divideix el país en una part occidental i una d'oriental.[4]

Sudan és la llar d'una de les civilitzacions principals contínues més antigues del món, amb assentaments històrics i urbans que es remunten a l'any 3000 aC.[5][6][7] Els sudanesos tenen una llarga història que s'estén des de l'antiguitat, que s'entrellaça amb la història d'Egipte, amb el qual estigué unit políticament en diversos períodes. Després d'independitzar-se del Regne Unit el 1956, Sudan sofrí una guerra civil que es perllongà durant 17 anys i que fou seguida per conflictes ètnics, religiosos i econòmics entre els sudanesos del nord (amb arrels àrabs i núbies) i els nilòtics cristians i animistes del sud de Sudan.[8][9] Això conduí a una segona guerra civil el 1983, i a causa dels continus conflictes polítics i militars, Sudan fou sotmés per un cop d'estat sense morts dut a terme pel coronel Omar al-Bashir el 1989, que seguidament es proclamà President de Sudan.[10]

Aleshores, Sudan experimentà un gran creixement econòmic, implementant reformes macroeconòmiques i acabant finalment la guerra civil amb l'adopció d'una nova constitució l'any 2005, que donà als grups rebels del sud una autonomia limitada que finalment conduí a un referèndum per la independència el 2011.[11] Sent ric en recursos naturals entre els quals destaca el petroli, l'economia del Sudan és actualment una de les economies amb el creixement més ràpid del món.[12] La República Popular de la Xina i Rússia són els socis comercials més grans del Sudan.[13]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Sudan

A l'Edat Antiga van instal·lar-s'hi diversos regnes, que formaven part de Núbia. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del Nil i dels hafirs i tenia molta relació amb els faraons d'Egipte.

El cristianisme hi va arribar al segle III però va ser substituït per l'Islam ja des del 640, amb una influència creixent. El sud del país roman cristià, però aquesta religió s'hi barreja amb l'animisme.

Egipte va envair el país al 1820. Seixanta anys després, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapçalar la revolta per la independència, aconseguida el 1956 després de lluitar amb egipcis i britànics. La inestabilitat política ha dominat des de llavors, amb contínues guerres civils (primera i segona guerra civil sudanesa). Es volia instaurar una teocràcia islàmica, cosa que va atreure l'atenció d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el país. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.

Per la història més detallada del Sudan independent, vegeu: Història de la república del Sudan
Per altres moments de la història sudanesa vegeu també: Núbia, Napata, Meroe, Funj , Mahdiyya i Sudan Angloegipci.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

El Sudan està situat al nord de l'Àfrica, a les costes del Mar Roig, entre Egipte i Eritrea. Està en part atravessat pel Nil i els seus afluents. Amb una superfície de 2.505.810 km², és el país més gran del continent africà. Al centre s'hi troba una gran plana, vorejada a l'est i l'oest per muntanyes. Al sud, el clima és tropical, mentre que al nord és desèrtic, on l'estació de pluges va des de l'abril fins a l'octubre. La desertització que es va estenen amb el pas del temps cap al sud, i l'erosió del sól suposen greus problemes per al país.

Clima[modifica | modifica el codi]

Si bé el Sudan es troba dins dels tròpics, el clima varia d'àrid al nord a tropical humit i sec a l'extrem sud-oest. Les temperatures no varien molt al llarg de les temporades, i les variables climàtiques més significatives són les precipitacions i la durada de l'estació seca. Les variacions en la longitud de l'estació seca depenen de quina de les dues corrents d'aire que predomina, vent sec del nord-est de la Península Aràbiga o els vents humits del sud-oest a la conca del riu Congo.

De gener a març, el país està sota la influència dels vents secs del nord-est. Pràcticament no hi ha pluges a tot el país a excepció d'una petita àrea al nord-oest del Sudan, on els vents han passat sobre el Mediterrani, portant pluges febles ocasionals. A principis d'abril, els vents humits arriben al sud del Sudan, provocant fortes pluges i tempestes elèctriques. Al juliol, la humitat de l'aire arriba a Khartum, i a l'agost estén els seus límits habituals a tot el nord d'Abu Hamad, encara que en alguns anys, l'aire humit i fins i tot pot arribar a la frontera amb Egipte. El flux es torna més feble, ja que s'estén cap al nord. Al setembre, els vents secs del nord-est es tornen a enfortir i a impulsar cap al sud i cap al final de desembre que cobreixen tot el país. Yambio, prop de la frontera amb Zaire, té una estació plujosa de nou mesos (abril-desembre) i rep una mitjana de 1.142 mm de pluja cada any, Khartum té una temporada de tres mesos de pluges (juliol-setembre) amb una precipitació mitjana anual de 161 mm; Atbara rep pluges a l'agost, que produeixen una mitjana anual de només 74 mm.

Alguns anys, l'arribada dels vendavals i la seva pluja al centre del Sudan es pot retardar, o no pot venir. Si això succeeix, la sequera i la fam segueixen. Les dècades dels anys 1970 i 1980 van veure com sovint aquestes pluges no arribaven, amb resultats desastrosos per al poble sudanès i l'economia.

Les temperatures són més altes al final de la temporada seca, quan els cels clars i aire sec els permeten elevar-se. A l'extrem sud, però, amb només una temporada seca molt curta, té una temperatura uniformement elevada en tot l'any. A Khartum, els mesos més calorosos són maig i juny, quan les màximes, de mitjana, ronden els 41 °C i les temperatures poden arribar a 48 °C. El nord del Sudan, amb la breu temporada de pluges, les temperatures diurnes són més càlides durant tot l'any, a excepció dels mesos d'hivern al nord-oest on hi ha precipitació provinent del Mediterrani al gener i febrer. Les condicions a les zones més altes són en general més fresques, i les altes temperatures diurnes durant l'estació seca baixen ràpidament després de la posta del sol. Les mínimes a Khartum tenen una mitjana de 15 °C al gener i han arribat a 6 °C després del pas d'un front fred a l'hivern.

El haboob, una violenta tempesta de pols, pot presentar-se al centre de Sudan, quan el flux d'humitat cap al sud-oest arriba per primera vegada (de maig a juliol). La humitat forma les tempestes d'aire inestables amb la calor de la tarda. El flux descendent inicial d'aire d'una tempesta que s'aproxima produeix una gran paret groga de la sorra i el fang que pot reduir temporalment la visibilitat a zero.

Les dades de la capital, Khartoum, són:

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Khartoum Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 40
(104)
44
(111)
45
(113)
47
(117)
47
(117)
48
(118)
47
(117)
43
(109)
45
(113)
45
(113)
42
(108)
40
(104)
48
(118)
Mitjana més altes °C (°F) 32
(90)
34
(93)
38
(100)
41
(106)
42
(108)
41
(106)
38
(100)
37
(99)
39
(102)
40
(104)
36
(97)
33
(91)
38
(100)
Mitjana més baixes °C (°F) 15
(59)
16
(61)
19
(66)
22
(72)
25
(77)
26
(79)
25
(77)
24
(75)
25
(77)
24
(75)
20
(68)
17
(63)
22
(72)
Record baixes °C (°F) 5
(41)
7
(45)
9
(48)
12
(54)
16
(61)
19
(66)
18
(64)
18
(64)
16
(61)
17
(63)
13
(55)
7
(45)
5
(41)
Precipitació mm (inches) 0
(0)
0
(0)
0
(0)
0
(0)
2.5
(0.1)
7
(0.28)
53
(2.09)
71
(2.8)
18
(0.71)
5
(0.2)
0
(0)
0
(0)
156,5
(6,16)
Font: BBC Weather [14] 2009 agost 21

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Estructura de govern[modifica | modifica el codi]

El Sudan té un govern autoritari, i per tant tot el poder polític recau en mans del President, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu partit polític controlen el govern des que ell va dirigir el cop militar el 30 de juny de 1989.

Des de 1983 fins al 1997, el país va ser dividit en cinc regions al nord i tres al sud, cadascuna d'elles encapçalada per un governador militar. Després del cop militar del 6 d'abril de 1985, les assemblees regionals es varen suspendre.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa polític del Sudan a l'any 2000

El Sudan està dividit actualment, després de la secessió de Sudan del Sud, en 15 estats. Aquest són (amb el nom en àrab entre parèntesis):

  • Sudan del Sud era una regió autònoma intermèdia entre els estats i el govern nacional. Arran dels acords amb les autoritats de Khartum el 2005, es va celebrar un referèndum sobiranista el gener del 2011 en el que gairebé el 99% dels sudanesos del sud van votar a favor de la independència. Sudan del Sud és un Estat independent des del 9 de juliol del 2011, el primer país que obté la independència al segle XXI.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Sudan

El Sudan és un país amb alts índexs de pobresa. La seva economia es basa en l'agricultura, que dóna treball a més del 80% de la població. Té un deute extern molt alt, depèn de l'ajuda internacional i les contínues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que fan disparar la inflació. La sequera ha comportat diverses crisis de fam. Exporta or i petroli mitjançant empreses estrangeres. És el principal productor de goma aràbiga del món i el tercer productor de sucre de l'Àfrica.

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Al cens de 1993 hi havia 25 milions d'habitants si bé per causa de la guerra i els moviments de població es desconeix el nombre de pobladors actual. Aquestes persones pertanyen a més de 500 tribus, cadascuna amb les seves particularitats culturals, però predominen els grups provinents de la barreja dels àrabs i els nubis, per una banda, i els de raça negra, per l'altra. La primera comunitat practica l'Islam (el 70% del total) i usa com a llengua oficial l'àrab, que conviu amb altres idiomes nubis. La segona s'identifica amb ritus cristians o animistes i parla àrab i anglès com a llengües de cultura, amb una gran varietat de llengües locals per a la comunicació quotidiana.

Ciutats importants[modifica | modifica el codi]

Mapa del Sudan

Segons el cens del 2005 les principals ciutats del Sudan o capitals provincials tenen la següent població:

  • Abu Fatma ?
  • Ad-Damazin 201.966
  • Ad-Damir 96.540
  • Ad-Du'ayn 165.056
  • Ad-Duwaym 88.469
  • Al-Fashir 255.344
  • Al-Fulah 14.004
  • Al-Junaynah 163.012
  • Al-Manaqil 154.115
  • Al-Nuhud 84.115
  • Al-Qadarif 354.927
  • Al-Ubayyid 396.172
  • Atbara 103.734
  • Bentiu 8.010
  • Bor 28.176
  • Dongola (Dunqulah) 17.771
  • Halfa al-Jadidah 86.375
  • Juba 198.527
  • Kaduqli 127.812
  • Kassala 386.510
  • Khartum 1.740.661
  • Khartum Nord (Khartum Bahri) 1.723.081
  • Kusti 306.721
  • Malakal 110.046
  • Nyala 496.695
  • Omdurman (Umm Durman) 2.956.894
  • Port Sudan (Bur Sudan) 504.868
  • Rabak 117.208
  • Rumbek 23.653
  • Sedeinga ?
  • Sennar 124.027
  • Tonj 6.592
  • Torit 16.560
  • Uwayl 39.428
  • Wad Madani 315.105
  • Waw 110.039
  • Yambio 35.000

Etnografia[modifica | modifica el codi]

Tribus del Sudan[modifica | modifica el codi]

Tribu Situació
Mahas nord
Pari est
Anuak centre-sud
Bari Juba
Didinga est
Fula (Fulani) Nil Balu, est i Tulus
Kakwa sud-oest
Lotuko est
madis
Shilluk
Toposa
Nyangwara "Rokon, Sud del Sudan"

Llengües[modifica | modifica el codi]

Els idiomes més utilitzats són:

  1. L'àrab al nord, l'est, l'oest i i les regions centrals, juntament amb les llengües tribals.
  2. Idiomes tribals en tot el Sudan amb algunes persones cultes parlant l'anglès.

Segons la publicació de l'Ethnologue és parlen un total de 142 llengües a Sudan. Probablement menys.[15] D'aquestes, 133 són llengües que es parlen actualment i són llengües vives, en canvi, 9 són llengües extintes. La lingua franca al sud del Sudan és una variant de l'àrab anomenat "Juba àrab", l'idioma anglès és utilitzat per l'èlit educada.

Algunes tribus de l'Àfrica occidental com els Fallata, també coneguts com a Fulani i els hausa, han emigrat al Sudan en diverses ocasions, assentant-se en diverses regions, principalment al nord, amb la majoria de parla àrab, a més de a les seves llengües natives.

La constitució del 2005, nombra com a llengües oficials del Suda a l'àrab i a l'anglès:[16]

« Article 8:
  1. All indigenous languages of Sudan are national languages and shall be respected, developed and promoted.
  2. Arabic is a widely spoken national language in Sudan.
  3. Arabic, as a major language at the national level and English shall be the official working languages of the national government and the languages of instruction for higher education.
  4. In addition to Arabic and English, the legislature of any sub-national level of government may adopt any other national language as an additional official working language at its level.
  5. There shall be no discrimination against the use of either Arabic or English at any level of government or stage of education.
»

A més a més de les dues llengües oficials, existeixen parlants de les llengües Nubian, parlants Haussa en tot els Estats Sudanesos, Ta Bedawie, diversos dialectes de Nilòtic i Paranilòtic, com també un bon nombre de llengües Dinka i Nuer.

Religió[modifica | modifica el codi]

Religió al Sudan[17]
religió percentatge
Sunnisme (Islam)
  
70%
Animisme
  
25%
Cristianisme
  
5%

S'estima que el 70% de la població segueixen a l'Islam.[18][19] La resta de la població es consideren o bé animistes i seguidors de creences indígenes (25%) o bé cristian (5%).[17][18]Les principals faccions cristianes presents al Sudan són els següents: l'Església Catòlica Romana, l'Església Episcopal del Sudan, l'Església presbiteriana del Sudan, i l'Església Ortodoxa Copta.[20] El sud del Sudan té una de les taxes de creixement de població cristiana més elevades del món sencer, i moltes noves esglésies s'estan construint a la regió sud.

L'islam predomina al Nord, mentre que les creences tradicionals indígenes (animisme) i el cristianisme són freqüents en el sud. Alguns líders musulmans estimen que la població musulmana en més de 32 milions d'euros, o per sobre del 80 per cent de la població total. Gairebé tots els musulmans són sunnites, encara que existeixen diferències significatives entre els seguidors de diferents tradicions sunnites. Dues divisions populars, l'Ansar i la Khatmia, estan associades amb l'oposició Umma i Partits Democràtics Unionistes, respectivament. Hi ha una petita comunitat de musulmans xiïtes.

Els tradicionalistes es creu que són el segon grup religiós més gran del país, encara que hi ha informes que molts es van convertir al cristianisme o seguir una forma sincrètica d'aquestes dues creences religioses.

Els cristians són considerats com el tercer grup més gran. L'Església Catòlica Romana estima que que hi ha uns sis milions de catòlics batejats, incloent-ho petites comunitats de melquites i maronites al nord.

Educació[modifica | modifica el codi]

Escola d'un poble a Bahr el Ghazal, Sudan, el 2002

L'educació al Sudan és gratuïta i obligatòria per a nens de 6 a 13 anys. L'educació primària consta de vuit anys, seguits de tres anys d'educació secundària. L'escala educativa de 6 + 3 + 3 any es va canviar el 1990. L'idioma principal en tots els nivells és l'àrab. Les escoles es concentren en les zones urbanes, però moltes del sud o l'oest han estat danyades o destruïdes pel conflicte. El 2001, el Banc Mundial va estimar que la matrículació a primària va ser del 46 per cent dels alumnes escolaritzables i el 21 per cent dels estudiants de secundària. La inscripció és molt variable, caient per sota del 20 per cent en algunes províncies. Sudan té 19 universitats, on la instrucció és principalment en àrab. L'educació en els nivells secundari i universitari s'ha vist greument obstaculitzada per l'exigència que la majoria dels homes han de realitzar el servei militar abans de completar la seva educació.[21]

Segons estimacions del Banc Mundial per al 2002, la taxa d'alfabetització en adults majors de 15 anys va ser de 60 per cent. El 2000, la xifra comparable va ser de gairebé 58 per cent (69 per cent per als homes, el 46 per cent per a les dones), l'analfabetisme dels joves (15-24 anys) es va estimar en 23 per cent.[21]

Les principals institucions d'educació superior al Sudan són:



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sudan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Online Etymology Dictionary
  3. «Sudan». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 maig 2009].
  4. Collins, Robert O. A History of Modern Sudan. Cambridge University Press, 2008. 3.
  5. HistoryWorld - The History of Sudan
  6. Ancient Sudan - Nubia: Prehistory of the Sudan
  7. Ancient Sudan - Nubia: Pre-Kerma
  8. Seteney Shami, Linda Herrera, Between field and text, "Ethical Dilemmas of Research Among Sudanese in Egypt: Producing Knowledge about the Public and the Private" d'Anita Hausermann Fabos, (American Univ in Cairo Press: 1999), p.100
  9. United Nations Environment Programme, Sudan, (UNEP/Earthprint: 2007), p.35
  10. «FACTBOX - Sudan's President Omar Hassan al-Bashir», 14 juliol 2008. [Consulta: 16 juliol 2008].
  11. «Sudanese flesh out final deal». BBC News, 07 octubre 2004 [Consulta: 15 juliol 2008].
  12. octubre 24/world/africa/24sudan.html?_r=1 War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows, New York Times
  13. octubre 24/world/africa/24sudan.html?_r=1 War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows - NYTimes.com
  14. «Average Conditions Khartoum, Sudan». BBC Weather. [Consulta: August 21 2009].
  15. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), Languages of Sudan, Ethnologue: Languages of the World, 15th ed., Dallas: SIL International, 2005
  16. text of the 2005 constitution in EnglishPDF (492 KiB)
  17. 17,0 17,1 Religion in Sudan according to the CIA World Factbook
  18. 18,0 18,1 Identity Politics: Filling the Gap Between Federalism and Independence, By Martin J. Dent, pg. 154
  19. CIA - The World Factbook -- Sudan
  20. International Religious Freedom Report 2008 - Sudan
  21. 21,0 21,1 Sudan country profile. Library of Congress Federal Research Division (December 2004). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sudan: Race, Religion and Violence by Jok Madut Jok Oneworld Publications ISBN 1-85168-366-6
  • Sudan: The City Trail Guide de Blake Evans-Pritchard i Violetta Polese ISBN 0-9559274-0-4
  • Paul Clammer, Sudan: The Bradt Travel Guide ISBN 1-84162-114-5
  • Short History Of Sudan, iUniverse (30 April 2004), ISBN 978-0-595-31425-6.
  • The Problem of Dar Fur, iUniverse, Inc. (21 July 2005), ISBN 978-0-595-36502-9
  • UN Intervention in Dar Fur, iUniverse, Inc. (9 February 2007), ISBN 978-0-595-42979-0
  • Quo Vadis bilad as-Sudan? The Contemporary Framework for a National Interim Constitution, in: Law in Africa Vol. 8, (Cologne 2005), pp.63–82. ISSN 1435-0963
  • The River War, Winston Churchill. An account of the Anglo-Egyptian reconquest of the Sudan in which he participated.
  • Karari:The Sudanese Account of the Battle of Omdurman, 'Ismat Hasan Zulfo, translated by Peter Clark, Frederick Warne, London 1980
  • The Medieval Kingdoms of Nubia, D. A. Welsby, The British Muuseum Press, 2002
  • Kingdoms of the Sudan, R. S. O'Fahey and J. L. Spauling, Methuen, London 1974. Covers Sinnar and Dar.
  • Darfur; The Ambiguous Genocide, Gérard Prunier, Cornell University Press, New York 2007.
  • Slavery in Mauritania and Sudan: The State Against Blacks, in The Modern African State: Quest for Transformation, Godfrey Mwakikagile, Nova Science Publishers, Inc., Huntington, Nova York, 2001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sudan


Coord.: 15° N, 032° E / 15,32