Sudan
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Al-Nasr Lana en Àrab La Victòria és nostra |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Àrab | ||||
| Capital | Khartum 15° 00′ N, 30° 00′ E |
||||
| Ciutat més gran | Khartum | ||||
| Govern | Govern d'unitat nacional Omar Hassan al-Bashir Salva Kiir Ali Osman Taha |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
2.505.810 km² (10è) 5% |
||||
| Població - Estimació 2008 - Cens nd - Densitat |
38.560.000 (32è) nd 15 hab/km² (160è) |
||||
| Moneda | Lliura sudanesa (SDG) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3) no (UTC+3) |
||||
| Independència |
d'Egipte i del Regne Unit l'1 de gener de 1956 |
||||
| Himne nacional | Nahnu Jund Allah Jund Al-watan ("Som l'exèrcit de Déu i del nostre país") | ||||
| Domini internet | .sd | ||||
| Codi telefònic | +249 |
||||
| Gentilici | Sudanès, sudanesa | ||||
El Sudan és el país més extens de l'Àfrica. Està situat a la part nord-oriental del continent. Limita amb Egipte al nord, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Kenya al sud-est, amb Uganda i la República Democràtica del Congo al sud, amb la República Centreafricana i el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. Al nord-est té costa a la mar Roja. La seva capital és Khartum.[1]
Taula de continguts |
[edita] Història
A l'Edat Antiga van instaŀlar-s'hi diversos regnes, que formaven part de Núbia. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del Nil i dels hafirs i tenia molta relació amb els faraons d'Egipte.
El cristianisme hi va arribar al segle III però va ser substituït per l'Islam ja des del 640, amb una influència creixent. El sud del país roman cristià, però aquesta religió s'hi barreja amb l'animisme.
Egipte va envair el país al 1820. Seixanta anys després, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapçalar la revolta per la independència, aconseguida el 1956 després de lluitar amb egipcis i britànics. La inestabilitat política ha dominat des de llavors, amb contínues guerres civils (primera i segona guerra civil sudanesa). Es volia instaurar una teocràcia islàmica, cosa que va atreure l'atenció d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el país. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.
[edita] Govern i política
El Sudan té un govern autoritari, i per tant tot el poder polític recau en mans del President, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu partit polític controlen el govern des que ell va dirigir el cop militar el 30 de juny de 1989.
Des de 1983 fins el 1997, el país va ser dividit en cinc regions al nord i tres al sud, cadascuna d'elles encapçalada per un governador militar. Després del cop militar del 6 d'abril de 1985, les assamblees regionals es varen suspendre.
[edita] Organizació político-administrativa del Sudan
El Sudan està dividit actualment en 26 estats. Aquest són (amb el nom en àrab entre parèntesis):
|
|
- Sudan del Sud és una regió autònoma intermitja entre els estats i el govern nacional. Té previst un referèndum sobre la seva independència l'any 2011.
- Darfur és un regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en l'anomenat «Conflicte del Darfur».
[edita] Geografia
El Sudan està situat al nord de l'Àfrica, a les costes del Mar Roig, entre Egipte i Eritrea. Està en part atravessat pel Nil i els seus afluents. Amb una superfície de 2.505.810 km², és el paíg més gran del continent africà. Al centre s'hi troba una gran plana, vorejada a l'est i l'oest per muntanyes. Al sud, el clima és tropical, mentre que al nord és desèrtic, on l'estació de pluges va des de l'abril fins a l'octubre. La desertització que es va extenen amb el pas del temps cap al sud, i l'erosió del sól suposen greus problemes per al país.
[edita] Demografia
Al cens de 1993 hi havia 25 milions d'habitants si bé per causa de la guerra i els moviments de població es desconeix el nombre de pobladors actual. Aquestes persones pertanyen a més de 500 tribus, cadascuna amb les seves particularitats culturals, però predominen els grups provinents de la barreja dels àrabs i els nubis, per una banda, i els de raça negra, per l'altra. La primera comunitat practica l'Islam (el 70% del total) i usa com a llengua oficial l'àrab, que conviu amb altres idiomes nubis. La segona s'identifica amb ritus cristians o animistes i parla àrab i anglès com a llengües de cultura, amb una gran varietat de llengües locals per a la comunicació quotidiana.
[edita] Ciutats importants
Segons el cens del 2005 les principals ciutats del Sudan o capitals provincials tenen la següent població:
- Abu Fatma ?
- Ad-Damazin 201.966
- Ad-Damir 96.540
- Ad-Du'ayn 165.056
- Ad-Duwaym 88.469
- Al-Fashir 255.344
- Al-Fulah 14.004
- Al-Junaynah 163.012
- Al-Manaqil 154.115
- Al-Nuhud 84.115
- Al-Qadarif 354.927
- Al-Ubayyid 396.172
- Atbara 103.734
- Bentiu 8.010
- Bor 28.176
- Dongola (Dunqulah) 17.771
- Halfa al-Jadidah 86.375
- Juba 198.527
- Kaduqli 127.812
- Kassala 386.510
- Khartum 1.740.661
- Khartum Nord (Khartum Bahri) 1.723.081
- Kusti 306.721
- Malakal 110.046
- Nyala 496.695
- Omdurman (Umm Durman) 2.956.894
- Port Sudan (Bur Sudan) 504.868
- Rabak 117.208
- Rumbek 23.653
- Sedeinga ?
- Sennar 124.027
- Tonj 6.592
- Torit 16.560
- Uwayl 39.428
- Wad Madani 315.105
- Waw 110.039
- Yambio 35.000
[edita] Economia
- Article principal: Economia del Sudan.
El Sudan és un país amb alts índexs de pobresa. La seva economia es basa en l'agricultura, que dóna treball a més del 80% de la població. Té un deute extern molt alt, depèn de l'ajuda internacional i les contínues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que fan disparar la inflació. La sequera ha comportat diverses crisis de fam. Exporta or i petroli mitjançant empreses estrangeres. És el principal productor de goma aràbiga del món i el tercer productor de sucre de l'Àfrica.
[edita] Vegeu també
- Azande, una ètnia del Sudan.
- Sudan del Sud
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Sudan: Race, Religion and Violence de Jok Madut Jok Oneworld Publications ISBN 1-85168-366-6
- Sudan: The City Trail Guide de Blake Evans-Pritchard and Violetta Polese ISBN 0955927409
- Sudan: The Bradt Travel Guide de Paul Clammer ISBN 1-84162-114-5
- Short History Of Sudan, iUniverse (30 d'abril del 2004), ISBN 978-0-595-31425-6.
- The Problem of Dar Fur, iUniverse, Inc. (21 de juliol del 2005), ISBN 978-0-595-36502-9
- UN Intervention in Dar Fur, iUniverse, Inc. (9 de febrer del 2007), ISBN 978-0-595-42979-0
- Kingdoms of the Sudan, R. S. O'Fahey i J. L. Spauling, Methuen, Londres 1974. Covers Sinnar and Dar.
- Darfur; The Ambiguous Genocide, Gérard Prunier, Cornell University Press, Nova York 2007.
- Slavery in Mauritania and Sudan: The State Against Blacks, a The Modern African State: Quest for Transformation, Godfrey Mwakikagile, Nova Science Publishers, Inc., Huntington, Nova York, 2001.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
| Lliga Àrab |  |
|---|---|
 Algèria |  Aràbia Saudita | .svg){kind=small} Bahrain |  Comores |  Djibouti |  Egipte |  Emirats Àrabs Units |  Iemen |  Iraq |  Jordània |  Kuwait |  Líban |  Líbia |  Marroc |  Mauritània |  Oman |  Palestina | .svg){kind=small} Qatar |  Síria |  Somàlia |  Sudan |  Tunísia |
|
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
 Afganistan |  Albània | Aràbia Saudita | Algèria |  Azerbaijan | Bahrein |  Bangla Desh |  Benín |  Brunei |  Burkina Faso |  Camerun | Comores |  Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana | Iemen | .svg){kind=small} Indonèsia | Iraq |  Iran | Jordània |  Kazakhstan |  Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia |  Malàisia |  Malawi |  Maldives |  Mali | Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria | Oman | .svg){kind=small} Pakistan | Palestina | Qatar |  Senegal |  Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan |  Surinam |  Tadjikistan |  Togo | Tunísia |  Turkmenistan |  Turquia |  Txad |  Uganda |  Uzbekistan | |
|
