Sudan
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Al-Nasr Lana en Àrab La Victòria és nostra |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Àrab | ||||
| Capital | Khartum 15 ° 00′ N, 30 ° 00′ E |
||||
| Ciutat més gran | Khartum | ||||
| Govern | Govern d'unitat nacional Omar Hassan al-Bashir Salva Kiir Ali Osman Taha |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
2.505.810 km² (10è) 5% |
||||
| Població - Estimació 2008 - Cens nd - Densitat |
38.560.000 (32è) nd 15 hab/km² (160è) |
||||
| Moneda | Lliura sudanesa (SDG) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3) no (UTC+3) |
||||
| Independència |
d'Egipte i del Regne Unit l'1 de gener de 1956 |
||||
| Himne nacional | Nahnu Jund Allah Jund Al-watan ("Som l'exèrcit de Déu i del nostre país") | ||||
| Domini internet | .sd | ||||
| Codi telefònic | +249 |
||||
| Gentilici | Sudanès, sudanesa | ||||
El Sudan és el país més extens de l'Àfrica. Està situat a la part nord-oriental del continent. Limita amb Egipte al nord, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Kenya al sud-est, amb Uganda i la República Democràtica del Congo al sud, amb la República Centreafricana i el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. Al nord-est té costa a la mar Roja. La seva capital és Khartum.[1]
Taula de continguts |
[edita] Geografia física
El Sudan està situat al nord de l'Àfrica, a les costes del Mar Roig, entre Egipte i Eritrea. Està en part atravessat pel Nil i els seus afluents. Amb una superfície de 2.505.810 km², és el paíg més gran del continent africà. Al centre s'hi troba una gran plana, vorejada a l'est i l'oest per muntanyes. Al sud, el clima és tropical, mentre que al nord és desèrtic, on l'estació de pluges va des de l'abril fins a l'octubre. La desertització que es va extenen amb el pas del temps cap al sud, i l'erosió del sól suposen greus problemes per al país.
[edita] Clima
Si bé el Sudan es troba dins dels tròpics, el clima varia d'àrid al nord a tropical humit i sec a l'extrem sud-oest. Les temperatures no varien molt al llarg de les temporades, i les variables climàtiques més significatives són les precipitacions i la durada de l'estació seca. Les variacions en la longitud de l'estació seca depenen de quina de les dues corrents d'aire que predomina, vent sec del nord-est de la Península Aràbiga o els vents humits del sud-oest a la conca del riu Congo.
De gener a març, el país està sota la influència dels vents secs del nord-est. Pràcticament no hi ha pluges a tot el país a excepció d'una petita àrea al nord-oest del Sudan, on els vents han passat sobre el Mediterrani, portant pluges febles ocasionals. A principis d'abril, els vents humits arriben al sud del Sudan, provocant fortes pluges i tempestes elèctriques. Al juliol, la humitat de l'aire arriba a Khartum, i a l'agost estén els seus límits habituals a tot el nord d'Abu Hamad, encara que en alguns anys, l'aire humit i fins i tot pot arribar a la frontera amb Egipte. El flux es torna més feble, ja que s'estén cap al nord. Al setembre, els vents secs del nord-est es tornen a enfortir i a impulsar cap al sud i cap al final de desembre que cobreixen tot el país. Yambio, prop de la frontera amb Zaire, té una estació plujosa de nou mesos (abril-desembre) i rep una mitjana de 1.142 mm de pluja cada any, Khartum té una temporada de tres mesos de pluges (juliol-setembre) amb una precipitació mitjana anual de 161 mm; Atbara rep pluges a l'agost, que produeixen una mitjana anual de només 74 mm.
Alguns anys, l'arribada dels vendavals i la seva pluja al centre del Sudan es pot retardar, o no pot venir. Si això succeeix, la sequera i la fam segueixen. Les dècades dels anys 1970 i 1980 van veure com sovint aquestes pluges no arribaven, amb resultats desastrosos per al poble sudanès i l'economia.
Les temperatures són més altes al final de la temporada seca, quan els cels clars i aire sec els permeten elevar-se. A l'extrem sud, però, amb només una temporada seca molt curta, té una temperatura uniformement elevada en tot l'any. A Khartum, els mesos més calorosos són maig i juny, quan les màximes, de mitjana, ronden els 41 °C i les temperatures poden arribar a 48 °C. El nord del Sudan, amb la breu temporada de pluges, les temperatures diurnes són més càlides durant tot l'any, a excepció dels mesos d'hivern al nord-oest on hi ha precipitació provinent del Mediterrani al gener i febrer. Les condicions a les zones més altes són en general més fresques, i les altes temperatures diurnes durant l'estació seca baixen ràpidament després de la posta del sol. Les mínimes a Khartum tenen una mitjana de 15 °C al gener i han arribat a 6 °C després del pas d'un front fred a l'hivern.
El haboob, una violenta tempesta de pols, pot presentar-se al centre de Sudan, quan el flux d'humitat cap al sud-oest arriba per primera vegada (de maig a juliol). La humitat forma les tempestes d'aire inestables amb la calor de la tarda. El flux descendent inicial d'aire d'una tempesta que s'aproxima produeix una gran paret groga de la sorra i el fang que pot reduir temporalment la visibilitat a zero.
Les dades de la capital, Khartoum, són:
 Temperatures i precipitacions mitjanes de Khartoum  |
|||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
| Record altes °C (°F) | 40 (104) |
44 (111) |
45 (113) |
47 (117) |
47 (117) |
48 (118) |
47 (117) |
43 (109) |
45 (113) |
45 (113) |
42 (108) |
40 (104) |
48 (118) |
| Mitjana més altes °C (°F) | 32 (90) |
34 (93) |
38 (100) |
41 (106) |
42 (108) |
41 (106) |
38 (100) |
37 (99) |
39 (102) |
40 (104) |
36 (97) |
33 (91) |
38 (100) |
| Mitjana més baixes °C (°F) | 15 (59) |
16 (61) |
19 (66) |
22 (72) |
25 (77) |
26 (79) |
25 (77) |
24 (75) |
25 (77) |
24 (75) |
20 (68) |
17 (63) |
22 (72) |
| Record baixes °C (°F) | 5 (41) |
7 (45) |
9 (48) |
12 (54) |
16 (61) |
19 (66) |
18 (64) |
18 (64) |
16 (61) |
17 (63) |
13 (55) |
7 (45) |
5 (41) |
| Precipitació mm (inches) | 0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
2.5 (0.1) |
7 (0.28) |
53 (2.09) |
71 (2.8) |
18 (0.71) |
5 (0.2) |
0 (0) |
0 (0) |
156,5 (6,16) |
| Font: BBC Weather [2] 2009-08-21 | |||||||||||||
[edita] Política i govern
[edita] Estructura de govern
El Sudan té un govern autoritari, i per tant tot el poder polític recau en mans del President, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu partit polític controlen el govern des que ell va dirigir el cop militar el 30 de juny de 1989.
Des de 1983 fins el 1997, el país va ser dividit en cinc regions al nord i tres al sud, cadascuna d'elles encapçalada per un governador militar. Després del cop militar del 6 d'abril de 1985, les assamblees regionals es varen suspendre.
[edita] Divisió administrativa
El Sudan està dividit actualment en 26 estats. Aquest són (amb el nom en àrab entre parèntesis):
|
|
- Sudan del Sud és una regió autònoma intermitja entre els estats i el govern nacional. Té previst un referèndum sobre la seva independència l'any 2011.
- Darfur és un regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en l'anomenat «Conflicte del Darfur».
[edita] Economia
El Sudan és un país amb alts índexs de pobresa. La seva economia es basa en l'agricultura, que dóna treball a més del 80% de la població. Té un deute extern molt alt, depèn de l'ajuda internacional i les contínues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que fan disparar la inflació. La sequera ha comportat diverses crisis de fam. Exporta or i petroli mitjançant empreses estrangeres. És el principal productor de goma aràbiga del món i el tercer productor de sucre de l'Àfrica.
[edita] Geografia humana i societat
[edita] Demografia
Al cens de 1993 hi havia 25 milions d'habitants si bé per causa de la guerra i els moviments de població es desconeix el nombre de pobladors actual. Aquestes persones pertanyen a més de 500 tribus, cadascuna amb les seves particularitats culturals, però predominen els grups provinents de la barreja dels àrabs i els nubis, per una banda, i els de raça negra, per l'altra. La primera comunitat practica l'Islam (el 70% del total) i usa com a llengua oficial l'àrab, que conviu amb altres idiomes nubis. La segona s'identifica amb ritus cristians o animistes i parla àrab i anglès com a llengües de cultura, amb una gran varietat de llengües locals per a la comunicació quotidiana.
[edita] Ciutats importants
Segons el cens del 2005 les principals ciutats del Sudan o capitals provincials tenen la següent població:
- Abu Fatma ?
- Ad-Damazin 201.966
- Ad-Damir 96.540
- Ad-Du'ayn 165.056
- Ad-Duwaym 88.469
- Al-Fashir 255.344
- Al-Fulah 14.004
- Al-Junaynah 163.012
- Al-Manaqil 154.115
- Al-Nuhud 84.115
- Al-Qadarif 354.927
- Al-Ubayyid 396.172
- Atbara 103.734
- Bentiu 8.010
- Bor 28.176
- Dongola (Dunqulah) 17.771
- Halfa al-Jadidah 86.375
- Juba 198.527
- Kaduqli 127.812
- Kassala 386.510
- Khartum 1.740.661
- Khartum Nord (Khartum Bahri) 1.723.081
- Kusti 306.721
- Malakal 110.046
- Nyala 496.695
- Omdurman (Umm Durman) 2.956.894
- Port Sudan (Bur Sudan) 504.868
- Rabak 117.208
- Rumbek 23.653
- Sedeinga ?
- Sennar 124.027
- Tonj 6.592
- Torit 16.560
- Uwayl 39.428
- Wad Madani 315.105
- Waw 110.039
- Yambio 35.000
[edita] Llengües
[edita] Religió
| Religió al Sudan[3] | ||||
|---|---|---|---|---|
| religió | percentatge | |||
| Sunnisme (Islam) | 70% | |||
| Animisme | 25% | |||
| Cristianisme | 5% | |||
S'estima que el 70% de la població segueixen a l'Islam. [4][5] La resta de la població es consideren o bé animistes i seguidors de creences indígenes (25%) o bé cristian (5%). [3][4]Les principals faccions cristianes presents al Sudan són els següents: l'Església Catòlica Romana, l'l'Església Episcopal del Sudan, l'Església presbiteriana del Sudan, i l'Església Ortodoxa Copta. [6] El sud del Sudan té una de les taxes de creixement de població cristiana més elevades del món sencer, i moltes noves esglésies s'estan construïnt a la regió sud.
L'Islam predomina al Nord, mentre que les creences tradicionals indígenes (animisme) i el cristianisme són freqüents en el sud. Alguns líders musulmans estimen que la població musulmana en més de 32 milions d'euros, o per sobre del 80 per cent de la població total. Gairebé tots els musulmans són sunnites, encara que existeixen diferències significatives entre els seguidors de diferents tradicions sunnites. Dues divisions populars, l'Ansar i la Khatmia, estan associades amb l'oposició Umma i Partits Democràtics Unionistes, respectivament. Hi ha una petita comunitat de musulmans xiïtes.
Els tradicionalistes es creu que són el segon grup religiós més gran del país, encara que hi ha informes que molts es van convertir al cristianisme o seguir una forma sincrètica d'aquestes dues creences religioses.
Els cristians són considerats com el tercer grup més gran. L'Església Catòlica Romana estima que que hi ha uns sis milions de catòlics batejats, incloent-ho petites comunitats de melquites i maronites al nord.
[edita] Història
A l'Edat Antiga van instaŀlar-s'hi diversos regnes, que formaven part de Núbia. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del Nil i dels hafirs i tenia molta relació amb els faraons d'Egipte.
El cristianisme hi va arribar al segle III però va ser substituït per l'Islam ja des del 640, amb una influència creixent. El sud del país roman cristià, però aquesta religió s'hi barreja amb l'animisme.
Egipte va envair el país al 1820. Seixanta anys després, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapçalar la revolta per la independència, aconseguida el 1956 després de lluitar amb egipcis i britànics. La inestabilitat política ha dominat des de llavors, amb contínues guerres civils (primera i segona guerra civil sudanesa). Es volia instaurar una teocràcia islàmica, cosa que va atreure l'atenció d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el país. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.
[edita] Vegeu també
- Azande, una ètnia del Sudan.
- Sudan del Sud
[edita] Referències
- ↑ «Sudan». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31-05-2009].
- ↑ «Average Conditions Khartoum, Sudan». BBC Weather. [Consulta: August 21 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Religion in Sudan according to the CIA World Factbook
- ↑ 4,0 4,1 Identity Politics: Filling the Gap Between Federalism and Independence, By Martin J. Dent, pg. 154
- ↑ CIA - The World Factbook -- Sudan
- ↑ International Religious Freedom Report 2008 - Sudan
[edita] Bibliografia
- Sudan: Race, Religion and Violence de Jok Madut Jok Oneworld Publications ISBN 1-85168-366-6
- Sudan: The City Trail Guide de Blake Evans-Pritchard and Violetta Polese ISBN 0955927404
- Sudan: The Bradt Travel Guide de Paul Clammer ISBN 1-84162-114-5
- Short History Of Sudan, iUniverse (30 d'abril del 2004), ISBN 978-0-595-31425-6.
- The Problem of Dar Fur, iUniverse, Inc. (21 de juliol del 2005), ISBN 978-0-595-36502-9
- UN Intervention in Dar Fur, iUniverse, Inc. (9 de febrer del 2007), ISBN 978-0-595-42979-0
- Kingdoms of the Sudan, R. S. O'Fahey i J. L. Spauling, Methuen, Londres 1974. Covers Sinnar and Dar.
- Darfur; The Ambiguous Genocide, Gérard Prunier, Cornell University Press, Nova York 2007.
- Slavery in Mauritania and Sudan: The State Against Blacks, a The Modern African State: Quest for Transformation, Godfrey Mwakikagile, Nova Science Publishers, Inc., Huntington, Nova York, 2001.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
| Lliga Àrab |  |
|---|---|
 Algèria |  Aràbia Saudita | .svg){kind=small} Bahrain |  Comores |  Djibouti |  Egipte |  Emirats Àrabs Units |  Iemen |  Iraq |  Jordània |  Kuwait |  Líban |  Líbia |  Marroc |  Mauritània |  Oman |  Palestina | .svg){kind=small} Qatar |  Síria |  Somàlia |  Sudan |  Tunísia |
|
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
 Afganistan |  Albània | Aràbia Saudita | Algèria |  Azerbaijan | Bahrein |  Bangla Desh |  Benín |  Brunei |  Burkina Faso |  Camerun | Comores |  Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana | Iemen | .svg){kind=small} Indonèsia | Iraq |  Iran | Jordània |  Kazakhstan |  Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia |  Malàisia |  Malawi |  Maldives |  Mali | Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria | Oman | .svg){kind=small} Pakistan | Palestina | Qatar |  Senegal |  Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan |  Surinam |  Tadjikistan |  Togo | Tunísia |  Turkmenistan |  Turquia |  Txad |  Uganda |  Uzbekistan | |
|
