Mali

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
République du Mali
Bandera Escut
Lema nacionalUn poble, una meta, una fe
Un peuple, un but, une foi (Francès)
Himne: 'Pour l'Afrique et pour toi, Mali'
Capital Bamako
12° 39′ N, 08° 00′ O / 12.650,-8.000Coord.: 12° 39′ N, 08° 00′ O / 12.650,-8.000
Major ciutat Bamako (840.000 habitants)
Idiomes oficials francès (oficial), bambara i altres
Gentilici Malià, maliana
Govern República semipresidencial
  President
Primer ministre
Ibrahim Boubacar Keïta
Oumar Tatam Ly
Independència
 
de França
el 22 de setembre de 1960 
Superfície
 -  Total 1,240,192 km2 
 -  Aigua (%) 1,6%
Població
 -  Est. jul. 2010 13.796.354  (68è)[nb 1]
 -  Cens -
 -  Densitat 11 /km2 (174è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Fus horari (UTC,0)
Domini internet .ml 
Codi telefònic 223
  1. Dades del World Factbook
Mapa de Mali

Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest. El punt més elevat és el Mont Hombori (1.155 m) situat a la part central del país.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Mali

Mali té una història rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeïren: l'imperi de Ghana, l'imperi de Mali, l'imperi Songhai i l'imperi peul de Macina.

A partir de la invasió dels francesos el 1880, Mali va esdevenir una colònia (el Sudan Francès).

El 4 d'abril de 1959 es va crear la federació de Mali amb el Senegal (independent al juny de 1960), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per Modibo Keita el 22 de setembre de 1960.

El 1968 el govern de Modibo Keita va ser víctima d'un cop d'estat dirigit per un grup d'oficials encapçalats per Moussa Traoré, que va instaurar una dictadura que es mantingué fins al 1991. Fou enderrocat pel general Amadou Toumani Touré, després d'un període de transició restaurà la democràcia amb l'elecció d'Alpha Oumar Konaré en 1992. Aquest darrer fou reelegit el 1997. El 2002, Amadou Toumani Touré, que abandonà l'exèrcit per presentar-se, fou elegit president de la República de Mali i el 2007 fou reelegit. A causa de la revolta dels amazig d'Azawad,[1] el 22 de març de 2012 una junta militar va perpetrar un cop d'estat derrocant Toumani Touré, i els amazig van declarar la independència.[2]

Llengües[modifica | modifica el codi]

Les llengües nacionals o oficials són el francès, el bamanankan, el bomu, el tieyaxo, el bozo, el toro so dogon, el maasina fulfulde, l'àrab hasanya, el mamara senoufo, el kita maninkakan, el soninke, el koyraboro senni songhay, el tamasheq i el xaasongaxango. El SIL Internacional ha llistat un total de 50 llengües a Mali, totes vives:[3]

  • Àrab hasaniya:106.100 a Mali, a Nioro i Nara.
  • Bamako, llengua de signes.
  • Bamanankan: 2.700.000 parlants a Mali. També es parla a Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea, Mauritània i Senegal.
  • Bankagooma: 5.085 parlants al nord de Sikasso, al dsitricte de Danderesso.
  • Bobo madaré septentrional: 18.400 parlants a Mali.
  • Bomu: 102.000 parlants al Mali. Entre San i Sofara, a la zona del riu Bani. també es parla a Burkina Faso.
  • Bozo, hainyaxo: 117.696 paralnts, a la zona del riu Níger, entra Miérou i Tamani.
  • Bozo, jenaama: 100.000 parlants entre els rius Diaka i Níger i a la zona del llac Debo. També es parla a Nigèria i Costa d'Ivori.
  • Bozo, tièma cièwè: 2500 parlants, al districte de Guidio, a la zona en la qual el riu Nígger abandona el llac Debo.
  • Bozo, tiéyaxo: 117.696 parlants als rius Níger (entre Koa i Miérou) i Diaka (entre Diafarabié i Sendédaga.
  • Dogon, bangeri me: 1200 parlants, en set poblats a l'extrem nord-est de les serralades de Malí.
  • Dogon, bondum dom: 24.700 parlants, al llarg de la frontera nord de la serralada.
  • Dogon, dogul dom: 15.700 parlants a 14 poblats a uns 20 km al nord-est de Bandiagara.
  • Dogon, donno so: 45.300 paralnts, a la zona de Kamba i Bandiagara.
  • Dogon, jamsay: 130.000 parlatns a Mali. També es parla a Burkina Faso.
  • Dogon, kolum so: 24.000 parlants a la zona entre Sevare i Bandiagara, a la zona administrativa de Pinia.
  • Dogon, tene kan: 127.000 parlants, a prop de Koro.
  • Dogon, tomo kan: 132.800 parlants al sud-oest de Bankass. També es parla a Burkina Faso.
  • Dogon, toro so: 50.000 parlants al Mali.
  • Dogon, toro tegu: 2.900 parlants a uns 80 km a l'est de Douentza.
  • Duungooma: 70.000 parlants a les prefectrues de Kadiolo i Sikasso.
  • Francès: 9000 persones el tenen com a llengua materna al Mali.
  • Fulfulde, maasina: 911.200 parlants a la zona central de Mali. També es parla a Costa d'Ivori i Ghana.
  • Jahanka: 500 parlants a prop de la frontera de Mali amb Guinea, als poblats de Kotema i Niebore.
  • Jalunga: 9000 parlants a l'extrem sud-oest, a prop de la frontera amb Guinea, a la regió de Faleya, al riu Baafing.
  • Jowulu: 10.000 parlants al mali, a la tercera Regió, a la prefectura de Kadiolo. També es parla a Burkina Faso.
  • Jula: 50.000 parlants al Mali.
  • Kagoro: 15.000 parlants a les regions de Kaarta-Bine i de Gumbu.
  • Koromfé: 100 parlants al Mali, a prop d ela frontera amb Burkina Faso.
  • Maninkakan, kita: 600.000 parlants, entre Kita i Tambaoura.
  • Maninkakan occidental: 100.000 parlants a l'oest de Tambaoura, a prop de la frontera amb Guinea.
  • Marka: 25.000 parlants alrededor dels pobles de Koula, Diarani, Yelené i Kuna.
  • Mòoré: 17.000 parlants al Mali, a la zona Dogon, a prop de la frontera amb Burkina Faso.
  • Pana: 2800 parlants al sud de Bandiagara, a l'est del riu Sourou, a prop de la frontera amb Burkina Faso.
  • Pulaar: 175.000 parlants al Mali, sobretot al nord-oest de Mali, al voltant de Nioro i Kayes.
  • Pular: 50.000 parlants a l'oest de Mali, als districtes administratius de Faléa i Faraba.
  • Sàmòmá.
  • Senoufo, mamara: 737.802 parlants al Mali.
  • Senoufo, sìcìté: es parla a prop de la frontera amb Burkina Faso, a l'est de Sikasso.
  • Senoufo, supyire: 364.000 parlants a Sikasso.
  • Senoufo, syenara: 136.500 parlants a la zona de Kadiolo.
  • Songhay, humburi senni: 15.000 parlants, a la zona de Hombori, entre Gao i Mopti.
  • Songhay, koyra chiini: 200.000 parlants al riu Níger, entre Djenné i l'est de Timbuktú.
  • Songhay, koyraboro senni: 400.000 parlatns al sud-est, al llarg del riu Níger, entre Gourma Rharous i la frontera amb Níger.
  • Soninke: 700.000 parlants al Mali. També es parla a Níger, Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea, Guinea-Bissau, Mauritània i Senegal.
  • Tadaksahak: 30.000 parlants a la setena regió de Mali. També es parla a Algèria.
  • Tamajaq: 190.000 parlants a l'est de Mali, a les regions de Menaka i Gao.
  • Tamasheq: 250.000 parlants al centre de Mali, a la zona de Timbuktu i al nord-est de l'estat. També es parla a Algèria i a Burkina Faso.
  • Xaasongaxango: 120.000 parlants al Mali. Les principals ciutats on es parla aquest idioma són Bafoulabé i Kayes. També es parla a Gàmbia i al Senegal.
  • Zarmaci: Es parla a la frontera amb Níger.

A més a més, altres llengües que es parlen a Malí són el Matya samo, l'àrab nord-levantne (550), el siamou i el wolof.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Mali

Mali és un dels països més pobres del món, amb 65% del seu territori cobert per desert o semidesert, a més d'una pèssima distribució de la riquesa. L'activitat econòmica es concentra a la vall del riu Níger

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cop d'estat militar a Mali». Avui, 22/03/2012. [Consulta: 6/4/2012].
  2. «Els rebels tuaregs proclamen la independència d'Azawad, una àmplia zona del nord de Mali». Ara, 06/04/2012. [Consulta: 6/4/2012].
  3. Llengües de Mali llistades pel SIL International

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]