Còlera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Còlera
Classificació i recursos externs

Vibrio cholerae: el bacteri causant del còlera.
CIM-10 A00
CIM-9 001
DiseasesDB 2546
MedlinePlus 000303
eMedicine med/351 ped/382
MeSH C01.252.400.959.347

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae. Sovint es presenta com una epidèmia, i té un període d'incubació curt, entre menys d'un dia i cinc dies, i el bacteri produeix una enterotoxina que causa una diarrea copiosa, indolora i aquosa que pot conduir amb rapidesa a una greu deshidratació i a la mort si no es tracta amb rapidesa. La major part dels pacients també pateixen vòmits.

La malaltia que era originària d'Àsia, concretament del delta del Ganges, es va estendre, des de finals del segle XIX per tot el món per, posteriorment retrocedir i tornar a concentrar-se al sud d'Àsia. Es van registrar sis pandèmies que varen matar milions de persones a tot Europa, Àfrica i les Amèriques. La setena pandèmia, que encara està en curs, va començar el 1961 al sud d'Àsia, va arribar a Àfrica en 1971 i a Amèrica el 1991. La malaltia es considera endèmica en molts països i l'agent patogen que causa el còlera que actualment no pot ser eliminat del medi ambient.

Robert Koch va identificar el bacteri Vibrio cholerae com a causant del còlera l'any 1883.

Es tracta d'un proteobacteri en forma de coma, molt mòbil i gramnegatiu. Hi ha dues varietats: la clàssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clíniques distintes, algunes d'alta mortalitat i d'altres més benignes

Infecció[modifica | modifica el codi]

  • Font de contagi: només l'espècie humana.
  • Transmissió: per contagi directe, aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats especialment el peix.
  • Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene, la desnutrició i la manca de mesures sanitàries facilita el contagi.

Símptomes principals[modifica | modifica el codi]

La multiplicació dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l'intestí prim que acaba donant lloc a: diarrea brusca, vòmits, que porten a la deshidratació amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.

Les manifestacions del còlera són variables d'un estat asimptomàtic a una profusa diarrea en absència de dolor, que apareix 24-48 hores després de la incubació. En aquest cas, es pot arribar a la pèrdua d'un litre de deposicions en una hora com a conseqüència de la deshidratació produïda per les alteracions de la permeabilitat a l'intestí prim. En els casos severs, pot culminar en un estat de xoc hipovolèmic (quan la pèrdua de massa sanguínia és superior al 30%).

La persona presenta set, debilitat, atordiment de l'estat sensorial, hipotensió arterial, taquipnea i nàusees. La pell i la mucosa estan seques. La pèrdua de potassi pot determinar el desenvolupament de rampes musculars. La pèrdua dels líquids per sobre del 10% del pes pot conduir a un estat d'oligúria que pot desembocar en una insuficiència renal), i amb enfonsament ocular, pell arrugada i somnolència que pot conduir fins al coma.

La pèrdua de bicarbonat amb els excrements crea un estat d'acidosi metabòlica amb un desequilibri dels electròlits i l'augment de les anomalies de l'hematòcrit.

Tractament i prevenció[modifica | modifica el codi]

La majoria dels pacients - fins al 80% - poden ser tractats adequadament mitjançant l'administració de compostos sàlins de rehidratació oral forçada. Als pacients amb una deshidratació molt severa se'ls tracta mitjançant l'administració de sèrum intravenós. Es pot acompanyar el tractament amb antibiòtics apropiats per a disminuir la durada de la diarrea, reduir el volum dels líquids de rehidratació necessaris i escurçar la durada de l'excreció de Vibrio.

El tractament amb antibiòtics de comunitats infectades, o "la quimioprofilaxi en massa", no té cap efecte sobre la prevenció i propagació del còlera. Fins i tot poden tenir efectes adversos per l'augment de la resistència als antimicrobians. Per tal de garantir l'accés oportú al tractament, en aquests casos s'han de crear centres de tractament del còlera entre la població afectada per a assegurar l'adequada profilaxi.

El subministrament d'aigua potable i al sanejament és una solució desitjable i segueix sent el factor crític en la reducció de la incidència de brots de còlera.

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Encara que el còlera pot ser una amenaça per a la vida, la prevenció de la malaltia normalment és senzilla si se segueixen les pràctiques sanitàries adequades. La prevenció principal es basa en l'ús d'aigua no contaminada o desinfectada. La cloració de l'aigua de boca fa que el còlera no es consideri una preocupació sanitària a Europa i Nord Amèrica. L'últim gran brot de còlera als Estats Units es va produir el 1910-1911.[1][2]

Les mesures per a la prevenció del còlera no han canviat molt en els darrers decennis, i en la seva majoria consisteixen a proporcionar aigua neta i sanejament adequat a les poblacions potencialment afectades. Bullir l'aigua i a més filtrar-la, és una mesura preventiva bàsica, però molt eficaç. Hi ha diversos punts al llarg de la ruta de transmissió del còlera en la qual la seva propagació es pot (i s'hauria de) aturar:

Còlera a l'hospital de Dhaka, que mostra els típics llits per a còlera.
  • Esterilització: És essencial la correcta eliminació i el tractament de les aigües fecals residuals infectades de còlera produïdes per les víctimes i tots els materials contaminats (per exemple, peces de vestir, roba de llit, etc.). Tots els materials que entren en contacte amb els pacients de còlera han de ser esterilitzats rentant-los en aigua calenta usant lleixiu clorat, si és possible. Les mans que entrin en contacte amb els pacients de còlera o les seves peces de vestir, roba de llit, etc., han de ser curosament netejades i esterilitzades amb aigua clorada o d'altre tipus eficaços de lluita contra els agents microbians.
  • Clavegueram: cal fer un tractament anti-bacterià del clavegueram amb clor, l'ozó, llum ultraviolada o altres tipus de tractament eficaç abans que entre als cursos d'aigua subterranis, ajudant a prevenir l'abastament d'aigua inadvertidament a pacients no diagnosticats i propagant la malaltia.
  • Fonts: Advertències sobre la possible contaminació de còlera s'hauria de col·locar al voltant de les fonts d'aigua contaminada amb instruccions sobre la forma de descontaminar, l'aigua (punt d'ebullició, cloració, etc.) per al seu possible ús.
  • Depuració de l'aigua: Tota l'aigua utilitzada per beure, rentar o cuinar ha de ser esterilitzada per algun dels mètodes: ebullició, cloració, tractament d'ozó de d'aigua, la llum ultraviolada d'esterilització, o filtració anti-microbiana a les àrees on el còlera pot estar present. La cloració i ebullició són sovint el sistema menys costós i més eficaç d'aturar la transmissió. Els filtres de roba, encara que molt bàsics, han reduït significativament la incidència de còlera quan s'utilitzen en les aldees pobres de Bangladesh que depenen de les aigües superficials no tractades. Són millor els filtres anti-microbians com els presents als equips de tractament d'aigües avançats que hi ha als equipaments per a expedicions. L'educació en salut pública i la incorporació de pràctiques de sanejament són d'importància fonamental per ajudar a prevenir i controlar la transmissió del còlera i altres malalties.

Una vegada que es detecta un brot, l'estratègia d'intervenció més habitual i efectiva per a reduir la mortalitat és garantint el ràpid accés al tractament i el control de la propagació de la malaltia.

La prevenció del còlera i el control no és una qüestió a tractar exclusivament pel sector de salut. Aigua, sanejament, educació i comunicació són alguns dels altres sectors que participen habitualment. S'ha d'adoptar un enfocament multidisciplinari per fer front a un possible brot de còlera.

Els viatgers han de tenir en compte el perill d'infecció en determinats països.

Vacunació[modifica | modifica el codi]

A finals de segle XIX el metge català Jaume Ferran i Clua va desenvolupar una vacuna l'aplicació de la qual va estar envoltada de polèmica. En tot cas, la immunitat conferida per la vacunació o per l'acció de la mateixa malaltia és poc durable.

L'ús de la vacuna parenteral, mai ha estat recomanat per l'OMS a causa de la seva baixa eficàcia protectora i l'alta incidència de reaccions adverses greus. Existeix una vacuna oral (OCV) actualment disponible al mercat i és convenient per als viatgers. Aquesta vacuna es va demostrar segura i efectiva (85-90% després de sis mesos en tots els grups d'edat, disminuint a 62% en un any entre els adults) i està disponible per als individus a partir dels dos anys. S'administra en dues dosis amb 10-15 dies de diferència i en 150 ml d'aigua potable. El seu ús en salut pública amb campanyes de vacunació massiva és relativament recent. En els darrers anys diverses campanyes de vacunació s'han dut a terme amb el suport de l'OMS. El 2006, l'OMS va publicar unes recomanacions oficials per l'ús de l'OCV en les emergències complexes.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Encara que el còlera és endèmic en algunes regions del món, molts aspectes de l'epidemiologia d'aquesta malaltia segueixen sent desconeguts. Malgrat els nombrosos estudis del Vibrio cholerae, el mètode de difusió, les característiques de l'estacionalitat i la dinàmica de la transició entre les etapes endèmiques, episodis epidèmiques i pandèmia, encara no són del tot clares.

Les àrees on es produeixin casos clínics de còlera amb aparició estacional sense una "importació", es defineixen com zones endèmiques. Encara que la propagació del còlera podria assolir la majoria de les zones temperades, no s'observa en totes la presència de Vibrio cholerae durant els períodes interepidèmics. Hi ha dos tipus de brots endèmics: a les zones on es produeixen casos de còlera, independentment de la presència de la pandèmia (principalment a Índia i Bangladesh) i les zones on es registren casos clínics només durant una pandèmia (Àfrica, Europa i Amèrica). Les característiques ambientals d'ambdós tipus de brots proporcionen la clau per entendre la manera en què el Vibrio cholerae roman en aquestes zones durant els períodes interepidèmics.

D'una primera anàlisi epidemiològica, s'observa que les zones properes als rius o la costa, estan estretament associats amb l'epidèmia de les zones, i que amb freqüència els primers casos del brot de còlera es produeixen en les comunitats pesqueres. A Bangla Desh, les epidèmies de còlera, es produeixen dues vegades l'any, amb un patró estacional. Durant aquestes epidèmies, el Vibrio cholerae O1 està aïllat, tant dels pacients i d'aigua, però desapareix a les estacions interepidèmiques. Estudis recents han confirmat la hipòtesi de què l'agent patogen va ser transportat per invertebrats marins. La migració d'aquest animal al voltant de la costa d'Àsia està relacionat amb les epidèmies. El bacteri es desperta de la letargia per raons encara no conegudes (el augmenta de la temperatura?) i es converteix en patogen per als éssers humans, en quant disposa dels invertebrats que el transportin. En canvi, en Perú els casos de còlera anuals tenen un patró que segueix l'augment de la temperatura a la primavera.

El 2006 l'OMS va notificar 131.943 casos de còlera amb 2.272 morts. Àfrica té el 94,8% dels casos amb 125.082 notificacions. A l'Àsia s'han notificat 6.824 casos, a Amèrica 24, i a Europa 10 casos.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Origen i propagació[modifica | modifica el codi]

El còlera és probable que tingui el seu origen al subcontinent indi del qual és endèmic. La propagació de la malaltia va ser per les rutes comercials (per terra i mar) cap a Rússia, després a Europa Occidental, i des d'Europa als Estats Units. El còlera ja no és considerat una amenaça de salut preocupant a Europa i Amèrica del Nord gràcies a la filtració i la cloració dels subministraments d'aigua, però encara en gran mesura afecta les poblacions als països en vies de desenvolupament.

  • 1816-1826 -Primera pandèmia de còlera: anteriorment restringida, la pandèmia es va iniciar a Bengala, i després es va estendre a través d'Índia el 1820. 10.000 soldats britànics i un gran nombre d'indis van morir durant la pandèmia.[4] El brot de còlera es va estendre a Xina, Indonèsia (on més de 100.000 persones van sucumbir tan sols a l'illa de Java) i la Mar Càspia abans de remetre. Els morts a Índia entre 1817 i 1860 es calcula que supera els 15 milions de persones. Altres 23 milions de persones van morir entre 1865 i 1917. Els morts a russos durant un període de temps similar va superar els 2 milions de dòlars.[5]
Còlera a Cadaqués
  • 1849 - Segon brot important a París. A Londres, va ser el pitjor brot de la història de la ciutat, segant 14.137 vides, més de dues vegades més que el brot de 1832. El còlera colpejà Irlanda el 1849 i va matar a molts supervivents de la Gran Fam Irlandesa ja debilitats per la fam i la febre.[12] El 1849, el còlera es va cobrar 5.308 vides a la ciutat portuària de Liverpool, Anglaterra, i 1.834 a Hull, Anglaterra.[7] Un brot a Amèrica del Nord es va cobrar la vida de l'expresident dels Estats Units, James K. Polk. El còlera, es creu que es va propagar des de les naus procedents d'Anglaterra i es va estendre per tot el riu Mississippi matant més de 4.500 a Saint Louis[7] i més de 3.000 a Nova Orleans[7] així com milers de persones a Nova York.[7] Mèxic va ser igualment atacat.[10] El 1849 el còlera es va estendre al llarg de Califòrnia, Mormó i Oregon Trail de 6.000-12.000[13] es creu que van morir en el seu camí a la febre de l'or de Califòrnia, Utah i Oregon en els anys de còlera de 1849-1855.[7] Es creu que més de 150.000 nord-americans van morir durant les dues pandèmies entre 1832 i 1849.[14][15]
  • 1852-1860 -Tercera pandèmia de còlera, va afectar principalment a Rússia, amb més d'un milió de morts. El 1852, el còlera es va difondre a l'est d'Indonèsia i més tard va envair Xina i el Japó el 1854. L'Argentina va ser infectada el 1858 i Corea el 1859. El 1859, un brot a Bengala, una vegada més va donar lloc a la transmissió de la malaltia a Iran, Iraq, Espanya i Rússia.[10]
  • 1854 - Brot de còlera a Chicago va cobrar la vida de 5,5% de la població (al voltant de 3.500 persones).[7] El 1853-1854, l'epidèmia de Londres va acabar amb 10.738 vides. El brot del Soho a Londres va acabar després de l'eliminació de la bomba d'aigua manual de Broad Street per un comitè instigat a l'acció per John Snow.[16] Això demostrava que l'aigua contaminada (encara que no es van identificar els contaminants) va ser el principal agent de propagació del còlera. Es necessitaria gairebé 50 anys perquè aquest missatge fos cregut i s'actués en conseqüència. Construir i mantenir un sistema d'aigua potable no era, i no és, barat, però és absolutament essencial.
Brot de còlera el 1892 a Hamburg, una sala d'hospital
Brot de còlera el 1892 a Hamburg, l'equip de desinfecció
  • 1866 - Esclata a Amèrica del Nord. Va matar a uns 50.000 nord-americans.[14] A Londres, una epidèmia localitzada a l'East End acaba amb 5.596 vides, just quan Londres havia completat les seves obres d'aigües residuals i el sistema de tractament d'aigua, si bé a l'East End no estava completada. William Farr, utilitzant el treball de John Snow, et al. que fa que l'aigua potable contaminada és la font probable de la malaltia, va ser capaç d'identificar amb relativa rapidesa l'East London Water Company com la font de l'aigua contaminada. L'acció ràpida va impedir més morts.[7] També un petit brot a Ystalyfera al sud de Gal·les. Causats per l'aigua local que corria per un canal contaminat, es tractava sobretot dels seus treballadors i les seves famílies les que ho van patir, van morir 119 persones. En el mateix any més de 21.000 persones van morir a Amsterdam, Països Baixos.
  • 1881-1896 -Cinquena pandèmia de còlera; Segons el Dr AJ Wall, l'epidèmia de 1883-1887 va costar 250.000 vides a Europa i almenys 50.000 a les Amèriques. El còlera es va cobrar 267.890 vides a Rússia (1892);[20] 120.000 a Espanya;[21] 90.000 al Japó i 60.000 en Pèrsia. A Egipte còlera va cobrar més de 58.000 vides. El brot de 1892 a Hamburg va matar 8.600 persones. Encara que en general responsable de la virulència de l'epidèmia, el govern de la ciutat va ser en gran mesura sense canvis. Aquesta va ser l'última greu brot de còlera Europea.
Monument a les víctimes del còlera a la ciutat d'Hamburg al Cementiri central d'Ohlsdorf.
  • 1899-1923 -Sisena pandèmia de còlera tingut poc efecte a Europa a causa dels avenços en salut pública, però les principals ciutats de Rússia (més de 500.000 persones moren de còlera durant el primer quart del segle 20)[22] i l'Imperi Otomà es van veure particularment afectades per morts per còlera. 1902-1904 L'epidèmia de còlera es va cobrar 200.000 vides a l'Argentina.[23] 27 epidèmies es van registrar durant les peregrinacions a la Meca En el segle 19 fins a 1930, i més de 20.000 pelegrins van morir de còlera durant el 1907-08 Hajj.[24]

La pandèmia del sisè va matar més de 800.000 a Índia. L'últim brot als Estats Units va ser el 1910-1911, quan el vaixell de vapor Moltke fet que les persones infectades a Nova York. Les autoritats de salut Vigilant aïllats als infectats en Swinburne Illa. Onze persones van morir, incloent-hi un treballador de la salut en Swinburne Illa.[1][2][25]

  • 1961-1970 -Setena pandèmia de còlera es va iniciar el Indonèsia, anomenada El Tor a partir del cep, i va arribar a Bangladesh el 1963, l'Índia el 1964,, i l'URSS el 1966. A partir de Nord d'Àfrica es va estendre a Itàlia el 1973. A finals de 1970, hi va haver brots petits al Japó i al Pacífic Sud. També hi va haver molts informes d'un brot de còlera a prop de Bakú el 1972, però la informació sobre el fet que va ser suprimida a la Unió Soviètica.
  • Gener 1991-setembre 1994 - Esclata a Amèrica del Sud, pel que sembla quan un vaixell va descarregar aigua de llast. Començant a Perú va haver 1,04 milions de casos identificats i gairebé 10.000 morts. L'agent causal va ser un O1, la soca Tor, amb petites diferències de la soca pandèmica setena. El 1992 va aparèixer una nova soca a Àsia, un no-O1, Vibrio nonagglutinable (NAG) anomenat O139 Bengala. Va ser identificat per primera vegada en Tamil Nadu, l'Índia i per un temps desplaçades El Tor al sud d'Àsia abans de la disminució en la prevalença del 1995 al voltant del 10% dels casos. És considerat com un intermediari entre el Tor i el clàssic cep i es produeix en un nou serogrup. Hi ha proves de l'aparició de la resistència d'ampli espectre als medicaments com trimetoprim, sulfametoxazol i estreptomicina.

Els brots recents i en curs[modifica | modifica el codi]

  • El 2000, al voltant de 140.000 casos de còlera van ser notificats oficialment a l'OMS. Àfrica va representar el 87% d'aquests casos.[26]
  • Juliol-desembre 2007 - La manca d'aigua potable a Iraq ha portat a un brot epidèmic de còlera.[27] El 2 de desembre de 2007, l'ONU va reportar 22 morts i 4.569 casos confirmats per laboratori.[28]
  • Agost de 2007 - L'epidèmia de còlera es va iniciar a l'Orissa, Índia. El brot va afectar Rayagada, Koraput i districtes de Kalahandi on més de 2.000 persones van estar ingressades als hospitals.[29]
  • Agost-octubre 2008 - Fins al 29 d'octubre de 2008, un total de 644 casos de còlera confirmats per laboratori, entre ells vuit morts, s'havia verificat a Iraq.[30]
  • Març-abril 2008- 2.490 persones de 20 províncies de Vietnam han estat hospitalitzades amb diarrea aguda. Dels hospitalitzats, 377 pacients van donar positiu de còlera.[31]
Brot de còlera de Zimbawe 2008 OMS actualitzacions diàries
29 Març 2009 al 16 Abril 2009[32][33]
Data Nous casos Morts Data Nous casos Morts
29 Març 2009 242 15 8 Abril 2009 130 3
30 Març 2009 92 2 9 Abril 2009 137 0
31 Març 2009 76 3 10 Abril 2009 81 2
1 Abril 2009 259 7 11 Abril 2009 84 6
2 Abril 2009 166 10 12 Abril 2009 73 1
3 Abril 2009 44 0 13 Abril 2009 78 1
4 Abril 2009 132 1 14 Abril 2009 363 30
5 Abril 2009 19 6 15 Abril 2009 115 9
6 Abril 2009 536 7 16 Abril 2009 314 10
7 Abril 2009 182 13 align="center" align="center" align="center"|
Total 1748 64 (CFR = 3.66%) Total 1375 62 (CFR=4.51%)
  • Agost 2008-abril 2009: El 2008, brot de còlera de Zimbabwe que encara continua, es calcula que 96.591 persones en el país s'han infectat amb el còlera i, del 16 d'abril 2009, 4.201 morts han estat comptabilitzats.[34] D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, durant la setmana de 22-28 març de 2009, la "Ràtio de mortalitat bruta (CFR)," havia disminuït del 4,2% al 3,7%.[35] Les actualitzacions diàries per al període 29 març 2009 - 7 abril 2009, amb una llista de 1.748 casos i 64 morts, donant un MCR setmanal de 3,66% (vegeu taula dalt);[32] No obstant això, en el període del 8 al 16 d'abril, amb 1.375 nous casos i 62 morts (i un MCR resultant de 4,5%).[33] La taxa de mortalitat es va mantenir per sobre del 4,7% per a la major part de gener i principis de febrer de 2009.[36]
El 12 de febrer de 2009, el nombre de casos d'infecció per còlera a l'Àfrica subsahariana havia arribat a 128.548 i el nombre de víctimes mortals a 4.053.
  • Gener de 2009 - La província de Mpumalanga a Sud-àfrica va confirmar més de 381 nous casos de còlera, de manera que el nombre total de casos tractats des de novembre de 2008 és de 2.276. 19 persones han mort a la província des del brot.[37]

Pandèmia de la diversitat genètica[modifica | modifica el codi]

Les anàlisis de l'evolució dels polimorfismes de fragment de longitud ampliada (AFLP) de les soques de la pandèmia de Vibrio cholerae ha posat de manifest la variació en l'estructura genètica. Dos grups han sigut identificats: Grup I i Grup II. Majoritariament, el Grup I consta de les soques dels anys 1960 i 1970, mentre que en gran part el grup II conté les soques dels anys 1980 i 1990, basat en el canvi en l'estructura del clon. Aquesta agrupació de les soques es veu millor a les soques procedents del continent africà.[38]

Epidèmies de còlera a la península Ibèrica[modifica | modifica el codi]

  • Va arribar per primer cop a la península Ibèrica l'any 1833.
  • El 1834 l'epidèmia amb el focus originat a Barcelona, va causar la mort de 3.344 persones a la ciutat.[39] Durant el segle XIX diversos brots afectaren també al País Valencià i les Balears. L'epidèmia del 1854 a Barcelona, amb 6.419 morts va donar els arguments definitius per a l'enderroc de les muralles de la ciutat i la creació de l'Eixample com a model de ciutat higiènica. L'epidèmia de còlera més mortífera va ser la del 1885 amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la península Ibèrica i amb el 28% dels morts corresponents al País Valencià. L'estiu de 1971 es va declarar el darrer brot, de poca mortalitat a Espanya, però no va arribar a ser una epidèmia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Cholera Kills Boy. All Other Suspected Cases Now in Quarantine and Show No Alarming Symptoms.». New York Times, 18 juliol 1911. «The sixth death from cholera since the arrival in this port from Naples of the steamship Moltke, thirteen days ago, occurred yesterday at Swineburne Island. The victim was Francesco Farando, 14 years old.»
  2. 2,0 2,1 «More Cholera in Port». Washington Post, 10 octubre 1910. «A case of cholera developed today in the steerage of the Hamburg-American liner Moltke, which has been detained at quarantine as a possible cholera carrier since Monday last. Dr. A.H. Doty, health officer of the port, reported the case tonight with the additional information that another cholera patient from the Moltke is under treatment at Swinburne Island
  3. Estadístiques OMS 2006
  4. còlera armes biològiques.
  5. L'epidèmia de còlera el 1832 Estat de Nova York, per G. William Beardslee.
  6. pandèmia de còlera asiàtic de 1826-37.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Rosenberg, Charles E.. University of Chicago Press. Els anys del còlera: Estats Units el 1832, 1849 i 1866, 1987. ISBN 0-226-72677-0. 
  8. «How Epidemics Helped Shape the Modern Metropolis». New York Times [Consulta: 15 abril 2008]. «On a Sunday in July 1832, a fearful and somber crowd of New Yorkers gathered in City Hall Park for more bad news. The epidemic of cholera, cause unknown and prognosis dire, had reached its peak.»
  9. Epidèmia de còlera a Egipte (1947).
  10. 10,0 10,1 10,2 pandèmia de còlera asiàtic de 1846-63. UCLA School of Public Health.
  11. Setena pandèmia de còlera, cbc.ca, 2 de desembre de 2008.
  12. La fam irlandesa.
  13. Unruh, John David (1993). "L'altre costat de les Planes: Els emigrants d'altres terres i la Trans-Mississippi West, 1840-60". University of Illinois Press. pp. 408-410, 516 ISBN 978-0-252-06360-2.
  14. 14,0 14,1 L'epidèmia de còlera el 1832 a Nova York Estat - p. 2, per G. William Beardslee.
  15. Vibrio cholerae a les platges d'esbarjo i als afluents del sud de Califòrnia.
  16. Snow, John. "En el mode de comunicació del còlera", 1855. 
  17. Plagues i epidèmies d'Europa oriental 1300-1918.
  18. Impacte de les malalties infeccioses en la guerra. Dr.Matthew R. Smallman-Raynor i Dr. Andrew D. Cliff (enllaç).
  19. Vibrio cholerae i el còlera - La història i l'impacte global.
  20. Còlera - Enciclopèdia 1911.
  21. «The cholera in Spain». New York Times, 1890-06-20 [Consulta: 8 desembre 2008].
  22. còlera:: Set pandèmies.
  23. Els 1900: els anys de les epidèmies, la Societat d'Història de Salut de Filipines .
  24. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/114078/cholera/253250/Seven-pandemics#ref=ref886683
  25. Massachusetts Medical Society. Diari del Boston Medical and Surgical, 1911. «A Nova York, fins al 22 de juliol, hi va haver onze morts per còlera, una de les víctimes va ser un empleat de l'hospital de l'illa de Swinburne, que havia estat donat d'alta. El desè era un noi de disset anys, que havia estat passatger de proa al vaixell de vapor, Moltke. El pla aprovat de prendre cultius dels tractes intestinals de totes les persones detingudes sota observació en quarantena, i d'aquesta manera es va descobrir que cinc dels 500 passatgers del Moltke i Perugia, encara que en excel·lent estat de salut en aquest moment, estaven refugiant els microbis del còlera.» 
  26. Full de seguiment de la malaltia del Còlera. IRC International Water and Sanitation Centre.
  27. «U.N. reports cholera outbreak in northern Iraq». [Consulta: 30 agost 2007].
  28. La crisi del còlera colpeja Bagdad, The Observer, 2 de desembre de 2007.
  29. Creixen la mortalitat per còlera a l'Índia, BBC News.
  30. Informe de situació sobre la diarrea i el còlera a l'Iraq, 29 Oct 2008, ReliefWeb.
  31. Perfil del còlera per països: Vietnam. OMS.
  32. 32,0 32,1 Organització Mundial de la Salut: Zimbabwe Daily Còlera Updates.
  33. 33,0 33,1 zimbabwe_cholera_update_16apr2009.pdf OMS Zimbabwe Daily Còlera actualització, 16 d'abril de 2009.
  34. Organització Mundial de la Salut. Còlera a Zimbabwe: Butlletí Epidemiològic número 16 Setmana 13 (22-28 de març de 2009). 31 març 2009.; OMS Zimbabwe: actualització diària del còlera, 16 d'abril de 2009.
  35. Organització Mundial de la Salut. Còlera a Zimbabwe: Butlletí Epidemiològic número 16 Setmana 13 (22-28 de març de 2009). 31 març 2009.
  36. Mintz & Guerrant 2009
  37. 381 nous casos de còlera a Mpumalanga, News24, 24 de gener de 2009.
  38. Lan R, Reeves PR. «propagació de la pandèmia del còlera: la diversitat genètica i les relacions dins el Clon setena pandèmia de Vibrio cholerae Determinat per Amplified Fragment Length Polymorphism» (Free full text). Journal of Clinical Microbiology, 40, feb-2002, pàg. 172-181. DOI: 10.1128/JCM.40.1.172-181.2002. ISSN: 0095-1137.
  39. Eixample, 150 anys, pàg. 19

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]