Còlera

De Viquipèdia

Còlera Classificació i recursos externs
Vibrio cholerae: el bacteri causant del còlera.
ICD-10	A00.
ICD-9	001
DiseasesDB	2546
MedlinePlus	000303
eMedicine	med/351  ped/382
MeSH	C01.252.400.959.347
... AVÍS MÈDIC

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae. Sovint es presenta com una epidèmia, i té un període d'incubació curt, entre menys d'un dia i cinc dies, i el bacteri produeix una enterotoxina que causa una diarrea copiosa, indolora i aquosa que pot conduir amb rapidesa a una greu deshidratació i a la mort si no es tracta prontamente. La major part dels pacients també pateixen vòmits.

La malaltia que era originària d'Àsia, concretament del delta del Ganges, es va estendre, des de finals del segle XIX per tot el món per, posteriorment retrocedir i tornar a concentrar-se al sud d'Àsia. Es van registrar sis pandèmies que varen matar milions de persones a tot Europa, Àfrica i les Amèriques. La setena pandèmia, que encara està en curs, va començar el 1961 al sud d'Àsia, va arribar a Àfrica en 1971 i a Amèrica el 1991. La malaltia es considera endèmica en molts països i l'agent patogen que causa el còlera que actualment no pot ser eliminat del medi ambient.

Robert Koch va identificar el bacteri Vibrio cholerae com causa del còlera l'any 1883.

Es tracta d'un proteobacteri en forma de coma, molt mòbil i gramnegatiu. Hi ha dues varietats: la clàssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clíniques distintes, algunes d'alta mortalitat i d'altres més benignes

Taula de continguts 1 Infecció 2 Símptomes principals 3 Manifestacions clíniques 4 Tractament i prevenció 4.1 Prevenció 4.2 Vacunació 5 Epidemiologia 5.1 Epidèmies de còlera a la península Ibèrica 6 Referències 7 Bibliografia complementària 8 Enllaços externs

[edita] Infecció

• Font de contagi: només l'espècie humana .
• Transmissió: per contagi directe, aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats especialment el peix.
• Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene, la desnutrició i la manca de mesures sanitàries facilita el contagi.

[edita] Símptomes principals

• La multiplicació dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l'intestí prim que acaba donant lloc a: diarrea brusca, vòmits, que porten a la deshidratació amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.

[edita] Manifestacions clíniques

Les manifestacions del còlera són variables d'un estat asimptomàtic a una profusa diarrea en absència de dolor, que apareix 24-48 hores després de la incubació. En aquest cas, es pot arribar a la pèrdua d'un litre de deposicions en una hora com a conseqüència de la deshidratació produida per les alteracions de la permeabilitat a l'intestí prim. En els casos severs, pot culminar en un estat de xoc hipovolemic (quan la pèrdua de massa sanguínia es superior al 30%).

La persona presenta set, debilitat, atordiment de l'estat sensorial, hipotensió i taquipnea i nàusees. La pell i la mucosa estan seques. La pèrdua de potassi pot determinar el desenvolupament de rampes musculars. La pèrdua dels líquids per sobre del 10% del pes pot conduir a un estat d’oligúria que pot desembocar en una insuficiència renal), i amb enfonsament ocular, pell arrugada i somnolència que pot portar fins al coma.

La pèrdua de bicarbonat amb els excrements crea un estat d’acidosi metabòlica amb un desequilibri dels electròlits i l'augment de les anomalies de l’hematòcrit.

[edita] Tractament i prevenció

La majoria dels pacients - fins al 80% - poden ser tractats adequadament mitjançant l'administració de compostos sàlins de rehidratació oral forçada. Als pacients amb una deshidratació molt severa se’ls tracta mitjançant l'administració de sèrum intravenós. Es pot acompanyar el tractament amb antibiòtics apropiats per a disminuir la durada de la diarrea, reduir el volum dels líquids de rehidratació necessaris i escurçar la durada de l'excreció de Vibrio.

El tractament amb antibiòtics de comunitats infectades, o "la quimioprofilaxi en massa", no té cap efecte sobre la prevenció i propagació del còlera. Fins i tot poden tenir efectes adversos per l'augment de la resistència als antimicrobians. Per tal de garantir l'accés oportú al tractament, en aquests casos s'han de crear centres de tractament del còlera entre la població afectada per a assegurar l’adequada profilaxi.

El subministrament d'aigua potable i al sanejament és una solució desitjable i segueix sent el factor crític en la reducció de la incidència de brots de còlera.

[edita] Prevenció

Encara que el còlera pot ser una amenaça per a la vida, la prevenció de la malaltia normalment és senzilla si es segueixen les pràctiques sanitàries adequades. La prevenció principal es basa en l'ús d'aigua no contaminada o desinfectada. La cloració de l'aigua de boca fa que el còlera no es consideri una preocupació sanitària a Europa i Nord Amèrica. L'últim gran brot de còlera als Estats Units es va produir el 1910-1911. ^{[1] [2]}

Les mesures per a la prevenció del còlera no han canviat molt en els darrers decennis, i en la seva majoria consisteixen en proporcionar aigua neta i sanejament adequat a les poblacions potencialment afectades. Bullir l'aigua i a més filtrar-la, és una mesura preventiva bàsica, peró molt eficaç. Hi ha diversos punts al llarg de la ruta de transmissió del còlera en la qual la seva propagació es pot (i s’hauria de) aturar:

• Esterilització: És essencial la correcta eliminació i el tractament de les aigües fecals residuals infectades de còlera produïdes per les víctimes i tots els materials contaminats (per exemple, peces de vestir, roba de llit, etc). Tots els materials que entren en contacte amb els pacients de còlera han de ser esterilitzats rentant-los en aigua calenta usant lleixiu clorat, si és possible. Les mans que entrin en contacte amb els pacients de còlera o les seves peces de vestir, roba de llit, etc, han de ser curosament netejades i esterilitzades amb aigua clorada o d'altre tipus eficaços de lluita contra els agents microbians.
• Clavegueram: cal fer un tractament anti-bacterià del clavegueram amb clor, l'ozó, llum ultraviolada o altres tipus de tractament eficaç abans que entre als cursos d'aigua subterranis, ajudant a prevenir l'abastament d'aigua inadvertidament a pacients no diagnosticats i propagant la malaltia.
• Fonts: Advertències sobre la possible contaminació de còlera s’hauria de col•locar al voltant de les fonts d'aigua contaminada amb instruccions sobre la forma de descontaminar, l'aigua (punt d'ebullició, cloració, etc) per al seu possible ús.
• Depuració de l'aigua: Tota l'aigua utilitzada per beure, rentar o cuinar ha de ser esterilitzada per algun dels mètodes: ebullició, cloració, tractament d'ozó de d'aigua, la llum ultraviolada d'esterilització, o filtració anti-microbiana a les àrees on el còlera pot estar present. La cloració i ebullició són sovint el sistema menys costós i més eficaç d'aturar la transmissió. Els filtres de roba, encara que molt bàsics, han reduït significativament la incidència de còlera quan s'utilitzen en les aldees pobres de Bangladesh que depenen de les aigües superficials no tractades. Són millor els filtres anti-microbians com els presents als equips de tractament d'aigües avançats que hi ha als equipaments per a expedicions. L’educació en salut pública i la incorporació de pràctiques de sanejament són d'importància fonamental per ajudar a prevenir i controlar la transmissió del còlera i altres malalties.

Una vegada que es detecta un brot, l'estratègia d'intervenció més habitual i efectiva per a reduir la mortalitat és garantint el ràpid accés al tractament i el control de la propagació de la malaltia.

La prevenció del còlera i el control no és una qüestió a tractar exclusivament pel sector de salut. Aigua, sanejament, educació i comunicació són alguns dels altres sectors que participen habitualment. S'ha d'adoptar un enfocament multidisciplinari per fer front a un possible brot de còlera.

Els viatgers han de tenir en compte el perill d'infecció en determinats països.

[edita] Vacunació

A finals de segle XIX el metge català Jaume Ferran i Clua va desenvolupar una vacuna l'aplicació de la qual va estar envoltada de polèmica. En tot cas, la immunitat conferida per la vacunació o per l'acció de la mateixa malaltia és poc durable.

L'ús de la vacuna parenteral, mai ha estat recomanat per l'OMS a causa de la seva baixa eficàcia protectora i l'alta incidència de reaccions adverses greus. Existeix una vacuna oral (OCV) actualment disponible al mercat i és convenient per als viatgers. Aquesta vacuna es va demostrar segura i efectiva (85-90% després de sis mesos en tots els grups d'edat, disminuint a 62% en un any entre els adults) i està disponible per als individus a partir dels dos anys d'edat. S'administra en dues dosis amb 10-15 dies de diferència i en 150 ml d'aigua potable. El seu ús en salut pública amb campanyes de vacunació massiva és relativament recent. En els darrers anys diverses campanyes de vacunació s'han dut a terme amb el suport de l'OMS. El 2006, l'OMS va publicar unes recomanacions oficials per l'ús de l'OCV en les emergències complexes.

[edita] Epidemiologia

Encara que el còlera és endèmic en algunes regions del món, molts aspectes de l'epidemiologia d'aquesta malaltia segueixen sent desconeguts. Malgrat els nombrosos estudis del Vibrio cholerae, el mètode de difusió, les característiques de l'estacionalitat i la dinàmica de la transició entre les etapes endèmiques, episodis epidèmiques i pandèmia, encara no són del tot clares.

Les àrees on es produeixin casos clínics de còlera amb aparició estacional sense una "importació", es defineixen com zones endèmiques. Encara que la propagació del còlera podria assolir la majoria de les zones temperades, no s’observa en totes la presència de Vibrio cholerae durant els períodes interepidèmics. Hi ha dos tipus de brots endèmics: a les zones on es produeixen casos de còlera, independentment de la presència de la pandèmia (principalment a Índia i Bangladesh) i les zones on es registren casos clínics només durant una pandèmia (Àfrica, Europa i Amèrica). Les característiques ambientals d'ambdós tipus de brots proporcionen la clau per entendre la manera en què el Vibrio cholerae roman en aquestes zones durant els períodes interepidèmics.

D'una primera anàlisi epidemiològica, s'observa que les zones properes als rius o la costa, estan estretament associats amb l'epidèmia de les zones, i que amb freqüència els primers casos del brot de còlera es produeixen en les comunitats pesqueres. A Bangla Desh, les epidèmies de còlera, es produeixen dues vegades l'any, amb un patró estacional. Durant aquestes epidèmies, el Vibrio cholerae O1 està aïllat, tant dels pacients i d'aigua, però desapareix a les estacions interepidèmiques. Estudis recents han confirmat la hipòtesi de que l'agent patogen va ser transportat per invertebrats marins. La migració d'aquest animal al voltant de la costa d'Àsia està relacionat amb les epidèmies. El bacteri es desperta de la letargia per raons encara no conegudes (el augmenta de la temperatura?) i es converteix en patogen per als éssers humans, en quant disposa dels invertebrats que el transportin. En canvi, en Perú els casos de còlera anuals tenen un patró que segueix l'augment de la temperatura a la primavera.

El 2006 l'OMS va notificar 131.943 casos de còlera amb 2.272 morts. Àfrica té el 94,8% dels casos amb 125.082 notificacions. A l'Àsia s'han notificat 6.824 casos, a Amèrica 24, i a Europa 10 casos.^[3]

[edita] Epidèmies de còlera a la península Ibèrica

• Va arribar per primer cop a la Península Ibèrica l'any 1833.
• El 1834 l'epidèmia amb el focus originat a Barcelona, va causar la mort d'unes 100.000 persones. Durant el segle XIX diversos brots afectaren també al País Valencià i les Balears. L'epidèmia del 1854 a Barcelona va donar els arguments definitius per a l'enderroc de les muralles de la ciutat i la creació de l'Eixample com a model de ciutat higiènica. L'epidèmia de còlera més mortífera va ser la del 1885 amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la Península Ibèrica i amb el 28% dels morts corresponents al País Valencià. L'estiu de 1971 es va declarar el darrer brot, de poca mortalitat a Espanya, però no va arribar a ser una epidèmia.

[edita] Referències

1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta moltke1
2. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta moltke2
3. ↑ Estadístiques OMS 2006

[edita] Bibliografia complementària

• Crump J, Bopp C, Greene KD, Kubota KA, Middendorf RL, Wells JG, Mintz ED. «Emergence of toxigenic Vibrio cholerae O141 causing cholera-like diarrhea and bloodstream infection in the United States». The Journal of Infectious Diseases, vol. 187, pàg. 866–8.
• Steinberg EB, Green KD, Bopp CA, Cameron DN, Wells JG, Mintz ED. «Cholera in the United States, 1995–2000: trends at the end of the millennium». The Journal of Infectious Diseases, vol. 184, pàg. 799–802.

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	[{{localurl:Wikispecies:{{{species}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	Viquitexts
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• El còlera al web de l'Organització Mundial de la Salut