Vigo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Vigo (desambiguació)».
Vigo
Bandera de Vigo Escut de Vigo
(bandera) (escut)
Localització
Localització de Vigo
Vigo collage.jpg
Estat
• Comunitat
• Província
Espanya
Galícia
Pontevedra
Gentilici viguès/-a
Predom. ling. gallec
Superfície 109,1 km²
Població (2013[1])
  • Densitat
296.479 hab.
2.717,5 hab/km²
Coordenades 42° 14′ 14″ N, 8° 43′ 18″ O / 42.23722°N,8.72167°O / 42.23722; -8.72167Coord.: 42° 14′ 14″ N, 8° 43′ 18″ O / 42.23722°N,8.72167°O / 42.23722; -8.72167
Dirigents:
• Alcalde:

Abel Caballero (PSdeG-PSOE)
Codi postal 362--
Web

Vigo és una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra. És la ciutat més poblada d'aquesta comunitat autònoma amb 296.479 habitants (2013), així com la catorzena ciutat més poblada d'Espanya, la primera sense rang de capital. És, a més, la capital de la comarca de Vigo. És coneguda com la "ciutat olívica".[2]

Es troba a les Ries Baixes i és un dels motors econòmics de Galícia. Limita al nord amb la ria de Vigo i el municipi de Redondela, a l'est amb Mos, al sud amb O Porriño i Gondomar i al sud-oest amb Nigrán. També pertanyen al municipi les illes Cíes.

Història[modifica | modifica el codi]

Reproducció de vivendes de l'època dels castros al Museu del Castro.

Vigo i la seva comarca van estar poblades des de temps antics, tot i que no s'han trobat restes anteriors a l'Edat de Pedra. La cultura dels castros desenvolupada a Galícia va deixar a la ciutat olívica una important empremta, la qual porta a pensar que la ciutat va tenir una de les majors densitats de població de tota la comunitat.

A Vigo el procés de romanització va començar molt d'hora i va ser intens, arribant a durar prop de sis-cents anys. Recents intervencions arqueològiques parlen d'un assentament important, el Vicus romà.

La informació de la ciutat amb respecte a l'Edat Mitjana és molt escasa. Els atacs germans i pirates van provocar l'emigració d'una gran part de la població cap a zones més segures de l'interior. Amb la dominació de la societat gallega per part de la jerarquia eclesiàstica de l'època, Vigo va dependre durant molt de temps del Monestir de Melón.

Del segle XV al XVIII Vigo va anar creixent poc a poc, tot i els constants atacs pirates. Durant l'Edat Moderna assoleix una certa importància en l'activitat artesanal i comercial pesquera. Els armadors viguesos, encarregats de defensar la ria, van frenar el 1589 un atac de l'armada anglesa comandada per Francis Drake. També fou històrica la batalla de Rande.

Vigo el 1877. A finals del segle XIX la vila tenia uns 15.000 habitants.

A principis del segle XIX Vigo fou, com molts altres llocs d'Espanya, ocupat per l'exèrcit de Napoleó. Un aixecament popular dirigit pels militars Pablo Morillo i Bernardo González “Cachamuíña” va expulsar l'exèrcit francès. La segona meitat del segle fou un període de continu creixement de la ciutat i d'un considerable augment de la seva indústria. A finals de segle la ciutat tenia uns 15.000 habitants.

El segle XX es va caracteritzar per un excepcional creixement econòmic. Es van instal·lar noves indústries, es van millorar les comunicacions i es van crear plans d'eixamplament de la ciutat. En el primer terç del segle el seu port es va omplir de milers de gallecs que embarcaven cap a Amèrica. També va ser important l'activitat social i cultural (diaris, associacions polítiques, sindicats), neutralitzada amb el començament de la Guerra Civil Espanyola. Entre les víctimes d'aquesta s'hi troba l'alcalde Emilio Martínez Garrido, afusellat el 26 d'agost de 1936.

Durant les dècades de 1960 i 1970, Vigo va patir un creixement urbà accelerat i desordenat, motivat pel desenvolupament industrial. L'oferta laboral va atraure molta immigració de les zones rurals de Galícia. A pesar de la crisi del petroli que va afectar la ciutat entre 1975 i 1985, des de finals de la dècada de 1980 s'observa certa recuperació econòmica, que va afiançar la comarca com una moderna i important zona industrialitzada i de serveis, tendència que s'allarga, tot i que amb un cert ritme decreixent, fins l'actualitat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa parroquial de Vigo.

El municipi de Vigo limita al nord amb l'Oceà Atlàntic, al nord-est amb el municipi de Redondela, a l'est amb el de Mos, al sud amb els municipis d'O Porriño i Gondomar, i al sud-oest amb el municipi de Nigrán.

La ciutat presenta una topografia variada en la qual hi ha zones baixes i sectors elevats, zones gairebé planes i altres en pendent. El seu centre es troba en un turó, el Castro, amb 149 metres d'altura i una superfície de 21 hectàrees. Això fa que molts carrers dels barris centrals tinguin pendents molt pronunciats. Destaquen com a punts més elevats el Monte Galiñeiro i el Monte Alba, tots dos a la serra d'O Galiñeiro.

El municipi de Vigo té un gran nucli urbà, dividit administrativament en barris. No obstant, també té una important zona rural que conserva la tradicional divisió en parròquies, formades alhora per aldees i llogarets.

Les parròquies de Vigo són Alcabre, Beade, Bembrive, Cabral, Candeán, Castrelos, Comesaña, Coruxo, Lavadores, Matamá, Navia, Oia, Saiáns, Sárdoma, Teis, Valadares i Zamáns.

Bouzas, Coia, Freixeiro, San Paio i San Xoán do Monte no són parròquies administratives del municipi però per la seva tradició històrica es citen en aquesta secció.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de la ciutat de Vigo és oceànic amb influències mediterrànies, característic de la zona de les Rías Baixas. Es caracteritza per uns hiverns suaus i plujosos i uns estius càlids però no extrems, ja que les temperatures no solen superar mai els 35 °C. A l'hivern rarament es baixa dels 0 °C i les variacions tèrmiques són moderades.

El mar exerceix una acció suavitzadora del clima, reduïnt la diferència de temperatures estivals i hivernals. Els vents del nord-est arrosseguen a l'estiu les aigües superficials calentes permetent així l'aflorament de les fredes. Degut a la seva baixa temperatura, aquestes aigües no formen núvols, fet que provoca l'absència de pluges durant l'estiu.

Nuvola apps kweather.png Aeroport de Vigo (1972-2000)
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Temperatura màxima absoluta (°C) 21,0 27,6 28,0 29,6 33,6 38,6 36,6 37,5 36,0 30,0 24,6 23,2
38,6
Temperatura màxima mitjana (°C) 11,6 12,9 15,1 16,1 18,2 22,0 24,3 24,2 22,4 18,5 14,7 12,3
17,7
Temperatura mitjana (°C) 8,3 9,3 10,9 11,9 14,0 17,3 19,4 19,4 18,0 14,6 11,3 9,2
13,6
Temperatura mínima mitjana (°C) 5,0 5,8 6,6 7,7 9,9 12,6 14,6 14,6 13,6 10,8 7,9 6,2
9,6
Temperatura mínima absoluta (°C) -4,0 -5,0 -3,0 -0,2 2,0 4,6 7,6 7,2 5,0 2,0 -0,8 -3,4
-5,0
Precipitacions (mm) 255 219 145 148 141 73 43 40 113 215 228 298
1909
Hores de sol 113 116 176 184 217 269 296 281 205 154 109 90
2212
Humitat relativa mitjana (%) 85 81 76 75 77 74 74 74 78 82 86 86
79
Font: AEMET

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Vigo

L'any 2014 el municipi de Vigo tenia una població de 294.997 habitants, sent el més poblat de Galícia, per davant de la Corunya, i el catorzè d'Espanya.

La ciutat de Vigo ha sigut durant les últimes dècades una de les ciutats europees amb major creixement poblacional. La seva població s'ha multiplicat per 13 respecte a la de principis del segle XX i s'ha duplicat amb respecte a la de mitjans de segle.

La major part de la població es concentra a la ciutat, tot i que les parròquies perifèriques que l'envolten també tenen una elevada densitat de població, la més alta d'Espanya si s'exclouen les zones urbanes. De fet, l'any 2008, segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, a part de la ciutat de Vigo, existien al municipi 15 nuclis de població que superaven els 1.000 habitants: Babío (1.275), Saa (1.223), A Penís (1.149), A Fonte Escura (1.238), Pereiró (4.150), A Ponte (2.267), Freixeiro (2.573), Mantelas (1.563), Salgueira (1.248), A Bagunda (2.686), A Bouciña (1.657), Barreiro (1.686), A Ceboleira (2.868), Pardavila (4.388) i A Garrida (1.242).

Política[modifica | modifica el codi]

Seu de la Xunta de Galicia a Vigo.

L'alcalde de Vigo és Abel Caballero del Partido dos Socialistas de Galicia des de 2007. Després de les eleccions municipals de 2007 va governar amb el suport del Bloque Nacionalista Galego. Posteriorment va ser reescollit tant el 2011 com el 2015. Després dels últims comicis el repartiment d'escons a l'ajuntament és el següent: 17 escons pel PSdeG-PSOE, 7 escons pel PPdeG i 3 escons per la Marea de Vigo. El PSdeG-PSOE és l'únic partit que tant el maig de 2011 com el maig de 2015 va incrementar el seu nombre de vots i escons en relació amb les eleccions anteriors.

La ciutat és la capital de la comarca de Vigo. Les seves competències, òrgans de govern i finançament estan pendents de desenvolupament legislatiu per part de la Xunta de Galicia.

Vigo és la seu de l'Agència Europea de la Pesca de la Unió Europea. També s'hi troben la única oficina de la Diputació de Pontevedra fora de la capital, una seu de la Xunta de Galicia i la seu del Parc nacional de les Illes Atlàntiques.

A més, a la ciutat hi ha consulats d'Alemanya, Argentina, Dinamarca, Equador, França, Perú i Portugal.

Economia[modifica | modifica el codi]

Terminal de Bouzas del port de Vigo.

Vigo i la seva comarca es caracteritzen per la preponderància d'una economia diversificada vinculada al sector pesquer, a la indústria i als serveis. Entre els motors de l'economia de Vigo es troba la indústria automobilística, liderada per PSA Peugeot Citroën, que té al municipi la seva factoria més important d'Europa. L'any 2007 va produir 540.000 vehicles, dels quals un 88% es van exportar fora d'Espanya.

A més, són molt importants la construcció naval i el sector pesquer en totes les seves variants, des de la indústria extractiva a la comercial, conservera, congeladora o transformadora. El port de Vigo és el primer port comercialitzador de peix per al consum humà del món, amb 650.000 tones el 2004. Les drassanes de la ria són líders de la construcció naval privada espanyola, per facturació i tonatge.

La Universitat de Vigo, que anteriorment depenia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, està situada en una zona montanyenca fora de la ciutat. Té un paper important al costat del sector privat en el progrés tecnològic i, en conseqüència, en el desenvolupament econòmic de Vigo.

Comunicació[modifica | modifica el codi]

L'aeroport de Vigo és el segon més gran de Galícia i ofereix destinacions a tot el territori espanyol: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Palma i Tenerife, entre d'altres. També ofereix destinacions internacionals com París o Brussel·les.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]