Primera divisió espanyola de futbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la primera divisió espanyola. Vegeu-ne altres significats a «Primera Divisió (desambiguació)».
Primera Divisió
Liga BBVA Primera divisió espanyola de futbol
Temporada o torneig actualPrimera divisió espanyola de futbol 2013-14
Esport Futbol
Fundació 1929
Nombre d'equips 20
País Espanya
Continent Europa
Campió actual Madrid Atlético de Madrid
Descens a: Segona Divisió
Soci de TV
Lloc web oficial LFP

La Primera divisió espanyola de futbol (oficialment i per motius de patrocini Liga BBVA[1]) és la màxima categoria del sistema de lligues de futbol d'Espanya. Se celebra cada any des de 1929, i actualment està controlada i organitzada per la Lliga de Futbol Professional (LFP).

La Primera Divisió d'Espanya és la primera lliga del món, segons el rànquing anual oficial de la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (en anglès, IFFHS).[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

El primer torneig es va disputar la temporada 1928/1929, i la va guanyar el F. C. Barcelona. Per decidir quins equips formarien part del campionat, es va determinar convidar els sis campions (Athletic Club de Bilbao, Arenas Club de Getxo, Real Madrid CF, Real societat de Futbol, FC Barcelona i Real Unión Club de Irun) i tres subcampions ( RCD Espanyol, Club Atlètic de Madrid i CE Europa ) que havia tingut fins llavors el denominat Campionat d'Espanya. El desè equip (Real Racing Club de Santander) va sortir del primer torneig classificatori de la història de la Lliga.

La temporada 1934-1935 es va ampliar, per primera vegada, el nombre d'equips, passant a disputar-se amb dotze. La competició va ser suspesa per la Guerra Civil Espanyola el 1936 i es va reprendre en acabar aquesta amb els mateixos equips que estaven presents abans de la interrupció.

Naixement de la LFP[modifica | modifica el codi]

Fins a la temporada 1984/85 la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'encarregava de l'organització del torneig. A partir de llavors, la competició va ser organitzada per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP), organisme independent que es va formar per iniciativa dels propis clubs després de desavinences amb la RFEF respecte a la gestió de la professionalització i el repartiment econòmic dels beneficis de la Lliga.

La temporada 1986/87 es va provar, sense èxit, el sistema de play-off. Un cop acabada la lliga regular, es van dividir els llavors 18 clubs participants en tres grups de sis equips. Per aquest motiu, aquesta campanya va ser la més llarga de la història, amb 44 jornades (34 de Lliga i 10 de play-off). Un únic equip va descendir i tres van ascendir, per la qual cosa l'any següent va començar la Lliga de 20 equips, idèntica a l'actual.

La Lliga de 22 equips[modifica | modifica el codi]

L'estiu de 1995 la LFP va decidir excloure de les seves competicions per la temporada 1995/96 el RC Celta de Vigo i el Sevilla FC (relegant-los a la Segona Divisió B) per diferents defectes en la documentació de la seva inscripció, el dia següent d'acabar el termini per a la seva entrega. Simultàniament, el Real Valladolid CF i l'Albacete Balompié, dos equips descendits a Segona Divisió al final del campionat anterior, van ser convidats per la LFP a ocupar les places del Celta i el Sevilla.

Els dos clubs afectats van presentar sengles recursos emparant-se en la Ley General de la Administración y del Procedimiento Administrativo Común, considerant que la LFP havia vulnerat el dret d'ambdues entitats a esmenar, una vegada notificades, les deficiències documentals d'un expedient lliurat en termini. Per la seva banda, el Valladolid i l'Albacete també van presentar les seves al·legacions al Consejo Superior de Deportes (CSD), en considerar inaplicable la Ley de Procedimiento Administrativo per tractar-se la LFP i la RFEF d'entitats privades, demandant així que es reconegués la seva categoria una vegada acceptada la invitació rebuda i formalitzada la inscripció d'acord els havia estat requerida.

Paral·lelament, i com a mesura de pressió, hi va haver importants mobilitzacions per part dels seguidors dels clubs implicats i, fins i tot, des del CSD es van denunciar pressions polítiques.

Inhibits el CSD i la Reial Federació Espanyola, la decisió final va quedar a criteri del ple de l'Assemblea de la Lliga Nacional de Futbol Professional, que es va reunir en una sessió televisada en directe. Mantenir l'exclusió de Celta i Sevilla significava el risc d'una paralització judicial de les competicions i l'amenaça d'indemnitzacions milionàries a clubs implicats, patrocinadors i socis comercials (televisió); riscos similars s'albiraven si els exclosos fossin Valladolid i Albacete que, complementant els tràmits després de la invitació rebuda, argumentaven haver adquirit el dret a participar en la màxima categoria. Després de la crua intervenció del president de la SD Compostela, José María Caneda, que va treure a la llum la malaptesa de la pròpia LFP, es va aconseguir per aclamació la conformitat de l'Assemblea amb una solució de compromís que va consistir a incrementar en dos el nombre d'equips participants en el torneig de lliga, perllongant fins a les 42 jornades durant les dues temporades següents. La solució implicava modificar el nombre d'ascensos i descensos a partir de la temporada 1996 /97, en què van descendir quatre equips i en van ascendir tan sols dos, i jugant el tercer classificat de Segona contra el cinquè pitjor de Primera la promoció, i indemnitzant econòmicament al quart classificat de Segona per privar de la possibilitat de disputar l'ascens. A canvi, a partir de la temporada 1999/2000 es va eliminar la promoció i es va incrementar en un (de dos a tres) el nombre d'ascensos i descensos directes entre Primera i Segona Divisió per temporada.

La Lliga de les «Estrelles»[modifica | modifica el codi]

Des de fa alguns anys, la Primera Divisió és anomenada en els mitjans de comunicació com la Liga de las Estrellas. Després de l'aparició de les televisions privades a Espanya, els clubs van augmentar considerablement els ingressos gràcies a suculents contractes d'emissió de partits per televisió. Això els va permetre contractar a molts dels millors futbolistes del món, encara que, històricament, ja venien fent d'alguna manera.

D'acord a la classificació anual realitzada per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS), la Primera Divisió espanyola va ser considerada com la millor lliga del món els anys 2000, 2001, 2002 i 2004.

A partir de la temporada 2008/09 va canviar per primera vegada la seva denominació, després d'un acord de patrocini de tres anys entre la LFP i el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, i va passar a anomenar-se Liga BBVA.

Sistema de competició[modifica | modifica el codi]

La Primera Divisió d'Espanya és un torneig organitzat i regulat (conjuntament amb la Segona Divisió) per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP), els membres de la qual són els propis clubs participants.

La competició es disputa anualment, començant a finals del mes d'agost o principis de setembre, i s'acaba el mes de maig o juny del següent any.

La Primera Divisió consta d'un grup únic integrat per 20 equips, pertanyents a clubs de futbol o a societats anònimes esportives (SAD). Seguint un sistema de lliga, els vint equips s'enfronten tots contra tots en dues ocasions (una en camp propi i una altra en camp contrari) sumant un total de 38 jornades. L'ordre de les trobades es decideix per sorteig abans de començar la competició.

La classificació final s'estableix d'acord amb els punts totals obtinguts per cada equip en finalitzar el campionat. Els equips obtenen tres punts per cada partit guanyat, un punt per cada empat i cap punt pels partits perduts. Si en finalitzar el campionat dos equips igualen a punts, els mecanismes per desempatar la classificació són els següents:

  1. Qui tingui una major diferència entre gols a favor i en contra segons el resultat dels partits jugats entre ells.
  2. Qui tingui la major diferència de gols a favor tenint en compte tots els obtinguts i rebuts en el transcurs de la competició.
  3. El club que hagi marcat més gols.

Si l'empat a punts és entre tres o més clubs, els successius mecanismes de desempat són els següents:

  1. La millor puntuació de la que a cadascun correspongui d'acord amb els resultats dels partits jugats entre si pels clubs implicats.
  2. La major diferència de gols a favor i en contra, considerant únicament els partits jugats entre si pels clubs implicats.
  3. La major diferència de gols a favor i en contra tenint en compte totes les trobades del campionat.
  4. El major nombre de gols a favor tenint en compte totes les trobades del campionat.
  5. El club millor classificat d'acord amb els barems de fair play.

L'equip que més punts sumi al final del campionat serà proclamat campió de Lliga i obtindrà el dret automàtic a participar a la fase de grups de la següent edició de la Lliga de Campions de la UEFA, juntament amb el subcampió i el tercer classificat; el quart classificat disputarà la ronda prèvia per accedir a la fase de grups d'aquesta competició. El cinquè classificat obtindrà el dret a participar a la ronda de play-off de la propera UEFA Europa League i el sisè, a la tercera eliminatòria d'aquesta. Si a la Copa del Rei el campió i el subcampió estan classificats per a la Lliga de Campions, el setè classificat obtindrà el dret a jugar la tercera ronda prèvia de la següent edició de l'Europa League. A més, el campió disputa la Supercopa d'Espanya, enfrontant-se al guanyador de la Copa del Rei d'aquesta mateixa temporada.

Els tres últims equips baixaran a la Segona Divisió i, d'aquesta, ascendiran recíprocament els dos primers classificats i un tercer vencedor d'un sistema d'eliminatòries, reemplaçant així als equips que descendeixin. El tercer ascens des de Segona Divisió determinat pel sistema d'eliminatòries serà el vencedor d'una final composta entre el guanyador de l'eliminatòria entre el tercer i sisè millor classificats i el guanyador de l'eliminatòria entre el quart i cinquè millor classificats. Les eliminatòries es jugaran a l'anada al camp del pitjor classificat en la competició regular. Aquest sistema va ser introduït en la temporada 2010/11, mentre que anteriorment ascendia directament el tercer millor classificat.

Fins a la temporada 1998/99, els dos últims classificats descendien directament, i el dissetè i el divuitè classificats jugaven una promoció, enfrontant-se al tercer i quart classificats de Segona Divisió, respectivament. Els vencedors d'aquests partits aconseguien jugar a Primera Divisió la temporada següent i, els perdedors, disputaven la Segona Divisió.

A la temporada 1986/87, es va arribar a jugar un sistema de play-off que, al final de la temporada regular, va dividir els equips en tres grups de sis conjunts cadascun d'acord amb la classificació que havien obtingut després de les 34 jornades ordinàries. Sis van lluitar pel títol, sis per la Copa de la Lliga i, els sis restants, van lluitar per eludir el descens. Els punts obtinguts en els play-off es van sumar als aconseguits a la Lliga regular.

Equips de Primera Divisió (2014-2015)[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Mapa primera divisió espanyola de futbol 2014-15

 

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Malgrat que cinquanta-nou equips diferents han disputat la Primera Divisió, fins ara només han estat capaços de guanyar el torneig nou clubs: Real Madrid CF, en 32 ocasions; FC Barcelona, en 22; Club Atlético de Madrid, en 9; Athletic Club, en 8; València CF, en 6; Real Sociedad de Fútbol, en 2 i Real Betis Balompié, Sevilla FC i RC Deportivo de La Coruña, en 1.

Tot i això, en les últimes 29 temporades, dos equips (el FC Barcelona i el Real Madrid CF) han acaparat els campionats en 25 ocasions. Aquesta hegemonia és superada únicament per la Lliga egípcia, on els equips Al-Ahly i Zamalek SC han estat campions en 18 dels últims 20 anys; i la Premier League d'Escòcia, on el Celtic FC i el Rangers FC s'han repartit els 26 últims títols.

Campions i subcampions[modifica | modifica el codi]

Club Campió Subcampió Anys dels campionats
Real Madrid CF
32
21
1931/32, 1932/33, 1953/54, 1954/55, 1956/57, 1957/58, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68, 1968/69, 1971/72, 1974/75, 1975/76, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1985/86, 1986/87, 1987/88, 1988/89, 1989/90, 1994/95, 1996/97, 2000/01, 2002/03, 2006/07, 2007/08 i 2011/12
FC Barcelona
22
24
1928/29, 1944/45, 1947/48, 1948/49, 1951/52, 1952/53, 1958/59, 1959/60, 1973/74, 1984/85, 1990/91, 1991/92, 1992/93, 1993/94, 1997/98, 1998/99, 2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010/11 i 2012/13
Club Atlético de Madrid
10
8
1939/40, 1940/41, 1949/50, 1950/51, 1965/66, 1969/70, 1972/73, 1976/77, 1995/96 i 2013/14
Athletic Club
8
7
1929/30, 1930/31, 1933/34, 1935/36, 1942/43, 1955/56, 1982/83 i 1983/84
València CF
6
6
1941/42, 1943/44, 1946/47, 1970/71, 2001/02 i 2003/04
Real Sociedad de Fútbol
2
3
1980/81 i 1981/82
RC Deportivo de La Coruña
1
5
1999/00
Sevilla FC
1
4
1945/46
Real Betis Balompié
1
0
1934/35
UD Las Palmas
0
1
Real Racing Club de Santander
0
1
Real Zaragoza
0
1
Real Sporting de Gijón
0
1
Vila-real CF
0
1

Trofeus en propietat[modifica | modifica el codi]

El trofeu de la Lliga s'entrega al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al vencedor de la següent edició. Després de retornar-lo, els clubs només poden exhibir en les seves vitrines una còpia a escala reduïda de la còpia original. No obstant això, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecutives el mateix trofeu, se'l queda en propietat i es comença un nou cicle posant tots els comptadors de títols a zero. A partir de la temporada 2011/12 està en disputa l'onzè trofeu, havent-se repartit tres clubs la propietat dels deu anteriors:[3]

  • Real Madrid CF: propietari de cinc trofeus de Lliga, del tercer al setè (1953-61, 1961-64, 1964-69, 1969-79 i 1979-88).
  • FC Barcelona: propietari de quatre trofeus, el segon (1943-53), el vuitè (1988-93), el novè (1993-2006) i el desè (2006-11).
  • Athletic Club: va guanyar en propietat el primer trofeu (disputat entre 1929 i 1943).

Rècords històrics de la Primera Divisió[modifica | modifica el codi]

Rècords de partits[modifica | modifica el codi]

  • Partit amb més gols - 14
Temporada 1932/33 Athletic de Bilbao 9–5 Racing de Santander Estadi de San Mamés, (Bilbao)


  • Partit amb més gols d'un mateix equip - 12
Temporada 1930/31 Athletic de Bilbao 12–1 FC Barcelona Estadi de San Mamés, (Bilbao)


  • Equip visitant amb més gols - 8
Temporada 1959/60 UD Las Palmas 0–8 FC Barcelona Estadi Insular, (Las Palmas de Gran Canaria)


Temporada 1958/59 Osasuna 1–8 Athletic de Bilbao Estadi de San Juan,[4] (Pamplona)


Temporada 1994/95 Albacete Balompié 2–8 Deportivo de La Coruña Estadi Carlos Belmonte, (Albacete)


Temporada 1995/96 Real Oviedo 3–8 Real Valladolid Estadi Carlos Tartiere,[5] (Oviedo)


Temporada 2010/11 UD Almería 0–8 FC Barcelona Estadio de los Juegos Mediterráneos, (Almería)


  • Empat amb més gols - 12
Temporada 1949/50 Atlético de Madrid 6–6 Athletic de Bilbao Estadi Metropolitano,[6] (Madrid)


Rècords de jugadors[modifica | modifica el codi]

Rècords d'equips[modifica | modifica el codi]

Victories i derrotes[modifica | modifica el codi]

Gols[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «BBVA paga 60 millones para que la Liga de fútbol lleve su nombre durante tres años» (en espanyol). Expansión, 4 juny 2008 [Consulta: 2 juny 2014].
  2. «The Strongest National League of the World» (en anglès). IFFHS, 29 gener 2014. [Consulta: 1 juny 2014].
  3. La Vanguardia. «El trofeo que Villar entregó al capitán Puyol ya no regresará a las manos de la Federación Española, que deberá encargar uno nuevo, el décimo de la historia». [Consulta: 8 de mayo].
  4. Web Oficial del CA Osasuna, història de l'estadi
  5. Web Oficial del Real Oviedo, història del club
  6. Club Atlético de Madrid

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera divisió espanyola de futbol
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Secció:Futbol