Vila-real Club de Futbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Villarreal CF
Escut del Vila-real CF
Nom complet Villarreal Club de Fútbol SAD
Àlies Submarí Groguet
Fundació 10 de març de 1923
Estadi El Madrigal, Vila-real Vila-real
València País Valencià
(25.289 espectadors espectadors)
Socis 20.600
Penyes 39 (2009)
President País Valencià Fernando Roig Alfonso
Entrenador Espanya Marcelino García Toral
Lliga Lliga BBVA
( la temporada 2013-14)
Marca de la samarreta Xtep
Classificació històrica 2n (2008)
Web oficial
www.vila-realcf.com
Equipació
Primer
equip
Equipació
Segon
equip

El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), també anomenat "el submarí groc", és un club de futbol, de la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa. Fou fundat el 10 de març de 1923 "per fomentar tots els esports i en especial el futbol", segons diu la seua carta fundacional redactada pel farmacèutic Josep Calduch i Almela, que fou el primer president de l'equip groc.

El primer accionista del club i president de l'entitat és l'empresari valencià Fernando Roig Alfonso.

El camp on juga els partits com a local és l'estadi del Madrigal, amb capacitat per a 25.000 espectadors i els seus seguidors i l'equip són coneguts com a 'groguets' o el 'Submarí groc'. Tot i no ser capital de la província, l'equip li fa ombra al seu màxim rival de la província, el CE Castelló.

L'equip ha experimentat durant les últimes dècades un canvi radical, ja que jugava a les categories inferiors del futbol aficionat. La capacitat de l'estadi s'ha duplicat darrerament: a finals dels anys 1990 era d'uns 13.000 espectadors i ara en té 25.000, sent el cinquè en capacitat del País Valencià. El club ha evolucionat des que està a la Primera divisió i la massa d'aficionats també. Abans tan sols s'acostaven aficionats de la ciutat de Vila-real i en canvi ara no només s'acosten gent des de qualsevol punt del país, sinó també d'arreu d'Espanya. A més, la política de fitxatges a Sud-amèrica ha fet que molts seguidors al futbol sud-americans segueixen al Vila-real dia a dia i així creant afició. Una bona mostra del creixement de l'afició groga és que a principis de la temporada 2008/09, se superà la tanca de 20.000 socis per a una ciutat com Vila-real de 51.000 habitants, és a dir, quasi el 60% dels habitants de la ciutat són abonats del Vila-real. Ara ja no només són de localitats veïnes els socis, sinó que com hem dit abans, ara s'afegeixen d'arreu del País Valencià, Espanya i fins i tot de l'estranger.[1]

El club posseïx una Ciutat Esportiva per a la pedrera, on s'experimentaren jugadors professionals com ara Héctor Font, Bruno Soriano, Santi Cazorla, Marquitos, César Arzo o Pere Martí, tots ells productes del filial groc. Aquests jugadors surten d'equips juvenils o d'equips inferiors com el Vila-real CF B o el Vila-real CF C entre d'altres. El club compta actualment amb 42 equips en competicions oficials, 39 masculins i 3 femenins.

Taula de continguts

Els colors[modifica | modifica el codi]

Uniforme[modifica | modifica el codi]

Uniforme de la temporada 2009/10[modifica | modifica el codi]

La primera equipació del Vila-real CF està formada per una samarreta completament groga igual que els pantalons i les mitges i amb dorsals i publicitat de color negre.

La segona equipació està composta pel color blau marí igual que els pantalons i mitges amb una espècie d'antenes a l'altura de les espatlles i el pit de color groc amb dorsals i publicitat de color groc.

Des de l'any 2005 l'equipació del club està fabricada per la marca Puma, i des de 2004 porten com a publicitat l'Aeroport de Castelló. A les mànegues de les espatlles compta amb la publicitat de la televisió valenciana (Canal 9).

Evolució de l'uniforme[modifica | modifica el codi]

Equipació
19231946
Equipació
1946-1971
Equipació
19712004
Equipació
2004
Equipació
20102011
Equipació
20102011

L'equipació dels primers 10 anys del club és molt diferent de l'actual, ja que la samarreta era de color blanc, pantalons negres igual que les mitges. Era una equipació molt pareguda que a la dels seus veïns: el València CF. Es desconeix quan es va canviar l'equipació al color groc, però sabem que a mitjans de segle l'equipació es transformà totalment i la samarreta canvià al clor groc i els pantalons i les mitges al blau. Aquesta equipació durà des dels anys 50 fins a principis del segle XXI.

A partir de la temporada 2004-2005 el color blau desaparegué pràcticament de l'equipació i fins al dia d'avui en l'equipació predomina el color groc.

A causa dels colors de la samarreta, l'equip es coneix com el Submarí groc, ja que l'equipació està formada pels colors grocs i blaus, tot i que com hem dit abans, des de fa uns anys el color blau desaparegué quasi de la samarreta.

Escut[modifica | modifica el codi]

L'escut del Vila-real ha sofrit diverses modificacions al llarg de la seva història i la imatge de la dreta es comprova. Tot i que els colors i la corona és pràcticament igual, el nou escut del Vila-real té una forma circular i aquest te forma quadrangular-rectangular.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

El Villarreal CF fou fundat el 10 de març de 1923, segons la seua carta fundacional, "per fomentar tots els esports i en especial el futbol". El farmacèutic Josep Calduch i Almela fou el primer president, acompanyat de José Martínez Aguilar com a secretari, Carlos Calatayud Jordá com a vicepresident i Juan Nebot, Alfonso Saera, Manuel Calduch i Almela, Pascual Arrufat Catalá, Vicente Cabedo Meseguer i Manuel Amorós Fortuño com a vocals.

En una de les primeres reunions de la junta es va prendre la decisió de llogar el camp i fixar el preu de les entrades, com ara comprar els primers equipaments, formats per camiseta blanca i pantalons negres. Aquests van ser els colors del Vila-real CF fins al 1946, quan es canviaren pels actuals groc i blau.

L'estadi s'inaugurà el 17 de juny de 1923, en un partit entre el CD Castellón i el Cervantes, ambdós equips de la capital. El Vila-real no jugà el seu primer partit fins al 21 d'octubre del mateix any, quan s'enfrontà al Red Star de Castelló.

Els inicis[modifica | modifica el codi]

La primera data important del club es troba a la temporada 1934/35, en la qual l'equip disputa contra el Cartagena i a doble partit, l'eliminatòria de promoció d'ascens a la Segona divisió A, quan encara no existia ni la Tercera divisió ni la Segona divisió B. Tot i això, el Vila-real, que s'enfrontava a un equip de jugadors professionals, no va poder aconseguir l'ascens a la categoria. Un any després, els groguets es varen proclamar campions de la Primera Regional, però la Guerra Civil va acabar amb qualsevol indici de competició esportiva.

Anys 40[modifica | modifica el codi]

Amb el fi de la Guerra Civil Espanyola, tornà finalment el futbol a la ciutat de Vila-real. Des del 1939 i fins als anys 50, el Vila-real milità a la Segona Regional, categoria en la qual estigué enquadrat en tres grups diferents (I, IV i VI) durant tot aquest període.

Sigué en la temporada 1950/1951 quan el submarí groc aconseguí l'esperat ascens a la Primera Regional, després d'haver-se classificat com a primer del grup I de la Segona Regional.

Anys 50[modifica | modifica el codi]

El Vila-real milità en la Primera Regional des dels anys 1952 i 1956. Durant aquestes temporades, l'equip va finalitzar el campionat en la part superior de la taula, quedant així sèptim dos cops, quart i primer consecutivament.

Aquest últim èxit en la temporada 1956-1957 li va permetre al club groguet, jugar a la Tercera divisió, categoria en la qual es va quedar fins a la temporada 1960/61, en què va finalitzar la Lliga en catorzena posició, posició de la taula en què els va fer descendir a la categoria inferior, amb un dur fracàs esportiu.

Anys 60[modifica | modifica el codi]

Aquesta època fou molt important en la història del club. Amb l'equip a la Primera Regional, el Vila-real es va refer i abans de finalitzar la dècada es forjaren dos ascensos: El retorn a la Tercera divisió a la temporada 1966/67 i l'històric ascens a la Segona divisió B. Com que en aquells anys, la Segona divisió B no existia, la Tercera divisió era realment la tercera categoria nacional.

El Vila-real es consolida en la categoria de bronze del futbol espanyol després de l'ascens en l'any 1967. A la temporada 1969/70 l'equip groc amb Pasqual Font de Mòra al capdavant, es prepara per a una dura competició. Per una reestructuració s'anuncien més places de descens a regional per a aquesta temporada, per aquest motiu, el Vila-real es reforçà més amb la intenció de no tenir dificultats. L'equip no els passà perquè quedà en primer lloc, i fou campió i assolí aquesta gesta dues jornades abans de finalitzar el campionat.

El Vila-real, a pesar d'acabar en primer lloc, no ascendí directament, hagué de passar per una promoció que l'enfrontava al campió d'un altre grup, el Langreo, que era un dels pitjors equips que li hagués pogut tocar. Finalment superà al Vila-real amb el resultat d'anada d'1-0 i 1-1 en El Madrigal. Tot i perdre la primera oportunitat per a ascendir, encara quedava una altra eliminatòria.

La següent eliminatòria era contra un altre equip de la Segona divisió. En aquesta ocasió el rival seria el Bilbao Athletic, que buscava en aquesta promoció aconseguir la seva permanència en la categoria de plata. L'anada se celebrà a San Mamés amb resultat de 2-1 favorable als lleons i el de volta també amb el resultat de 2-1, aquest cop favorable als groguets. Com en aquesta època no existien pròrrogues, ni temps addicionals, els dos equips es varen veure obligats a jugar un partit de desempat en ple mes de juliol. La data decisiva seria el 7 de juliol del 1970, a l'estadi Santiago Bernabéu. El Vila-real amb gols de Luiche i Causanilles aconseguiria un històric triomf per 2-1 que el portava a la categoria de plata, per primer cop en la seva història, davant el deliri de milers d'aficionats, que ho celebraren tant en Madrid, com en Vila-real. La recepció a l'aeroport de Manises fou massiu, la festa també fou total pels carrers de la ciutat.

Anys 70[modifica | modifica el codi]

El Vila-real fou el segon equip de La Plana en arribar a la Segona divisió A, de fet avui dia tan sols hi ha dos equips de la Província de Castelló que han aconseguit militar en aquesta categoria: Vila-real i el seu gran rival, el CE Castelló.

L'estiu previ al debut hi havia molta expectació i prometedora, ja que la ciutat s'encontrava totalment bolcada amb l'equip. El Madrigal començava a quedar-se petit i no tardarien a posar-se en marxa les obres d'ampliació del fons sud.

El Vila-real es veia davant un nou i gran repte: Aconseguir la permanència en la segona categoria del futbol espanyol. El debut del Vila-real a la Segona divisió es produí a l'estadi Ramón de Carranza el dia 6 de setembre de 1970 amb victòria per al Vila-real (1-2) amb gols de Burguete i Esteve. El Vila-real es mantingué dues temporades en Segona.

Després tornà a la Tercera divisió, categoria que es mantingué fins a la temporada 75/76 en la que després de perdre una promoció amb el Guadalajara descendí a Preferent. El Submarí tornà a ascendir a Tercera l'any següent. En aquell temps es va crear la Segona divisió B i la tercera d'abans va passar a ser quarta. Encara més difícil per poder arribar de nou on havia arribat el club anteriorment.

Anys 80[modifica | modifica el codi]

El conjunt groc intentava estabilitzar-se en unes temporades irregulars, fins que va arribar la temporada 1986/87. Fou un ascens estrany, ja que a falta de poques jornades per al final del campionat s'anuncià una reestructuració de la Segona B, que passaria d'un grup de 22 equips a quatre de 20, per la qual cosa ascendien 5 equips de forma automàtica. Els actes de celebració s'iniciaren en l'últim partit al Madrigal davant l'Olímpic de Xàtiva amb resultat de 2-3. Hi hagué una cercavila amb tot l'equip, des del Madrigal fins a la Plaça de Sant Pasqual.

El Submarí groc debutà en Segona B el 30 d'agost de 1987 davant el Ceuta. El partit molt igualat es decideix en els últims minuts finals i el Vila-real perd 0-1. En la segona jornada el Vila-real visità Almeria i aconseguix un punt. La primera victòria grogueta arribaria a la setmana següent amb 2-1 favorable al Vila-real.

Anys 90: La dècada del canvi[modifica | modifica el codi]

La dècada dels noranta començà per al Vila-real amb l'ascens a la Segona divisió B, després d'haver quedat segona en finalitzar el campionat. Una temporada més tard, varen quedar en segon lloc, fet que els va permetre dues categories en dos anys consecutius. Els groguets començaven en la 92-93 en la divisió d'argent del futbol espanyol, de la qual mai tornaria a descendir.

Des d'aleshores i fins que va aconseguir el seu primer ascens a la màxima categoria, el Vila-real va lluitar amb els equips de la part mitjana-baixa de la taula. Tot i això, a la 97/98 va acabar el campionat quart, el que li va permetre disputar l'ascens de promoció a la Primera divisió espanyola. S'enfrontava a la SD Compostela, amb el partit d'anada amb 0-0 i tot per decidir en el partit de tornada. Alberto marcà el gol per als groguets (1-1) que els donà l'ascens a la Primera divisió espanyola per primer cop a la seva història amb només 75 anys des que es va crear el club.

L'Ascens a la Primera divisió espanyola[modifica | modifica el codi]

La repercussió en la ciutat fou espectacular, el club preveia arribar als 10.000 socis, la remodelació del Madrigal estava pensada originalment per a aquest aforament. L'estadi s'amplià perquè la LFP ho exigia i a més perquè hi havia gent que s'havia quedat sense butaca a l'estadi per a aquella temporada. L'estadi arribà als 17.000 espectadors i amb la xifra històrica de 13.000 abonats.

Arribà el gran dia (31 d'agost de 1998), el Vila-real havia d'enfrontar-se al Reial Madrid al Santiago Bernabéu. L'afició grogueta es desplaçaren vora 2.000 espectadors. Al minut 3 Gica Craioveanu encetava el marcador i així el primer gol a la història del Vila-real en Primera. Però el partit el remuntaren els blancs guanyant per 4-1.

La següent jornada debuta en El Madrigal davant el Celta de Vigo, que acabà amb taules (1-1).

La primera victòria en Primera arribà al següent partit com local, davant el UD Salamanca, amb una golejada per 5-0.

En la jornada 14 el Vila-real visitava el Camp Nou el 13 de desembre de 1998 i més de 5.000 aficionats groguets, en un desplaçament històric. Els que es desplaçaren tingueren molta sort, ja que un inèdit 1-3 acabà amb els blaugranes i amb el goig dels desplaçats a Barcelona.

Al desembre jugava el derbi valencià contra el València CF i guanyà en el descompte amb gol de Gica Craioveanu.

Després d'aquestes històriques victòries caigué en una espiral de resultats negatius, acumulant 15 partits sense guanyar. Açò provocà el descens a la Segona divisió.

Segon ascens en 3 anys[modifica | modifica el codi]

Després de tindre una primer volta irregular, el Vila-real començà també amb mal peu en perdre 2-3 contra la UE Lleida i allunyat dels llocs d'ascens. A partir de llavors el Vila-real començà a espavilar-se i importants victòries contra rivals directes per la lluita de l'ascens. Però torna a ser irregular i prompte tornarà a alternar derrotes amb victòries. En la jornada 29 arriba el punt d'inflexió: El Vila-real perd 4-1 en el camp de l'Extremadura, rival directe. Però el president, Fernando Roig, fitxà al central Berruet, l'equip estava en octava posició a tres punts de l'ascens. Ja no es tornà a perdre fins a la jornada 38, en la que s'encaixaria un 3-1 davant l'Osasuna, tot i això el Vila-real empatà a la Ciutat de València davant el Llevant, guanya en El Molinón (1-2), a Toledo i a Madrid.

En la jornada 40, el Vila-real féu un pas decisiu en l'estadi Arcángel de Còrdova en véncer 2-4. Després d'aquest enfrentament el Vila-real se situava segon i els fitxatges serviren, ja que estava en posicions d'ascens i amb un còmode matalàs de cinc punts del UD Salamanca (4t), UE Lleida (5è) i Extremadura (6è).

Sols quedava una jornada i l'equip s'enfrontava a Las Palmas davant de 17.000 espectadors que abarrotaren l'estadi del Madrigal. El Vila-real s'avançà amb un gol matiner de Jorge López al minut 12. Las Palmas empatava el partit en el 65'. Tot i l'empat, els resultats acompanyaven, ja que el Lleida anava perdent 2-0 contra l'Eibar, l'Extremadura també perida 1-0 i el Salamanca guanyava tot i que el golaverage era favorable al conjunt de la Plana. Amb el partit decidit, Las Palmas es proclamava campió, seguit del Vila-real que tornava a la Lliga de les Estrelles.

Primera dècada del segle XXI[modifica | modifica el codi]

Lliga[modifica | modifica el codi]

Després d'aconseguir el segon ascens, a la temporada 2000/01, el Vila-real CF acabà sèptim en la classificació a tan sols dos punts de la UEFA per darrere del Celta.

La temporada 2001/02, no tingué una molt bona actuació a la Lliga amb un mediocre 15è lloc a la classificació i a tan sols 3 punts del descens. Tot i això, es classificà per primer cop a la Copa Intertoto, donant a conéixer-se a Europa com a Submarí Groc.

La temporada 2002/03, fou exactament igual que l'anterior, 15è a la classificació, encara que més lluny dels punts del descens, però al que també es classificà per a la Intertoto.

El Vila-real, després de passar les temporades de permanència i amb els objectius complits, el Submarí buscava alguna cosa més que la permanència. Tornà a quedar entre els 10 primers equips a la següent temporada (8è) i de nou, a jugar la Intertoto.

L'era Pellegrini[modifica | modifica el codi]
Manuel Pellegrini ha fet història amb el Vila-real CF

La temporada 2004/2005 fou espectacular. El Vila-real es colà entre els 4 primers de la classificació per darrere d'equips com el FC Barcelona i Reial Madrid, amb una recta final de campionat més que excel·lent. Açò va fer que el Vila-real es classificara per primera volta en la seua història per a la Champions League. No només el poble de Vila-real estava unit, l'equip arrossega molts aficionats de la contornada i pobles propers, i com que el Vila-real fins a la data havia tingut tants jugadors sud-americans, a Sud-amèrica, el Vila-real avui dia és un dels equips més coneguts i amb molts aficionats grocs.[Quan?]

Amb la factura de la Champions, la temporada 2005/06, no fou gaire bona comparada amb l'anterior, amb un mediocre sèptim lloc a la taula, però aconseguint almenys, la Intertoto.

La desqualificació de la Intertoto del Vila-real contra el Maribor la següent temporada, decebé molts aficionats, ja que la primera volta no fou gaire bona, però una espectacular ratxa de vuit victòries consecutives en les vuit últimes jornades, alçaren l'equip i es classificaren per a la UEFA, amb una cinquena posició. El Vila-real havia guanyat a tots els equips de Primera divisió, però hi havia un sol equip que encara no l'havia guanyat: el Reial Madrid. Després de 16 enfrontaments fins a aquella data i sense guanyar-ne cap, el gener de 2007 un gol de Marquitos a passar de Matías Fernández, donaren per fi la desitjada primera victòria contra el Reial Madrid.[2]

Però sense cap dubte la millor temporada del Submarí groc, fou la 2007/08. La temporada començà a Mestalla davant el València CF, el seu rival, on els del Cap i Casal s'enduren una severa derrota contra el Submarí per 0-3 amb gols de Jon Dahl Tomasson, Giuseppe Rossi i Santi Cazorla.[3] Podria ser una temporada prometedora, però la setmana següent, al Madrigal, caigueren derrotats per golejada davant el Reial Madrid per 0-5.

Tot i aquesta dura derrota l'equip no s'enfonsà i aconseguí 4 victòries consecutives. Després de tot açò, vingué el FC Barcelona al Madrigal i el Submarí aconseguí una important victòria per quedar-se en els llocs "Champions" (3-1).[4] Després de 8 temporades en Primera, el Vila-real aconseguia el seu millor començament en la seva història, amb 35 punts durant la primera volta.

Si la primera volta fou bona, la segona no fou pitjor, sinó tot el contrari. El Vila-real començava la segona volta contra el València CF, que tenia ganes de revenja pel 0-3 encaixat a Mestalla. Però el València de Ronald Koeman estava en hores baixes i el Vila-real firmà un dels millors partits de la temporada derrotant de nou per 3-0 als merengots.[5] Tornaren a perdre contra el Reial Madrid per 3-2, però a partir d'ací començava la remuntada grogueta per a arribar al segon lloc.

Importants victòries com la del Camp Nou a Barcelona per 1-2[6] o el 3-0 davant l'Atlético,[7] tots dos rivals directes del Vila-real, aconseguiren desestabilitzar al FC Barcelona i se situaven segons i a sols 3 punts del Reial Madrid.

En Vila-real volien classificar-se per a la Champions, però estaven molt a prop d'aconseguir el lideratge. La següent jornada era important guanyar, però caigueren per 2-0 al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla esfumant-se el somni. S'acabà de confirmar que la Lliga era impossible en caure també la setmana següent a Almeria per 1-0.

Tot i no aconseguir el lideratge, quedar subcampions era un gran mèrit per al Submarí, perquè quedant segons, no només era subcampió, sinó que a més a més aconseguien anar a la Champions directament sense jugar 2 partits previs per a classificar-se. La recta final del campionat fou molt bona, aconseguint 6 victòries consecutives i mantenint a ratlla al FC Barcelona.

L'antepenúltima jornada jugaven a Huelva on guanyaren els groguets per 0-2 amb gols de Nihat Kahveci i Guille Franco, quedant així subcampions matemàticament.[8]

Però la festa vertadera es visqué la següent jornada. 2-0 a l'Espanyol al Madrigal i en acabar focs artificials i festa durant tota aquella setmana.[9]

Acabaren la Lliga a Riazor on guanyaren per 0-2, i deixaven la classificació d'aquesta manera:

1. Reial Madrid (85 punts)

2. Vila-real CF (77 punts)

3. FC Barcelona (67 punts)

4. Atlético de Madrid (64 punts)

Acabaren la Lliga amb 77 punts històrics, la màxima puntuació en la història del Vila-real i 77 punts molt difícils de repetir, guanyant 24 partits, empatant 5 i perdent 9.

No fou tan espectacular la temporada 2008/09 però també acabà en posicions europees. El Vila-real aconseguí un meritori cinquè lloc en la classificació i es classificà per a la Copa de la UEFA. Els groguets aconseguiren 65 punts a 2 punts de la Champions en el que el Atlético de Madrid ho aconseguí en l'última jornada. Aquesta va ser l'última temporada de Manuel Pellegrini al peu del canó del Vila-real. Deixà enrere una magnífica trajectòria i deixà empremta per aquest club per a tota la història.

Passeig per Europa[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar en quinzena posició a la temporada 2001/02, es classificà per a jugar la Copa Intertoto, és a dir, el seu primer torneig internacional i europeu. Aquesta copa dóna una plaça per a jugar la UEFA, però caigué contra un equip espanyol: el Màlaga CF.

La següent temporada repetí posició a la Lliga i tornà a disputar l'Intertoto, mitjançant invitació. Acabaren arribant a la final, i la guanyaren. Fruit o no d'açò, la temporada 2003-04 arribà l'argentí procedent del FC Barcelona, Juan Román Riquelme i comença a marcar un nou rumb en la història del club. Aquesta temporada el Vila-real arribà a les semifinals de la Copa de la UEFA, on caigué davant el seu màxim rival etern: el València CF, que posteriorment es declararia campió de la competició Tot i això, aquest estiu tornà a guanyar per segon any consecutiu la Copa Intertoto, aquesta vegada contra un altre equip espanyol, l'Atlético de Madrid eliminant als penals gràcies a Pepe Reina. Tot i classificar-se de nou per a la UEFA, tornaren a caure, aquesta vegada en quarts davant el conjunt holandès de l'AZ Alkmaar.

Aquesta temporada (04-05), arribaren a el seu major èxit de la història perquè quedaren en tercera posició darrere del FC Barcelona i del Reial Madrid. Aquest tercer lloc els portà a jugar la Champions League, un somni inesperat. Però havien de jugar la prèvia contra un rival anglès: el Everton FC. No hi hagué problema, ja que el Submarí s'imposà en el partit d'anada per 2-1 i 2-1 també en el partit de tornada. Es classificaren finalment i hagueren de jugar la lligueta. Tocaren rivals com el Manchester United, el SL Benfica i el Lille OSC, però no hi hagué obstacle, ja que l'equip encapçalat per Manuel Pellegrini no tingué problemes, ja que quedà primera de grup amb 10 punts, classificant-se així per als vuitens de finals. El rival fou el Glasgow Rangers escocés, al que en el partit d'anada quedaren 2-2 i en el de tornada 1-1, però l'avantatge de gols afavoria al conjunt de la Plana, per tant aquest partit els feïa disputar els quarts de finals. El rival no fou gens fàcil, ja que hagué de jugar contra l'Inter de Milà italià. El partit d'anada a San Siro guanyaren els italians per 2-1, i si en el partit de tornada els de Manuel Pellegrini marcaven un gol i no n'encaixaven cap, tenien el pas a les semifinals assegurat. En un Madrigal ple a vessar, la tensió es palpava, però quan faltaven uns 15 minuts per al final, Juan Román Riquelme llançava una falta que rematà de cap Arruabarrena[10] i marcà. El camp s'enfonsava, ja que això significava un pas més històric per als grocs.

A la tornada de les semifinals de la UEFA de la temporada 2004-05, el Vila-real es jugava un lloc a la final front a l'Arsenal. Juan Román Riquelme va tirar un penalti decisiu, que el porter gunner Jens Lehmann va refusar, acabant així amb el somni d'estar a la final

La semifinal es disputà davant l'Arsenal i en el partit d'anada els anglesos guanyaren per 1-0. En el partit d'anada hi havia més tensió que mai en El Madrigal i als últims minuts l'àribtre assenyalà penal a favor del Vila-real. Açò forçaria la pròrroga, ja que el partit anava 0-0. Juan Román Riquelme tenia la responsabilitat de tirar el penal possiblement el més important de la seva vida. El tir acabà refusant-lo Jens Lehmann i acabà així el somni de la Champions League.[11]

La Champions League passà factura en la Lliga i acabaren sèptims, la qual cosa els classificava per a la Copa Intertoto i va caure en la seva quarta final contra un equip en principi molt més dèbil: el NK Maribor. El resultat global fou 2-3 i els de la Plana varen caure sorprenentment. Això feia que aquella temporada no jugassen cap competició europea.

Aquella temporada un quint lloc en la Lliga donà accés directe a la Copa de la UEFA acabant el seu millor final de lliga i un espectacular final de vuit victòries consecutives feren que els de la Plana acabren en cinquena posició. El Vila-real començà jugant davant el Bate Borisov al que guanyà en l'anada per 4-1 i guanyà en la tornada per 0-2, açò el va fer classificar a la lligueta, al que li tocà jugar en el grup C contra la ACF Fiorentina, AEK Atenes, FK Mladá Boleslav i IF Elfsborg. Quedà primera de grup amb 10 punts i s'enfrontà en setzeaus davant el Zenit de Sant Petersburg. Guanyà l'equip rus en l'anada per 1-0 i en la tornada 2-1 a favor del Vila-real però finalment el Zenit de Sant Petersburg passà a octaus i el Submarí s'hagué de quedar a casa.

Joseba Llorente entrà en la història del Vila-real en la seua primera temporada sent el màxim golejador de l'equip en tota la temporada i fent el seu primer hat-trick en la Champions League, sent l'únic jugador del Vila-real que ho ha aconseguit en la història grogueta en Europa

La temporada 2007-08 aconseguí el millor lloc en la seva història: segon amb 77 punts, cosa que el va fer classificar directament a jugar la Champions League.

La següent temporada disputà per segona vegada la Lliga de Campions en el que al Vila-real li tocà en el grup de la lligueta al Manchester United, al Celtic i a l'Aalborg.

El primer partit de la lligueta es disputà a Old Trafford entre el Manchester United i el Vila-real. Els dos equips ja s'havien enfrontat en dues ocasions en resultats identics: 0-0. Doncs la història es tornà a repetir. El Vila-real aconseguí un meritori punt a Old Trafford davant el campió de l'anterior Champions League. En el partit de tornada al Madrigal es tornà a repetir per quarta vegada consecutiva aquest resultat (0-0).

L'alegria del grup per al Vila-real va ser que el Celtic estava en el grup perquè els dos equips estan agermanats. Açò provocà una gran festa a Vila-real on la penya Celtic Subarmí (penya creada en honor a l'agermanament entre els dos clubs), va ser el centre neuràlgic per als seguidors del Celtic en la visita a Vila-real a finals de setembre, en la que es van desplaçar uns 4.000 aficionats. En el camp, el Vila-real derrotà per 1-0 al Celtic amb gol de falta de Marcos Senna. El Vila-real anava empatat a punts amb el Manchester United però segon per la diferència de gols. El partit de tornada el Vila-real perquè el seu primer i únic partit de la lligueta per 2-0 a Celtic Park. L'últim equip, l'Aalborg danès visità Vila-real amb un resultat de 6-3 per als groguets. Aquest va ser el resultat amb més gols marcats pel Vila-real d'ençà que juga la Lliga de Campions. El partit de tornada els dos equips varen firmar taules 2-2.

Finalment, el Vila-real es classificà per als vuitens de final i superà la lligueta segon classificat i empatat a punts amb el Manchester United.

Van Persie llança una falta contra el Vila-real, en un partit Arsenal Football Club-Vila-real de Champions l'any 2009

En els vuitens de final, el Vila-real li tocà a un rival en teoria assequible, el Panathinaikos de Grècia. Al Vila-real li tocà el partit d'anada a casa i el de tornada fora de casa, un factor que normalment és un avantatge per a l'equip que primer juga fora de casa. Tot i això, el Vila-real es classificà. En el partit d'anada empataren a 1 gol, amb gols de Karagunis i Giuseppe Rossi de penal. En el de tornada el Vila-real guanyà per 1-2 amb gols de Mantzios per als grecs i Ariel Ibagaza i Joseba Llorente per als groguets. Actualement l'equip juga els quarts de final, de nou contra l'Arsenal. L'anterior vegada que el Vila-real jugà la Lliga de Campions, s'enfrontaren contra els anglesos en les semifinals. El partit d'anada, acabà en taules en El Madrigal (1-1), amb grans gols de Marcos Senna i Emmanuel Adebayor. [12] [13] [14] Al partit de tornada, el Vila-real siguè eliminat en l'Emirates Stadium per 3-0 amb gols de Walcott, Emmanuel Adebayor i Van Persie.[15]

Instal·lacions[modifica | modifica el codi]

L'estadi del Madrigal[modifica | modifica el codi]

Entrada a l'estadi del Madrigal

El Madrigal és el camp on juga el Vila-real com a local fins a la data. S'inaugurà el 17 de juny de 1923 anomenant-se Camp del Vila-real, però tan sols dos anys després passà a denominar-se El Madrigal.

L'estadi va presenciar el seu primer partit de la història en un encontre entre el CD Castelló i el Cervantes, dos equips de Castelló de la Plana.

Actualment i després de diferents remodelacions, ampliacions i adequacions de l'estadi, El Madrigal compta amb 25.000 després que a la temporada 2008-09 s'amplià i passà a tenir un amfiteatre per a l'afició visitant.

Ciutat esportiva[modifica | modifica el codi]

Ciutat Esportiva del Vila-real CF

Situada a la part oest de la ciutat de Vila-real, concretament al camí Miralcamp i amb una extensió de 70.000 metres quadrats i amb nou camps de futbol, el primer equip i el de les altres categories entrenen a la Ciutat esportiva. El complex disposa d'una residència per a jòvens promeses de la pedrera.

Himne[modifica | modifica el codi]

L'himne del Vila-real CF es va crear l'any 1998 per l'ascens a la Primera divisió espanyola i va ser creat per Antoni Pitarch Font i Alfredo Sanz Corma, els dos de la ciutat de Vila-real. L'any 2008 es va fer una nova i renovada versió de l'himne.

Dades i estadístiques del club[modifica | modifica el codi]

Dades fins a la temporada 2008/09:

  • Socis: 20.600 (dades de la temporada 2008/09)
  • Asisstència mitja: 18.668 (temporada 2007/08)
  • Penyes: 39 (2009)
  • Pressupost: 68.000.000 € (2008) i 72.334.000 € (2009)

Estadístiques i rècords en competicions nacionals[modifica | modifica el codi]

  • Temporades en la 1a: 14
  • Temporades a 2a: 10.
  • Temporades a 2a B: 4.
  • Temporades a 3a: 23.

Estadístiques en Primera divisió[modifica | modifica el codi]

  • Major victòria com a local a la Lliga
15 de febrer de 2004 Vila-real CF 6–3 Racing de Santander El Madrigal, (Vila-real)


febrer de 1998 Vila-real CF 5–0 UD Salamanca El Madrigal, (Vila-real)


1 de novembre de 2009 Vila-real CF 5-0 CD Tenerife El Madrigal, (Vila-real)
Llorente (2), Pirès, Rossi i Cani


  • Major derrota com a local a la Lliga
2 de setembre de 2007 Vila-real CF 0–5 Real Madrid El Madrigal, (Vila-real)


  • Major empat en la Lliga
8 d'abril de 1998 Vila-real CF 4–4 FC Barcelona El Madrigal, (Vila-real)


26 d'octubre de 2008 Vila-real CF 4–4 Atlético de Madrid El Madrigal, (Vila-real)


  • Major victòria com a visitant a la Lliga
9 de desembre de 2000 UD Las Palmas 1–5 Vila-real CF Estadi Insular, (Las Palmas de Gran Canaria)


  • Major derrota com a visitant a la Lliga
27 d'abril de 2003 Recreativo de Huelva 5–0 Vila-real CF Estadi Nuevo Colombino, (Huelva)


Estadístiques en la Copa del Rei[modifica | modifica el codi]

  • Rècords positius i negatius:
    • Millor posició a la copa: 8è
29 d'octubre de 2008 Polideportivo Ejido 5–0 Vila-real CF Municipal de Santo Domingo, (El Ejido)


Estadístiques i rècords en competicions internacionals[modifica | modifica el codi]

21 d'octubre de 2008 Vila-real CF 6–3 Aalborg BK El Madrigal, (Vila-real)


27 d'agost de 2009 Vila-real CF 6–1 NAC Breda El Madrigal, (Vila-real)
1-0: Santi Cazorla

2-0: Giuseppe Rossi de penalti

3-0: Giuseppe Rossi de penalti

4-0: Marcos Senna

5-0: Jonathan Pereira

6-0: Kiko.

6-1 De Graaf


5 de novembre de 2009 Vila-real CF 4–1 Lazio El Madrigal, (Vila-real)
1-0: Robert Pirès

2-0: Cani

3-0: Robert Pirès de penalti

4-1: Giuseppe Rossi de penalti

3-1: Zárate


Entrenadors amb més partits en el club[modifica | modifica el codi]

Dades actualitzades fins a la temporada 2008/09

Entrenador Partits guanyats Partits empatats Partits perduts Gols fets Gols encaixats Total partits
Xile Manuel Pellegrini
92
50
48
291
214
190
Espanya Víctor Muñoz
27
20
30
106
109
77
Espanya Benito Floro
21
17
23
78
84
61

Jugadors amb més partits[modifica | modifica el codi]

Dades actualitzades fins a la temporada 2010/11

Jugador Total partits Titular Període
Espanya Marcos Senna
228
211
2001/01-2010/11
Argentina Arruabarrena
219
212
2000/01-2006/07
Catalunya Quique Álvarez
187
182
2000/01-2006/07
Diego Forlán és el màxim golejador històric del Vila-real amb 54 gols

Golejadors històrics de l'equip[modifica | modifica el codi]

Dades actualitzades fins a la temporada 2008/09

Jugador Gols Període
Uruguai Diego Forlán
54
2004/05-2006/07
Espanya Víctor Fernández
39
2000/01-2004/05
Argentina Riquelme
36
2003/04-2006/07

Enfrontaments[modifica | modifica el codi]

Les estadístiques mostrades són dels equips actuals que hi han actualment en la 1ª Divisió

Dades actuals

Rival PJ PG PE PP GF GC
UD Almería
5
1
2
2
4
7
Athletic
21
10
5
6
31
21
Atlético de Madrid
17
6
5
6
31
30
Barcelona
20
8
4
8
33
33
Deportivo
21
7
4
10
24
31
Espanyol
21
7
10
4
28
19
Getafe
11
8
2
1
23
13
Màlaga
15
5
5
5
18
15
Mallorca
21
10
7
4
29
22
Osasuna
19
7
6
6
30
24
Racing de Santander
19
11
4
4
34
20
R.Madrid
21
2
6
13
16
40
Sevilla
17
3
4
10
13
26
Sporting de Gijón
3
2
0
1
3
2
Tenerife
5
2
1
2
11
10
València
20
9
4
7
31
26
Valladolid
15
6
3
6
15
17
Xerez
1
0
0
1
1
2
Zaragoza
16
5
5
6
17
23

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Torneigs internacionals[modifica | modifica el codi]

  • Campió de la Copa Intertoto (2): 2003 i 2004
  • Subcampió de la Copa Intertoto (2): 2002 i 2006

Altres[modifica | modifica el codi]

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

  • Millor equip del món del mes de desembre de 2004 segons la IFFHS .[17]
  • Premi al Foment i Promoció de l'Esport (2007) per a l'Escola de Futbol del Vila-real Club de Futbol en la 1a Edició dels Premis Nostresport
  • Trofeu de la Ceràmica (3): 2002, 2003 i 2007
  • Trofeu Ciutat de Terol (2): 2007 i 2008

Plantilla actual[modifica | modifica el codi]

  • Actualitzat 3 de setembre 2013
Núm. Posició Jugador
1 Flag of Spain.svg POR Sergio Asenjo (cedit per l'Atlético Madrid)
2 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Mario Gaspar
3 Flag of Slovenia.svg DEF Bojan Jokić
4 Flag of Spain.svg MIG Tomás Pina
5 Flag of Argentina.svg DEF Mateo Musacchio
6 Flag of Serbia.svg DEF Aleksandar Pantić
7 Flag of France.svg DAV Jérémy Perbet
8 Flag of Nigeria.svg DAV Ikechukwu Uche
9 Flag of Mexico.svg DAV Giovani dos Santos
10 Flag of Spain.svg MIG Cani (2n capità)
11 Flag of Paraguay.svg MIG Hernán Pérez
14 Flag of Spain.svg MIG Manu Trigueros
Núm. Posició Jugador
15 Flag of the Valencian Community (2x3).svg MIG Javier Farinós
16 Flag of Spain.svg DEF José Dorado
17 Flag of Mexico.svg MIG Javier Aquino
18 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Jaume Costa
20 Flag of Brazil.svg DEF Gabriel Paulista
21 Flag of the Valencian Community (2x3).svg MIG Bruno Soriano (Capità)
24 Flag of Spain.svg DAV Jonathan Pereira
25 Flag of the Balearic Islands.svg POR Juan Carlos
27 Flag of Spain.svg MIG Moi Gómez
29 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Pablo Iñiguez
35 Flag of Spain.svg POR Aitor Fernández
Flag of Catalonia.svg DAV Joan Àngel Román

Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE.

Altes i baixes 2013/2014[modifica | modifica el codi]

Altes[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
Flag of the Valencian Community (2x3).svg MIG Moisés Gomez (del Vila-real Club de Futbol B)
Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Pablo Íñiguez (del Vila-real Club de Futbol B)
Flag of Slovenia.svg DEF Bojan Jokič (del Chievo)
Flag of Spain.svg MIG Tomas Pina (del RCD Mallorca)
Flag of Serbia.svg DEF Aleksandar Pantić (del Estrella Roja de Belgrad)
Flag of Mexico.svg DAV Giovani dos Santos (del RCD Mallorca)
Flag of Spain.svg DAV Jonathan Pereira Rodríguez (del Real Betis)
Flag of France.svg DAV Jérémy Perbet (del RAEC Mons)
Flag of Spain.svg MIG Pedro Ríos (del Llevant UD)
Flag of Spain.svg POR Sergio Asenjo Andrés (del Atlético de Madrid)
Flag of Brazil.svg POR Gabriel Paulista (del Esporte Clube Vitória)
Flag of Catalonia.svg DAV Joan Àngel Román

Baixes[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
Flag of Spain.svg MIG Marcos Antonio Senna da Silva (al New York Cosmos (2010))
Flag of Sweden.svg DEF Olof Mellberg (al Football Club København)
Flag of Spain.svg MIG Juan Manuel Gómez Sánchez (Deportivo Alavés)
Flag of the Balearic Islands.svg DEF Joan Guillem Truyols (al Real Múrcia)
Flag of Argentina.svg MIG Héctor Canteros (al Vélez Sarsfiel)
Flag of Catalonia.svg DEF Joan Oriol (al Osasuna)
Flag of Spain.svg POR Diego Mariño (al Real Valladolid)
Flag of Spain.svg DAV Gerard Moreno (al RCD Mallorca)
Flag of Spain.svg MIG Pedro Ríos (al Llevant UD)
Flag of Spain.svg MIG Javi Venta (al Brentford Football Club)

Plantilles d'anys anteriors[modifica | modifica el codi]

Cos tècnic[modifica | modifica el codi]

  • Entrenador: País Valencià José Francisco Molina Jiménez
    • Segon Entrenador: Espanya Raúl Garrido
  • Cap dels serveis mèdics: Juan Albors Bagá
    • Preparador físic: Carlos Corberán
    • Fisioterapeuta: Rubén Pons Aliaga
    • Fisioterapeuta: Dani Vélez Patino
    • Fisioterapueta: Jero Benavent Canet

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Jugadors internacionals amb la Selecció espanyola de futbol[modifica | modifica el codi]


*Durant el 2011 han jugat amb la Selecció espanyola de futbol

Classificació a la Lliga espanyola per temporades[modifica | modifica el codi]

Premis individuals i distincions[modifica | modifica el codi]

Pichichis[modifica | modifica el codi]

Bota d'Or[modifica | modifica el codi]

Premi Don Balón[modifica | modifica el codi]

Premis del diari Marca[modifica | modifica el codi]

  • El Vila-real Club de Futbol millor equip de la tempoarada 2007-08

Premi del diari Mundo Deportivo[modifica | modifica el codi]

Entrenadors destacats[modifica | modifica el codi]

Presidents en la història del Vila-real[modifica | modifica el codi]

Equips filials[modifica | modifica el codi]

Vila-real Club de Futbol B[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vila-real Club de Futbol B

Va ser fundat en 1999. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva del Vila-real. Actualment juga a la Segona divisió B.

Vila-real Club de Futbol C[modifica | modifica el codi]

El Vila-real Club de Futbol "C" és el segon filial del Vila-real Club de Futbol. Va ser fundat en l'any 2002. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva del Vila-real.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/villarreal/es/desarrollo/1163207.html
  2. [enllaç sense format] http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/cronica/es/desarrollo/733196.html
  3. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_1/val_vil/
  4. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_8/vil_bar/
  5. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_20/vil_val/
  6. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_27/bar_vil/
  7. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_30/vil_atm/
  8. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_36/rec_vil/indexCronica.html
  9. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_37/vil_esp/
  10. [enllaç sense format] http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/champions/es/desarrollo/635689.html
  11. [enllaç sense format] http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/champions/es/desarrollo/642012.html
  12. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2008_09/champions/octavos/vuelta/pan_vil/
  13. [enllaç sense format] http://www.marca.com/2009/03/20/futbol/liga_campeones/1237547907.html
  14. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2008_09/champions/cuartos/ida/vil_ars/
  15. [enllaç sense format] http://www.marca.com/marcador/futbol/2008_09/champions/cuartos/vuelta/ars_vil/
  16. [enllaç sense format] http://www.superdeporte.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009010200_3_49086__Futbol-Villarreal-alcanzara-Primera-marca-Bernabeu
  17. [enllaç sense format] http://www.iffhs.de/?3d4d443d0b803e8b447cce02285fdcdc3bfcdc0aec28d6edbc05

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]