Selecció de futbol d'Espanya
 |
|||||||||||||||||||||||||||
| Àlies | La Roja, La Furia Roja[1] | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Associació | Real Federación Española de Fútbol | ||||||||||||||||||||||||||
| Confederació | UEFA | ||||||||||||||||||||||||||
| Seleccionador | Vicente del Bosque (2008-) | ||||||||||||||||||||||||||
| Capità | Iker Casillas | ||||||||||||||||||||||||||
| Més participacions | Iker Casillas (127) | ||||||||||||||||||||||||||
| Màxim golejador | David Villa (52)[2] | ||||||||||||||||||||||||||
| Classificació FIFA | 1r[3] | ||||||||||||||||||||||||||
| Millor clas. FIFA | 1 (juliol de 2008 – juny de 2009, octubre de 2009 – març de 2010, juliol de 2010 -) | ||||||||||||||||||||||||||
| Pitjor clas. FIFA | 25 (març de 1998) | ||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||
| Primer partit | |||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small} Espanya 1 - 0  Dinamarca(Estadi de La Butte, Brussel·les, Bèlgica; 28/8/1920) |
|||||||||||||||||||||||||||
| Major victòria | |||||||||||||||||||||||||||
 Espanya 13 - 0  Bulgària(Chamartín, Madrid, Espanya; 21/5/1933) |
|||||||||||||||||||||||||||
| Major derrota | |||||||||||||||||||||||||||
Espanya 1 - 7 .svg){kind=small} Itàlia(Estadi Olímpic, Amsterdam, P. Baixos; 4/6/1928) |
|||||||||||||||||||||||||||
| Copa del Món | |||||||||||||||||||||||||||
| Participacions | 13 (Primera en 1934) | ||||||||||||||||||||||||||
| Millor resultat | Campió (2010) | ||||||||||||||||||||||||||
| Eurocopa | |||||||||||||||||||||||||||
| Participacions | 8 (Primera en 1964) | ||||||||||||||||||||||||||
| Millor resultat | Campió (1964 i 2008) | ||||||||||||||||||||||||||
| Jocs Olímpics d'estiu | |||||||||||||||||||||||||||
| Participacions | 9 (Primera en 1920) | ||||||||||||||||||||||||||
| Millor resultat |  Medalla d'or (1992) |
||||||||||||||||||||||||||
La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.
La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com a la Roja,[4] la fúria Roja,[5] o als seus inicis com la fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.[6]
Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.
Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sudàfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en vuit edicions del Campionats d'Europa, guanyant-ne dos, al 1964 i el 2008 i aconseguint el sots-campionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua.[7] i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.[8]
Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com també el màxim número de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30).
La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció espanyola es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.
A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es classificà gràcies a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 davant del país amfitrió. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0. Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final.
El seu major èxit als Jocs Olímpics va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.
Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d’Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.
El 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
En els darrers anys, i refrendat pels èxits esportius de l'Eurocopa 2008 i el Mundial 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Barça.
Taula de continguts |
[modifica] Participacions a la Copa del Món
- 1930 - No hi participà
- 1934 - Quarts de final - 5è lloc
- 1938 - Retirada durant la qualificació per la Guerra Civil
- 1950 - Lligueta final - 4t lloc
- 1954 - No s'hi classificà
- 1958 - No s'hi classificà
- 1962 - Primera fase - 13è lloc
- 1966 - Primera fase - 10è lloc
- 1970 - No s'hi classificà
- 1974 - No s'hi classificà
- 1978 - Primera fase - 10è lloc
- 1982 - Segona fase - 12è lloc
- 1986 - Quarts de final - 7è lloc
- 1990 - Vuitens de final - 12è lloc
- 1994 - Quarts de final - 8è lloc
- 1998 - Primera fase - 17è lloc
- 2002 - Quarts de final - 5è lloc
- 2006 - Vuitens de final - 9è lloc
- 2010 - Campió
- 2014 -
[modifica] Participacions a l'Eurocopa
- 1960 - Retirada durant la qualificació
- 1964 - Campió
- Des de 1968 a 1976 - No es classificà
- 1980 - Primera fase - 7è lloc
- 1984 - Final - 2n lloc
- 1988 - Primera fase - 6è lloc
- 1992 - No s'hi classificà
- 1996 - Quarts de final - 6è lloc
- 2000 - Quarts de final - 5è lloc
- 2004 - Primera fase - 10è lloc
- 2008 - Campió
- 2012 - classificat
[modifica] Estadístiques
- Actualitzades el 16 de novembre de 2011.
- Primer partit
| 28 d'agost de 1920 | Espanya |
1–0 | Dinamarca |
Estadi de La Butte, Brussel·les, (Bèlgica) |
| Patricio (54') |
- Victòria més gran
| 21 de maig de 1933 | Espanya |
13–0 | Bulgària |
Chamartín, Madrid, (Espanya) |
| Chacho (6', 9', 21', 68', 77' i 87') Elícegui (41', 43' i 59') Luís Regueiro (29' i 76') Bosch (85') Mishtalov (46' p.p.) |
- Derrota més gran
| 4 de juny de 1928 | Espanya |
1–7 | Itàlia |
Estadi Olímpic, Amsterdam, (Països Baixos) |
| Yermo (49') | Magnozzi (14') Schiavo (18') Baloncieri (25') Bernardini (39') Rivolta (71') Levratto (75' i 82') |
[modifica] Plantilla actual
Plantilla seleccionada per als partits amistosos contra Anglaterra i Costa Rica del 12 i l'15 de novembre de 2011.[9] Les dades s'han actualitzat el 16 de novembre.
[modifica] Recentment convocats
Els següents jugadors han estat convocats durant els darrers dotze mesos.
| # | Nom | Data de naixement | Club | Partits (gols) | Debut | Darrera convocatòria |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Porters | ||||||
| Defenses | ||||||
| Alberto Botía | 27 de gener de 1989 (22 anys) |  Sporting de Gijón |
0 (0) | encara no ha debutat | contra Xile, 2 de setembre de 2011 | |
| Álvaro Domínguez | 15 de maig de 1989 (22 anys) | Atlético de Madrid |
0 (0) | encara no ha debutat | contra Xile, 2 de setembre de 2011 | |
| Martín Montoya | 14 d'abril de 1991 (20 anys) |  FC Barcelona B |
0 (0) | encara no ha debutat | contra Xile, 2 de setembre de 2011 | |
| Andoni Iraola | 22 de juny de 1982 (29 anys) | Athletic Club |
7 (0) | contra Dinamarca, 20 d'agost de 2008 | contra Itàlia, 10 d'agost de 2011 | |
| Carlos Marchena | 31 de juliol de 1979 (32 anys) |  Vila-real CF |
69 (2) | contra Hongria, 21 d'agost de 2002 | contra Veneçuela, 7 de juny de 2011 | |
| Joan Capdevila | 3 de febrer de 1978 (33 anys) |  SL Benfica |
60 (4) | contra Paraguai, 16 d'octubre de 2002 | contra Veneçuela, 7 de juny de 2011 | |
| Migcampistes | ||||||
| Javi Martínez | 2 de setembre de 1988 (23 anys) | Athletic Club |
7 (0) | contra Aràbia Saudita, 29 de maig de 2010 | contra Anglaterra, 12 de novembre de 2011 | |
| Thiago Alcántara | 11 d'abril de 1991 (20 anys) | FC Barcelona |
3 (0) | contra Itàlia, 10 d'agost de 2011 | contra Escòcia, 11 d'octubre de 2011. | |
| Bruno Soriano | 12 de juny de 1984 (27 anys) | Vila-real CF |
2 (0) | contra Mèxic, 11 d'agost de 2010 | contra Veneçuela, 7 de juny de 2011 | |
| Borja Valero | 12 de gener de 1985 (26 anys) | Vila-real CF |
1 (0) | contra els Estats Units, 4 de juny de 2011 | contra Veneçuela, 7 de juny de 2011 | |
| Davanters | ||||||
| Pedro Rodríguez | 28 de juliol de 1987 (24 anys) | FC Barcelona |
15 (2) | contra Aràbia Saudita, 29 de maig de 2010 | contra Escòcia, 11 d'octubre de 2011 | |
| Álvaro Negredo | 20 d'agost de 1985 (26 anys) | Sevilla FC |
7 (5) | contra Armènia, 10 d'octubre de 2009 | contra República Txeca, 7 d'octubre de 2011 | |
| Manu del Moral | 25 de febrer de 1984 (27 anys) | Sevilla FC |
1 (0) | contra Veneçuela, 7 de juny de 2011 | contra Veneçuela, 7 de juny de 2011 | |
[modifica] Jugadors
[modifica] Jugadors amb més participacions
- Actualitzat el 16 de novembre de 2011. Jugadors en actiu en negreta.
| # | Nom | Periode | Participacions |
|---|---|---|---|
| 1 | Iker Casillas | 2000- | 127 |
| 2 | Andoni Zubizarreta | 1985-1998 | 126 |
| 3 | Xavi Hernández | 2000- | 107 |
| 4 | Raúl González | 1996-2007 | 102 |
| 5 | Carles Puyol | 2000- | 98 |
| 6 | Xabi Alonso | 2003- | 92 |
| 7 | Fernando Torres | 2003- | 90 |
| 8 | Fernando Hierro | 1989-2002 | 89 |
| 9 | Sergio Ramos | 2005- | 82 |
| David Villa | 2005- | 82 | |
| 11 | José Antonio Camacho | 1975-1988 | 81 |
| 12 | Rafael Gordillo | 1978-1988 | 75 |
| 13 | Emilio Butragueño | 1984-1992 | 69 |
| Carlos Marchena | 2002- | 69 | |
| 15 | Luis Arconada | 1977-1985 | 68 |
| 16 | Míchel | 1985-1992 | 66 |
| 17 | Andrés Iniesta | 2006- | 63 |
| 18 | Luis Enrique | 1991-2002 | 62 |
| Miguel Ángel Nadal | 1991-2002 | 62 | |
| Cesc Fàbregas | 2006- | 62 | |
| 21 | Víctor Muñoz | 1981-1988 | 60 |
| Joan Capdevila | 2002- | 60 | |
| 23 | Carlos Santillana | 1975-1985 | 56 |
| Julio Salinas | 1986-1996 | 56 | |
| Sergi Barjuán | 1994-2002 | 56 | |
| 26 | Rafael Alkorta | 1990-1998 | 54 |
| Abelardo Fernández | 1991-2001 | 54 | |
| David Silva | 2006- | 54 | |
| 29 | Joseba Etxeberria | 1997-2004 | 53 |
| Míchel Salgado | 1998-2006 | 53 |
[modifica] Jugadors amb més gols
| Posició | Jugador | Periode | Gols (partits) |
|---|---|---|---|
| 1 | David Villa | 2005- | 52 [2] (82) |
| 2 | Raúl González | 1996-2007 | 44 (102) |
| 3 | Fernando Hierro | 1989-2002 | 29 (89) |
| 4 | Fernando Morientes | 1998-2007 | 27 (47) |
| Fernando Torres | 2003- | 27 (90) | |
| 6 | Emilio Butragueño | 1984-1992 | 26 (69) |
| 7 | Alfredo Di Stéfano | 1957-1961 | 23 (31) |
| Julio Salinas | 1986-1996 | 23 (56) | |
| 9 | Míchel | 1985-1992 | 21 (66) |
| 10 | Zarra | 1945-1951 | 20 (20) |
| 11 | Isidro Lángara | 1932-1936 | 17 (12) |
| 12 | Luis Regueiro | 1927-1936 | 16 (25) |
| Pirri | 1966-1978 | 16 (41) | |
| 14 | Santillana | 1975-1985 | 15 (56) |
| 15 | Luis Suárez | 1957-1972 | 14 (23) |
| David Silva | 2006- | 14 (54) | |
| 17 | Estanislau Basora | 1949-1957 | 13 (22) |
| Julen Guerrero | 1993-2006 | 13 (41) | |
| 19 | Joseba Etxeberria | 1997-2004 | 12 (53) |
| Luis Enrique | 1991-2002 | 12 (62) | |
| Xabi Alonso | 2003- | 12 (92) | |
| 22 | Kubala | 1953-1961 | 11 (19) |
| Alfonso | 1992-2000 | 11 (38) | |
| Amancio | 1962-1974 | 11 (42) | |
| 25 | Poli Rincón | 1983-1986 | 10 (22) |
| Dani | 1977-1981 | 10 (25) | |
| Agustín Gaínza | 1945-1955 | 10 (33) | |
| Andrés Iniesta | 2006- | 10 (63) | |
| Xavi Hernández | 2000- | 10 (107) |
[modifica] Seleccionadors
- Actualitzat el 16 de novembre de 2011.
| Seleccionador | Període | Partits | Guanyats | Empatats | Perduts | Gols a favor | Gols en contra | % Partits guanyats |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Francesc Bru | 1920 | 5 | 4 | 0 | 1 | 9 | 5 | 80,00% |
| Julián Ruete | 1921-1922 | 4 | 4 | 0 | 0 | 11 | 2 | 100,00% |
| José Ángel Berraondo | 1921-1928 | 6 | 2 | 3 | 1 | 14 | 12 | 33,33% |
| Manuel Castro González | 1921-1927 | 10 | 9 | 0 | 1 | 21 | 7 | 90,00% |
| José María Mateos | 1922-1933 | 23 | 16 | 3 | 4 | 64 | 24 | 69,56% |
| Salvador Díaz Iraola | 1922 | 1 | 1 | 0 | 0 | 4 | 0 | 100,00% |
| Luis Argüello Brage | 1923 | 2 | 1 | 0 | 1 | 3 | 1 | 50,00% |
| Pedro Parages | 1923-1924 | 3 | 1 | 1 | 1 | 3 | 1 | 33,33% |
| José García Cernuda | 1923-1924 | 2 | 1 | 1 | 0 | 3 | 0 | 50,00% |
| Luis Colina Álvarez | 1924 | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | 50,00% |
| José Rosich Rubiera | 1924 | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | 50,00% |
| Julián Olave Videa | 1924 | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | 50,00% |
| Fernando Gutiérrez Alzaga | 1925 | 3 | 3 | 0 | 0 | 6 | 0 | 100,00% |
| Ricardo Cabot Montalt | 1925 | 2 | 2 | 0 | 0 | 2 | 0 | 100,00% |
| Ezequiel Montero Román | 1926-1927 | 4 | 3 | 0 | 1 | 9 | 5 | 75,00% |
| Fred Pentland | 1929 | 1 | 1 | 0 | 0 | ? | ? | 100,00% |
| Amadeo García Salazar | 1934-1936 | 12 | 6 | 2 | 4 | 30 | 15 | 50,00% |
| Eduardo Teus López | 1941-1942 | 6 | 3 | 2 | 1 | 15 | 10 | 50,00% |
| Jacinto Quincoces | 1945 | 2 | 1 | 1 | 0 | 6 | 4 | 50,00% |
| Luis Casas Pasarín | 1946 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | 0,00% |
| Pablo Hernández Coronado | 1947-1962 | 6 | 2 | 0 | 4 | 9 | 10 | 33,33% |
| Guillermo Eizaguirre | 1948-1956 | 19 | 8 | 6 | 5 | 40 | 33 | 42,10% |
| Félix Quesada | 1951 | 3 | 1 | 2 | 0 | 9 | 6 | 33,33% |
| Luis Iceta | 1951 | 3 | 1 | 2 | 0 | 9 | 6 | 33,33% |
| Paulino Alcántara | 1951 | 3 | 1 | 2 | 0 | 9 | 6 | 33,33% |
| Ricardo Zamora | 1952 | 2 | 1 | 1 | 0 | 6 | 0 | 50,00% |
| Pedro Escartín | 1952-1961 | 12 | 7 | 3 | 2 | 18 | 10 | 58,33% |
| Luis Iribarren Cavanilles | 1953-1954 | 4 | 1 | 2 | 1 | 8 | 6 | 25,00% |
| Ramón Melcón Bartolomé | 1955 | 2 | 0 | 1 | 1 | 2 | 3 | 0,00% |
| José Luis del Valle | 1955 | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | 100,00% |
| Emilio Jiménez Millas | 1955 | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | 100,00% |
| Juan Touzón Jurjo | 1955 | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | 100,00% |
| Manuel Meana | 1957-1959 | 12 | 7 | 3 | 2 | 35 | 16 | 58,33% |
| José Luis Costa | 1959-1960 | 12 | 8 | 0 | 4 | 35 | 21 | 66,66% |
| José Luis Lasplazas | 1959-1960 | 12 | 8 | 0 | 4 | 35 | 21 | 66,66% |
| Ramón Gabilondo | 1959-1960 | 12 | 8 | 0 | 4 | 35 | 21 | 66,66% |
| José Villalonga | 1962-1966 | 22 | 9 | 5 | 8 | 35 | 28 | 40,90% |
| Domènec Balmanya | 1966-1968 | 11 | 4 | 3 | 4 | 11 | 9 | 36,36% |
| Eduardo Toba | 1968-1969 | 4 | 1 | 2 | 1 | 5 | 4 | 25,00% |
| Luis Molowny | 1969 | 4 | 2 | 1 | 1 | 3 | 3 | 50,00% |
| Salvador Artigas | 1969 | 4 | 2 | 1 | 1 | 3 | 3 | 50,00% |
| Ladislao Kubala | 1969-1980 | 68 | 30 | 22 | 16 | - | - | 44,11% |
| José Santamaría | 1980-1982 | 24 | 10 | 8 | 6 | - | - | 41,66% |
| Miguel Muñoz | 1982-1988 | 63 | 32 | 16 | 15 | 104 | 60 | 50,79% |
| Luis Suárez | 1988-1991 | 27 | 15 | 4 | 8 | - | - | 55,55% |
| Vicente Miera | 1991-1992 | 8 | 4 | 2 | 2 | - | - | 50,00% |
| Javier Clemente | 1992-1998 | 62 | 36 | 20 | 6 | - | - | 58,06% |
| José Antonio Camacho | 1998-2002 | 44 | 28 | 9 | 7 | - | - | 63,63% |
| Iñaki Sáez | 2002-2004 | 23 | 15 | 6 | 2 | - | - | 65,21% |
| Luis Aragonés | 2004-2008 | 54 | 38 | 12 | 4 | - | - | 70,37% |
| Vicente del Bosque | 2008-? | 51 | 43 | 2 | 6 | 123 | 37 | 84,31% |
[modifica] Controvèrsia
Tant a Catalunya[13][14] com al País Basc,[15][16] hi ha un fort sentiment per tal que els jugadors catalans i bascos tinguin la possibilitat de decidir si jugar amb la selecció espanyola o amb la pròpia en competicions oficials. Actualment amb aquesta última només poden jugar a la Copa de les Regions de la UEFA, a nivell amateur.[17] Segons la Llei 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consell Superior d'Esports l'autorització per a que les federacions autonòmiques s'inscriguin en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la UEFA o la FIFA, i sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors.[18] A nivell individual, la federació espanyola disposa de mecanismes coactius per evitar l'insubmissió de jugadors a la seva sel·lecció, com ara la inhabilitació per competir fins un total de cinc anys, segons el codi disciplinari de 2011.[19]
Pel que fa a Catalunya en concret, la competència és de la Generalitat de Catalunya que te competències plenes en matèria d'esport. El Parlament de Catalunya així va legislar el 31 de juliol del 2000, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d’àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació"[20] Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el seu article 25.2 diu "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya",[21] essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de 20 seleccions catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consell Superior d'Esports [22][23] i la federació espanyola[24] permeten a les seleccions catalanes disputar partits de caràcter amistós.
No obstant això, els triomfs de la selecció espanyola són celebrats per milers de residents a Catalunya [25] com al País Basc.[26]
[modifica] Enllaços relacionats
[modifica] Enllaços externs
- Web de la Federació Espanyola de Futbol (castellà)
- Arxiu de resultats de la RSSSF
- Arxiu de jugadors de la RSSSF
- Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2010
[modifica] Referències
- ↑ «La prensa cubana dice que la "Furia Roja" fue el "mejor equipo" de la Eurocopa» (en castellà), 30/6/2008. [Consulta: 15/1/2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Algunes estadístiques comptabilitzen un gol menys, ja que consideren que el primer gol del partit Espanya - Polònia del 8/6/2010 va ser en pròpia porteria. (Resum de l'Espanya - Polònia) (anglès) Estadístiques: «Perfil de David Villa amb la selecció» (en castellà). sportec.es. [Consulta: 5/4/2010]., «RFEF» (en castellà). Real Federación Española de Futbol.
- ↑ «Classificació Mundial de la FIFA» (en castellà). FIFA.com. [Consulta: 21/9/2011].
- ↑ «La 'Leyenda Roja', en Telecinco» (en castellà). Informativos Telecinco, 14/6/2009. [Consulta: 15/1/2010].
- ↑ «Neix la fúria Roja» (en castellà). [Consulta: 15/1/2010].
- ↑ Jon Rivas. «El inspirador de la "furia española" fue un vasco» (en castellà). Diari El Mundo, 15/6!2009. [Consulta: 15/1/2010].
- ↑ «Classificació Mundial de la FIFA» (en castellà). FIFA.com. [Consulta: 15/1/2010].
- ↑ «Espanya guanya el seu primer mundial contra una Holanda que perd els papers». El Punt. [Consulta: 12/7/2010].
- ↑ «Llista de convocats per als partits contra Anglaterra i Costa Rica» (en castellà). RFEF, 9/11/2011. [Consulta: 10/11/2011].
- ↑ http://www.racocatala.cat/noticia/7201/oleguer-presas-no-jugara-seleccion-espanola
- ↑ http://www.seleccions.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=10826&catid=4%3Aentrevistes&Itemid=39&lang=ca
- ↑ «Oleguer acude a la llamada de la Selección» (en castellà). El País, 12/12/2005. [Consulta: 18/12/2009].
- ↑ «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes» (en català). [Consulta: 13/12/2009].
- ↑ http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf Llei de l'esport a Catalunya
- ↑ «Esait afirma que 'seguirá luchando' por la oficialidad de la selección vasca» (en castellà), 26/07/2009. [Consulta: 13/12/2009].
- ↑ Jordi Tió. «Los jugadores de la selección vasca reclaman la oficialidad» (en castellà). El Periódico, 8/10/2006. [Consulta: 13/12/2009].
- ↑ «UEFA Regions Cup» (en castellà). [Consulta: 13/12/2009].
- ↑ «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en castellà). noticiasjuridicas.com. [Consulta: 13/12/2009].
- ↑ «Desertar de la selecció espanyola de futbol té un càstig de cinc anys sense competir». diari Ara, 4 de setembre 2011. [Consulta: 5/9/11].
- ↑ http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf
- ↑ http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf
- ↑ http://paper.avui.cat/esports/detail.php?id=145480
- ↑ http://paper.avui.cat/esports/detail.php?id=1662
- ↑ http://www.avui.cat/cat/notices/2007/09/sense_catalunya_eua_5798.php
- ↑ «Milers de barcelonins celebren el triomf d'Espanya sobre Holanda» (en castellà). La Vanguardia, 11 de juliol 2010. [Consulta: 12/7/2010].
- ↑ «Milions d'espanyols celebren als carrers que som campions del món» (en castellà). Diari Marca, 11 de juliol 2010. [Consulta: 12/7/2010].
|
||||||||
|
|||||
