Tour de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tour de França
El logotip del Tour de França
Detalls de la cursa
Data juliol
Regió França
Nom local Le Tour de France
Disciplina Carretera
Tipus Cursa per etapes
Organitzador Amaury Sport Organisation
Director de la cursa Flag of France.svg Christian Prudhomme
Història
Primera edició 1903
Edicions 101 (fins al 2014)
Primer vencedor Flag of France.svg Maurice Garin (FRA)
Més triomfs Flag of Spain.svg Miguel Induráin (5) (ESP)
Flag of France.svg Jacques Anquetil (5) (FRA)
Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (5) (BEL)
Flag of France.svg Bernard Hinault (5) (FRA)
Darrer vencedor Flag of the United Kingdom.svg Bradley Wiggins (GBR)
ediciórecent Tour de França de 2014

El Tour de França és una competició ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i d'altres països durant tres setmanes del mes de juliol. S'ha celebrat anualment des de 1903, només interrompuda des de 1915 a 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial i de 1940 a 1946 per culpa de la Segona Guerra Mundial. L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El Tour de França és una cursa ciclista coneguda arreu del món. Sol tenir 21 dies o etapes amb un recorregut màxim de 3.500 kilòmetres.[1] El Tour més curt va ser el 1904 amb 2.420 kilòmetres (1.503,7 milles), i el més llarg el 1926 amb 5.745 kilòmetres (3.569,8 milles).[2]

Les tres setmanes normalment inclouen dos dies de descans, a vegades són utilitzats per portar els ciclistes d'una ciutat a una altra.[3] La cursa recorre França en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari en anys alternatius. El primer circuit en el sentit contrari de les agulles del rellotge va ser el 1913.[4]

El Tour del 2004 en la seva última etapa per l'avinguda dels Camps Elisis

El The New York Times deia el "El Tour de França és probablement el més exigent dels esdeveniments atlètics". L'esforç es comparava a "córrer una marató uns quants dies a la setmana durant tres setmanes", i l'elevació total de les pujades es va comparar amb "pujar tres Everest".[5]

El nombre d'equips normalment varia entre 20 a 22, amb nou ciclistes en cada un. L'entrada és per invitació a equips escollits per l'organitzador de cursa, l'Amaury Sport Organisation. Els companys d'equip s'ajuden entre ells i són seguits pel director i mecànics en cotxes.

Els ciclistes es classifiquen segons el temps que cadascun ha fet durant la cursa, una ordenació coneguda com la classificació general. Hi pot haver bonificacions d'hora per acabar bé en una etapa o ser primer per aprovar un punt intermedi. És possible vèncer sense guanyar una etapa, com Greg LeMond que va guanyar el 1990. Hi ha classificacions subsidiàries (veieu més avall), algunes amb jerseis distintius per al millor ciclista.

Els ciclistes normalment comencen junts cada dia, amb el primer sobre la línia de sortida, però alguns dies es fan contra-rellotges individuals o per equips. El guanyador de la general sol dominar la muntanya i la contra rellotge. La majoria dels escenaris són a França, encara que des del 1960 s'ha fet comú visitar països pròxims.[6] Les etapes poden ser planes, ondulants o muntanyoses. Des del 1975 l'última etapa ha sigut el recorregut per l'Avinguda dels Camps Elisis a París; des del 1903 al 1967 la cursa acabava a l'estadi al Parc des Princes a París i des del 1968 al 1974 al Velòdrom de Vincennes.[7]

Història[modifica | modifica el codi]

Creació del Tour[modifica | modifica el codi]

Bradley Wiggins Cadel Evans Andy Schleck Carlos Sastre Alberto Contador Óscar Pereiro Lance Armstrong Marco Pantani Jan Ullrich Bjarne Riis Miguel Induráin Pedro Delgado Stephen Roche Greg LeMond Laurent Fignon Joop Zoetemelk Bernard Hinault Lucien van Impe Bernard Thévenet Luis Ocaña Eddy Merckx Jan Janssen Roger Pingeon Lucien Aimar Felice Gimondi Gastone Nencini Federico Bahamontes Charly Gaul Jacques Anquetil Roger Walkowiak Louison Bobet Hugo Koblet Ferdinand Kubler Fausto Coppi Jean Robic Segona Guerra Mundial Gino Bartali Roger Lapébie Sylvère Maes Romain Maes Georges Speicher Antonin Magne André Leducq Maurice de Waele Nicolas Frantz Lucien Buysse Ottavio Bottecchia Henri Pélissier Léon Scieur Firmin Lambot Primera Guerra Mundial Philippe Thys Odile Defraye Gustave Garrigou Octave Lapize François Faber Lucien Petit-Breton René Pottier Louis Trousselier Henri Cornet Maurice Garin

A finals del segle XIX a França, hi havia un diari esportiu anomenat Le Vélo. El seu director, Pierre Giffard,[8] que utilitzava les seves columnes per donar suport a Alfred Dreyfus, aquest fet va desagradar al cercle industrial i automobilístic (en la seva majoria anti-Dreyfus). El 1900, el seu representant, el Comte de Dion, Henri Desgrange va decidir crear un diari per fer la competència, aquest nou diari s'anomenà l'Auto-Vélo. Mentre que Le Vélo es publica en paper verd, Desgrange decideix que la publicació en l'Auto-Vélo sigui en paper groc (un any més tard, aquest color donarà lloc a la samarreta groga).[9] El Director de Le Vélo, Paul Rousseau, posa una demanda i el 16 de gener de 1903, Dion perd i es veu obligat a canviar el nom d'Auto-Vélo a Auto, com que el ciclisme és tan important en termes econòmics la pèrdua de la designació podria afectar les vendes del diari.[9] Desgrange va trobar una solució gràcies al seu col·lega, el periodista Geo Lefevre que li va proposar organitzar una cursa de bicicletes que podrien augmentar el seu nombre de lectors: el Tour de França. El 19 de gener de 1903, l'Auto va anunciar la creació "del major esdeveniment ciclista que se celebra" el Tour de França.[9]

La cursa es va iniciar al juliol i les vendes de l'Auto van anar en augment en detriment de Le Vélo. Continua la seva publicació l'any següent.[9] Desgrange va ser l'organitzador del Tour fins al 1939, any de la segona guerra mundial. El 1936, malalt, va abandonar el Tour a Charleville, i va passar el testimoni de la cursa a Jacques Goddet.[10]

El primer Tour[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tour de França de 1903

El primer Tour de França es va celebrar entre l'1 de juliol i el 19 de juliol de 1903 tot i tenir només 6 etapes. Va ser un recurs publicitari del diari francès L'auto-Vélo i el seu recorregut fou dissenyat pel director del mateix, Henri Desgrange.

En aquest Tour els ciclistes que abandonen en una de les etapes els és permès de continuar prenent-hi part, tot i que, a partir d'aquell moment, no competeixen per a la classificació general. Això fa que Hippolyte Aucouturier pugui guanyar dues etapes, tot i haver abandonat durant la primera etapa del Tour.

El primer guanyador fou el francès Maurice Garin qui va treure gairebé 3 hores al seu perseguidor a la general, el també francès Lucien Pothier.

Últimes edicions (1996-2009)[modifica | modifica el codi]

El 1996 Bjarne Riis guanyà el Tour de França, acabant amb el domini de Miguel Indurain. Tot i això, Riis, qui més tard seria el director de l'equip CSC confessà haver-se dopat amb EPO en el període 1993-1998. Això propicià que el Tour, en principi, li retirés la seva victòria el 1996 i el seu tercer lloc el 1995. Essent d'aquesta manera la victòria per a Jan Ullrich, un ciclista alemany que acabà segon a 1' 01" de Riis tot i la seva joventut (22 anys); finalment, però, el Tour no li retirà les victòries a Riis.[11] La carrera d'Ullrich, tot i semblar prometedora, es veié truncada tant per la mala sort com per l'aparició d'un altre gran ciclista, Lance Armstrong, qui el relegà a un segon lloc.

El 1997 Riis partia com a favorit, però a causa de la força del jove alemany Jan Ullrich, l'equip li va treure el "títol" de corredor principal de les files a meitat de Tour. Ullrich aconseguí un gran avantatge respecte de Richard Virenque, qui finalment seria el segon classificat, guanyant per tant de manera clara i contundent. Riis, va perdre 2' respecte d'Ullrich en una contra-rellotge, d'aquí que l'equip decidís escudar a Ullrich. Riis acabà a 26' 34" del líder, en setena posició.

El 1998 s'esperava una gran victòria d'Ullrich. No obstant, l'escalador Marco Pantani li va esgarrapar vuit minuts en una etapa de muntanya en què es passava el Col du Galibier i s'arribava a la meta al cim de Les Deux Alpes enfundant-se el maillot groc. Pantani va mantenir el mallot fins al final del Tour, tot i els intents d'Ullrich de recuperar-lo. Acabà primer, a 3' de Jan Ullrich, que tornava la segona posició de nou. A més en aquest any sortí a la llum el Cas Festina, en el qual es veieren implicats diversos corredors de gran importància com Richard Virenque.

El 2007 Alberto Contador s'imposà en un Tour clarament marcat pel dopatge, que deixà fora a Aleksandr Vinokúrov i al seu equip, l'Astana. També es veié forçat a retirar-se Michael Rasmussen, quan faltaven quatre etapes per al final del Tour i essent líder de la classificació general.

El Tour del 2008 va estar marcat per l'absència de l'equip Astana, on figurava el que, a priori, era el gran favorit, Alberto Contador. L'organització castigà d'aquesta forma el positiu del kazakh Aleksandr Vinokúrov de l'anterior edició. A pesar d'aquesta absència, un altre espanyol, Carlos Sastre, s'adjudicà una victòria forjada en la muntanya, especialment amb un atac espectacular a l'Alpe d'Huez que li va servir per a treure més de dos minuts a Cadel Evans, segon classificat.

Amb aquesta victòria, el ciclisme espanyol en sumà tres de consecutives amb tres ciclistes diferents (fet aconseguit també per ciclistes de França i Bèlgica), ja que a les de Contador (2007) i Sastre (2008) s'ha de sumar la de Óscar Pereiro (2006), que aconseguí entrar en el palmarès de la ronda per etapes més important del ciclisme després de la desqualificació per dopatge de l'estatunidenc Floyd Landis.

A aquestes tres victòries espanyoles s'ha de sumar la realitzada per Alberto Contador en el Tour de 2009, conjuntament amb la de l'equip Astana. Un Tour marcat per la supremacia realitzada per Contador en les etapes de muntanya com Arcalís i Verbier i la contra-rellotge d'Annecy (victòria en les dos últimes), i pel retorn de Lance Armstrong als 38 anys i per la tensió viscuda en l'equip Astana entre els dos suposats líders. El Tour de 2009 passà per Barcelona i moltes altres poblacions catalanes.

L'any 2012 l'UCI desposseeix i desqualifica Lance Armstrong de tots els seus títols aconseguits des de l'1 d'agost de 1998 i el sanciona de per vida a causa de l'acusació de l'USADA i de diversos ciclistes del seu dopatge continuat[12]

Directors del Tour de França[modifica | modifica el codi]

Christian Prudhomme, director actual de la ronda francesa.

Vagues, exclusions i desqualificacions[modifica | modifica el codi]

Al 1904 Maurice Garin fou desqualificat com a guanyador del tour per haver utilitzat un tren.

Al 1907 Emile Georget fou penalitzat amb el temps de l'últim en arribar després d'haver canviat la bicicleta fora de l'àrea permesa. Edmond Gentil, sponsor de l'equip rival Alcyon, retirà tots els seus corredors com a símbol de protesta ja que considerava que la penalització no havia estat prou forta. Això incloïa a Louis Trousselier, el guanyador de 1905.

Al 1912 i 1913 Octave Lapize retirà tot el seu eqip La Française per protestar pel que ell veia com una col·lusió entre els corredors belgues.

També al 1913, Odile Defraye es retirà de la cursa amb forts dolors a les cames i s'endugué tot l'equip Alcyon amb ell.

Al 1920 la meitat dels participants es retiraren a Les Sables d'Olonne per protestar sobre la direcció de Desgrange.

Al 1925 l'amenaça de vaga acabà amb els plans de Desgrange que tots els corredors poguessin menjar exactament la mateixa quantitat de menjar cada dia.

Al 1937 el belga Sylvère Maes retirà tot l'equip nacional al considerar que el rival francès, Roger Lapébie, havia rebut una penalització mínima per haver fet un tram de pujada en cotxe.

Al 1950 els dos equips italians tornaren a casa quan el líder del primer equip, Gino Bartali considerà que un espectador l'havia amenaçat amb un ganivet.

Al 1950 gran part dels participants baixaren de la seva bicicleta per a banyar-se a la Mediterrània a Ste-Maxime. L'estiu havia estat especialment calorós i es diu que alguns corredors van pedalar fins a dins del mar. Tots els participants involucrats foren penalitzats.

Al 1966 els participants feren vaga prop de Bordeus després que hi hagués hagut proves anti-doping el vespre anterior.

Al 1978 els participants circularen lentament durant tota l'etapa i caminaren al passar la línia de meta a Valença d'Agen per a protestar sobre el fet d'haver-se de llevar aviat per a haver de córrer més d'una etapa el mateix dia.

Al 1982 treballadors de les metal·lúrgiques en vaga aturaren la contrarellotge per equips.

Al 1987 els fotògrafs feren vaga, argumentant que els vehicles portant invitats del Tour no els deixaven treballar adequadament.

Al 1988 la cursa es paralitzà degut a un test anti-doping de Pedro Delgado.

Al 1990 els organitzadors es veieren obligats a modificar el traçat de la ruta, ja que alguns grangers havien tallat el camí prop de Llemotges.

Al 1991 els participants rebutjaren correr durant 40 minuts ja que un corredor, Urs Zimmerman, havia estat penalitzat per anar en cotxe del final d'una etapa a l'inici de l'altra en lloc de fer-ho en avió.

Al 1991 l'equip PDM se'n tornà cap a casa després que tots els seus corredors es posessin malalts un per un en menys de 48 hores.

Al 1992 activistes del moviment separatista basc van bombardejar cotxes dels seguidors a mitjanit.

Al 1998 la cursa s'aturà com a protesta pel que els corredors consideraven investigació anti-doping desmesurada.

Al 1998 l'equip Festina fou desqualificat després de trobar proves de doping que involucraven l'equip.

Al 1999 una manifestació de bombers aturà la cursa.

Morts[modifica | modifica el codi]

Ciclistes que han mort durant el Tour de França:

També han succeït altres set accidents:

  • 1934: Un motociclista morí durant una exhibició al velòdrom de La Roche Sur Yon xocant a gran velocitat mentre entretenia la multitud abans que els ciclistes arribessin.[13]
  • 1957: 14 de juliol: El motociclista Rene Wagter i el passatger Alex Virot, un periodista de Ràdio Luxemburg, es despenyaren en la carretera de muntanya d'Acs.
  • 1958: Constant Wouters, morí després de tindre un accident amb l'esprintador André Darrigade al Parc des Princes.[14]
  • 1964: Vint persones moriren quan una furgoneta de subministraments xocà amb un pont a la regió de Dordonya, resultant en l'accident més important de la història del tour.[15]
  • 2000: Un nen de 12 anys de Ginacèrvias, Phillippe, fou atropellat per un cotxe de la caravana publicitària del Tour de França.[16]
  • 2002: Un nen de 7 anys, Melvin Pompele, morí prop de Retjons després de córrer davant la caravana.[16]
  • 2009: 18 de juliol, 14a etapa: Un espectador d'uns 60 anys fou atropellat per una motocicleta de la policia mentre creuava la carretera prop de Wittelsheim.[15]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Any Guanyador Segon Tercer
1903 Flag of France.svg Maurice Garin Flag of France.svg Lucien Pothier Flag of France.svg Fernand Augereau
1904 Flag of France.svg Henri Cornet[17] Flag of France.svg Jean-Baptiste Dortignacq Flag of Belgium.svg Aloïs Catteau
1905 Flag of France.svg Louis Trousselier Flag of France.svg Hippolyte Aucouturier Flag of France.svg Jean-Baptiste Dortignacq
1906 Flag of France.svg René Pottier Flag of France.svg Georges Passerieu Flag of France.svg Louis Trousselier
1907 Flag of France.svg Flag of Argentina.svg Lucien Petit-Breton Flag of France.svg Gustave Garrigou Flag of France.svg Émile Georget
1908 Flag of France.svg Flag of Argentina.svg Lucien Petit-Breton Flag of Luxembourg.svg François Faber Flag of France.svg Georges Passerieu
1909 Flag of Luxembourg.svg François Faber Flag of France.svg Gustave Garrigou Flag of France.svg Jean Alavoine
1910 Flag of France.svg Octave Lapize Flag of Luxembourg.svg François Faber Flag of France.svg Gustave Garrigou
1911 Flag of France.svg Gustave Garrigou Flag of France.svg Paul Duboc Flag of France.svg Émile Georget
1912 Flag of Belgium.svg Odile Defraye Flag of France.svg Eugène Christophe Flag of France.svg Gustave Garrigou
1913 Flag of Belgium.svg Philippe Thijs Flag of France.svg Gustave Garrigou Flag of Belgium.svg Marcel Buysse
1914 Flag of Belgium.svg Philippe Thijs Flag of France.svg Henri Pélissier Flag of France.svg Jean Alavoine
1915-1918 Edicions suspeses per la Primera Guerra Mundial
1919 Flag of Belgium.svg Firmin Lambot Flag of France.svg Jean Alavoine Flag of France.svg Eugène Christophe
1920 Flag of Belgium.svg Philippe Thijs Flag of Belgium.svg Hector Heusghem Flag of Belgium.svg Firmin Lambot
1921 Flag of Belgium.svg Léon Scieur Flag of Belgium.svg Hector Heusghem Flag of France.svg Honoré Barthélémy
1922 Flag of Belgium.svg Firmin Lambot Flag of France.svg Jean Alavoine Flag of Belgium.svg Félix Sellier
1923 Flag of France.svg Henri Pélissier Flag of Italy (1861-1946).svg Ottavio Bottecchia Flag of France.svg Romain Bellenger
1924 Flag of Italy (1861-1946).svg Ottavio Bottecchia Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz Flag of Belgium.svg Lucien Buysse
1925 Flag of Italy (1861-1946).svg Ottavio Bottecchia Flag of Belgium.svg Lucien Buysse Flag of Italy (1861-1946).svg Bartolomeo Aymo
1926 Flag of Belgium.svg Lucien Buysse Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz Flag of Italy (1861-1946).svg Bartolomeo Aymo
1927 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz Flag of Belgium.svg Maurice De Waele Flag of Belgium.svg Julien Vervaecke
1928 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz Flag of France.svg André Leducq Flag of Belgium.svg Maurice De Waele
1929 Flag of Belgium.svg Maurice De Waele Flag of Italy (1861-1946).svg Giuseppe Pancera Flag of Belgium.svg Jef Demuysere
1930 Flag of France.svg André Leducq Flag of Italy (1861-1946).svg Learco Guerra Flag of France.svg Antonin Magne
1931 Flag of France.svg Antonin Magne Flag of Belgium.svg Jef Demuysere Flag of Italy (1861-1946).svg Antonio Pesenti
1932 Flag of France.svg André Leducq Flag of Germany.svg Kurt Stoepel Flag of Italy (1861-1946).svg Francesco Camusso
1933 Flag of France.svg Georges Speicher Flag of Italy (1861-1946).svg Learco Guerra Flag of Italy (1861-1946).svg Giuseppe Martano
1934 Flag of France.svg Antonin Magne Flag of Italy (1861-1946).svg Giuseppe Martano Flag of France.svg Roger Lapébie
1935 Flag of Belgium.svg Romain Maes Flag of Italy (1861-1946).svg Ambrogio Morelli Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke
1936 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes Flag of France.svg Antonin Magne Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke
1937 Flag of France.svg Roger Lapébie Flag of Italy (1861-1946).svg Mario Vicini Flag of Switzerland.svg Leo Amberg
1938 Flag of Italy (1861-1946).svg Gino Bartali Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke Flag of France.svg Victor Cosson
1939 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes Flag of France.svg René Vietto Flag of Belgium.svg Lucien Vlaemynck
1940-1946 Edicions suspeses per la Segona Guerra Mundial
1947 Flag of France.svg Jean Robic Flag of France.svg Edouard Fachleitner Flag of Italy.svg Pierre Brambilla
1948 Flag of Italy.svg Gino Bartali Flag of Belgium.svg Briek Schotte Flag of France.svg Guy Lapébie
1949 Flag of Italy.svg Fausto Coppi Flag of Italy.svg Gino Bartali Flag of France.svg Jacques Marinelli
1950 Flag of Switzerland.svg Ferdi Kübler Flag of Belgium.svg Stan Ockers Flag of France.svg Louison Bobet
1951 Flag of Switzerland.svg Hugo Koblet Flag of France.svg Raphaël Geminiani Flag of France.svg Lucien Lazaridès
1952 Flag of Italy.svg Fausto Coppi Flag of Belgium.svg Stan Ockers Flag of Spain (1945 - 1977).svg Bernardo Ruiz
1953 Flag of France.svg Louison Bobet Flag of France.svg Jean Malléjac Flag of Italy.svg Giancarlo Astrua
1954 Flag of France.svg Louison Bobet Flag of Switzerland.svg Ferdi Kübler Flag of Switzerland.svg Fritz Schaer
1955 Flag of France.svg Louison Bobet Flag of Belgium.svg Jean Brankart Flag of Luxembourg.svg Charly Gaul
1956 Flag of France.svg Roger Walkowiak Flag of France.svg Gilbert Bauvin Flag of Belgium.svg Jan Adriaenssens
1957 Flag of France.svg Jacques Anquetil Flag of Belgium.svg Marcel Janssens Flag of Austria.svg Adolf Christian
1958 Flag of Luxembourg.svg Charly Gaul Flag of Italy.svg Vito Favero Flag of France.svg Raphaël Geminiani
1959 Flag of Spain (1945 - 1977).svg Federico Martín Bahamontes Flag of France.svg Henry Anglade Flag of France.svg Jacques Anquetil
1960 Flag of Italy.svg Gastone Nencini Flag of Italy.svg Graziano Battistini Flag of Belgium.svg Jan Adriaensens
1961 Flag of France.svg Jacques Anquetil Flag of Italy.svg Guido Carlesi Flag of Luxembourg.svg Charly Gaul
1962 Flag of France.svg Jacques Anquetil Flag of Belgium.svg Jozef Planckaert Flag of France.svg Raymond Poulidor
1963 Flag of France.svg Jacques Anquetil Flag of Spain (1945 - 1977).svg Federico Martín Bahamontes Flag of Catalonia.svg José Pérez-Francés
1964 Flag of France.svg Jacques Anquetil Flag of France.svg Raymond Poulidor Flag of Spain (1945 - 1977).svg Federico Martín Bahamontes
1965 Flag of Italy.svg Felice Gimondi Flag of France.svg Raymond Poulidor Flag of Italy.svg Gianni Motta
1966 Flag of France.svg Lucien Aimar Flag of the Netherlands.svg Jan Janssen Flag of France.svg Raymond Poulidor
1967 Flag of France.svg Roger Pingeon Flag of Spain (1945 - 1977).svg Julio Jiménez Flag of Italy.svg Franco Balmamion
1968 Flag of the Netherlands.svg Jan Janssen Flag of Belgium.svg Herman Van Springel Flag of Belgium.svg Ferdinand Bracke
1969 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx Flag of France.svg Roger Pingeon Flag of France.svg Raymond Poulidor
1970 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of Sweden.svg Gösta Pettersson
1971 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of Belgium.svg Lucien Van Impe
1972 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx Flag of Italy.svg Felice Gimondi Flag of France.svg Raymond Poulidor
1973 Flag of Spain (1945 - 1977).svg Luis Ocaña Flag of France.svg Bernard Thévenet Flag of Spain (1945 - 1977).svg José Manuel Fuente
1974 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx Flag of France.svg Raymond Poulidor Flag of Spain (1945 - 1977).svg Vicente López Carril
1975 Flag of France.svg Bernard Thévenet Flag of Belgium.svg Eddy Merckx Flag of Belgium.svg Lucien van Impe
1976 Flag of Belgium.svg Lucien van Impe Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of France.svg Raymond Poulidor
1977 Flag of France.svg Bernard Thévenet Flag of the Netherlands.svg Hennie Kuiper Flag of Belgium.svg Lucien Van Impe
1978 Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of Portugal.svg Joaquim Agostinho
1979 Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of Portugal.svg Joaquim Agostinho
1980 Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of the Netherlands.svg Hennie Kuiper Flag of France.svg Raymond Martin
1981 Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of Belgium.svg Lucien van Impe Flag of France.svg Robert Alban
1982 Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of the Netherlands.svg Joop Zoetemelk Flag of the Netherlands.svg Johan van der Velde
1983 Flag of France.svg Laurent Fignon Flag of Spain.svg Ángel Arroyo Flag of the Netherlands.svg Peter Winnen
1984 Flag of France.svg Laurent Fignon Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of the United States.svg Greg Lemond
1985 Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of the United States.svg Greg Lemond Flag of Ireland.svg Stephen Roche
1986 Flag of the United States.svg Greg Lemond Flag of France.svg Bernard Hinault Flag of Switzerland.svg Urs Zimmermann
1987 Flag of Ireland.svg Stephen Roche Flag of Spain.svg Pedro Delgado Flag of France.svg Jean François Bernard
1988 Flag of Spain.svg Pedro Delgado Flag of the Netherlands.svg Steven Rooks Flag of Colombia.svg Fabio Parra
1989 Flag of the United States.svg Greg Lemond Flag of France.svg Laurent Fignon Flag of Spain.svg Pedro Delgado
1990 Flag of the United States.svg Greg Lemond Flag of Italy.svg Claudio Chiappucci Flag of the Netherlands.svg Erik Breukink
1991 Flag of Spain.svg Miguel Indurain Flag of Italy.svg Gianni Bugno Flag of Italy.svg Claudio Chiappucci
1992 Flag of Spain.svg Miguel Indurain Flag of Italy.svg Claudio Chiappucci Flag of Italy.svg Gianni Bugno
1993 Flag of Spain.svg Miguel Indurain Flag of Switzerland.svg Tony Rominger Flag of Poland.svg Zenon Jaskula
1994 Flag of Spain.svg Miguel Indurain Flag of Latvia.svg Piotr Ugrumov Flag of Italy.svg Marco Pantani
1995 Flag of Spain.svg Miguel Indurain Flag of Switzerland.svg Alex Zülle Flag of Denmark.svg Bjarne Riis
1996 Flag of Denmark.svg Bjarne Riis[18] Flag of Germany.svg Jan Ullrich Flag of France.svg Richard Virenque
1997 Flag of Germany.svg Jan Ullrich Flag of France.svg Richard Virenque Flag of Italy.svg Marco Pantani
1998 Flag of Italy.svg Marco Pantani Flag of Germany.svg Jan Ullrich Flag of the United States.svg Bobby Julich
1999 [12] Flag of Switzerland.svg Alex Zülle Flag of Spain.svg Fernando Escartín
2000 [12] Flag of Germany.svg Jan Ullrich Flag of Spain.svg Joseba Beloki
2001 [12] Flag of Germany.svg Jan Ullrich Flag of Spain.svg Joseba Beloki
2002 [12] Flag of Spain.svg Joseba Beloki Flag of Lithuania.svg Raimondas Rumšas
2003 [12] Flag of Germany.svg Jan Ullrich Flag of Kazakhstan.svg Aleksandr Vinokúrov
2004 [12] Flag of Germany.svg Andreas Klöden Flag of Italy.svg Ivan Basso
2005 [12] Flag of Italy.svg Ivan Basso GER Jan Ullrich[19]
2006 Flag of Spain.svg Óscar Pereiro[20][21] Flag of Germany.svg Andreas Klöden[21] Flag of Spain.svg Carlos Sastre[21]
2007 Flag of Spain.svg Alberto Contador Flag of Australia.svg Cadel Evans USA Levi Leipheimer[22]
2008 Flag of Spain.svg Carlos Sastre Flag of Australia.svg Cadel Evans Flag of Russia.svg Denís Ménxov
2009 Flag of Spain.svg Alberto Contador Flag of Luxembourg.svg Andy Schleck [12]
2010 Flag of Luxembourg.svg Andy Schleck[23] Flag of Spain.svg Samuel Sánchez Flag of Belgium.svg Jurgen Van den Broeck
2011 Flag of Australia.svg Cadel Evans Flag of Luxembourg.svg Andy Schleck Flag of Luxembourg.svg Fränk Schleck
2012 Flag of the United Kingdom.svg Bradley Wiggins Flag of the United Kingdom.svg Chris Froome Flag of Italy.svg Vincenzo Nibali
2013 Flag of the United Kingdom.svg Chris Froome Flag of Colombia.svg Nairo Quintana Flag of Catalonia.svg Joaquim Rodríguez
2014

Palmarès per països[modifica | modifica el codi]

País Victòries
França França 36 (21)
Bèlgica Bèlgica 18 (10)
Espanya Espanya 12 (7)
Itàlia Itàlia 9 (6)
Luxemburg Luxemburg 5 (4)
Estats Units Estats Units 3 (1)
Suïssa Suïssa 2 (2)
Països Baixos Països Baixos 2 (2)
Regne Unit Regne Unit 2 (2)
Flag of Ireland.svg Irlanda 1
Dinamarca Dinamarca 1
Alemanya Alemanya 1
Austràlia Austràlia 1
  • Entre parèntesis el nombre de ciclistes diferents que han aconseguit victòries per a cada país.

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Més victòries generals[modifica | modifica el codi]

Ciclista País Victòries Anys
Miguel Indurain Espanya Espanya 5 1991, 1992, 1993, 1994, 1995
Jacques Anquetil França França 5 1957, 1961, 1962, 1963, 1964
Eddy Merckx Bèlgica Bèlgica 5 1969, 1970, 1971, 1972, 1974
Bernard Hinault França França 5 1978, 1979, 1981, 1982, 1985
Philippe Thijs Bèlgica Bèlgica 3 1913, 1914, 1920
Louison Bobet França França 3 1953, 1954, 1955
Greg LeMond Estats Units Estats Units 3 1986, 1989, 1990
Mallot groc del Tour.

Altres dades[modifica | modifica el codi]

  • Major diferència d'anys entre victòries
  • Gino Bartali guanyà el seu primer Tour el 1938 i el seu segon i últim Tour, deu anys més tard, el 1948.
  • Més dies vestit de groc
  • Eddy Merckx encara ostenta aquesta rècord, amb un total de 96 dies com a líder de la volta francesa.
  • Més victòries d'etapa
  • Més victòries en la classificació per punts
  • Erik Zabel ha guanyat el mallot verd en sis ocasions consecutives (1996-2001).
  • Més victòries en la classificació de la muntanya
  • Richard Virenque ha guanyat el mallot blanc amb topos vermells en 7 ocasions (1994-1997, 1999, 2003, 2004).
  • En 6 ocasions, Lucien Van Impe (1971, 1972, 1975, 1977, 1981 y 1983) i Federico Martín Bahamontes (1954, 1958, 1959, 1962, 1963 y 1964) foren els millors escaladors de la ronda francesa.
  • Més victòries en la classificació dels joves
  • Més podis
  • Menor diferència entre el guanyador i el segon
  • Major diferència entre el guanyador i el segon
  • Més participacions
  • Guanyador més jove
  • Guanyador més veterà

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «UCI Regulations» p. 43. [Consulta: 21 juliol 2009].
  2. . «Tour Honour Roll». Ride Media 2007 Official Tour de France Guide, Australian Edition, 2007, pàg. 172, 200–201.
  3. . El primer Tour en la qual la cursa acabava en una ciutat i començava en un altre era 1906, quan viatjaven els participants entre Lilla fins al pròxim començament a Douai.
  4. . Augendre, Jacques (1996), de de Gira Le França: Panorama d'un siècle, de de Gira de Société du França, cap Isbn, p17
  5. . Coyle, Daniel. «What He's Been Pedaling». , 16 juliol 2006.
  6. . Dauncey, Hugh and Hare, Geoff (2003), Tour de France: 1903–2003, Routledge, USA, ISBN 978-0-7146-5362-4, p149
  7. . Augendre, Jacques (1996), Le Tour de France: Panorama d'un siècle, Société du Tour de France, no ISBN, p61
  8. Jacques Seray. Pierre Giffard, précurseur du journalisme moderne. Le Pas d'oiseau, 2008.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Coll., Tour de France, 100 ans, 1903-2003, Paris, L'Équipe, 2003, p. 16-17
  10. Coll., Tour de France, 100 ans, 1903-2003, Paris, L'Équipe, 2003, p. 227
  11. «Anuario del Tour de Francia-Le Tour en chiffres Les podiums». letour.fr. [Consulta: 3 de noviembre de 2009].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 12,9 «Comunicat UCI referent a Lance Armstrong». [Consulta: 23 d'octubre de 2012].
  13. «Ultimas Informaciones - La XXVIII Vuelta a Francia» (en castellà). El Mundo Deportivo, 28 juliol 1934, p. 2.
  14. Woodland, Les. The Yellow Jersey Companion to the Tour de France. London: Yellow Jersey Press, 2003, p. 105. ISBN 0224080164. 
  15. 15,0 15,1 «Europe | Tour de France spectator killed». BBC News, 18 juliol 2009 [Consulta: 18 juliol 2009].
  16. 16,0 16,1 Woodland, Les. The Yellow Jersey Companion to the Tour de France. London: Yellow Jersey Press, 2003, p. 80. ISBN 0224080164. 
  17. Es van dur a terme una sèrie de desqualificacions i penalitzacions per les que el guanyador, Maurice Garin, juntament amb els tres següents, foren esborrats de la classificació general. Finalment, es va elaborar una polèmica llista que situava vencedor el jove Henri Cornet, que havia acabat cinquè. També les victòries d'etapa de Garin foren eliminades.
  18. Riis va admetre que s'havia dopat, però no li han tret la victòria.
  19. Al febrer de 2012, Jan Ullrich va ser suspés per 2 anys i els resultats obtinguts del 1/5/2005 al 1/5/2007 van ser anul·lats.
  20. «Óscar Pereiro és el guanyador del Tour de França de 2006, el doping de Floyd Landis ha sigut confirmat per la UCI». [Consulta: 21 de setembre de 2007].
  21. 21,0 21,1 21,2 Amb la desqualificació de Floyd Landis (acabà i guanyà la cursa però fou esborrat de les classificacions) per assumptes de doping. Per tant, tots els altres corredors que van acabar la prova van pujar una posició: Pereiro passà del 2º al 1º, Kloden del 3º al 2º, Sastre del 4º al 3º... .
  22. A l'octubre del 2012, Levi Leipheimer va ser suspés per 6 mesos i els resultats obtinguts del 1/6/1999 al 30/7/2006, i del 7/7/2007 al 29/7/2007, van ser anul·lats.
  23. En un principi Alberto Contador i Denís Ménxov van ser 1r i 3r però van ser sancionats

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]