Bradley Wiggins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bradley Wiggins Icona ciclista
Bradley Wiggins al Critèreium del Dauphinçe 2011
Dades biogràfiques
Nom complet Bradley Wiggins
Data de naixement 28 d'abril de 1980 (1980-04-28) (34 anys)
País Regne Unit Regne Unit
Dades biomètriques
Alçada 1m 89 cm
Pes 76 kg
Equips
Equip actual Team Sky
Any equip 2010
Equips anteriors 2001. Linda McCartney
2002-2003. Française des Jeux
2004-2005. Crédit Agricole
2006-2007. Cofidis
2008. Team High Road
2009. Garmin-Slipstream
2010- Team Sky
Tipus Contrarellotgista, Pistard
Principals triomfs
Curses per
etapes
mallot groc Tour de França (2012)
2 etapes al Tour de França
1 etapa al Giro d'Itàlia
Critèrium del Dauphiné (2011, 2012)
París-Niça (2012)
Tour de Romandia (2012)
Curses d'un
dia
Campió del Regne Unit Campió del Regne Unit CRI
(2009, 2010, 2014)
Campió del Regne Unit Campió del Regne Unit en ruta (2011)
Medaller
Competint per Regne Unit Regne Unit
Ciclisme en pista
Jocs Olímpics
Bronze Sydney 2000 Persecució per equips
Or Atenes 2004 Persecució individual
Plata Atenes 2004 Persecució per equips
Bronze Atenes 2004 Americana
Or Pequín 2008 Persecució individual
Or Pequín 2008 Persecució per equips
Or Londres 2012 Contrarellotge
Campionat del Món en ruta Maillot arc iris
Plata Copenhaguen 2011 contrarellotge
Plata Florència 2013 contrarellotge
Campionat del Món de ciclisme en pista Maillot arc iris
Plata Manchester 2000 Persecució per equips
Plata Anvers 2001 Persecució per equips
Bronze Ballerup 2002 Persecució per equips
Or Stuttgart 2003 Persecució individual
Plata Stuttgart 2003 Persecució per equips
Or Palma 2007 Persecució individual
Or Palma 2007 Persecució per equips
Or Manchester 2008 Persecució individual
Or Manchester 2008 Persecució per equips
Or Manchester 2008 Madison

Bradley Wiggins, OBE, (Gant, Flandes, 28 d'abril de 1980) és un ciclista professional anglès, fill del també ciclista Gary Wiggins. Actualment corre a les files del Team Sky i combina el ciclisme en pista amb la carretera.

En pista és campió del món i medallista olímpic en diverses disciplines. Destaquen les 6 medalles aconseguides als Jocs Olímpics, tres d'elles d'or.

En carretera destaca per les seves habilitats contra el crono i des del Tour de França de 2009 va demostrar les seves possibilitats també en les classificacions generals, en quedar quart de la general. El 2011 guanyà el que fins al moment és la seva cursa per etapes més important, el Critèrium del Dauphiné.

El 2012 va guanyar la París-Niça, sent el primer britànic a guanyar-la des que Tom Simpson ho fes el 1967.[1] Un parell de mesos més tard guanyà el Tour de Romandia i revalidà el triomf al Critèrium del Dauphiné. Al Tour de França es vestí amb el mallot groc en la 7a etapa i ja no el deixà fins a la victòria final a París, per proclamar-se en el primer britànic a guanyar aquesta cursa.[2] En aquesta mateixa edició guanyà 9a i la 19a etapa.

Palmarès en pista[modifica | modifica el codi]

Resultats a la Copa del Món[modifica | modifica el codi]

Palmarès en ruta[modifica | modifica el codi]

Wiggins al pròleg del Tour de França 2007 a Londres.
Bradley Wiggins al pròleg del Tour de Califòrnia 2008.
Wiggins i Mark Cavendish campions del Món 2008.

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 2006. 123è de la classificació general
  • 2007. Abandona amb tot l'equip Cofidis (17a etapa)
  • 2009. 4t de la classificació general
  • 2010. 24è de la classificació general
  • 2011. Abandona (7a etapa)
  • 2012. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de la 9a i 19a etapa

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 2005. 123è de la classificació general
  • 2008. 134è de la classificació general
  • 2009. 71è de la classificació general
  • 2010. 40è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2013. No surt (13a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya[modifica | modifica el codi]

  • 2011. 3r de la classificació general. Mallot vermell Porta el mallot vermell durant 4 etapes
Wiggins al Giro d'Itàlia 2010.
Wiggins al Campionat del Món 2011.
Wiggins al Tour de França 2012.
Wiggins a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de 2012.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Agence France-Presse. «Wiggins first British Paris-Nice victor in 45 years». Google News. Agence France-Presse. Google Inc., 11 març 2012 [Consulta: 11 de març de 2012].
  2. «El nou ordre mundial». El Punt-Avui, 23 de juliol de 2012. [Consulta: 26 de juliol de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]