Bradley Wiggins
| Bradley Wiggins |
|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Bradley Wiggins |
| Data de naixement | 28 d'abril de 1980 |
| País | |
| Dades biomètriques | |
| Alçada | 1m 89 cm |
| Pes | 76 kg |
| Equips | |
| Equip actual | Team Sky |
| Any equip | 2010 |
| Equips anteriors | 2001. Linda McCartney 2002-2003. Française des Jeux 2004-2005. Crédit Agricole 2006-2007. Cofidis 2008. Team High Road 2009. Garmin-Slipstream 2010. Team Sky |
| Tipus | Contrarellotgista, Pistard |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
2 etapes al Tour de França 1 etapa al Giro d'Itàlia Critèrium del Dauphiné (2011, 2012) París-Niça (2012) Tour de Romandia (2012) |
| Curses d'un dia |
|
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Competint per |
|||
| Ciclisme en pista | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Atenes 2004 | Persecució individual | |
| Or | Pequín 2008 | Persecució individual | |
| Or | Pequín 2008 | Persecució per equips | |
| Plata | Atenes 2004 | Persecució per equips | |
| Bronze | Sydney 2000 | Persecució per equips | |
| Bronze | Atenes 2004 | Americana | |
| Ciclisme en ruta | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Londres 2012 | Contrarrellotge | |
Bradley Wiggins, OBE, (Gant, Bèlgica, 28 d'abril de 1980) és un ciclista professional anglès. Actualment corre a les files del Team Sky i combina el ciclisme en pista amb la carretera.
En pista és campió del món i medallista olímpic en diverses disciplines. Destaquen les 6 medalles aconseguides als Jocs Olímpics, tres d'elles d'or.
En carretera destaca per les seves habilitats contra el crono i des del Tour de França de 2009 va demostrar les seves possibilitats també en les classificacions generals, en quedar quart de la general. El 2011 guanyà el que fins el moment és la seva cursa per etapes més important, el Critèrium del Dauphiné.
El 2012 va guanyar la París-Niça, sent el primer britànic en guanyar-la des que Tom Simpson ho fes el 1967.[1] Un parell de mesos més tard guanyà el Tour de Romandia i revalidà el triomf al Critèrium del Dauphiné. Al Tour de França es vestí amb el mallot groc en la 7a etapa i ja no el deixà fins a la victòria final a París, per proclamar-se en el primer britànic en guanyar aquesta cursa.[2] En aquesta mateixa edició guanyà 9a i la 19a etapa.
Taula de continguts |
Palmarès en pista [modifica]
Jocs Olímpics [modifica]
- Sydney 2000
Bronze, Persecució per equips (amb Paul Manning, Chris Newton i Bryan Steel)
- Atenes 2004
Or, 4km Persecució individual
Argent, Persecució per equips (amb Steve Cummings, Rob Hayles i Paul Manning)
Bronze, Madison
- Pequín 2008
Or, 4km Persecució individual
Or, 4km Persecució per equips (amb Edward Clancy, Paul Manning i Geraint Thomas)
Campionats del Món [modifica]
- 1998 (sots 19)
- 2000
- 2001
- 2002
- 2003
- 2007
- 2008
Or, 4km Persecució individual
Or, Persecució per equips
Or, Madison masculí (amb Mark Cavendish)
Jocs de la Commonwealth [modifica]
- 1998
- 2002
Palmarès en ruta [modifica]
- 2001
- 1r a la Fletxa del Sud
- 1r al Cinturó a Mallorca
- 2003
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2005
- Vencedor d'una etapa al Circuit de Lorena
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2007
- 1r al Duo Normand (amb Michiel Elijzen)
- Vencedor d'una etapa al Critérium du Dauphiné Libéré
- Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque
- Vencedor d'una etapa al Tour du Poitou-Charentes et de la Vienne
- 2009
Campió del Regne Unit en contrarellotge individual
- 1r a la Herald Sun Tour i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies de De Panne
- 2010
Campió del Regne Unit en contrarellotge individual
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- 2011
Campió del Regne Unit en ruta
- 1r al Critèrium del Dauphiné
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Baviera
- 2012
1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes- 1r de la París-Niça, vencedor d'una etapa i de la classificació per punts
- 1r del Tour de Romandia i vencedor de dues etapes
- 1r al Critèrium del Dauphiné i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a l'Algarve
Resultats al Tour de França [modifica]
- 2006. 123è de la classificació general
- 2007. Abandona amb tot l'equip Cofidis (17a etapa)
- 2009. 4t de la classificació general
- 2010. 24è de la classificació general
- 2011. Abandona (7a etapa)
- 2012.
1r de la classificació general. Vencedor de la 9a i 19a etapa
Resultats al Giro d'Itàlia [modifica]
- 2005. 123è de la classificació general
- 2008. 134è de la classificació general
- 2009. 71è de la classificació general
- 2010. 40è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
Resultats a la Volta a Espanya [modifica]
- 2011. 3r de la classificació general.
Porta el mallot vermell durant 4 etapes
|
Wiggins al Critèrium del Dauphiné 2011.
|
Referències [modifica]
- ↑ Agence France-Presse. «Wiggins first British Paris-Nice victor in 45 years». Google News. Agence France-Presse. Google Inc., 11 March 2012 [Consulta: 11 de març de 2012].
- ↑ «El nou ordre mundial». El Punt-Avui, 23 de juliol de 2012. [Consulta: 26 de juliol de 2012].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bradley Wiggins |
- Persones vives
- Ciclistes anglesos
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2000
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2004
- Medallistes als Jocs Olímpics d'estiu de 2008
- Medallistes als Jocs Olímpics d'estiu de 2012
- Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia
- Guanyadors de la París-Niça
- Guanyadors del Tour de França
- Guanyadors d'etapa al Tour de França
- Persones de Gant