Giro d'Itàlia de 2010
| |||
 | |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 93. Giro d'Itàlia | ||
| Competició | Calendari mundial UCI 2010 2.UWT | ||
| Etapes | 21 | ||
| Dates | 8 – 30 de maig de 2010 | ||
| Distància | 3.485,3 km | ||
| Països |  Itàlia Països Baixos Suïssa | ||
| Sortida | Amsterdam | ||
| Arribada | Verona | ||
| Equips | 22 | ||
| Inscrits | 198 | ||
| Finalitzen | 139 | ||
| Velocitat mitjana | 39,72 km/h | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor | Ivan Basso (Liquigas-Doimo) | ||
| Segon |  David Arroyo Durán (Caisse d'Épargne) | ||
| Tercer | Vincenzo Nibali (Liquigas-Doimo) | ||
| Punts |  Cadel Evans (BMC Racing Team) | ||
| Muntanya | Matthew Lloyd (Omega Pharma-Lotto) | ||
| Joves | Richie Porte (Saxo Bank) | ||
| Equip | Liquigas-Doimo | ||
 | |||
| ◀2009 | 2011▶ | ||
 | Documentació  | ||
_pictogram.svg){kind=small}
El Giro d'Itàlia de 2010 és la noranta-tresena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre 8 i el 30 de maig de 2010, amb un recorregut de 3.418 km distribuïts en 21 etapes, tres d'elles contrarellotge individual i una contrarellotge per equips. Aquesta era la catorzena prova del Calendari mundial. La sortida de la cursa es feu a Amsterdam, Països Baixos, i el final a Verona.
La victòria fou per l'italià Ivan Basso, vencedor de l'edició de 2006. Fou seguit per l'espanyol David Arroyo i el seu company d'equip Vincenzo Nibali. L'australià Cadel Evans que acabà coinquè, guanyà la classificació per punts, i els seus compatriotes Matthew Lloyd i Richie Porte guanyaren respectivament la classificació de la muntanya i dels joves. El Liquigas-Doimo guanyà la classificació per equips.
Equips participants[modifica]
La llista dels 22 equips participants es va fer pública el 22 de març, amb 15 equips ProTour i 7 equips continentals professionals:
- Equips ProTour: Team Milram, Omega Pharma-Lotto, Quick Step, Team Saxo Bank, Movistar Team, Footon-Servetto, Garmin-Transitions, Team HTC-Columbia, AG2R La Mondiale, Lampre-Farnese Vini, Liquigas-Doimo, Astana Qazaqstan Team, Team Visma-Lease a Bike, Team Sky, Team Katusha
- Equips continentals professionals: BMC Racing Team, Bbox Bouygues Telecom, Cofidis, Colnago-CSF Inox, Acqua & Sapone, Androni Giocattoli, Cervélo TestTeam
Tres equips ProTour no participen en aquesta edició del Giro d'Itàlia: Euskaltel–Euskadi, Groupama-FDJ i Team RadioShack.
Favorits[modifica]
Per la classificació general[modifica]
Els tres darrers vencedors del Giro d'Itàlia no prenen part en aquesta edició. Denís Ménxov (Team Visma-Lease a Bike), actual vencedor, i Alberto Contador (Astana Qazaqstan Team), vencedor el 2008, prefereixen altres curses per preparar el Tour de França. Danilo Di Luca es troba suspès per dopatge. Franco Pellizotti (Liquigas-Doimo), 3r el 2009, està sent investigat per irregularitats en el seu passaport biològic i l'UCI no li permet prendre part en aquesta edició.[1][2]
Damiano Cunego (Lampre-Farnese Vini), vencedor el 2004, formarà equip junt a Gilberto Simoni, que disputarà el Giro per darrera vegada abans de retirar-se.[3] Ivan Basso (Liquigas-Doimo), vencedor el 2006 i cinquè el 2009, pot aprofitar l'absència de Pellizotti, per convertir-se en el líder de l'equip, sempre que Vincenzo Nibali li permeti.
Stefano Garzelli (Acqua & Sapone), vencedor el 2000 i millor escalador el 2009, Michele Scarponi (Androni Giocattoli), vencedor de 2 etapes el 2009, i Domenico Pozzovivo (Colnago-CSF Inox) participaran en el Giro amb ambicions de fer un bon paper.
Quant a la presència internacional cal destacar Cadel Evans (BMC Racing Team), actual campió del món, participa en el Giro per primera vegada des del 2002. Carlos Sastre (Cervélo TestTeam), 4t i vencedor de 2 etapes de muntanya el 2009, Aleksandr Vinokúrov, Vladímir Karpets (Team Katusha), Bradley Wiggins (Team Sky), 4t al Tour de França de 2009, i Christian Vande Velde (Garmin-Transitions), també prenen part en aquesta edició del Giro.
Els esprintadors[modifica]
Mark Cavendish (Team HTC-Columbia) no participa en aquest Giro en preferir disputar la Volta a Califòrnia,[4] passant a ser el referent de l'equip en els esprints Andre Greipel. Óscar Freire (Team Visma-Lease a Bike) tampoc no prendrà part al Giro per una sinusitis.[5] Altres esprintadors, que si prenen part en aquest Giro, són: Alessandro Petacchi, Danilo Hondo (Lampre-Farnese Vini), Tyler Farrar (Garmin-Transitions), Alberto Loddo (Androni Giocattoli), William Bonnet (Bbox Bouygues Telecom), Sacha Modolo (Colnago-CSF Inox), Robbie McEwen (Team Katusha), Robert Forster (Team Milram), Gregory Henderson (Team Sky) i Baden Cooke (Team Saxo Bank).
Recorregut[modifica]
Etapes[modifica]
La primera etapa és una contrarellotge individual, totalment plana, pels carrers d'Amsterdam, als Països Baixos.[6]
El vencedor fou Bradley Wiggins (Team Sky), convertint-se en el primer portador de la maglia rosa de la present edició. Aquesta és la seva primera victòria en una gran volta. Cadel Evans (BMC Racing Team) i Aleksandr Vinokúrov (Astana) van confirmar el seu bon moment de forma amb la tercera i quarta posició final. Ivan Basso (Liquigas) i Carlos Sastre (Cervelo TestTeam) perderen menys de 30" i Damiano Cunego (Lampre-Fondital) quasi un minut.[7][8]
Resultat de l'etapa i classificació general
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 |  Bradley Wiggins (GBR) 
|
Team Sky | 10' 18" |
| 2 |  Brent Bookwalter (USA)
|
BMC Racing Team | + 2" |
| 3 |  Cadel Evans (AUS)
|
BMC Racing Team | + 2" |
| 4 |  Aleksandr Vinokúrov (KAZ)
|
Astana Qazaqstan Team | + 5" |
| 5 |  Greg Henderson (NZL)
|
Team Sky | + 5" |
| 6 | Richie Porte (AUS) 
|
Team Saxo Bank | + 5" |
| 7 | David Millar (SCO)
|
Garmin-Transitions | + 6" |
| 8 |  Gustav Larsson (SWE)
|
Team Saxo Bank | + 7" |
| 9 |  Jos van Emden (NED)
|
Team Visma-Lease a Bike | + 9" |
| 10 |  Marco Pinotti (ITA)
|
Team HTC-Columbia | + 9" |
Etapa totalment plana entre Amsterdam i Utrecht, amb dues petites cotes a mitjan etapa per decidir els primers punts de la muntanya.[9]
Durant l'etapa es produeixen nombroses caigudes, la gran majoria d'elles sense cap conseqüència física, però que provocaren nombrosos talls en el gran grup.
L'escapada del dia la formaren Paul Voss, Flens Rick, Stefano Pirazzi i Mauro Facci, que arribaren a tenir una màxima diferència de poc més de 5' pel control exercit per l'Team Sky al capdavant del gran grup. A 40 km de meta es produí una caiguda en què es veieren implicats una trentena de ciclistes, entre ells el líder Bradley Wiggins. Flens va intentar arribar en solitari, però fou agafat a 24 km de meta. Una altra caiguda important es produí a manca de 7,2 km, quedant al capdavant sols 58 ciclistes, entre els quals no hi havia Wiggins ni Carlos Sastre, que perderen 37" a meta. En l'esprint la victòria fou per a Tyler Farrar i Cadel Evans es vestí amb la màglia rosa.[10][11]
- Etapa 3. Amsterdam - Middelburg. 10 de maig de 2010. 224 km
Darrera etapa per terres holandeses, totalment plana i fins i tot amb alguns sectors per sota del nivell del mar. L'etapa surt d'Amsterdam cap al sud, per anar a toca el mar del Nord, creuant algunes de les illes de Zelanda fins a arribar a Middelburg, a Walcheren.[12]
L'etapa va estar marcada pels fort vents que van bufar durant bona part de l'etapa que van provocar nombrosos trencaments del gran grup per la formació de ventalls, les nombroses caigudes i la pèrdua notable de temps per a alguns dels favorits.
A 30 km de l'arribada una caiguda fa que bona part del Team Sky quedi endarrerit, entre ells Bradley Wiggins. El més afectat per aquesta caiguda fou Christian Vandevelde que es veié obligat a abandonar. Aquesta caiguda va fer que al capdavant quedés un grup format per 29 ciclistes, entre els quals no hi havia el líder, Cadel Evans, que a meta perdé 46" i el lideratge. L'esprint fou guanyat clarament per Wouter Weylandt. El ciclista millor classificat del grup capdavanter era Aleksandr Vinokúrov, que d'aquesta manera es convertia en el nou líder.
Bradley Wiggins va perdre 4', mentre Alessandro Petacchi, Domenico Pozzovivo, Marzio Bruseghin, Filippo Pozzato i Gilberto Simoni van perdre 8' i totes les seves aspiracions a la general.[13][14]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 4. Savigliano - Cuneo. 12 de maig de 2010. 32,5 km (CRE)
Després d'un dia de descans i el trasllat fins al nord d'Itàlia es disputa una Contrarellotge per equips entre Savigliano i Cuneo. El recorregut és sempre ascendent, amb 225 metres de desnivell.[15]
El quart equip en prendre la sortida, el BMC Racing Team de Cadel Evans, aconsegueix el primer temps de referència amb un temps de 37' 58" que serà el millor temps durant una hora. El Team Katusha, de Vladímir Karpets, és el primer equip a millorar el temps i deixar-lo en 37' 04". Més tard serà el Team Sky el que millorarà el temps amb 36' 50". Finalment, el vencedor de l'etapa serà el Liquigas-Doimo, que millorarà el temps en 13" i el deixarà en 36' 37". L'Astana Qazaqstan Team, del líder Aleksandr Vinokúrov va perdre 38" i d'aquesta manera també el lideratge en favor de Vincenzo Nibali.[16][17]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 5. Novara – Novi Ligure. 13 de maig de 2010. 168 km
Etapa plana, amb dues petites cotes a la part central de l'etapa, Avolasca i Castellania. L'etapa ret homenatge a Fausto Coppi, vencedor de 5 Giros, en el cinquantenari de la seva mort. L'etapa passa per la seva vila natal, Castellania i recorre part de les carreteres que feia servir per entrenar-se.[18]
Una escapada de 4 ciclistes formada per Yukiya Arashiro (BBox Bouygues Telecom), Julien Fouchard (Cofidis), Jérôme Pineau (Quick Step) i Paul Voss (Team Milram) aconsegueix 5' 40" a 46 kilòmetres de l'arribada. Paul Voss es despenja del grup capdavanter a manca de 15 km, mentre que els altres tres continuen endavant, resistint la persecució del gran grup. Arashiro és el primer a llançar l'esprint, però és Pineau qui guanya l'etapa per davant de Fouchard. Tyler Farrar (Garmin Chipotle) guanya l'esprint del gran grup. No hi ha canvis a la general.[19][20]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 6. Fidenza – Carrara. 14 de maig de 2010. 166 km
Després de l'homenatge a Fausto Coppi en l'etapa anterior, ara és el torn de Jacques Anquetil, en el 50è aniversari de la seva primera victòria pels carrers de Carrara en una contrarellotge individual. El Passo del Brattello (2a categoria, 11 km al 5%) és la primera gran dificultat muntanyosa d'aquesta edició. L'etapa també inclou dues dificultats més: el pas de Spolverina (10,5 km al 3,5%, de 2a categoria) i el pas de Bedizzano (3 km al 8%, de 3a categoria).[21]
Dos homes s'escapen durant bona part de l'etapa: Rubens Bertogliati (Androni Giocattoli) i Matthew Lloyd (Omega Pharma-Lotto). Matthew Lloyd passa el primer pel Passo del Brattello, mentre que per darrere Paul Voss intenta esgarrapar algun punt per conservar el seu mallot verd. En el descens Guillaume Bonnafond (AG2R La Mondiale) i Paolo Tiralongo (Astana Qazaqstan Team) cauen, havent de ser evacuats a un hospital i veient-se obligats a abandonar. Als peus del Spolverina, segona dificultat del dia, cinc ciclistes s'ecapen: Sergei Klimov i Ievgueni Petrov (Team Katusha), Johann Tschopp (BBox Bouygues Telecom), Matteo Bono (Lampre-Farnese Vini) i Cayetano Sarmiento (Acqua & Sapone). Al cim sols queden Petrov, Tschopp i Sarmiento. Matthew Lloyd aconsegueix en aquest port els punts necessaris per a obtenir el mallot de la muntanya. Al pas de Bedizzano Bertogliati passa per dificultats, cosa que obliga a atacar a Lloyd, el qual marxa en solitari al capdavant per arribar amb més d'un minut a la meta de Carrara. Bertogliati serà segon, mentre Danilo Hondo encapçalarà el gran grup. Vincenzo Nibali conserva el mallot rosa.[22][23]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 7. Carrara – Montalcino. 15 de maig de 2010. 215 km
Etapa de mitja muntanya que té la particularitat de transitar per part del recorregut de la Monte Paschi Strade Bianche, amb el pas per pistes de terra i de grava en els darrers quilòmetres. Els ciclistes hauran d'afrontar tres dificultats muntanyoses en la segona meitat de la cursa, ja que la primera part és totalment plana. Els dos primers ports són de tercera categoria i es troben al km 117 i 184. En el descens d'aquest segon port es troben el primer tram de terra i a cinc quilòmetres per l'arribada coronen el Poggio Civitella, de 12 km de llargada, amb desnivells superiors al 10% i sobre pista forestal.[24]
Etapa heròica, amb bona part de la mateixa disputada sobre una persistent pluja que va complicar, i molt, el pas per les pistes forestals per les quals discorria la part final de l'etapa. Després d'una hora de competició es van produir els primers atacs, formant-se un grup de 16 en què hi havia Gilberto Simoni, Valerio Agnoli, Fabian Wegmann, Andrí Hrivko i Filippo Pozzato, però el gran grup els agafà ràpidament. Tot seguit ataquen Rick Flens i Nicki Sørensen, els quals sí que tindran via lliure per escapar-se, aconseguint un diferència màxima de 10'. A 50 km de meta sols disposen de 3' i la pluja i el gran grup va perdent unitats.
A 40 km de l'arribada el líder de la cursa, Vincenzo Nibali, pateix una caiguda en la qual es veuen implicats també Valerio Agnoli, Ivan Basso, Michele Scarponi o Carlos Sastre. Linus Gerdemann ataca i és seguit per Aleksandr Vinokúrov, Stefano Garzelli, Thomas Rohregger i Jan Bakelants, sent agafats per un grup en què hi ha Cadel Evans i Damiano Cunego. En l'ascensió a la principal dificultat del dia, sota la pluja i el fang, ataca Vinokúrov, que és seguit per Evans, Cunego, Garzelli, John Gadret, David Arroyo i Marco Pinotti. Per darrere Nibali i Basso perden més d'1' 30". Un nou atac de Vinokúrov farà que perdin contacte Gadret i Garzelli, jugant-se, els altres cinc, la victòria d'etapa. En els estrets carrers de Montalcino Evans serà el primer a llançar l'esprint per a aconseguir la victòria. Nibali perd dos minuts, cedint el lideratge a Vinokúrov. Sastre perd cinc minuts.[25]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 8. Chianciano Terme – Terminillo. 16 de maig de 2010. 189 km
Primera etapa amb final en alt, al Terminillo, un port de 16,1 km al 7,2% de desnivell. Anteriorment els ciclistes hauran superat dos ports de tercera categoria, el Valico de Monte Nibbio (10,1 km al 3,0%) i el pas de Marmore (9,3 km al 2,5%).[26]
Chris Anker Sørensen (Team Saxo Bank) s'emporta l'etapa en solitari, la primera en final en alt, després de deixar enrere la resta de companys que havien protagonitzat l'escapada del dia. 17 ciclistes en formaren part, entre els que destquen: Thomas Voeckler (BBox Bouygues Telecom), David Moncoutié (Cofidis), Rigoberto Urán (Movistar Team) i Ievgueni Petrov (Team Katusha). Entre els favorits no hi hagué canvis significatius, ja que tots els intents foren aboratats. Destaca la tercera posició a l'etapa de Xavier Tondo, que en els darrers quilòmetres s'escapà del grup de favorits. [27]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 9. Frosinone – Cava de' Tirreni. 17 de maig de 2010. 188 km
Etapa completament plana, sense cap dificultat muntanyosa, però amb un final en pujada en els darrers 5 km[28]
L'escapada del dia, formada al km 9, estava integrada per 4 ciclistes: Mikhaïl Ignàtiev (Team Katusha), Giampaolo Cheula (Footon-Servetto), Michael Barry (Team Sky) i Tom Stamsnijder (Team Visma-Lease a Bike). Agafen ràpidament 4', però els homes del Team HTC-Columbia no deixen que augmenti més i els controlen a dos minuts. La forta pluja fa molt preillosa l'etapa, amb enormes bassals que ha de creuar els ciclistes i que provoquen que el grup es trenqui. En un d'aquests trencaments Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team) es troba al capdavant, junt a Vincenzo Nibali (Liquigas-Doimo) i Damiano Cunego (Lampre-Fondital), però no pas Cadel Evans (BMC Racing Team) i Ivan Basso (Liquigas-Doimo). Això fa augmentar molt el ritme, però els dos grups es tornaran a unir a 10 km de meta. En aquests moments Carlos Sastre punxa i perd contacte amb el grup principal, perdent a meta 1' 50".
Mikhaïl Ignàtiev intenta escapar-se sol, però Barry l'atrapa al cap de poc. A 5 km de meta són absorbits per un gran grup en què diversos ciclistes intenten l'escapada sense sort. La victòria es decideix a l'esprint, sent guanyat per Matthew Goss (Team Columbia-HTC), per dacant Filippo Pozzato (Team Katusha) i Tyler Farrar (Garmin Chipotle).[29]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 10. Avellino – Bitonto. 18 de maig de 2010. 220 km
Etapa completament plana, amb sols una petita dificultat muntanyosa al km 90.[30]
L'escapada del dia la formaren Hubert Dupont (AG2R La Mondiale), Charles Wegelius (Omega Pharma-Lotto) i Dario Cataldo (Quick Step), els quals foren agafats a 16 km de l'arribada. La victòria es disputà a l'esprint, sent guanyat per Tyler Farrar (Garmin-Transitions), per davant Fabio Sabatini (Liquigas-Doimo) i Julian Dean (Garmin-Transitions). És la seva segona victòria d'etapa en la present edició.[31]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 11. Lucera – L'Aquila. 19 de maig de 2010. 256 km
Etapa més llarga de la present edició, amb una segona part del recorregut força accidentada. Els ciclistes han de superar tres dificultats muntanyoses: el Rionero Sannitico (10 km al 6,3%) de 1a categoria 1ère catégorie (km 136), el Roccaraso (9,5 km al 4,7%) de 2a categoria (km 157) i el Capo di Valle (8,6 km al 5,8%) de 2a categoria (km 217). L'arribada a l'Aquila és en pujada amb un últim km al 6,9% i rampes de fins a l'11%.[32]
Etapa passada per aigua en què es produeix una cosa inhabitual en el ciclisme modern: una cinquantena de ciclistes s'escapen durant bona part de l'etapa. Entre els escapats hi ha: Rubens Bertogliati, Alexander Efimkin, Thomas Voeckler, Iuri Trofímov, David Arroyo, Vassil Kirienka, Carlos Sastre, Xavier Tondo, David Moncoutié, Domenico Pozzovivo, David Millar, Matthew Goss, Ievgueni Petrov, Valerio Agnoli, Robert Kiserlovski, Linus Gerdemann, Jan Bakelants, Matthew Lloyd, Dario Cataldo, Jérôme Pineau, Bradley Wiggins, Chris Anker Sørensen, Laurent Didier i Richie Porte. El gran grup sembla no donar importància a l'escapada en un primer moment i ràpidament aconsegueixen 17' 50", donat que Richie Porte, David Arroyo i Carlos Sastre posen a treballar els seus companys d'equip. La reacció del grup de la maglia rosa reacciona tard i això fa que a 50 km encara disposin de 13'.
Al Capo di Valle l'Omega Pharma-Lotto augmenta el ritme en favor de Matthew Lloyd i el mallot verd, fent que el grup capdavanter perdi alguns elements. Per darrere, el grup de la maglia rosa sols té 27 corredors i tots els caps de fila han de posar-se a tirar si no volen perdre més temps.
Jérôme Pineau és el primer a intentar la victòria d'etapa en solitari. Més tard seran Dario Cataldo, Linus Gerdemann i Jan Bakelandts els que ataquen, però Bakelandts cau en un tomb. En el darrer quilòmetre ataca Ievgueni Petrov, aconseguint la victòria en solitari. El grup de la maglia rosa perd 12' 42" i Richie Porte és el nou líder.[33]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 12. Città Sant'Angelo – Porto Recanati. 20 de maig de 2010. 206 km
Darrera etapa plana abans d'atacar la mitja muntanya i després l'alta muntanya d'aquesta edició del Giro i darrera oportunitat pels esprintadors. L'etapa ressegueix la costa adriàtica i sols té dues petites dificultats a la part final de l'etapa[34]
A set quilòmetres per l'arribada es forma una escapada formada per 10 corredors en la qual es troben la major de favorits que el dia anterior havien perdut temps. El vencedor, a l'esprint, serà Filippo Pozzato, que d'aquesta manera aconsegueix la primera victòria italiana en la present edició del Giro. Amb tot, aquest grup sols va poder treure 10" al grup del líder.[35]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 13. Porto Recanati – Cesenatico. 21 de maig de 2010. 222 km
Etapa llarga resseguint la costa adriàtica fins a l'alçada de Rímini quan la cursa s'endinsa cap a l'interior per anar a buscar les dues dificultats del dia, el coll de Perticara i el de Barbotto, amb rames de fins al 15%. Els darrers 40 kilòmetres són de descens fins a l'arribada, a Cesenatico, la vila nadiua de Marco Pantani.[36]
Disset corredors formaran l'escapada del dia. El gran grup els deixa fer en vistes que cap d'ells representa una seriosa amenaça per a la classificació general. L'escapada arriba a obtenir una màxima diferència de 10 minuts i entre ells es jugaran la victòria. Es produiran diversos atacs, però finalment s'arriba a l'esprint. Gregory Henderson (Team Sky) llença l'esprint, sent superat per Manuel Belletti (Colnago-CSF Inox) que d'aquesta manera aconsegueix la seva primera victòria important.
Per darrere Vladímir Karpets (Team Katusha), s'escapa en l'ascens al darrer port i arriba amb un parell de minuts per davant del gran grup, que ho farà a 7' 26" de Belletti.[37]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 14. Ferrara – Asolo. 22 de maig de 2010. 205 km
El final de la segona setmana de cursa porta dues etapes d'alta muntanya. La primera d'elles està marcada per l'ascensió al Monte Grappa, 18 kilòmetres al 8% de mitjana i rampes del 14%, sent la quarta vegada que es puja aquest coll en la història del Giro (1968, 1972 i 1982). L'arribada és a Asolo, després del descens.[38]
Una escapada de sis homes arriba a peus del monte Grappa: Filippo Pozzato (Team Katusha), Alessandro Bisolti (Colnago-CSF Inox), William Bonnet (BBox Bouygues Telecom), Markus Eibegger (Footon-Servetto), Damien Monier (Cofidis) i Steve Cummings (Team Sky). L'escapada havia disposat de fins a 8', però sota l'impuls del Lampre Farnese Vini i el Liquigas-Doimo, aquesta s'havia reduït a tres minuts.
En les primeres rampes el grup d'escapats es trenca i Bisolti queda sol al capdavant. El Liquigas-Doimo encapçala el gran grup, tot imprimint un bon ritme que fa que la maglia rosa, Richie Porte (Team Saxo Bank), perdi contacte, així com Stefano Garzelli (Acqua & Sapone). Al mateix moment, Bradley Wiggins (Team Sky) ataca i junt a Steve Cummings, que anava escapat, marxen endavant durant uns mintus, ja que el grup dels favorits manté un fort ritme. Robert Kiserlovski (Liquigas-Doimo), Marco Pinotti (Team HTC-Columbia) i Alexander Efimkin (AG2R La Mondiale) tiren d'un grup de favorits en què no hi ha més de 15 corredors. Porte perd dos minuts i al davant encara es mantenen Bisolti i Monier.
Vincenzo Nibali (Liquigas-Doimo) ataca i això trenca el grup. Vladímir Karpets (Team Katusha), Damiano Cunego (Lampre Farnese Vini), Bradley Wiggins, Xavier Tondo (Cervélo TestTeam) i David Arroyo (Movistar Team) perden contacte. Al davant sols queda el segueixen Michele Scarponi (Androni Giocattoli), Ivan Basso (Liquigas-Doimo) i Cadel Evans (BMC Racing Team). Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team) i Carlos Sastre (Cervélo TestTeam) es troben a poca distància. Bisolti és superat, marxant els quatre cap al cim. Basso és el primer a passar. Vinokúrov i Sastre ho fan a un minut i el grup de Porte ho fa a quatre.
En el descens Sastre no pot seguir el ritme de Vinokúrov i és absorbit pel grup perseguidor en què hi ha Arroyo i Cunego.Per davant Nibali s'escapa de la resta de companys en el descens, passant la pancarta dels 30 km amb 25" d'avantatge. Nibali mantindrà la distància i es presentarà a meta amb 23" sobre Basso, Scarponi i Evans. Vinokúrov arribarà a 1' 34", el grup d'Arroyo a 2' 25" i el grup de Richie Porte a 4' 45".
David Arroyo passa a ser el no líder de la classificació general, amb 39" sobre Porte.[39]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 15. Mestre – Monte Zoncolan. 23 de maig de 2010. 161 km
Primera part de l'etapa totalment plana, però amb un final duríssim, amb quatre ports en els darrers 80 km: Sella Chianzutan (10,9 km al 5,3%) de 2a categoria (km 144), Passo Duron (4,3 km al 9,8%) de 1a categoria (km 183), Sella Valvalda (6,5 km al 6,2%) de 2a categoria (km 202) i Monte Zoncolan (10,1 km de l'11,9%) i final d'etapa.[40]
Sis corredors protagonitzaran una llarga escapada des del km 18 d'etapa. Disposaran de fins a 14' 20", però seran agafats en l'ascens al Monte Zoncolan, ja que el Liquigas-Doimo havia endurit molt el ritme pel darrere i al pas pel Passo Duran ja sols quedaven unes 25 unitats al grup dels favorits.
Michele Scarponi (Androni Giocattoli) és el primer dels favorits en atacar, però serà una accelació d'Ivan Basso la que provocarà el trencament del grup dels favorits, ja que sols Scarponi, Cadel Evans (BMC Racing Team) i Marco Pinotti (Team HTC-Columbia) el poden seguir en un primer moment.
Un segon grup és format per Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), Damiano Cunego (Lampre Farnese Vini), Alexander Efimkin (AG2R La Mondiale) i Vincenzo Nibali (Liquigas-Doimo), i més tard Pinotti quan es despengi del grup capdavanter. David Arroyo (Caisse d'Epargne) i Carlos Sastre (Cervélo TestTeam) es troben una mica més enrere.
El grup de Basso anirà superant els escapats, per posar-se al capdavant. Finalment Basso atacarà i marxarà sol cap a la victòria, imposant-se amb 1' 19" respecte Evans. David Arroyo, arriba 11è i conservà el liderat, tot i que els principals favorits li retallen temps.[41]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 16. San Vigilio di Marebbe – Plan de Corones. 25 de maig de 2010. 12,9 km (CRI)
Contrarellotge individual de 12,9 km, tota ascendent, amb una mitjana del 8,4% i rampes de fins al 24%, en un tram final sense enquitranar.[42]
El vencedor de l'etapa és Stefano Garzelli (Acqua & Sapone), vencedor el 2000. Distanciat en les etapes precedents la seva victòria no afecta la general.
Cadel Evans (BMC Racing Team), segon a l'etapa, millora una posició a la general i esgarrapa uns quants segons respecte a David Arroyo i Ivan Basso.[43]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 17. Bruneck – Peio Terme. 26 de maig de 2010. 173 km
Etapa amb una primera part en descens fins a trobar les rampes del Passo delle Palade (18,9 km al 6,6%), de 1a categoria, al km 106. El final és en pujada, a Peio Terme, amb 9 km amb algun tram fins al 12%, tot i que no puntua per a la classificació de la muntanya.[44]
Una escapada formada per 19 ciclistes serà la protagonista de l'etapa. Entre els escapats el millor situat era Aleksandr Efimkin, a 19'. La màxima diferència aconseguida fou de prop d'11'. El gran grup els deixà fer, tot controlant la diferència. El primer a intentar la victòria en solitari fou Mikhaïl Ignàtiev (Katuixa]) i, tot seguit, Danilo Hondo (Lampre), Damien Monier (Cofidis) i Steven Kruijswijk (Rabobank). A tres quilòmetres de la meta va arribar l'atac de Damien Monier, que va arribar en solitari a la meta, amb 36" sobre Hondo. Pel darrere, entre els favorits no passà res i sols alguns esgarraparen alguns segons.[45]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 18. Levico Terme – Brescia. 27 de maig de 2010. 156 km
Etapa totalment plana, sense cap dificultat muntanyosa, com a prèvia a la decisiva etapa de l'endemà.[46]
Darrera oportunitat per arribar a l'esprint que no fou desaprofitada per André Greipel, que demostrà ser el més ràpid. Anteriorment Alan Marangolli (Colnago) i Oliver Kaiser (Omega) havien estat escapats durant bona part de l'etapa, sent agafats a sols dos km per a l'arribada.[47]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 19. Brescia – Aprica. 28 de maig de 2010. 198 km
Etapa reina de la present edició, amb una primera part en lleugera pujada fins a arribar a Aprica, on en el primer pas per la ciutat, al km 113 puntua de 2a categoria (14 km al 3,5% i rampes de fins al 15%). Tot seguit els ciclistes afronten el coll de Trivigno, al km 130 (11 km al 7,6% i rampes de fins al 14%), de primera categoria, i tot seguit el Mortirolo, també de 1a, al km 162 (12,8 km al 10,3% i rampes de fins al 18%), a sols 33 km per a l'arribada. El final a Aprica és per la mateixa carretera que anteriorment era puntuable, tot i que en aquests moments no ho és.[48]
Etapa per a la història del ciclisme, amb un David Arroyo inconmensurable que defensà la maglia rosa fins al darrer metre, però que finalment no pogué fer-hi res i la perdé a mans d'Ivan Basso.
En les primeres rampes del Mortirolo Arroyo va perdre contacte amb el grup capdavanter, encapçalat pels homes del Liquigas-Doimo. Poc després sols quedaren al capdavant els italians Ivan Basso, Vincenzo Nibali i Michele Scarponi, que a poc a poc anaren guanyant temps al líder. Al cim li treien dos minuts, però en un descens vertiginós d'Arroyo aconseguí recuperar més d'un minut i col·locar-se a sols 40" quan sols quedaven 15 km per a l'arribada. En aquests moments Arroyo i Vinokúrov anaven uns segons per davant d'un trio perseguidor format per Cadel Evans, Carlos Sastre i John Gadret, però quan s'uniren en un grup de cinc no arribaren a una bona entesa i el trio capdavanter tornà a augmentar les diferències fins a ser insuperables per Arroyo, que a Aprica perdé més de 3' i el liderat de la cursa en favor de Basso.[49]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 20. Bormio – Passo del Tonale. 29 de maig de 2010. 178 km
Segona etapa d'altíssima muntanya de la present edició, amb quatre ports de més de 2.000 msnm i l'arribada també en alt. Hi ha una petita incursió per Suïssa.
Els primers quilòmetres són en descens fins a arribar a Tirano i la frontera suïssa, a menys de 500 msnm, on comença la llarga ascensió al Forcola di Livigno (1a categoria), a 2.315 metres, un dur port amb rampes sostingudes al 8% durant 10 km de la part central de l'ascensió. Tot seguit s'enllacen dos petits ports de 2a i 3a categoria, el Passo di Eira (6,5 km al 6,4%, km 93,6)) i el Passo di Fiscagno (3,9 km al 6,7, km 100,5). Tot seguit s'incia un llarg descens fins a arribar a Bormio on comença la llarguíssima ascensió al Passo di Gavia (2.618 m, 24,9 km, al 5,6%), al km 148,8. Un llarg descens fins a Ponte di Lengo duu els ciclistes a l'inici de la darrera ascensió del dia, el Passo del Tonale (12,1 km, al 5,2) i punt d'arribada de l'etapa.[50]
L'etapa va començar amb els dubtes sobre la possibilitat o no de pujar al Gavia per la gran quantitat de neu acumulada a les seves faldes, però finalment es va poder retirar a temps i l'etapa es va disputar sencera. Ivan Basso va aguantar les contínues envestides per mantenir el mallot rosa que li dona de manera virtual la victòria final.
Des des de l'inici es produïren atacs que buscaven sorprendre Basso. El primer atac important fou al quilòmetre 50, on un grup amb vint corredors, amb Aleksandr Vinokúrov, Gilberto Simoni i Carlos Sastre, entre d'altres s'escaparen del grup de la maglia rosa. Al Gavia Tschopp va ser el primer a passar per la Cima Coppi, seguit de Simoni, i del grup de Sastre, que ho va fer a mig minut. El gran grup perdia 1' 18". En el descens foren absorbits tots els escapats, excepte Tschopp, que es plantà en solitari a la meta de Passo del Tonale. Els atacs per despenjar Arroyo no tingueren èxit i va poder mantenir la segona posició final.[51]
Resultats
|
Classificació general
|
- Etapa 21. Verona – Verona. 30 de maig de 2010. 15,3 km (CRI)
Contrarellotge individual pels voltants de Verona amb una petita dificultat muntanyosa a la part central de l'etapa.[50]
Ivan Basso no va tenir cap problema per mantenir la diferència respecte als seus perseguidors en la general durant la contrarellotge i que va guanyar el suec Gustav Erik Larsson.[52]
Resultats
|
Classificació general
|
Classificacions finals[modifica]
Classificació general[modifica]
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Ivan Basso (ITA)
|
Liquigas-Doimo | 87h 44' 01" |
| 2 |  David Arroyo (ESP)
|
Movistar Team | + 1' 51" |
| 3 | Vincenzo Nibali (ITA)
|
Liquigas-Doimo | + 2' 37" |
| 4 | Michele Scarponi (ITA)
|
Androni Giocattoli | + 2' 50" |
| 5 | Cadel Evans (AUS) 
|
BMC Racing Team | + 3' 27" |
| 6 | Aleksandr Vinokúrov (KAZ)
|
Astana Qazaqstan Team | + 7' 06" |
| 7 | Richie Porte (AUS)
|
Team Saxo Bank | + 7' 22" |
| 8 | Carlos Sastre (ESP)
|
Cervélo TestTeam | + 9' 39" |
| 9 | Marco Pinotti (ITA)
|
Team HTC-Columbia | + 14' 20" |
| 10 |  Robert Kiserlovski (CRO)
|
Liquigas-Doimo | + 14' 51" |
Classificació de la muntanya[modifica]
|
Classificació per punts[modifica]
|
Classificació dels joves[modifica]
|
Classificació per equips[modifica]
|
Classificació per equips per punts[modifica]
|
Altres classificacions[modifica]
|
Evolució de les classificacions[modifica]
| Etapa (Vencedor) |
Classificació general Maglia rosa |
Classificació de la muntanya Maglia verde |
Classificació per punts Maglia rossa |
Classificació dels joves Maglia bianca |
Trofeu Fast Team |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a etapa Bradley Wiggins |
Bradley Wiggins | no entregat | Bradley Wiggins | Richie Porte | Team Sky |
| 2a etapa Tyler Farrar |
Cadel Evans | Paul Voss | Tyler Farrar | Team Saxo Bank | |
| 3a etapa Wouter Weylandt |
Aleksandr Vinokúrov | Graeme Brown | |||
| 4a etapa Liquigas-Doimo |
Vincenzo Nibali | Valerio Agnoli | Liquigas-Doimo | ||
| 5a etapa Jérôme Pineau |
Jérôme Pineau | ||||
| 6a etapa Matthew Lloyd |
Matthew Lloyd | Tyler Farrar | |||
| 7a etapa Cadel Evans |
Aleksandr Vinokúrov | Richie Porte | Team Saxo Bank | ||
| 8a etapa Chris Anker Sørensen |
Cadel Evans | Liquigas-Doimo | |||
| 9a etapa Matthew Harley Goss |
Tyler Farrar | ||||
| 10a etapa Tyler Farrar | |||||
| 11a etapa Ievgueni Petrov |
Richie Porte | Team Saxo Bank | |||
| 12a etapa Filippo Pozzato |
Jérôme Pineau | ||||
| 13a etapa Manuel Belletti | |||||
| 14a etapa Vincenzo Nibali |
David Arroyo | Aleksandr Vinokúrov | Liquigas-Doimo | ||
| 15a etapa Ivan Basso |
Cadel Evans | ||||
| 16a etapa Stefano Garzelli | |||||
| 17a etapa Damien Monier | |||||
| 18a etapa André Greipel | |||||
| 19a etapa Michele Scarponi |
Ivan Basso | Ivan Basso | |||
| 20a etapa Johann Tschopp |
Matthew Lloyd | ||||
| 21a etapa Gustav Erik Larsson | |||||
| Final | Classificació general Maglia rosa Ivan Basso |
Classificació de la muntanya Maglia verde Matthew Lloyd |
Classificació per punts Maglia rossa Cadel Evans |
Classificació dels joves Maglia bianca Richie Porte |
Trofeu Fast Team Liquigas-Doimo |
Punts UCI[modifica]
Els 20 primers de la general i els cinc primers de cada etapa sumen punts per a la Classificació mundial UCI 2010. Al final de la cursa Cadel Evans prendrà el liderat de la classificació.[53]
| Posició | 1r | 2n | 3r | 4t | 5è | 6è | 7è | 8è | 9è | 10è | 11è | 12è | 13è | 14è | 15è | 16è | 17è | 18è | 19è | 20è |
| Classificació general | 170 | 130 | 100 | 90 | 80 | 70 | 60 | 52 | 44 | 38 | 32 | 26 | 22 | 18 | 14 | 10 | 8 | 6 | 4 | 2 |
| Punts per etapes | 16 | 8 | 4 | 2 | 1 |
| # | Ciclista | Equip | Pts |
|---|---|---|---|
| 1 | Ivan Basso |
Liquigas-Doimo |
206 |
| 2 | David Arroyo |
Movistar Team |
132 |
| 3 | Cadel Evans |
BMC Racing Team |
128 |
| 4 | Vincenzo Nibali |
Liquigas-Doimo |
123 |
| 5 | Michele Scarponi |
 Androni Giocattoli |
117 |
| 6 | Aleksandr Vinokúrov |
Astana Qazaqstan Team |
85 |
| 7 | Richie Porte |
 Team Saxo Bank |
60 |
| 8 | Carlos Sastre |
 Cervélo TestTeam |
56 |
| 9 | Marco Pinotti |
Team HTC-Columbia |
54 |
| 10 | Damiano Cunego |
Lampre-Farnese Vini |
42 |
| Classificació final (11–56) | |||
|---|---|---|---|
| 11 | Tyler Farrar |
Garmin-Transitions |
38 |
| Robert Kiserlovski |
Liquigas-Doimo
| ||
| 13 |  John Gadret |
AG2R La Mondiale |
28 |
| 14 | Bauke Mollema |
Team Visma-Lease a Bike |
26 |
| 15 | Filippo Pozzato |
 Team Katusha |
25 |
| 16 | Matthew Goss |
Team HTC-Columbia |
24 |
| 17 | Jérôme Pineau |
 Quick Step |
20 |
| 18 | Manuel Belletti |
 Colnago-CSF Inox |
18 |
| Stefano Garzelli |
Acqua & Sapone
| ||
 André Greipel |
Team HTC-Columbia
| ||
| Vladímir Karpets |
Team Katusha
| ||
| Evgueni Petrov |
Team Katusha
| ||
| Bradley Wiggins |
Team Sky
| ||
| 24 | Damien Monier |
Cofidis |
16 |
| Gustav Erik Larsson |
Team Saxo Bank
| ||
| Matthew Lloyd |
Omega Pharma-Lotto
| ||
| Chris Anker Sørensen |
Team Saxo Bank
| ||
| Wouter Weylandt |
Quick Step
| ||
| Johann Tschopp |
BBox Bouygues Telecom
| ||
| 30 | Danilo Hondo |
Lampre-Farnese Vini |
15 |
| 31 |  Mauricio Ardila |
Team Visma-Lease a Bike |
14 |
| 32 | Greg Henderson |
Team Sky |
12 |
| Fabio Sabatini |
Liquigas-Doimo
| ||
| 34 | Linus Gerdemann |
Team Milram |
10 |
| Steven Kruijswijk |
Team Visma-Lease a Bike
| ||
| 36 | Rubens Bertogliati |
Androni Giocattoli |
8 |
| Brent Bookwalter |
BMC Racing Team
| ||
| Graeme Brown |
Team Visma-Lease a Bike
| ||
| Dario Cataldo |
Quick Step
| ||
| Dario Cioni |
Team Sky
| ||
| Julian Dean |
Garmin-Transitions
| ||
| Julien Fouchard |
Cofidis
| ||
| Simone Stortoni |
Colnago-CSF Inox
| ||
| Thomas Voeckler |
BBox Bouygues Telecom
| ||
| 45 | Robert Forster |
Team Milram |
7 |
| 46 | Alexander Efimkin |
AG2R La Mondiale |
5 |
| 47 |  Yukiya Arashiro |
BBox Bouygues Telecom |
4 |
| Tiziano Dall'Antonia |
Liquigas-Doimo
| ||
| Iban Mayoz |
Footon-Servetto
| ||
| Xavier Tondo |
Cervélo TestTeam
| ||
| Steven Kruijswijk |
Team Visma-Lease a Bike
| ||
| 52 | Hubert Dupont |
AG2R La Mondiale |
2 |
| Robbie McEwen |
Team Katusha
| ||
| Paul Voss |
Team Milram
| ||
| Daniel Moreno |
Omega Pharma-Lotto
| ||
| 56 | Adam Blythe |
Omega Pharma-Lotto |
1 |
| Federico Canuti |
Colnago-CSF Inox
| ||
| Sebastian Lang |
Omega Pharma-Lotto
| ||
| Alessandro Petacchi |
Lampre-Farnese Vini
| ||
| Steve Cummings |
Team Sky
| ||
Referències[modifica]
- ↑ Rosendo, Pellizotti y Valjavec, sospechosos de violar las reglas antidopaje a marca.com (3 de maig de 2010)
- ↑ El Liquigas se declara "profundamente decepcionado" por la sanción a Pellizotti a marca.com (4 de maig de 2010)
- ↑ Simoni se retirará en el Lampre a marca.com (12 de gener de 2010)
- ↑ Cavendish no disputará el Giro de Italia a marca.com (31 de març de 2010)
- ↑ Freire no tomará la salida del Giro por una sinusitis a marca.com (6 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 1a etapa Arxivat 2010-04-27 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Wiggins se viste de rosa en Amsterdam a marca.com (8 de maig de 2010)
- ↑ Tast per a especialistes a elpunt.cat (9 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 2a etapa Arxivat 2010-04-28 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Farrar se impone en el caos de Utrecht a marca.com (9 de maig de 2010)
- ↑ Les caigudes permeten a Evans situar-se líder abans del previst a elpunt.cat (10 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 3a etapa Arxivat 2010-05-06 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ El viento empuja a Vinokourov al liderato a marca.com (10 de maig de 2010)
- ↑ Vinokourov regna en el caos a elpunt.cat (11 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 4a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ El Liquigas revoluciona el Giro a marca.com (12 de maig de 2010)
- ↑ El Liquigas fa líder Nibali a elpunt.cat (13 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 5a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Pineau se cuela en la casa de Coppi a marca.com (13 de maig de 2010)
- ↑ Els valents tenen recompensa a elpunt.cat (14 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 6a etapa Arxivat 2010-04-27 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Lloyd se impone en Carrara a marca.com (14 de maig de 2010)
- ↑ Lloyd guanya en solitari a elpunt.cat (15 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 7a etapa Arxivat 2010-04-25 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Cadel Evans guanya enmig del fang a elpunt.cat (15 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 8a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Tondo, desencadenat a elpunt.cat (17 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 9a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Goss sorprèn els favorits a elpunt.cat (18 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 10a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Farrar ja ha obtingut dues victòries a elpunt.cat (19 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de l'11a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Tondo se situa quart de la general en una etapa de bojos a elpunt.cat (20 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 12a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Primer triomf italià, Pozzato a l'esprint a elpunt.cat (21 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 13a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ L'homenatge de Belletti a elpunt.cat (22 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 14a etapa Arxivat 2010-04-28 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Nibali guanya i Tondo se situa tercer en la general a elpunt.cat (23 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 15a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ El gall gros del galliner a elpunt.cat (24 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 16a etapa Arxivat 2010-04-28 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Arroyo resisteix el setge dels favorits a elpunt.cat (26 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 17a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ La glòria, en plena treva a elpunt.cat (27 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 18a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ El gran judici final a elpunt.cat (28 de maig de 2010)
- ↑ Prèvia de la 19a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Basso pren la «maglia» a Arroyo a elpunt.cat (29 de maig de 2010)
- ↑ 50,0 50,1 Prèvia de la 20a etapa Arxivat 2010-04-29 a Wayback Machine. a cyclingnews.com
- ↑ Atacs frustrats enmig de la neu a elpunt.cat (30 de maig de 2010)
- ↑ El somni rosa de Basso a elpunt.cat (31 de maig de 2010)
- ↑ UCI World Ranking - 2010
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giro d'Itàlia de 2010 |
- Web oficial
- Estagiro Arxivat 2010-02-13 a Wayback Machine.
Tour Down Under • París-Niça • Tirrena-Adriàtica • Milà-Sanremo • Volta a Catalunya • Gant-Wevelgem • Tour de Flandes • Volta al País Basc • París-Roubaix • Amstel Gold Race • Fletxa Valona • Lieja-Bastogne-Lieja • Tour de Romandia • Giro d'Itàlia • Critèrium del Dauphiné Libéré • Volta a Suïssa • Tour de França • Clàssica de Sant Sebastià • Volta a Polònia • Vattenfall Cyclassics • GP Ouest France-Plouay • Eneco Tour • GP de Quebec • GP de Mont-real • Volta a Espanya • Giro de Llombardia | |
En cursiva: Curses que formen part de l'UCI ProTour 2010 |
1909 • 1910 • 1911 • 1912 • 1913 • 1914 • 1915 • 1916 • 1917 • 1918 • 1919 • 1920 • 1921 • 1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937 • 1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024
 Mallot negre (maglia nera) •  Intergiro (maglia azzurra) • Classificació de la combinada (maglia azzurra) | ||||||||
