Fausto Coppi

Fausto Coppi
Dades biogràfiques
Nom complet	Fausto Coppi
Sobrenom	Campionnissimo i l'Airone
Data de naixement	15 de setembre de 1919
País	Itàlia
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors	1938. Dopolavoro Tortona 1939. Dopolavoro Tortona i Legnano 1940. Legnano 1941-1942. Legnano i Bianchi 1945. Bianchi i Nulli 1946-1948. Bianchi 1949-1950. Bianchi - Ursus 1951-1955. Bianchi - Pirelli 1956. Carpano - Coppi i Bianchi 1957. Carpano - Coppi 1958. Bianchi - Pirelli 1959. Tricofilina - Coppi
Principals triomfs
Curses per etapes	Giro d'Itàlia (1940, 1947, 1949, 1952, 1953) 24 etapes al Giro d'Itàlia Tour de França (1949, 1952) 9 etapes al Tour de França Challenge Desgrange-Colombo (1949)
Curses d'un dia	Campió del Món (1953) Campió d'Itàlia en ruta (1942, 1947, 1949, 1955) Milà-San Remo (1946, 1948, 1949) Giro de Llombardia (1946-1949, 1954) París-Roubaix (1950) Fletxa Valona(1950)

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
Bronze	Copenhaguen 1949	ruta
Or	Lugano 1953	ruta

Fausto Coppi (Castellania, Piemont, 15 de setembre de 1919 - Tortona, 2 de gener de 1960) va ser un ciclista italià. Era anomenat Campionissimo i l'Airone.

Fou el primer ciclista en aconseguir guanyar en una mateixa temporada el Giro d'Itàlia i el Tour de França (el 1949 i 1952). Els seus èxits esportius més importants foren: 5 Giro d'Itàlia, 2 Tour de França, 5 Giro de Llombardia, 3 Milà-Sanremo, 1 París-Roubaix, 1 Fletxa Valona i 1 Campionat del món de ciclisme. Entre 1942 i 1956 posseirà el rècord de l'hora.

Biografia

Monument erigit en homenatge al campió el 2 de juliol de 2000 al Passo Pordoi (Dolomites) per la commune de Canazei

De família humil, va aconseguir la primera bicileta als 8 anys i la va fer servir per treballar com a repartidor d'una botiga de queviures a Novi Ligure. El 1937 Biagio Cavanna el va animar a participar en curses no professionals. Les excepcionals característiques físiques no van tardar a sortir en el jove Coppi.

El 1939 passa a professional i ja guanya sis curses. El salt a la fama va ser un any després quan, començant com a gregari de Gino Bartali, va aconseguir el primer dels seus cinc Giro d'Itàlia, convertint-se en el ciclista més jove en guanyar el Giro amb 20 anys, 8 mesos i 25 dies, rècord encara vigent.

El 1940 i el 1941 es proclama campió italià de persecució. El 1942 estableix el rècord de l'hora al velòdrom Vigorelli de Milà, deixant la nova marca en 45,871 km, un rècord que va resistir 14 anys fins el 1966, quan Jacques Anquetil la superà.

La Segona Guerra Mundial parteix la seva carrera ascendent. És enviat a l'Àfrica amb la Divisione Ravenna i serà fet presoner pels anglesos, sent alliberat el 1945. Aquest mateix any ja corre alguna cursa amb la secció de ciclisme de la Società Sportiva Lazio.

El 1946 neix un llarg festeig de 10 anys amb l'equip Bianchi. L'arribada de Coppi aviat dóna els seus fruits en guanyar la Milà-Sanremo amb 14 minuts d'avantatge sobre el segon classificat. Aquell mateix any guanya tres etapes del Giro, el Gran Premi de les Nacions, el Circuit de Lugano i el Giro de Llombardia. El 1947, set anys després, tornarà a guanyar el Giro d'Itàlia.

El 1949 arriba la definitiva consagració internacional de Coppi. Primer guanya la Milà-Sanremo, el Giro de Llombardia i el tercer Giro d'Itàlia. Tot seguit encara el seu primer Tour de França, que guanyarà de manera brillant després de recuperar més de 30' que tenia perdut a mitja carrera. D'aquesta manera es convertia en el primer home que aconseguia guanyar Giro i Tour el mateix any.

El 1950 té un inici de temporada espectacular, adjudicant-se la París-Roubaix i la Fletxa Valona. Però una caiguda al Giro li provoca la fractura de tres costelles, que faran que hagi de posar fi a la temporada.

Autògraf de Coppi a Alassio

La mort del seu germà Serse, també ciclista, el 1951, en una caiguda al Giro del Piemont l'afectarà negativament i farà una temporada força discreta.

El 1952 torna a ser un any excepcional per a Coppi. Guanya tres etapes i la general al Giro d'Itàlia i cinc etapes i la general al Tour.

El 1953 aconsegueix el cinquè Giro d'Itàlia i el Campionat del món de ciclisme a Lugano, però la seva activitat s'estava reduint per culpa d'alguns accidents. Durant el Giro, Coppi va ser el centre de la crònica rosa del moment per tenir una relació extraconjugal que fins i tot el Papa va arribar a condemnar. El 1954 guanya una de les seves últimes grans curses, el Giro de Llombardia.

El 1959, junt amb d'altres ciclistes francesos, participa en una cursa i posterior cacera a Burkina Faso, on serà infectat per la malària. La diagnosi de la malaltia fou feta amb retard i a més fou mal curada, cosa que li provocarà la mort amb tan sol 40 anys.

Palmarès

1939 1r al Giro del Penice 1r a la Copa Ciutat de Pavia 1r al Circuit de Susa 1r al Giro del Casentino 1r al Premi de Varese 1940 Campió d'Itàlia de persecució 1r al Giro d'Itàlia i vencedor d'una etapa 1941 Campió d'Itàlia de persecució 1r al Giro de la Toscana 1r al Giro de l'Emilia 1r al Giro del Véneto 1r al Circuit de les Tres Valls Varesines 1r al Giro de la província de Milà 1942 Rècord de l'hora Campió d'Itàlia en ruta Campió d'Itàlia de persecució 1945 1r a la Copa Salvioni 1r a la Copa Candelotti 1r al Circuit dels Asos 1r al Critèrium de Lugano 1r al Circuit d'Ospedaletti 1946 1r a la Milà-San Remo 1r al Giro de Llombardia 1r al Gran Premi de les Nacions 1r al Giro de la Romanya 1r al Circuit de Lugano 1r al Circuit del Trocadero Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia 1947 Campió mundial de persecució Campió d'Itàlia en ruta Campió d'Itàlia de persecució 1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 3 etapes 1r al Giro de Llombardia 1r al Giro de la Romanya 1r al Giro del Veneto 1r al Giro de l'Emilia 1r al Gran Premi de les Nacions 1r a l'A través de Lausana 1948 1r a la Milà-San Remo 1r al Giro de Llombardia Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia i del Gran Premi de la Muntanya 1r al Giro de l'Emilia 1r al Circuit de les Tres Valls Varesines 1949 Campió d'Itàlia en ruta Campió d'Itàlia de persecució Campió de la Challenge Desgrange-Colombo 1r al Tour de França, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya 1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya 1r a la Milà-San Remo 1r al Giro de Llombardia 1r al Giro de la Romanya 1r al Giro del Veneto 1r al Circuit de la Lauvière 3r al Campionat del món de ciclisme

1950 1r a la París-Roubaix 1r a la Fletxa Valona 1r al Giro de la Província de Reggio de Calàbria 1r al Circuit de Gènova 1951 Vencedor d'una etapa al Tour de França Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia 1r al Gran Premi de Lugano 1r al Gran Premi de Braaschaat 1r al Criterium delle Sables d'Olonne 1952 1r al Tour de França, vencedor de 5 etapes i del Gran Premi de la Muntanya 1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 3 etapes 1r al Gran premi del Mediterrani 1r al Gran Premi de Lugano 1r al Critèrium de Tarascona 1r al Critèrium d'Auch 1r al Critèrium de Vallorbe 1953 1r al Campionat del món de ciclisme 1r del Giro d'Itàlia i vencedor de 3 etapes 1r al Trofeu Baracchi (amb Riccardo Filippi) 1r al Circuit de Borgosesia 1r al Gran premi de Firminy 1r al Circuit dels Asos a Tortona 1954 1r al Giro de Llombardia 1r a la Copa Bernocchi 1r al Giro de Campania 1r al Trofeu Baracchi (amb Riccardo Filippi) 1r al Circuit de Cagliari Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia i vencedor del Gran Premi de la Muntanya 1955 Campió d'Itàlia en ruta 1r al Giro dels Apenins 1r al Circuit de les Tres Valls Varesines 1r al Giro de Campania 1r al Trofeu Baracchi (amb Riccardo Filippi) 1r al Circuit de Cagliari 1r al Gran Premi Van Cauthem 1r al Gran Premi Titano i San Marino Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia 1956 1r al Gran Premi de Lugano 1r al Gran Premi Campari 1r al Critèrium de Namur 1957 1r al Trofeu Baracchi (amb Ercole Baldini) 1958 1r al Sis dies de Buenos Aires 1r al Critèrium de Versalles 1r al Circuit de Calvisano 1959 1r al Gran premi del Progrés

Resultats al Giro d'Itàlia

• 1940. 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa
• 1946. 2n de la classificació general i vencedor de 3 etapes
• 1947. 1r de la classificació general i vencedor de 3 etapes
• 1948. Abandona (18a etapa). Vencedor de 2 etapes
• 1949. 1r de la classificació general, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya
• 1950. Abandona (9a etapa).
• 1951. 4t de la classificació general i vencedor de 2 etapes
• 1952. 1r de la classificació general i vencedor de 3 etapes
• 1953. 1r de la classificació general i vencedor de 4 etapes
• 1954. 4t de la classificació general i vencedor de 2 etapes
• 1955. 2n de la classificació general i vencedor d'una etapa
• 1958. 32è de la classificació general

Resultats al Tour de França

• 1949. 1r de la classificació general, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya
• 1951. 10è de la classificació general i vencedor d'una etapa
• 1952. 1r de la classificació general, vencedor de 5 etapes i del Gran Premi de la Muntanya

Resultats a la Volta a Espanya

• 1959. Abandona

Precedit per: Heinz Müller	Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 1953 ( Lugano,)	Succeït per: Louis Bobet
Precedit per: Giovanni Valetti	Guanyador del Giro d'Itàlia 1940	Succeït per: Gino Bartali (1946)
Precedit per: Gino Bartali	Guanyador del Giro d'Itàlia 1947	Succeït per: Fiorenzo Magni
Precedit per: Fiorenzo Magni	Guanyador del Giro d'Itàlia 1949	Succeït per: Hugo Koblet
Precedit per: Fiorenzo Magni	Guanyador del Giro d'Itàlia 1952	Succeït per: ell mateix
Precedit per: ell mateix	Guanyador del Giro d'Itàlia 1953	Succeït per: Carlo Clerici
Precedit per: Gino Bartali	Guanyador del Tour de França 1949	Succeït per: Ferdi Kubler
Precedit per: Hugo Koblet	Guanyador del Tour de França 1952	Succeït per: Louis Bobet
Precedit per: Maurice Archambaud	Rècord de l'hora (45,818 km) 7 de novembre de 1942 - 29 d'agost de 1956	Succeït per: Jacques Anquetil

Enllaços externs

• Palmarès de Fausto Coppi (francès)
• Pàgina oficial de Coppi (italià)
• Pàgina oficial de l'UCI amb els rècords
• Vídeo de vilaweb.cat