Fausto Coppi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fausto Coppi Icona ciclista
Fausto Coppi el 1952
Fausto Coppi el 1952
Dades biogràfiques
Nom complet Fausto Coppi
Sobrenom Campionnissimo i l'Airone
Data de naixement 15 de setembre de 1919
Data de defunció 2 de gener de 1960 (als 40 anys)
País Itàlia Itàlia
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1938. Dopolavoro Tortona
1939. Dopolavoro Tortona i Legnano
1940. Legnano
1941-1942. Legnano i Bianchi
1945. Bianchi i Nulli
1946-1948. Bianchi
1949-1950. Bianchi - Ursus
1951-1955. Bianchi - Pirelli
1956. Carpano - Coppi i Bianchi
1957. Carpano - Coppi
1958. Bianchi - Pirelli
1959. Tricofilina - Coppi
Principals triomfs
Curses per
etapes
Maillot rosa Giro d'Itàlia
(1940, 1947, 1949, 1952, 1953)
24 etapes al Giro d'Itàlia
Gran premi de la muntanya Muntanya al Giro (1948, 1949, 1954)
mallot groc Tour de França (1949, 1952)
9 etapes al Tour de França
Challenge Desgrange-Colombo (1949)
Curses d'un
dia
Maillot arc iris Campió del Món (1953)
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta
(1942, 1947, 1949, 1955)
Milà-San Remo (1946, 1948, 1949)
Volta a Llombardia (1946-1949, 1954)
París-Roubaix (1950)
Fletxa Valona(1950)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món en ruta Maillot arc iris
Bronze Copenhaguen 1949 ruta
Or Lugano 1953 ruta
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Or París 1947 Persecució individual
Plata Amsterdam 1948 Persecució individual
Or Copenhaguen 1949 Persecució individual

Fausto Coppi (Castellania, Piemont, 15 de setembre de 1919 - Tortona, 2 de gener de 1960) va ser un ciclista italià. Era anomenat Campionissimo i l'Airone.

Fou el primer ciclista a aconseguir guanyar en una mateixa temporada el Giro d'Itàlia i el Tour de França (el 1949 i 1952). Els seus èxits esportius més importants foren: 5 Giro d'Itàlia, 2 Tour de França, 5 Volta a Llombardia, 3 Milà-Sanremo, 1 París-Roubaix, 1 Fletxa Valona i 1 Campionat del món de ciclisme. Entre 1942 i 1956 posseirà el rècord de l'hora.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Monument erigit en homenatge al campió el 2 de juliol de 2000 al Pas Pordoi (Dolomites) per la commune de Canazei
Autògraf de Coppi a Alassio

De família humil, va aconseguir la primera bicicleta als 8 anys i la va fer servir per treballar com a repartidor d'una botiga de queviures a Novi Ligure. El 1937 Biagio Cavanna el va animar a participar en curses no professionals. Les excepcionals característiques físiques no van tardar a sortir en el jove Coppi.

El 1939 passa a professional i ja guanya sis curses. El salt a la fama va ser un any després quan, començant com a gregari de Gino Bartali, va aconseguir el primer dels seus cinc Giro d'Itàlia, convertint-se en el ciclista més jove en guanyar el Giro amb 20 anys, 8 mesos i 25 dies, rècord encara vigent.

El 1940 i el 1941 es proclama campió italià de persecució. El 1942 estableix el rècord de l'hora al velòdrom Vigorelli de Milà, deixant la nova marca en 45,871 km, un rècord que va resistir 24 anys fins al 1966, quan Jacques Anquetil el superà.

La Segona Guerra Mundial parteix la seva carrera ascendent. És enviat a l'Àfrica amb la Divisione Ravenna i serà fet presoner pels anglesos, sent alliberat el 1945. Aquest mateix any ja corre alguna cursa amb la secció de ciclisme de la Società Sportiva Lazio.

El 1946 neix un llarg festeig de 10 anys amb l'equip Bianchi. L'arribada de Coppi aviat dóna els seus fruits en guanyar la Milà-Sanremo amb 14 minuts d'avantatge sobre el segon classificat. Aquell mateix any guanya tres etapes del Giro, el Gran Premi de les Nacions, el Circuit de Lugano i la Volta a Llombardia. El 1947, set anys després, tornarà a guanyar el Giro d'Itàlia.

El 1949 arriba la definitiva consagració internacional de Coppi. Primer guanya la Milà-Sanremo, la Volta a Llombardia i el tercer Giro d'Itàlia. Tot seguit encara el seu primer Tour de França, que guanyarà de manera brillant després de recuperar més de 30' que tenia perdut a mitja carrera. D'aquesta manera es convertia en el primer home que aconseguia guanyar Giro i Tour el mateix any.

El 1950 té un inici de temporada espectacular, adjudicant-se la París-Roubaix i la Fletxa Valona. Però una caiguda al Giro li provoca la fractura de tres costelles, que faran que hagi de posar fi a la temporada.

La mort del seu germà Serse, també ciclista, el 1951, en una caiguda al Giro del Piemont l'afectarà negativament i farà una temporada força discreta.

El 1952 torna a ser un any excepcional per a Coppi. Guanya tres etapes i la general al Giro d'Itàlia i cinc etapes i la general al Tour.

El 1953 aconsegueix el cinquè Giro d'Itàlia i el Campionat del món de ciclisme a Lugano, però la seva activitat s'estava reduint per culpa d'alguns accidents. Durant el Giro, Coppi va ser el centre de la crònica rosa del moment per tenir una relació extraconjugal que fins i tot el Papa va arribar a condemnar. El 1954 guanya una de les seves últimes grans curses, la Volta a Llombardia.

El 1959, junt amb altres ciclistes francesos, participa en una cursa i posterior cacera a Burkina Faso, on serà infectat per la malària. La diagnosi de la malaltia fou feta amb retard i a més fou mal curada, cosa que li provocarà la mort amb tan sol 40 anys.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 1940. Maillot rosa 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1946. 2n de la classificació general i vencedor de 3 etapes
  • 1947. Maillot rosa 1r de la classificació general i vencedor de 3 etapes
  • 1948. Abandona (18a etapa). Vencedor de 2 etapes i del Gran premi de la muntanya Gran Premi de la Muntanya
  • 1949. Maillot rosa 1r de la classificació general, vencedor de 3 etapes i del Gran premi de la muntanya Gran Premi de la Muntanya
  • 1950. Abandona (9a etapa)
  • 1951. 4t de la classificació general i vencedor de 2 etapes
  • 1952. Maillot rosa 1r de la classificació general i vencedor de 3 etapes
  • 1953. Maillot rosa 1r de la classificació general i vencedor de 4 etapes
  • 1954. 4t de la classificació general i vencedor de 2 etapes
  • 1955. 2n de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1958. 32è de la classificació general

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

Resultats a la Volta a Espanya[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Heinz Müller
Guanyador del Campionat del Món de ciclisme Mallot arc de Sant Martí
1953 (Suïssa Lugano,)
Succeït per:
Louis Bobet
Precedit per:
Giovanni Valetti
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
1940
Succeït per:
Gino Bartali (1946)
Precedit per:
Gino Bartali
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
1947
Succeït per:
Fiorenzo Magni
Precedit per:
Fiorenzo Magni
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
1949
Succeït per:
Hugo Koblet
Precedit per:
Fiorenzo Magni
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
1952
Succeït per:
ell mateix
Precedit per:
ell mateix
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
1953
Succeït per:
Carlo Clerici
Precedit per:
Gino Bartali
Guanyador del Tour de França mallot groc
1949
Succeït per:
Ferdi Kubler
Precedit per:
Hugo Koblet
Guanyador del Tour de França mallot groc
1952
Succeït per:
Louis Bobet
Precedit per:
Maurice Archambaud
Rècord de l'hora (45,818 km)
7 de novembre de 1942 - 29 d'agost de 1956
Succeït per:
Jacques Anquetil

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fausto Coppi