Francesco Moser
| Francesco Moser |
|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Francesco Moser |
| Sobrenom | Lo sceriffo (el xèrif) |
| Data de naixement | 19 de juny de 1951 |
| País | |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equips anteriors | 1975. Filotex 1976-1977. Sanson 1978-1982. Famcucine 1983-1985. GIS 1986. Supermercati 1987. Brianzoli 1988. Château d'Ax |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
23 etapes al Giro d'Itàlia 2 etapes al Tour de França 2 etapes a la Volta a Espanya |
| Curses d'un dia |
Milà-Sanremo (1984) París-Roubaix (1978, 1979, 1980) Giro de Llombardia (1975, 1978) Fletxa Valona (1977) París-Tours (1974) Gant-Wevelgem (1979) Campionat de Zuric (1977) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
| Campionat del Món |
|||
| Or | San Christóbal 1977 | ruta | |
| Plata | Ostuni 1976 | ruta | |
| Plata | Nürburgring 1978 | ruta | |
Francesco Moser (Giovo, 19 de juny de 1951) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1973 i 1988. Va ser un dels grans dominadors del panorama ciclístic de la segona meitat dels anys setanta i primera part dels anys vuitanta, aconseguint 194 victòries.
Moser tenia una complexió forta, cosa que dificultava les seves accions en les etapes de muntanya. Amb tot, el seu domini en les contrarellotges li permetia disposar de temps suficient per guanyar moltes de les curses per etapes que guanyà, com per exemple el Giro d'Itàlia de 1984. En aquesta mateixa cursa guanyà un total de 23 etapes i quatre vegades la classificació per punts. Al Tour de França la seva presència és més simbòlica ja que sols prengué part en l'edició de 1975, en la què guanyà dues etapes i liderà la cursa durant 7 etapes.
Guanyà moltes curses d'un sol dia, com ara la París-Roubaix (1978, 1979, 1980), el Giro de Llombardia (1975, 1978), la Fletxa Valona (1977), la París-Tours (1974), la Gant-Wevelgem (1979) o el Campionat de Zuric (1977). El 1977 guanyà el Campionat del món de ciclisme en ruta, per davant de Dietrich Thurau i Franco Bitossi. El 1985 guanyà la Milà-Sanremo.
El 1984, Francesco Moser va batre el rècord de l'hora, que fins aquell moment tenia en el seu poder el belga Eddy Merckx des del 1972. Moser fou el primer ciclista en utilizar una bicicleta tecnològicament modificada en aquesta prova. El 1997 l'UCI va anul·lar tots els rècords obtinguts amb bicicletes tecnològicament modificades, per la qual cosa el seu rècord actualment no és tingut en compte.
És germà dels també ciclistes Enzo, Diego i Aldo Moser.
Taula de continguts |
Palmarès [modifica]
- 1971
- 1r al Girobio
- 1973
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 1974
- 1r a la París-Tours
- 1r a la Copa Bernocchi
- 1r al Giro dell'Emilia
- 1r al Giro de Toscana
- 1r al Giro del Piemont
- 1r al Giro de la Província de Reggio de Calàbria
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Roy Schuiten)
- 1975
Campió d'Itàlia en ruta
- 1r al Giro de Llombardia
- 1r al Midi Libre i vencedor de 2 etapes
- 1r a la Coppa Placci
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Gianbattista Baronchelli)
- 1r al Trofeu Matteotti
- 1r al Gran Premi Ciutat de Camaiore
- 1r al Gran Premi de Mònaco
- Vencedor de 2 etapes al Tour de França i 1r dels joves

- 1976
- Campió del món de persecució
- 1r al Tre Valli Varesine
- 1r al Giro dels Apenins
- 1r al Giro de Toscana
- 1r al Giro de la Pulla
- 1r al Trofeu Matteotti
- 1r al Trofeu Pantalica
- Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia i
1r de la Classificació per punts
- 1977
Campió del món- 1r a la Fletxa Valona
- 1r al Campionat de Zuric
- 1r a la Copa Agostoni
- 1r al Giro de Toscana
- 1r al Giro del Laci
1r de la Classificació per punts al Giro d'Itàlia
- 1978
- 1r a la París-Roubaix
- 1r al Giro de Llombardia
- 1r al Tre Valli Varesine
- 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes
- 1r a la Copa Sabatini
- 1r al Tour de l'Aude i vencedor de 3 etapes
- 1r al Trofeu Matteotti
- 1r al Giro del Laci
- Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia i
1r de la Classificació per punts - Vencedor de 2 etapes al Midi Libre
- 1979
Campió d'Itàlia en ruta
- 1r a la París-Roubaix
- 1r a la Gant-Wevelgem
- 1r al Giro del Friül
- 1r al Tour de l'Aude i vencedor d'una etapa
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Giuseppe Saronni)
- 1r del Giro del Vèneto
- 1r al Giro dell'Emilia
- Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa de la Tirrena-Adriàtica
- 1980
- 1r a la París-Roubaix
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor d'una etapa
- 1r al Giro del Trentino i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 1981
Campió d'Itàlia en ruta
- 1r a la Tirrena-Adriàtica
- 1r a la Coppa Agostoni
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 1982
- 1r al Tour de Midi-Pyrénées
- 1r al Giro de Toscana
- 1r al Giro de Campania
- 1r al Circuit de l'Aulne
- Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia i
1r de la Classificació per punts - Vencedor d'una etapa del Midi Libre
- 1983
- 1r a la Milà-Torí
- 1r a la Milà-Vignola
- 1r al Giro del Trentino i vencedor d'una etapa
- 1r a la Volta a Noruega i vencedor d'una etapa
- 1r al Giro de Campania
- 1r al Trofeu Pantalica
- 1984
- 1r a la Milà-Sanremo
1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 4 etapes- 1r al Trofeu Baracchi (amb Bernard Hinault)
- 1r al Giro de l'Etna
- 1r al Giro del Laci
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya
- 1985
- 1r al Giro dels Apenins
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Hans-Henrik Oersted)
- 1r al Giro de l'Etna
- Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia
- 1986
- 1r al Giro de l'Etna
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- Vencedor de 2 etapes de la Tirrena-Adriàtica
- 1987
- Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani
- Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino
Resultats al Giro d'Itàlia [modifica]
- 1973. 15è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1974. 7è de la classificació general
- 1976. 4t de la classificació general. Vencedor de 3 etapes.
1r de la Classificació per punts. 1r de la combinada - 1977. 2n de la classificació general.
1r de la Classificació per punts - 1978. 3r de la classificació general. Vencedor de 4 etapes.
1r de la Classificació per punts - 1979. 2n de la classificació general. Vencedor de 3 etapes
- 1980. Abandona. Vencedor d'una etapa
- 1981. 21è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1982. 8è de la classificació general. Vencedor 2 etapes.
1r de la Classificació per punts - 1983. Abandona
- 1984.
1r de la classificació general. Vencedor de 4 etapes - 1985. 2n de la classificació general. Vencedor de 3 etapes
- 1986. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
Resultats al Tour de França [modifica]
- 1975. 7è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificació dels joves
Porta el mallot groc durant 6 etapes
Resultats a la Volta a Espanya [modifica]
- 1984. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
Enllaços externs [modifica]
| Precedit per: Freddy Maertens |
Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 1977 ( |
Succeït per: Gerrie Knetemann |
| Precedit per: Giuseppe Saronni |
Guanyador del Giro d'Itàlia 1984 |
Succeït per: Bernard Hinault |
|
|||||||
- Persones vives
- Guanyadors del Giro d'Itàlia italians
- Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia italians
- Campions del món de ciclisme
- Guanyadors d'etapa al Tour de França italians
- Portadors del mallot groc del Tour de França italians
- Guanyadors de la Volta a Catalunya
- Guanyadors d'etapa a la Volta a Catalunya italians
- Guanyadors de la Milà-Sanremo
- Ciclistes de Trentino-Tirol del Sud