1981
De Viquipèdia
| Anys: | 1978 1979 1980 - 1981 - 1982 1983 1984 |
| Dècades: | 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1981 |
|
| Calendari gregorià | 1981 MCMLXXXI |
| Ab urbe condita | 2734 |
| Calendari armeni | 1430 |
| Calendari xinès | 4677 – 4678 |
| Calendari hebreu | 5741 – 5742 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2036 – 2037 1903 – 1904 5082 – 5083 |
| Calendari persa | 1359 – 1360 |
| Calendari islàmic | 1401 – 1403 |
| Calendari rúnic | 2231 |
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 15 de gener, Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució d'Andorra, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
- 25 de gener, Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.
- 23 de febrer, Espanya: S'hi esdevé l'intent de cop d'estat del 23 de febrer conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils encapçalats pel tinent coronel Tejero, segresten el govern espanyol i els parlamentaris al Congrés dels Diputats durant un ple i a València els carros de combat dirigits pel general Milans del Bosch l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- 23 de maig, Barcelona: Es produeix l'assalt al Banco Central, al centre de la ciutat, que s'allarga més de 30 hores i que s'ha relacionat amb l'intent de cop d'estat succeït justament tres mesos abans.
- Resta del món
- 13 de maig, Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
- 12 d'abril, Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.[1]
- 1 de març al 3 d'octubre, Irlanda del Nord: Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, segona vaga de fam que té lloc, la primera va ser a finals del 1980, 10 presoner van morir per causa de la vaga de fam.
- 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: s'hi publica un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presentaven una pneumònia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
- 1 de novembre, Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
- S. Anderson i el seu equip descobreixen l'estructura genètica de l'ADN mitocondrial humà.[2]
- Lynn Margulis publicà la seva hipòtesi sobre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota.[3]
[modifica] Naixements
- 10 de març, Nkon, Yaoundé, Camerun: Samuel Eto'o, futbolista camerunès amb nacionalitat espanyola.
- 9 de juny, Jerusalem, Israel: Natalie Hershlag, coneguda com Natalie Portman, actriu isrealiano-estatunidenca.
- 3 d'agost, Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.
- 6 d'agost, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.
- 8 d'agost, Basilea, Suïssa: Roger Federer, tennista suís que guanyà diversos títols del Grand Slam.
- 3 d'octubre, Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 21 de març, Castelló de la Plana, la Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).
- 23 d'abril, Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897)
- 8 de juliol, Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
- 16 de desembre, València, l'Horta: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
- Resta del món
- 12 d'abril, Las Vegas, Nevada, EUA: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.[4]
- 5 de maig - Maze (Irlanda del Nord): Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer en morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des del 1 de març.
- 6 d'octubre, El Caire, Egipte: Anwar el-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics.
- Abd al-Mayid Ben Jelloun, novel·lista, periodista i ambaixador marroquí
[modifica] Referències
- ↑ Koestler-Grack, Rachel A. The Space Shuttle Columbia Disaster (en anglès). ABDO, 2004, p.22. ISBN 1591976596.
- ↑ «Sequence and organization of the human mitochondrial genome» (en anglès). Nature, 1981.
- ↑ Lynn Margulis (1981): Symbiosis in Cell Evolution. WH Freeman & Company.
- ↑ «A salute to the champ». Ebony, juny 1981, p.133 [Consulta: 23 juliol 2011].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1981 |