Teoria endosimbiòtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lynn Margulis.

La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis el 1967,[1] per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici eubacteris que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma original del simbiont.

Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.

Més agosarats són els arguments que aquesta científica i col·laboradors sostenen per a atribuir l'origen simbiòtic de flagels i del nucli. Així doncs, tot i que actualment s'accepta, la validesa d'aquesta teoria per a l'origen de mitocondris i plastidis, no hi ha proves suficients per a la generalització d'aquesta a altres orgànuls cel·lulars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L. Margulis (1967), "On origen of mitosing cells", Journal of theoretical biology, 14 (3): 225.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]