Eucariota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Eucariotes
Des del Proterozoic
De dalt a baix i d'esquerra a dreta diverses imatges d'organismes eucariotes: Osmia rufa – CepVolvox carteri – XimpanzéRanunculus asiaticus – Isotricha intestinalis
De dalt a baix i d'esquerra a dreta diverses imatges d'organismes eucariotes: Osmia rufaCep
Volvox carteriXimpanzé
Ranunculus asiaticusIsotricha intestinalis
Classificació científica
Superdomini: Biota
Clade: Cytota
Clade: Neomura''
Domini: Eukaryota
Subdivisions

Unikonta
   Opisthokonta
   Amoebozoa
Bikonta
   Apusozoa
   Cabozoa
      Rhizaria
      Excavata
   Corticata
      Archaeplastida
      Chromalveolata

Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) és en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat.[1] El seu nom procedeix del grec eu- (bo, veritable), i -cariota (karion, nucli), és a dir que etimològicament significa els organismes amb nucli veritable. Als organismes formats per cèl·lules eucariotes se'ls denomina eucarionts. Els eucariotes inclouen els regnes dels fongs, les plantes i els animals, és a dir el que comunament s'anomenen organismes superiors, a més d'altres organismes que no constitueixen teixits. Les anàlisis seqüenciadores dels ribosomes avalen la teoria que aquestes seqüències dels eucariotes, les principals en la taxonomia genètica, són més properes als arqueobacteris que no pas als bacteris i que van compartir un avantpassat comú amb els primers durant més temps que els segons. Tanmateix altres grups de gens estan més relacionats amb els eubacteris i encara d'altres semblen ser una diversificació anterior als dos altres dominis. Això es deuria a l'elevada transferència horitzontal de gens original que es va donar en el brou primitiu.

Organització cel·lular[modifica | modifica el codi]

També es denominen eucariotes les cèl·lules que tenen el seu material hereditari fonamental (la seva informació genètica, ADN) tancat dins d'una membrana cel·lular doble, l'embolcall nuclear, que delimita un nucli cel·lular.[2]

L'alternativa a l'organització eucariòtica de la cèl·lula l'oferix l'anomenada cèl·lula procariota. En estes cèl·lules el material hereditari apareix més o menys dispers en el citoplasma. Les cèl·lules eucariotes no compten amb un compartiment al voltant de la membrana plàsmica, com el que tenen les cèl·lules procariotes.

A diferència de les cèl·lules procariotes, les eucariotes presenten un citoplasma molt compartimentat, amb orgànuls separats o interconnectats, limitats per membranes biològiques que són de la mateixa naturalesa essencial que la membrana plasmàtica. El nucli és només el més notable i característic dels compartiments en què es divideix el protoplasma, és a dir, la part activa de la cèl·lula. En el protoplasma distingim tres components principals, a saber, la membrana plasmàtica, el nucli i el citoplasma, constituït per tota la resta. Les cèl·lules eucariotes estan dotades d'un citosquelet complex, molt estructurat i dinàmic, format per microtúbuls i diversos filaments proteics. A més pot haver-hi paret cel·lular, que és el típic de plantes, fongs i protoctists pluricel·lulars, o algun altre tipus de recobriment extern a la membrana.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules eucariotes contenen en principi mitocondris, orgànuls derivats per endosimbiosi de certs eubacteris, la qual cosa els dota de la capacitat de desenvolupar un metabolisme aerobi. Tanmateix, en alguns eucariotes del regne protoctists els mitocondris han desaparegut secundàriament en el curs de l'evolució, en general derivant a altres orgànuls, com els hidrogenosomes.

Alguns eucariotes realitzen la fotosíntesi, gràcies a la presència en el seu citoplasma d'orgànuls anomenats cloroplasts, els quals deriven per endosimbiosi d'eubacteris del grup denominat cianobacteris (algues blaves).

Encara que demostren una diversitat increïble en la seua forma, comparteixen les característiques fonamentals de la seua organització cel·lular, a dalt resumides, i una gran homogeneïtat quant a la seua bioquímica (composició), i metabolisme, que contrasta amb la immensa heterogeneïtat que en aquest terreny presenten els procarionts (bacteris sensu lato).

Diversitat[modifica | modifica el codi]

Els organismes eucariotes formen el domini Eukarya, que inclou als organismes més coneguts, repartits en quatre regnes: Animalia (animals), Plantae (plantes), Fungi (fongs) i Protista. Inclouen la gran majoria dels organismes extints morfològicament recognoscibles que estudien els paleontòlegs. Els exemples de la disparitat eucariòtica van des d'un dinoflagel·lat (un protist unicel·lular fotosintetitzador), un arbre com la sequoia, un calamar, o un xanglot de bolets (òrgans reproductius de fongs), cadascun amb cèl·lules distintes i, en el cas dels pluricel·lulars, sovint molt variades.

Cladograma[modifica | modifica el codi]

   Neomura   
Eukarya
   Bikonta   

Apusozoa


   Corticata   
   

Archaeplastida



Chromalveolata



   Cabozoa   

Rhizaria



Excavata




   Unikonta   

Amoebozoa



Opisthokonta





Archaea



Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Eucariota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Eucariota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eucariota