Arbre
De Viquipèdia
Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques.[3] Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.
La formació de la fusta és un procés repetitiu que superposa una nova capa a sobre de les anteriors. El resultat sovint és visible en forma d'anells de creixement. Els únics grups que contenen plantes amb fusta veritable, i per tant arbres en el sentit estricte del terme, són les gimnospermes i les angiospermes dicotiledònies. Hi ha altres tipus de plantes amb fusta veritable, però els arbres es diferencien per la seva mida més important[3] (en comparació amb els arbustos) o per la formació d'un tronc clarament individualitzat d'alguns arbustos) i portador (mentre que les lianes llenyoses necessiten un suport per elevar-se).
Els primers arbres aparegueren a la Terra fa uns 370 milions d'anys,[4] al període Devonià, i eren els avantpassats de les coníferes actuals. El desenvolupament en altura i la ramificació de les branques permeten als arbres augmentar la seva capacitat d'explotació de l'espai aeri. La distribució de les fulles a diferents nivells permet a l'arbre augmentar la superfície d'intercanvi per la fotosíntesi.[4] La seva gran capacitat fotosintètica fa que els arbres juguin un paper important en els cicles ecològics terrestres, gràcies a la seva capacitat d'emmagatzemar carboni, el seu rol en el cicle de l'aigua, i la seva formació dels ecosistemes complexos que són els boscos, fonts i refugis de la biodiversitat.[5][4]
Els arbres també representen una font considerable de recursos per l'espècie humana, tant de materials (principalment fusta) com de provisions (particularment fruits), entre altres. Ocupen un lloc real i simbòlic important en gairebé totes les cultures del món.
Taula de continguts |
[edita] Definició i taxonomia
La botànica defineix els arbres com espermatofitins perennes i llenyosos, que presenten una tija significativa, que augmenta la seva mida per creixement secundari. Aquestes característiques diferencien els arbres dels arbustos, les falgueres, les palmeres i altres plantes llenyoses. En contrast amb els seus predecessors evolutius, la majoria d'arbres presenten òrgans fol·liculars ben diferenciats, que sobresurten en forma de ramificacions laterals curtes o llargues. El tronc, les branques i els branquillons s'allarguen cada any mitjançant la producció de gemmes apicals i basals, creixent contínuament. A diferència dels arbustos, un tret característic dels arbres és que les gemmes apicals dominen sobre les basals (dominància apical),[6] de manera que emergeix una tija principal dominant (acrotonia).
Existeixen organismes arborescents en diversos grups de plantes. Els arbres autèntics pertanyen a les angiospermes i les angiospermes dicotiledònies, que inclouen pinals com per exemple els pins, però també Ginkgo biloba (l'únic representant vivent de les ginkgoàcies[7]) així com els cicadofitins. Un dels arbres més inusuals és Welwitschia mirabilis, un fòssil vivent de Namíbia i Angola, el tronc de la qual roman sota terra. Les palmeres i ciateals també presenten una forma arborescent. Tanmateix, aquests grups no presenten fusta veritable (xilema secundari), de manera que no se'ls considera arbres. La dracena és un cas especial; és una liliòpsida, però té creixement secundari.
Existeixen formes arborescents en unes cinquanta famílies de plantes superiors. En canvi, no hi ha formes arborescents en les algues, els briofitins, les liliàcies, les iridàcies, les hidrocaritàcies, les orquídies, les quenopodiàcies, les primulàcies i en la majoria de convolvulàcies, gencianàcies, campanulàcies, cucurbitàcies, apiàcies, saxifragàcies, papaveràcies, ranunculàcies i cariofil·làcies.
Els arbres existeixen dins l'important grup botànic de les gimnospermes, en forma de pinòpsids, entre els quals cal destacar especialment la subclasse de les coníferes. Aquest grup està dominat per l'ordre de les pinals, amb les famílies de les pinàcies (pícees, pins, avets, avets de Douglas, làrixs, làrixs daurats), les cupressàcies (xiprers, xiprers de Lawson, tuies, càdecs, ginebres i savines, sequoies, metasequoies i taxodis), així com les famílies de les podocarpàcies (Podocarpus, Dacrydium), les araucariàcies (araucàries, agatis), les taxàcies (teixos) i les cefalotaxàcies (Cephalotaxus).
Moltes espècies d'arbres també pertanyen a la divisió de les angiospermes. Les diferents subclasses han produït diversos tipus d'arbres caducifolis. Entre els més importants hi ha la subclasse de les hamamèlides, amb les fagàcies, a les quals pertanyen els fajos, els roures i els castanyers. També pertanyen a aquesta subclasse les betulàcies, amb els bedolls i Alnus, així com les juglandàcies, les ulmàcies i les moràcies. La subclasse de les ròsides inclou els arbres fruiters de la família de les rosàcies, així com les fabals, amb moltes espècies, sobretot tropicals. El gènere Dalbergia (palissandres) també pertany a aquest grup, igual que el gènere Robinia. Tenen importància econòmica les meliàcies, amb els gèneres Enthandophragma i Cedrela, així com la subclasse de les dil·lènides, a la qual pertany la família de les dipterocarpàcies, amb el gènere Shorea (balaus i merantis).
[edita] Característiques específiques dels arbres
[edita] Morfologia dels organismes arboriformes
Els organismes arboriformes presenten una gran varietat de morfologies. Al concepte d'arbre se li sol associal la copa, el tronc i les arrels. Les falgueres arboriformes i la majoria de palmeres tenen troncs simples dels quals no es projecten branques, sinó fulles disposades de manera similar a cabells i sovint "plumoses". Sobretot no presenten cap forma de creixement secundari, de manera que no són pas arbres autèntics.
En els arbres autèntics, el futur tronc es desenvolupa a partir de la tija del brot mitjançant creixement longitudinal i creixement secundari de gruix. Aleshores, la tija creix per la seva punta mitjançant el renovament constant del brot apical (el que es troba a l'extrem) i continua ascendint fins a l'extrem de la copa (monopodi). En són exemples la majoria de coníferes, però també alguns arbres caducifolis com per exemple els roures. En les coníferes, es forma una copa en forma de piràmide per mitjà del creixement horitzontal de les branques. Aquesta copa és més estreta quan les branques també creixen marcadament cap amunt, com per exemple en els pollancres. La forma de creixement monopodial és deguda a la dominància apical del brot superior. Unes fitohormones que es formen als brots, anomenades auxines, inhibeixen l'activitat dels brots laterals. En els roures i altres espècies d'arbres, aquesta dominància del brot principal decau amb l'edat i es forma la típica copa dels arbres caducifolis, amb nombroses ramificacions.
En altres plantes llenyoses (fajos, carpins, etc.), és un brot lateral subtermal el que assumeix la direcció del creixement. En els arbres es desenvolupa un "fals eix" erecte (monocasi). També en aquest cas, la dominància del brot principal decau amb el pas del temps i es desenvolupen branques fortes a partir d'altres brots laterals, que acaben formant una copa. Això es produeix més aviat que en els arbres de creixement monopodial. Els arbustos es caracteritzen per la manca de dominància apical. Hi ha nombrosos brots laterals que formen un mode de creixement amb branques amples. En les plantes llenyoses que creixen en climes estacionals, durant el període vegetatiu es desenvolupa un brot estacional a l'eix del creixement.
[edita] Composició del tronc
Un tall de secció d'un tronc d'arbre mostra diferents zones. A la part més profunda s'hi troben les marques del teixit primari i el cor mort. Algunes espècies d'arbres (fajos, freixes, etc.) poden desenvolupar facultativament un cor fals, que té propietats diferents de les del cor autèntic. Més cap enfora es troba l'albeca, que té funcions estructurals i d'emmagatzemament. La diferència més notable entre l'albeca i la fusta del cor és el seu color, especialment en els arbres anomenats "de cor de fusta". En els roures, els teixos i les robínies, aquesta diferència és molt fàcil de veure. Les pícees tenen un cor incolor (fusta madura).
[edita] Simbologia de l'arbre
L'arbre té nombrosos sentits associats a la vida i el món. El símbol més antic iguala la figura de l'arbre a l'univers. Sembla ser propi dels indoeuropeus. Les arrels connectaven amb l'inframón i el tronc sostenia la copa celestial. Aquesta imatge va perdurar en la mitologia nòrdica. L'arbre de la vida del Paradís de la Bíblia i l'avet de Nadal semblen derivacions de l'antic mite. En l'art romànic és una imatge de Crist.
La tradició popular diu que tothom ha de plantar un arbre en la seva vida. En moltes cultures s'associa la vida d'un infant a un arbre, de manera que creixen alhora. És una forma d'evidenciar el lligam amb la natura. Moltes metàfores sobre l'educació dels infants tenen a veure amb un arbre (arbre tort, les pomes que dóna, l'ombra, el bosc...) També és un símbol de previsió, inversió i plans a llarg termini pel temps que triga a créixer.
Com que és un dels primers dibuixos que fan els nens (com la casa, el sol o la persona) és usat per determinats corrents psicològics com a test de personalitat.
[edita] Referències
- ↑ Informació i clips d'un programa documental
- ↑ Gymnosperm Database. «Pinus longaeva», 15 de març del 2007. [Consulta: 20-06-2008].
- ↑ 3,0 3,1 «Arbre». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22-05-2009].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 McLamb, E. & Hall, J. C.. «The Quiet Evolution of Trees». Earthwork & Systems. Ecology.com, 2008. [Consulta: 22-05-2009].
- ↑ «Amazon Rainforest, Amazon Plants, Amazon River Animals». World Wide Fund for Nature. [Consulta: 06-05-2008].
- ↑ Griffiths, M. & Huxley, A. J.. New RHS Dictionary of Gardening (en anglès). Palgrave MacMillan, 1992. ISBN 978-0333474945.
- ↑ «Genus: Ginkgo L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area. [Consulta: 26-03-2008].
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Arbres monumentals i singulars
- Arbres singulars de les Balears, patrimoni natural i cultural
- Treeland.de - Web sobre els arbres i la fusta (alemany)
- Tree Encyclopedia (anglès)
- Global Trees.org, campanya a favor de la conservació dels arbres (anglès)
- Societat Internacional d'Arboricultura (txec), (danès), (alemany), (anglès), (castellà), (francès), (italià), (neerlandès), (noruec), (portuguès), (suec)
