Arbre

Els arbres més vells coneguts al món són pins americans (Pinus longaeva), com els que viuen a les muntanyes Inyo de Califòrnia. Poden viure més de 4.000 anys, i alguns individus tenen gairebé 5.000 anys.

Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques. Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.

La formació de la fusta és un procés repetitiu que superposa una nova capa a sobre de les anteriors. El resultat sovint és visible en forma d'anells de creixement. Els únics grups que contenen plantes amb fusta veritable, i per tant arbres en el sentit estricte del terme, són les gimnospermes i les angiospermes magnoliòpsides. Hi ha altres tipus de plantes amb fusta veritable, però els arbres es diferencien per la seva mida més important (en comparació amb els arbustos) o per la formació d'un tronc clarament individualitzat d'alguns arbustos) i portador (mentre que les lianes llenyoses necessiten un suport per elevar-se).

Els primers arbres aparegueren a la Terra fa uns 370 milions d'anys, al període Devonià, i eren els avantpassats de les coníferes actuals. El desenvolupament en altura i la ramificació de les branques permeten als arbres augmentar la seva capacitat d'explotació de l'espai aeri. La distribució de les fulles a diferents nivells permet a l'arbre augmentar la superfície d'intercanvi per la fotosíntesi. La seva gran capacitat fotosintètica fa que els arbres juguin un paper important en els cicles ecològics terrestres, gràcies a la seva capacitat d'emmagatzemar carboni, el seu rol en el cicle de l'aigua, i la seva formació dels ecosistemes complexos que són els boscos, fonts i refugis de la biodiversitat.

Els arbres també representen una font considerable de recursos per l'espècie humana, tant de materials (principalment fusta) com de provisions (particularment fruits), entre altres. Ocupen un lloc real i simbòlic important en gairebé totes les cultures del món.

Definició i taxonomia

Els arbres més voluminosos del món són sequoies vermelles (Sequoiadendron gigantea), com l'arbre Grizzly Giant del Parc Nacional de Yosemite. L'espècimen més imponent, batejat General Sherman, té un tronc de 1.487 m³ i una alçada de 83,8 m.

La botànica defineix els arbres com espermatofitins perennes i llenyosos, que presenten una tija significativa, que augmenta la seva mida per creixement secundari. Aquestes característiques diferencien els arbres dels arbustos, les falgueres, les palmeres i altres plantes llenyoses. En contrast amb els seus predecessors evolutius, la majoria d'arbres presenten òrgans fol·liculars ben diferenciats, que sobresurten en forma de ramificacions laterals curtes o llargues. El tronc, les branques i els branquillons s'allarguen cada any mitjançant la producció de gemmes apicals i basals, creixent contínuament. A diferència dels arbustos, un tret característic dels arbres és que les gemmes apicals dominen sobre les basals (dominància apical), de manera que emergeix una tija principal dominant (acrotonia).

Existeixen organismes arborescents en diversos grups de plantes. Els arbres autèntics pertanyen a les angiospermes i les angiospermes dicotiledònies, que inclouen pinals com per exemple els pins, però també Ginkgo biloba (l'únic representant vivent de les ginkgoàcies) així com els cicadofitins. Un dels arbres més inusuals és Welwitschia mirabilis, un fòssil vivent de Namíbia i Angola, el tronc de la qual roman sota terra. Les palmeres i ciateals també presenten una forma arborescent. Tanmateix, aquests grups no presenten fusta veritable (xilema secundari), de manera que no se'ls considera arbres. La dracena és un cas especial; és una liliòpsida, però té creixement secundari.

Existeixen formes arborescents en unes cinquanta famílies de plantes superiors. En canvi, no hi ha formes arborescents en les algues, els briofitins, les liliàcies, les iridàcies, les hidrocaritàcies, les orquídies, les quenopodiàcies, les primulàcies i en la majoria de convolvulàcies, gencianàcies, campanulàcies, cucurbitàcies, apiàcies, saxifragàcies, papaveràcies, ranunculàcies i cariofil·làcies.

Els arbres existeixen dins l'important grup botànic de les gimnospermes, en forma de pinòpsids, entre els quals cal destacar especialment la subclasse de les coníferes. Aquest grup està dominat per l'ordre de les pinals, amb les famílies de les pinàcies (pícees, pins, avets, avets de Douglas, làrixs, làrixs daurats), les cupressàcies (xiprers, xiprers de Lawson, tuies, càdecs, ginebres i savines, sequoies, metasequoies i taxodis), així com les famílies de les podocarpàcies (Podocarpus, Dacrydium), les araucariàcies (araucàries, agatis), les taxàcies (teixos) i les cefalotaxàcies (Cephalotaxus).

Moltes espècies d'arbres també pertanyen a la divisió de les angiospermes. Les diferents subclasses han produït diversos tipus d'arbres caducifolis. Entre els més importants hi ha la subclasse de les hamamèlides, amb les fagàcies, a les quals pertanyen els fajos, els roures i els castanyers. També pertanyen a aquesta subclasse les betulàcies, amb els bedolls i Alnus, així com les juglandàcies, les ulmàcies i les moràcies. La subclasse de les ròsides inclou els arbres fruiters de la família de les rosàcies, així com les fabals, amb moltes espècies, sobretot tropicals. El gènere Dalbergia (palissandres) també pertany a aquest grup, igual que el gènere Robinia. Tenen importància econòmica les meliàcies, amb els gèneres Entandrophragma i Cedrela, així com la subclasse de les dil·lènides, a la qual pertany la família de les dipterocarpàcies, amb el gènere Shorea (balaus i merantis).

Característiques específiques dels arbres

Morfologia dels organismes arboriformes

Un tronc robust

Vista detallada d'un tronc

Fouquieria columnaris, de la Baixa Califòrnia, sovint és considerat un cactus a causa de la seva aparença.

Troncs danyats pel vent

Sorgeixen noves fulles a través de l'escorça vella.

Els organismes arboriformes presenten una gran varietat de morfologies. Al concepte d'arbre se li sol associal la copa, el tronc i les arrels. Les falgueres arboriformes i la majoria de palmeres tenen troncs simples dels quals no es projecten branques, sinó fulles disposades de manera similar a cabells i sovint "plumoses". Sobretot no presenten cap forma de creixement secundari, de manera que no són pas arbres autèntics.

En els arbres autèntics, el futur tronc es desenvolupa a partir de la tija del brot mitjançant creixement longitudinal i creixement secundari de gruix. Aleshores, la tija creix per la seva punta mitjançant el renovament constant del brot apical (el que es troba a l'extrem) i continua ascendint fins a l'extrem de la copa (monopodi). En són exemples la majoria de coníferes, però també alguns arbres caducifolis com per exemple els roures. En les coníferes, es forma una copa en forma de piràmide per mitjà del creixement horitzontal de les branques. Aquesta copa és més estreta quan les branques també creixen marcadament cap amunt, com per exemple en els pollancres. La forma de creixement monopodial és deguda a la dominància apical del brot superior. Unes fitohormones que es formen als brots, anomenades auxines, inhibeixen l'activitat dels brots laterals. En els roures i altres espècies d'arbres, aquesta dominància del brot principal decau amb l'edat i es forma la típica copa dels arbres caducifolis, amb nombroses ramificacions.

En altres plantes llenyoses (fajos, carpins, etc.), és un brot lateral subtermal el que assumeix la direcció del creixement. En els arbres es desenvolupa un "fals eix" erecte (monocasi). També en aquest cas, la dominància del brot principal decau amb el pas del temps i es desenvolupen branques fortes a partir d'altres brots laterals, que acaben formant una copa. Això es produeix més aviat que en els arbres de creixement monopodial. Els arbustos es caracteritzen per la manca de dominància apical. Hi ha nombrosos brots laterals que formen un mode de creixement amb branques amples. En les plantes llenyoses que creixen en climes estacionals, durant el període vegetatiu es desenvolupa un brot estacional a l'eix del creixement. Com en els roures, durant el període vegetació es forma un nou brot anual (prolepsi). Les espècies tropicals tendeixen a tenir diversos brots. L'edat d'una branca es pot determinar partir del nombre de brots anuals i el grau de ramificació. Tanmateix, en moltes espècies (com ara les pícees i els avets) i generalment en els arbres vells, aquesta estimació de l'edat és complicada per la formació dels anomenats "brots proventius", que es generen a partir de brots "dorments". La formació regular de brots proventius també és coneguda com a reiteració. Aquest procés serveix per renovar la copa i permet als arbres la possibilitat de substituir branques envellides o respondre davant d'un problema (nevades intenses, atac d'insectes, etc.).

Els arbres poden assolir una edat de diversos segles, i en alguns llocs determinats fins i tot de diversos mil·lennis. Actualment, es considera que l'arbre més vell del món és una pícea al Fuluberg de la regió sueca central de Dalarna. Entre aquestes pícees s'hi han trobat tres generacions més (de 375, 5.660 i 9.000 anys) amb material genètic idèntic. S'estima el nombre de pícees de més de 8.000 anys d'edat a 20. Així doncs, aquesta pícea és aproximadament el doble de vella que els pins nord-americans d'entre 4.000 i 5.000 anys d'edat que fins ara havien estat considerats els arbres més vells del món.

Els arbres demostrablement més vells de l'Europa central tenen entre 600 i 700 anys. Els arbres creixen en concordança amb les variacions climàtiques de les estacions de l'any, i durant el període vegetatiu desenvolupen un anell de creixement. Per mitjà d'aquests anells, es pot determinar tant l'edat de l'arbre com les condicions de creixement presents a cadascun dels anys. La dendrocronologia utilitza això per datar fusta vella i per reconstruir el clima d'una regió fins a diversos milers d'anys en el passat.

El seu desenvolupament causa molts problemes i danys als arbres. Això inclou sobretot els danys causats per fongs i insectes, danys a causa del vent (provocant la caiguda de parts de l'arbre), desarrelament (l'arbre és desarrelat del sòl), danys a causa de la neu (es trenquen les parts dels arbres cobertes amb una espessa capa de neu), danys per llampecs (són destruïdes parts del tronc), gelada (danys de dissecació per transpiració cap al sòl gelat, esquerdes al tronc), i en els arbres més joves, un excés de brosteig per part dels animals. Les diferents malalties que poden afectar els arbres són anomenades focs, càncer, rovell, míldiu, podriment i flux de resina. Els arbres també poden patir diferents tipus de deformitats a causa de diversos factors de salut o ambientals.

Composició del tronc

Tall de secció del tronc d'un pi de cinc anys d'edat.

Un tall de secció d'un tronc d'arbre mostra diferents zones. A la part més profunda s'hi troben les marques del teixit primari i el cor mort. Algunes espècies d'arbres (fajos, freixes, etc.) poden desenvolupar facultativament un cor fals, que té propietats diferents de les del cor autèntic. Més cap enfora es troba l'albeca, que té funcions estructurals i d'emmagatzemament. La diferència més notable entre l'albeca i la fusta del cor és el seu color, especialment en els arbres anomenats "de cor de fusta". En els roures, els teixos i les robínies, aquesta diferència és molt fàcil de veure. Les pícees tenen un cor incolor (fusta madura).

Simbologia de l'arbre

L'arbre té nombrosos sentits associats a la vida i el món. El símbol més antic iguala la figura de l'arbre a l'univers. Sembla ser propi dels indoeuropeus. Les arrels connectaven amb l'inframón i el tronc sostenia la copa celestial. Aquesta imatge va perdurar en la mitologia nòrdica. L'arbre de la vida del Paradís de la Bíblia i l'avet de Nadal semblen derivacions de l'antic mite. En l'art romànic és una imatge de Crist.

La tradició popular diu que tothom ha de plantar un arbre en la seva vida. En moltes cultures s'associa la vida d'un infant a un arbre, de manera que creixen alhora. És una forma d'evidenciar el lligam amb la natura. Moltes metàfores sobre l'educació dels infants tenen a veure amb un arbre (arbre tort, les pomes que dóna, l'ombra, el bosc...) També és un símbol de previsió, inversió i plans a llarg termini pel temps que triga a créixer.

Com que és un dels primers dibuixos que fan els nens (com la casa, el sol o la persona) és utilitzat per determinats corrents psicològics com a test de personalitat.

Arbres monumentals

Arbres monumentals de Catalunya

Municipi Nom de l'arbre Nom comú Nom científic Alt Camp Querol Alzina de la Casa Nova Alzina Quercus ilex Alt Empordà Agullana el Fadrí Alzina surera Quercus suber Agullana Suro del Mas Perxés Alzina surera Quercus suber Albanyà Roure de la Font del Bac Roure martinenc Quercus humilis Campmany Plàtan de Can Compte Plàtan Platanus x hispanica Colera Arbre de la Plaça Plàtan Platanus x hispanica Darnius Plàtan d'en Massot Plàtan Platanus x hispanica La Jonquera El Suratell Alzina surera Quercus suber Llançà Arbre de la Llibertat Plàtan Platanus x hispanica Maçanet de Cabrenys La Pubilla Alzina surera Quercus suber Vilafant Alzina de la Font de Can Massanet Alzina Quercus ilex Vilanant Alzines Bessones de Mas Nebot I, II Alzina Quercus ilex Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia Roure martinenc Roure de Can Codorniu Quercus humilis Subirats Alzina de Can Ros Alzina Quercus ilex Torrelles de Foix Ametller de Can Cervera Ametller Prunus dulcis Alt Urgell Coll de Nargó Roures de Cal Vilàs I, II Roure de fulla petita Quercus faginea Ribera d'Urgellet Alzinera de Coma Servera Carrasca Qercus ilex ssp. rotundifolia Les Valls de Valira Alzina de Can Cotet Carrasca Qercus ilex ssp. rotundifolia Alta Ribagorça Vall de Boí Avet de la Cremada Avet blanc Abies alba Vall de Boí Avet del Barranc de Morrano Avet blanc Abies alba Vall de Boí Pi de Peixerani Pi negre Pinus mugo ssp uncinata Vall de Boí Grèvols de Llaveades I i II Grèvol Ilex aquifolium Vilaller Om del Trinquet Om Ulmus minor Anoia Cabrera d'Igualada Pi de Can Gallego Pi pinyer Pinus pinea La Llacuna Roure d'Ancosa Roure cerrioide Quercus cerrioides Piera Pineda de Can Ferrer del Coll Pineda de pi blanc i pi pinyer Pinus halepensis, Pinus pinea Sant Martí de Tous Alzina de Can Gol Alzina Quercus ilex subsp. ilex Bages Artés Alzina del Mas Pujol Alzina Quercus ilex subsp. ilex Cardona Pi del Rèvol Pinassa Pinus nigra Fonollosa Alzina de Mas Querols Alzina Quercus ilex subsp. ilex Moià Roure del Massot Roure martinenc Quercus humilis Monistrol de Montserrat Plàtan d'en Gibert Plàtan Platanus x hispanica Rajadell Lledoner de l'Estació Lledoner Celtis australis Baix Camp l'Aleixar Alzina del Mas de Borbó Alzina Quercus ilex subsp. ilex l'Aleixar Pi de les Planes Pi pinyer Pinus pinea Prades Perelloner del Cisterer Perelloner Pyrus spinosa Reus Pi de Bofarull Pi pinyer Pinus pinea Riudoms Pi del Boter Pi pinyer Pinus pinea Baix Ebre l'Aldea Om de Burjassènia Om Ulmus minor Alfara de Carles Pi del Perillo Pi blanc Pinus halepensis Roquetes Teixos de Marturi I, II Teix Taxus baccata Tortosa Plàtan de Bítem Plàtan Platanus x hispanica Tortosa Eucaliptus de Jesús Eucaliptus de fulla estreta Eucalyptus camaldulensis Baix Empordà Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Alzina de Mas Salelles Alzina Quercus ilex subsp. ilex Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Arboç de Can Genoer Arboç Arbutus unedo Santa Cristina d'Aro Pi de Romanyà Pi pinyer Pinus pinea Torrent d'Empordà Llentiscle de Torrent Llentiscle Pistacia lentiscus Baix Llobregat Begues Alzina de Puigmoltó Alzina Quercus ilex subsp. ilex Castellví de Rosanes Alzina de Can Mitjans Alzina Quercus ilex subsp. ilex Cervelló Lledoner del Mas del Lledoner Lledoner Celtis australis Esparreguera Pi Gros del Salt Pi pinyer Pinus pinea Baix Penedès el Montmell Freixe d'Aiguaviva Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia Berguedà Castellar del Riu Pi de les Tres Branques I Pi roig Pinus sylvestris Castellar del Riu Pi de les Tres Branques II Pi roig Pinus sylvestris Cerdanya Das Avets de Das I, II, III Avet blanc Abies alba Garraf Sant Pere de Ribes Pi de la Palanca Pi blanc Pinus halepensis Sant Pere de Ribes Mata de la Mata Llentiscle Pistacia lentiscus Vilanova i la Geltrú Pi de la Masia d'en Cabanyes Pi pinyer Pinus pinea Garrotxa Montagut i Oix Roures d'Ormoier I, II, III Roure pènol Quercus robur Olot Arbreda del Parc Nou Roure pènol, Grèvol i Boix Quercus robur, Ilex aquifolium i Buxus sempervirens les Planes d'Hostoles Roure de la Xurriguera Roure martinenc Quercus humilis la Vall d'en Bas Roure de la Mestressa Roure martinenc Quercus humilis la Vall de Bianya Roures de Can Planes I i II Roure martinenc Quercus humilis Sales de Llierca Teix del Torrent de l'Orri Teix Taxus baccata Gironès Llagostera Pi de Can Salvador Pi pinyer Pinus pinea Maresme Alella Alzina de Can Roselló Alzina Quercus ilex subsp. ilex Cabrils Garrofer de Montcabrer Garrofer Ceratonia siliqua Dosrius Alzina de Can Farrerons Alzina Quercus ilex subsp. ilex Dosrius Gatell de Can Arenes Gatell Salix atrocinerea Premià de Dalt Cuprés de Can Figueres Xiprer de Lambert Cupressus macrocarpa Montsià Amposta Àlber de la Descàrrega Àlber Populus alba Sant Jaume d'Enveja Baladre de Balada Baladre Nerium oleander la Sénia Faig del Retaule Faig Fagus sylvatica la Sénia Pi del Retaule Pinassa Pinus nigra la Sénia Carrasca Grossa de Vallcanera Carrasca Quercus ilex ssp. rotundifolia Ulldecona Fargues de l'Arion I i II Olivera Olea europaea Noguera Àger Roure dels Escurçons Roure de fulla petita Quercus faginea Àger Roure del Corb de Montardit Roure de fulla petita Quercus faginea la Baronia de Rialb Alzinera de Cal Penjat Carrasca Quercus ilex ssp. rotundifolia Osona el Brull Ginebró de Casademont Càdec Juniperus oxycedrus Espinelves Til·ler de Masjoan Tell de fulla gran Tilia platyphyllos Espinelves Auró de Masjoan Auró blanc Acer campestre Espinelves Teix de Masjoan Teix Taxus baccata Espinelves Castanyer d'Índia de Masjoan Castanyer d'Índia Aesculus hippocastanum Espinelves Avet de Masjoan Avet blanc Abies alba Espinelves Sequoia de Masjoan Sequoia vermella Sequoiadendron giganteum Espinelves Cedre de Masjoan Cedre blau Cedrus atlantica Rupit i Pruit Roure del Bac de Collsacabra Roure martinenc Quercus humilis Sant Boi de Lluçanès Roure de la Senyora Roure martinenc Quercus humilis Santa Maria de Corcó Roure de Carboneres Roure martinenc Quercus humilis Sant Pere de Torelló Faigs de la Grevolosa I, II, III Faig Fagus sylvatica Seva Pinsap del Sors Pinsap Abies pinsapo Seva Cuprés de Can Vives Xiprer de Lambert Cupressus macrocarpa Taradell Alzina del Pujol Alzina Quercus ilex subsp. ilex Taradell Plàtan de la Font Gran Plàtan Platanus x hispanica Tavèrnoles Alzina de Masgrau Alzina Quercus ilex subsp. ilex Vic Roures de la Carrera I, II Roure martinenc Quercus humilis Vidrà Faig de Fontcoberta Faig Fagus sylvatica Vidrà Faig de Can Font Faig Fagus sylvatica Vidrà Roure de la Creu de l'Arç Roure martinenc Quercus pubescens Viladrau Sequoia Roja del Noguer Sequoia Sequoia sempervirens Viladrau Avet Noble del Noguer Avet noble Abies procera Viladrau Sequoia del Noguer Sequoia vermella Sequoiadendron giganteum Viladrau Avet de Numídia del Noguer Avet de Numídia Abies numidica Vilanova de Sau Sequoia de Tortadés Sequoia vermella Sequoiadendron giganteum Pallars Jussà Castell de Mur Ginebre del Tuberic Càdec Juniperus oxycedrus Isona i Conca Dellà Alzina de Pelleu Carrasca Quercus ilex ssp. rotundifolia la Pobla de Segur Oma de la Borda del Ros Oma Ulmus glabra Pallars Sobirà Alins Avet del Pla de la Selva Avet blanc Abies alba Baix Pallars Om de Peramea Oma Ulmus glabra Espot Pi d'Amitges I Pi negre Pinus uncinata Pla d'Urgell Vila-sana Plàtan de Vila-sana Plàtan Platanus x hispanica Pla de l'Estany Fontcoberta Alzina de l'Omeda Alzina Quercus ilex subsp. ilex Fontcoberta Alzina de Puig sa Guàrdia Alzina Quercus ilex subsp. ilex Sant Miquel de Campmajor Castanyer del Pla de Sant Nicolau Castanyer Castanea sativa Vilademuls Alzina de la Casa Nova de Vilafreser Alzina Quercus ilex subsp. ilex Priorat Cornudella de Montsant Om del Parc Om Ulmus minor Cornudella de Montsant Alzina del Mas de la Barba Alzina Quercus ilex subsp ilex Margalef Teix de la Cova Teix Taxus baccata Ulldemolins Saüquer de Fontalba Saüc Sambucus nigra Ribera d'Ebre Flix Pi de Montbrió Pi blanc Pinus halepensis la Palma d'Ebre Pi de Cal Pino Pi blanc Pinus halepensis Tivissa Mata de Darmós Llentiscle Pistacia lentiscus Ripollès Campelles Avet de la Baga de la Berruga Avet blanc Abies alba Campelles Roure d'Engelats Roure de fulla gran Quercus petraea les Llosses Roure Galanic Roure martinenc Quercus humilis Ribes de Freser Roure de Vilardell Roure de fulla gran Quercus petraea Ribes de Freser Roure de Perramon Roure martinenc Quercus humilis La Segarra Cervera Lledoner de Castellnou d'Oluges Lledoner Celtis australis La Selva Amer Alzina de les Famades Alzina Quercus ilex subsp. ilex Amer Roure de Can Puig Roure martinenc Quercus humilis Arbúcies Arbre de la Plaça Plàtan Platanus x hispanica Arbúcies Càdec del Boixaus Càdec Juniperus oxycedrus Arbúcies Magnolia del Roquer Magnòlia Magnolia grandiflora Massanes Surolí de Cal Music Surolí Quercus x morisii Osor Pi de l'Espinau Pinassa Pinus nigra Osor Roure de Can Iglésies Roure de fulla gran Quercus petraea Osor Alzina de la Coma Alzina Quercus ilex subsp. ilex Riudarenes Lledoner de l'Esparra Lledoner Celtis australis Riudarenes Suro de Can Ferrer Alzina surera Quercus suber Sant Hilari Sacalm Pi del Solé Pinassa Pinus nigra Sant Hilari Sacalm Cirerer del Solé Cirerer Prunus avium Tossa de Mar Es Roure del Bon Retir Roure martinenc Quercus humilis Vidreres Suro de Can Magra Alzina surera Quercus suber Vidreres Suro de l'Hort de Caulés Alzina surera Quercus suber Vidreres Freixe de l'Aulet Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia Solsonès Castellar de la Ribera Pi de Miraver Pinassa Pinus nigra Castellar de la Ribera Pi Dret de Viladric Pinassa Pinus nigra Odèn Pi de Nerola Pinassa Pinus nigra Pinós Roure de Cal Peroi Roure de fulla petita Quercus faginea Riner Pi de les Tres Branques de Freixenet Pinassa Pinus nigra Riner Ginebre del Solà de Riner Càdec Juniperus oxycedrus Tarragonès la Riera de Gaià Plàtan de la Plaça Plàtan Platanus x hispanica Vilallonga del Camp Pi del Baró Pi pinyer Pinus pinea Vilallonga del Camp Pi de Mestres Pi pinyer Pinus pinea Terra Alta Arnes Lo Pi Ramut Pinassa Pinus nigra Arnes Lo Pimpoll Pinassa Pinus nigra Horta de Sant Joan Lo Parot Olivera Olea europaea Horta de Sant Joan Pi de Balija Pi blanc Pinus halepensis Prat de Comte Teix d'Engrilló Teix Taxus baccata Urgell Tàrrega Om de la Plana Om Ulmus minor Val d'Aran Canejan Auet de Canejan Avet blanc Abies alba Vielha e Mijaran Pi deth Plau de Naut Pi roig Pinus sylvestris Vallès Occidental Palau de Plegamans Alzina de Can Padró Alzina Quercus ilex subsp. ilex Rubí Roure del Parc de Ca n'Oriol Roure martinenc Quercus humilis Sant Llorenç Savall Pi de les Quatre Besses del Dalmau Pi pinyer Pinus pinea Vallès Oriental Bigues i Riells Plàtan de la Font de la Pineda Plàtan Platanus x hispanica Caldes de Montbui Roure de Can Corró (mort) Roure martinenc Quercus humilis Cànoves i Samalús Castanyer de Can Cuc Castanyer Castanea sativa Castellcir Roure del Giol Roure martinenc Quercus humilis Fogars de Montclús Grèvol del Pla de Morou Grèvol Ilex aquifolium Fogars de Montclús Castanyers de la Traüna I, II, III, IV Castanyer Castanea sativa Lliçà de Vall Alzines de Santa Maria del Vallès I i II Alzina Quercus ilex subsp.ilex Llinars del Vallès Arboç de Sant Esteve del Coll Arboç Arbutus unedo Montseny Boix de l'Església Boix Buxus sempervirens Sant Celoni Roure de Santa Maria Roure martinenc Quercus humilis Sant Feliu de Codines Om del Banc de la Paciència Oma Ulmus glabra

Bibliografia

• Thomas Pakenham (2002). Remarkable Trees of the World. ISBN 0-297-84300-1
• Thomas Pakenham (1996). Meetings with Remarkable Trees. ISBN 0-297-83255-7
• Colin Tudge (2005). The Secret Life of Trees. How They Live and Why They Matter. Allen Lane. Londres. ISBN 0-7139-9698-6

Vegeu també

• Arborètum
• Arborètum de Catalunya.
• Arbre de Nadal
• Arbre fruiter
• Bonsai
• Desforestació
• Port arbori.
• Agroforesteria.
• Art topiària
• Llista d'arbres de Barcelona

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbre

• Arbres monumentals, Arbres monumentals, arbres interès comarcal, arbres d'interès local i arbres protegits per la legislació urbanística o cultural (taules: ca, es, fr, en)]
• Arbres monumentals i singulars
• Arbres singulars de les Balears, patrimoni natural i cultural
• Treeland.de - Web sobre els arbres i la fusta (en alemany)
• Tree Encyclopedia (en anglès)
• Global Trees.org, campanya a favor de la conservació dels arbres (en anglès)
• Societat Internacional d'Arboricultura (txec), (danès), (en alemany), (en anglès), (en castellà), (en francès), (en italià), (neerlandès), (noruec), (portuguès), (suec)
• Atles de les espècies llenyoses dels boscos de Catalunya