Arbre
De Viquipèdia
Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques.[3] Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.
La formació de la fusta és un procés repetitiu que superposa una nova capa a sobre de les anteriors. El resultat sovint és visible en forma d'anells de creixement. Els únics grups que contenen plantes amb fusta veritable, i per tant arbres en el sentit estricte del terme, són les gimnospermes i les angiospermes dicotiledònies. Hi ha altres tipus de plantes amb fusta veritable, però els arbres es diferencien per la seva mida més important[3] (en comparació amb els arbustos) o per la formació d'un tronc clarament individualitzat d'alguns arbustos) i portador (mentre que les lianes llenyoses necessiten un suport per elevar-se).
Els primers arbres aparegueren a la Terra fa uns 370 milions d'anys,[4] al període Devonià, i eren els avantpassats de les coníferes actuals. El desenvolupament en altura i la ramificació de les branques permeten als arbres augmentar la seva capacitat d'explotació de l'espai aeri. La distribució de les fulles a diferents nivells permet a l'arbre augmentar la superfície d'intercanvi per la fotosíntesi.[4] La seva gran capacitat fotosintètica fa que els arbres juguin un paper important en els cicles ecològics terrestres, gràcies a la seva capacitat d'emmagatzemar carboni, el seu rol en el cicle de l'aigua, i la seva formació dels ecosistemes complexos que són els boscos, fonts i refugis de la biodiversitat.[5][4]
Els arbres també representen una font considerable de recursos per l'espècie humana, tant de materials (principalment fusta) com de provisions (particularment fruits), entre altres. Ocupen un lloc real i simbòlic important en gairebé totes les cultures del món.
Taula de continguts |
[edita] Definició i taxonomia
La botànica defineix els arbres com espermatofitins perennes i llenyosos, que presenten una tija significativa, que augmenta la seva mida per creixement secundari. Aquestes característiques diferencien els arbres dels arbustos, les falgueres, les palmeres i altres plantes llenyoses. En contrast amb els seus predecessors evolutius, la majoria d'arbres presenten òrgans fol·liculars ben diferenciats, que sobresurten en forma de ramificacions laterals curtes o llargues. El tronc, les branques i els branquillons s'allarguen cada any mitjançant la producció de gemmes apicals i basals, creixent contínuament. A diferència dels arbustos, un tret característic dels arbres és que les gemmes apicals dominen sobre les basals (dominància apical),[6] de manera que emergeix una tija principal dominant (acrotonia).
Existeixen organismes arborescents en diversos grups de plantes. Els arbres autèntics pertanyen a les angiospermes i les angiospermes dicotiledònies, que inclouen pinals com ara els pins, però també Ginkgo biloba (l'únic representant vivent de les ginkgoàcies[7]) així com els cicadofitins. Un dels arbres més inusuals és Welwitschia mirabilis, un fòssil vivent de Namíbia i Angola, el tronc de la qual roman sota terra. Les palmeres i ciateals també presenten una forma arborescent. Tanmateix, aquests grups no presenten fusta veritable (xilema secundari), de manera que no se'ls considera arbres. La dracena és un cas especial; és una liliòpsida, però té creixement secundari.
Existeixen formes arborescents en unes cinquanta famílies de plantes superiors. En canvi, no hi ha formes arborescents en les algues, els briofitins, les liliàcies, les iridàcies, les hidrocaritàcies, les orquídies, les quenopodiàcies, les primulàcies i en la majoria de convolvulàcies, gencianàcies, campanulàcies, cucurbitàcies, apiàcies, saxifragàcies, papaveràcies, ranunculàcies i cariofil·làcies.
Els arbres existeixen dins l'important grup botànic de les gimnospermes, en forma de pinòpsids, entre els quals cal destacar especialment la subclasse de les coníferes. Aquest grup està dominat per l'ordre de les pinals, amb les famílies de les pinàcies (pícees, pins, avets, avets de Douglas, làrixs, làrixs daurats), les cupressàcies (xiprers, xiprers de Lawson, tuies, càdecs, ginebres i savines, sequoies, metasequoies i taxodis), així com les famílies de les podocarpàcies (Podocarpus, Dacrydium), les araucariàcies (araucàries, agatis), les taxàcies (teixos) i les cefalotaxàcies (Cephalotaxus).
[edita] Simbologia de l'arbre
L'arbre té nombrosos sentits associats a la vida i el món. El símbol més antic iguala la figura de l'arbre a l'univers. Sembla ser propi dels indoeuropeus. Les arrels connectaven amb l'inframón i el tronc sostenia la copa celestial. Aquesta imatge va perdurar en la mitologia nòrdica. L'arbre de la vida del Paradís de la Bíblia i l'avet de Nadal semblen derivacions de l'antic mite. En l'art romànic és una imatge de Crist.
La tradició popular diu que tothom ha de plantar un arbre en la seva vida. En moltes cultures s'associa la vida d'un infant a un arbre, de manera que creixen alhora. És una forma d'evidenciar el lligam amb la natura. Moltes metàfores sobre l'educació dels infants tenen a veure amb un arbre (arbre tort, les pomes que dóna, l'ombra, el bosc...) També és un símbol de previsió, inversió i plans a llarg termini pel temps que triga a créixer.
Com que és un dels primers dibuixos que fan els nens (com la casa, el sol o la persona) és usat per determinats corrents psicològics com a test de personalitat.
[edita] Referències
- ↑ Informació i clips d'un programa documental
- ↑ Gymnosperm Database. «Pinus longaeva», 15 de març del 2007. [Consulta: 20-06-2008].
- ↑ 3,0 3,1 «Arbre». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22-05-2009].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 McLamb, E. & Hall, J. C.. «The Quiet Evolution of Trees». Earthwork & Systems. Ecology.com, 2008. [Consulta: 22-05-2009].
- ↑ «Amazon Rainforest, Amazon Plants, Amazon River Animals». World Wide Fund for Nature. [Consulta: 06-05-2008].
- ↑ Griffiths, M. & Huxley, A. J.. New RHS Dictionary of Gardening (en anglès). Palgrave MacMillan, 1992. ISBN 978-0333474945.
- ↑ «Genus: Ginkgo L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area. [Consulta: 26-03-2008].
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Arbres monumentals i singulars
- Arbres singulars de les Balears, patrimoni natural i cultural
- Treeland.de - Web sobre els arbres i la fusta (alemany)
- Tree Encyclopedia (anglès)
- Global Trees.org, campanya a favor de la conservació dels arbres (anglès)
- Societat Internacional d'Arboricultura (txec), (danès), (alemany), (anglès), (castellà), (francès), (italià), (neerlandès), (noruec), (portuguès), (suec)
