Carbonífer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PALEOZOIC
Blakey 430moll.jpg
Mapa de la Terra a mitjans del Paleozoic
Era Període EGL
Fanerozoic Paleozoic Permià
(298,9 ± 0,15 Ma)
Estratotip Global de Límit: Aidalaraix (Urals, Kazakhstan)
Carbonífer
(358,9 ± 0,4 Ma)
Estratotip Global de Límit: La Sèrra (Muntanya Negra, França)
Devonià
(419,2 ± 3,2 Ma)
Estratotip Global de Límit: Klonk (Praga, República Txeca)
Silurià
(443,4 ± 1,5 Ma)
Estratotip Global de Límit: Dob's Linn (Moffat, Regne Unit)
Ordovicià
(485,4 ± 1,9 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció de Green Point (Terranova, Canadà)
Cambrià
(541 ± 1 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció de Fortune Head (Terranova, Canadà)

El Carbonífer és un període geològic del Paleozoic que va començar fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys i va acabar fa 299,0 ± 0,8 milions d'anys;[1] en obres clàssiques. Malgrat que les capes estratigràfiques de referència estiguin ben identificades, es manté una incertesa de fins a 2,5 milions d'anys en la datació. S'anomena així donat els importants jaciments de carbó, originats en aquest període, que es troben a Anglaterra i a Europa de l'Oest. El Carbonífer segueix el Devonià i precedeix el Permià.

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

El Carbonífer està subdividit en dues èpoques, el Silesià i el Dinantià, hom també utilitza a vegades els noms de Carbonífer superior i inferior o les denominacions anglosaxones de Mississipià i de Pennsilvanià tot i que no recobreixen exactament el Silesià i el Dinantià.

Període Sèrie Estatge Edat (Ma)
Permià Cisuralià Asselià més nou
Carbonífer Pennsilvanià Gzhelià 299,0–303,9
Kasimovià 303,9–306,5
Moscovià 306,5–311,7
Bashkirià 311,7–315,2
Mississipià Serpukhovià 315,2–330,9
Viseà 330,9–346,7
Tournaisià 346,7–358,9
Devonià Superior Famennià més antic
Subdivisió del sistema Carbonífer d'acord a la ICS.[2].

Actualitzat amb la Taula Cronostratigràfica de l'ICS del 2013 [3]

Els afloraments datats del Carbonífer a Europa i a Amèrica del Nord consisteixen sovint en sèries repetides de calcàries, gresos, esquistos i carbó. A Nord-amèrica, els dipòsits de calcàries són ampliament d'origen marí. Els dipòsits de carbó del Carbonífer han permès l'obtenció de gran part de l'energia necessària per a iniciar la revolució industrial a Europa i continuen sent encara un recurs energètic important.

Els amplis dipòsits de carbó són deguts a dos factors :

  • l'aparició d'arbres amb escorça i en particular aquells que tenien escorça llenyosa (lignificada), i la manca d'organismes que sabessin descompondre la lignina.
  • el nivell de la mar, poc alt, comparat amb el què hi havia al Devonià, que va permetre l'extensió de vastos aiguamolls i boscos inundats a Amèrica del Nord i a Euràsia, de manera que molta fusta va restar confinada al fons (sense oxigen) sense poder ser descomposta pel metabolisme aeròbic (i més eficient) dels bacteris.

El confinament del carboni va conduir a l'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80 per cent de la taxa actual. Aquest augment va produir incendis molt nombrosos i molt actius així com el gegantisme de certs insectes i amfibis on la mida està correlacionada i limitada per llur capacitat d'absorbir oxigen aeri (presenten un sistema respiratori traqueal difús que els ha permès un metabolisme molt actiu a condició de mantenir mides corporals molt petites).

Els continents de l'hemisferi sud van quedar aglomerats en el supercontinent de Gondwana que va entrar en col·lisió amb Lauràsia (Amèrica del Nord i Europa). A la mateixa època, Euràsia de l'est es va ajuntar amb Europa al llarg de la línia de l'Ural. A la fi del Carbonífer la major part de Pangea estava formada, exceptuant Àsia de l'Est que restava separada de les altres masses continentals.

Vida[modifica | modifica el codi]

Una de les grans innovacions evolutives del Carbonífer va ser l'ou amniota, que va permetre la successiva explotació de la terra ferma per diversos tetràpodes. L'ou amniota va permetre que els avantpassats de les aus, els mamífers i els rèptils es reproduïssin a terra ferma, ja que evitaven la dessecació de l'embrió dins l'ou.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. International Stratigraphic Chart, 2004
  2. Gradstein, F.; Ogg, J. «Geologic Time Scale 2004 – why, how, and where next!» (pdf). Lethaia, 37, 2004, pàg. 175–181. DOI: 10.1080/00241160410006483 [Consulta: 30 març 2012].
  3. «International Chronostratigraphic Chart (v. 2013/01» (en anglès). ICS, gener de 2013. [Consulta: 10 abril 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbonífer