Gondwana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el supercontinent de fa 180 milions d'anys. Si cerqueu país dels gonds, vegeu Gondwana (país).
Lauràsia i Gondwana fa 200 milions d'anys.

Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que existiren fa 180 milions d'anys. El formaven les plaques continentals que actualment constitueixen Àfrica, Sud-amèrica, l'Antàrtida, Austràlia, Nova Guinea, Madagascar, i el subcontinent indi.

Es va formar a finals del Neoproterozoic, ara fa uns 600 milions d'anys, i va començar a fragmentar-se durant el Juràssic, fa uns 160 milions d'anys. Es distingeixen dos Gondwana:

Eduard Suess va proposar el nom de Gondwana a partir de la denominació d'una regió de l'Índia, Gondwâna, on una part de la geologia d'aquest antic continent ha pogut ser determinada.


Protogondwana[modifica | modifica el codi]

En el moment de la fractura de Rodínia, ara fa uns 750 milions d'anys, es pot diferenciar:

  • el Gondwana oriental, amb les zones d'Àfrica austral, Antàrtida oriental, Austràlia, Índia, Madagascar, Aràbia, Nova Guinea, el nord i el sud de Xina, Indoxina i conca del Tarim, i
  • el Gondwana occidental, amb Amazònia, craton de Riu de la Plata, Àfrica occidental, Florida, Avalonia i sud d'Europa.

Ambdós blocs varen xocar fa 600 milions d'anys prenent en tenalles el craton del Congo i formant l'orogènesi panafricana.

Durant la període següent, de l'Ordovicià al Carbonífer, progressivament es varen anar separant fragments del continent de Gondwana que se situa llavors al voltant del pol sud i per derivar després cap al nord: Avalonia se'n separa ara fa uns 490 milions d'anys, seguit pels blocs armòric i ibèric (430 milions d'anys), i els blocs xinès i indoxinès (400 milions d'anys).

Formació i dislocació de Pangea[modifica | modifica el codi]

Al començament del Carbonífer, Gondwana, que lentament ha derivat cap al nord, inicia la col·lisió amb el supercontinent de Laurussia, creant l'orogènesi herciniana que aixecà els Apalatxes i els Mauretanids: és la formació de Pangea, finalitzada al començament del Permià, fa uns 290 milions d'anys. Dins Pangea, Gondwana perd encara la Cimèria, incloent fragments de l'actual Turquia, Iran, Afganistan i Tibet, que deriva cap al nord. Pangea es fractura al final del Triàsic, aproximadament on s'havia unit, obrint entre Gondwana i el supercontinent de Laurasia el que serà l'Atlàntic. Tanmateix, en el procés, Gondwana perd Florida i la península del Yucatán, que continuaran estant soldades a Laurasia.

Divisió de Gondwana[modifica | modifica el codi]

Mapa de les relacions de fòssils entre els continents

Gondwana es fragmenta durant el Juràssic superior, fa 160 milions d'anys, quan un rift separa Àfrica de l'Índia. Fa 125 milions d'anys l'Índia se separa completament; després, fa 80 milions d'anys, ho fa Nova Zelanda. Al començament del Cenozoic, el bloc d'Austràlia i Nova Guinea se separen gradualment dirigint-se cap al nord tot pivotant sobre si mateix, i així resta connectada a Gondwana per un llarg període.

Fa 45 milions d'anys l'Índia xoca amb Àsia i aquest impacte força l'escorça terrestre a doblegar-se i es forma la serralada de l'Himàlaia. Al mateix temps, la part sud d'Austràlia, l'actual Tasmània, se separa de l'Antàrtida i aquest fet permet la creació de corrents oceànics que provoquen l'aparició d'un clima més fred i sec a l'Antàrtida.

Fa 15 milions d'anys, Nova Guinea xoca amb el sud d'Àsia i, més recentment, Amèrica del Sud connecta amb Amèrica del Nord.

Conseqüències sobre el clima mundial[modifica | modifica el codi]

Des d'un punt de vista climatològic la separació d'Amèrica del Sud ha tingut un efecte important. Amb l'obertura del pas de Drake, fa uns 23 milions d'anys, ja no hi ha cap barrera per a l'intercanvi de les aigües fredes de l'oceà meridional i de les aigües tropicals. Un corrent circumpolar s'estableix i l'Antàrtida es converteix en el que és actualment: un continent gelat contenint una gran part de les reserves d'aigua dolça del món. La temperatura del mar ha caigut uns 10 °C i el clima global s'ha fet més fred.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cattermole, Peter John (2000): Building Planet Earth: Five Billion Years of Earth History. Cambridge, Cambridge University Press.
  • Collins A.S., Pisarevsky, S.A. (2005): "Amalgamating Eastern Gondwana: The evolution of the circum-Indian orogens". Earth Science Reviews, 71, 229–270.
  • Cowen, Richard (2000): History of Life. London, Blackwell Publishing.
  • Lowrie, William (1997): Fundamentals of Geophysics. Cambridge, Cambridge University Press.
  • Meert, J.G. (2003): "A synopsis of events related to the assembly of eastern Gondwana", Tectonphysics, 362, 1-40.
  • Stern, R.J. (1994): "Arc Assembly and continental collision in the Neoproterozoic East African orogeny—implications for the consolidation of Gondwana". Annual Reviews of Earth and Planetary Sciences, 22, 319–351.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gondwana Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]