Madagascar
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Tanindrazana, Fahafahana, Fahamarinana (Patrie, liberté, honnêteté) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Francès i malgaix | ||||
| Capital | Antananarivo 18° 55′ S, 47° 31′ E |
||||
| Ciutat més gran | Antananarivo | ||||
| Govern | República Andry Rajoelina Monja Roindefo |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
587.040 km² (45è) 0,9% |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens 1975 - Densitat |
17.501.871 (56è) ~ 17.501.871 31 hab/km² (142è) |
||||
| Moneda | Ariary (MGA) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
Ariary (UTC+3) no (UTC+3) |
||||
| Independència |
de França el 26 de juny de 1960 |
||||
| Himne nacional | Ry Tanindrazanay malala ô (Oh!, La nostra benvolguda pàtria) |
||||
| Domini internet | .mg | ||||
| Codi telefònic | +261 |
||||
| Gentilici | Malgaix, malgaixa | ||||
Madagascar és un estat i una illa de l'Oceà Índic davant la costa sud-oriental de l'Àfrica a l'alçada de Moçambic. Està separada del continent pel canal de Moçambic. La capital és Antananarivo.
Madagascar és l'illa més gran de l'Àfrica i la quarta més gran del món, i degut al seu aïllament del continent, hi habiten moltes especies animals úniques. Es calcula que hi habiten el 5% de les plantes i animals del planeta, de les que el 80% són endemismes de Madagascar, entre ells l'infraordre dels primats dels lèmurs, els felins fossa, tres famílies d'ocells úniques al món i sis espècies d'arbres baobab.
Taula de continguts |
[edita] Història
.jpg)
El primer assentament humà data probablement al voltant del segle IV, en qualsevol cas no hi ha proves que hagués presència humana abans del naixement de Crist. Els avantpassats dels actuals Malgaix van arribar des d'Indonèsia, i per això els habitants de l'illa conserven trets asiàtics, costums típiques del sud-est d'Àsia i una llengua de la branca malaisi-polinesi. Amb ells també van arribar-hi els seus animals, entre els quals destaca el cebu, i poc després de la seva arribada es van extingir diversos animals endèmics de l'illa, com el lèmur gegant, el porc formiguer de Madagascar i un hipopòtam pigmeus similar al que es troba actualment a l'Àfrica Occidental.
Posteriorment hi va haver migracions bantús des del continent que es van integrar amb la població local, sobretot a la part est de l'illa. A començaments de l'Edat Mitjana van arribar els primers comerciants perses i cap a l'any 1000, els àrabs. Un dels resultats de la seva estada és el que a la part nord de l'illa es practica actualment l'Islam.
Durant els dos segles següents, Portugal, Espanya, el Regne Unit i França van intentar instal·lar-se a la costa, però foren expulsats per la resistència dels nadius, que a finals del segle XVII s'havien unificat sota el regne d'Imerina, amb base a l'altiplà central.
Tanmateix la població local també va patir com molts pobles africans, el comerç d'esclaus. Així, a tall d'exemple, esclaus malgaix van ser portats per europeus al Virregne del Perú, assentats principalment a la costa nord d'aquest país en una zona coneguda com Piura.
Actualment a Perú, descendents d'aquells esclaus són coneguts com "mangaches" per una corrupció de l'idioma durant el temps. Fins i tot hi ha al Perú un lloc batejat com "Hisenda Malakasy" que data de l'època en què els malgaix van ser explotats en el conreu del camp i que evoca el nom del seu país d'origen però pronunciat en el seu propi idioma. Aquests descendents de malgaixs conserven encara en molts casos els trets afro-indonesos originaris. La seva imbricació amb el Perú va ser tan forta que van contribuir a la cultura d'aquest país creant formes musicals com el tondero i fins i tot van tenir influència en el camp polític, doncs l'ex-president peruà Luis Miguel Sánchez Cerro, que va governar aquell país en el tercer decenni del segle XX era un "mangache".
Finalment, els francesos van aconseguir construir bases comercials a les costes malgaixes, alguna vegada forçadament i d'altres diplomàticament, a finals del segle XVIII. Durant les Guerres napoleòniques, el rei Radama I d'Imerina es va posar a favor dels britànics, que van augmentar la seva influència a l'illa a costa dels francesos i van entrenar als nadius en l'ús d'armes modernes. No obstant, després de la mort de Radama I el 1828 es van perseguir els britànics, incloïnt-hi els missioners. Durant el regnat de Radama II (1861-1863) es van introduir una sèrie de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte amb francesos i britànics, la qual cosa va causar que els sectors més tradicionalistes matessin al rei i retiressin els canvis. França va aconseguir annexionar l'illa per complet el 1895 després de derrotar a la reina Ranavalona III. Aquesta s'exilià un any després, mentre s'instituïa un mandat militar francès i Madagascar era proclamada colònia francesa.
Ja el 1916, els francesos van tenir problemes amb les organitzacions secretes nacionalistes, però van aconseguir mantenir l'ordre. França només va perdre el control de l'illa durant el 1942, quan els britànics la van ocupar amb por que el Japó aconseguís Madagascar. El 1943 va ser lliurada a la França lliure, i el 1946 va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francès. Això no va impedir que l'any següent esclatés una revolta que va forçar a França a convocar eleccions a l'illa, que van guanyar els independentistes moderats. El 1960 Madagascar s'independitzà totalment de França i es va instituir una república sota el govern de Philibert Tsiranana, líder del Partit Socialdemòcrata.
El 1975 va haver-hi un cop d'estat militar que va posar el govern en mans del capità de fragata Didier Ratsiraka, que va governar amb puny de ferro fins que l'any 1992 les pressions populars van obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka va ser derrotat a les eleccions presidencials de 1993 per Albert Zafy, però va guanyar les legislatives que es van celebrar simultàniament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy va portar a la destitució d'aquest últim pel parlament el 1996, essent substituït per Norbert Ratsirahonana. Aquest era un col·laborador proper de Zafy que va governar sota la seva ombra fins a les eleccions de 1997, en les quals Ratsiraka es va fer novament amb el poder.
Didier Ratsiraka conservaria el poder fins les eleccions presidencials de desembre de 2001, quan després d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo Marc Ravalomanana es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feien necessària una segona volta.
La tensió de la primera meitat de l'any 2002 va arribar a amenaçar amb la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi exèrcit malgaix es van dividir en dues, amb la capital Antananarivo convertida a favor de Ravalomanana, mentre Ratsiraka dirigia un govern a la ciutat costanera de Toamasina. La comunitat internacional va fer diversos crides al diàleg i a la calma. Ravalomanana va aconseguir consolidar el seu poder, mentre Ratsiraka anava perdent suport. El juny de 2002, alguns països com els Estats Units, Suïssa i Noruega reconeixien ja al govern de Ravalomanana. Altres països europeus van esperar la decisió final de França que, a principis de juliol, ja es dirigia públicament a Ravalomanana com a «president de Madagascar». El reconeixement internacional va confirmar el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka va fugir finalment del país, refugiant-se a França.
Des de la consolidació del poder per part de Marc Ravalomanana, el país ha aconseguit assolir unes cotes molt altes de creixement econòmic, recolzat per ajudes molt quantioses d'institucions internacionals com el Banc Mundial.
[edita] Crisi política del 2009
El dia 16 de març de 2009 militars de l'oposició al govern de Marc Ravalomanana van prendre diferents edificis estatals com el Banc Central. Al dia següent el president de la república va dimitir i va cedir el control a l'almirall Hyppolite Ramaroson. Tanmateix, la major part de la cúpula militar va donar suport a Andry Rajoelina, per la qual cosa aquest últim s'autoproclamà "Líder de transició".
Malgrat que els governs estrangers van evitar legitimar aquest canvi de poder, la Cort Constitucional va reconèixer l'ordre de traspàs de poders del directori militar, segons un document obtingut per agències de notícies internacionals.
[edita] Subdivisió administrativa
Madagascar se subdivideix en sis províncies:
 |
[edita] Demografia
[edita] Llengua
Tot i que el francès també n'és llengua oficial, Madasgacar té un idioma propi parlat per uns 10 milions de persones: el malgaix estàndard. Aquest idioma pertany a la família de llengües austronèsies i no a cap dels grups de l'Àfrica, cosa que demostra el seu aïllament també en el terreny lingüístic.
Els primers documents s'escrivien usant l'alfabet de l'àrab, però més endavant es va adoptar l'alfabet llatí. Destaca la senzillesa de la seva gramàtica: no hi ha gènere, ni cas, ni nombre... Això propicia l'ambigüitat i la confusió entre noms i verbs.
El SIL Internacional ha llistat un total de 13 llengües a Madagascar, totes vives:[1]
- Comorès: 20.000 parlants a Madagascar.
- Francès: 18.000 parlants a Madagascar.
- Malgaix, llengua de signes.
- Malgaix, antankarana: 88.000 parlants al nord de Madagascar i a Antatanarivo.
- Malgaix, bara: 500.000 parlants al centre-sud ce Madabascar, a Ibara, al sud de Betsileo, a l'oest de Tesaka, a l'est de Masikoro, al nord d'Anosy, a Androy i a Mahafaly.
- Malgaix, masikoro: 90.000 parlants, al sud-oest de Madagascar, a la província de Toliara, als districtes de Toliara i de Morombe.
- Malgaix, betsimisaraka septentrional: 900.000 parlants a la costa est de Madagascar, a la província de Toamasina, als districtes de Mananara Avaratra, de Soanierana-Ivongo, de Fenoarivo Antsinana, de Vavatenina i de Toamasina.
- Malgaix: 5.940.000 parlants al centre de l'illa. També es parla a les Comores i a Reunió.
- Malgaix, sakalava: 350.000 parlants al nord-oest de Madagascar, a la província de Mahajanga, als districtes de Maintirano, de Morafenobe, de Besalampy, de Sofala, de Mitsinjo, d'Ambato Boina, de Marovoay, de Mahajanga i d'Analalava i al districte d'Ambajna, a la província d'Antsiranana.
- Malgaix, betsimisaraka meridional: 600.000 parlants a la costa est de Madagascar, a districte de Mahanoro, de la província de Toamasina, als districtes de Nosy Varika, de Mananjary i de Manakara Atsimo, a la província de Fianarantsoa.
- Malgaix, tandroy-mahafaly: 650.000 parlants al sud de l'illa, als districtes de Beloha, Tsihombe, Ambovombe i Bekily, a la província de Toliara.
- Malgaix, tanosy: 350.000 parlants al sud-est de l'illa, al llarg de la costa.
- Malgaix, tsimihety: 1.016.000 parlants al centre-nord de l'illa.
A més a més, també es parla morisyen (4000), francès crioll de Reunió (45.000), àrab (20.000) i xinès (16.000).
[edita] Referències
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
  |
Aquest article és un esborrany sobre Àfrica. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
