Oceà Índic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oceà Índic
  Océan Indien.png
Localització administrativa
País Diversos
Localització geogràfica
Continent Àfrica, Àsia i Oceania
Coordenades 20° S, 80° E / 20°S,80°E / -20; 80Coord.: 20° S, 80° E / 20°S,80°E / -20; 80
Geografia
Subdivisions Índic Oriental, Occid.
Índic Sud
Illes interiors Illes de l'ocèa Índic
Superfície 73.556.000 km².
Profunditat màxima 7.125 m (f. Java)
Profunditat mitjana 4.200 m.
Capacitat 292.131.000 km³
Mapa
  Oceà Índic
Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.[1] Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malacca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida. Està separada de l'oceà Atlàntic pel meridià 20 graus est, al sud de l'Àfrica, i de l'oceà Pacífic pel meridià 147 graus est. El punt més septentrional de l'oceà Índic és situat aproximadament als 30 graus nord de latitud, al golf Pèrsic. L'oceà fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'Àfrica i d'Austràlia; la seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi la mar Roja i el golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km3.[2] Petites illes en puntegen les vores continentals.

Els estats independents de l'Índic són Madagascar (abans República Malgaixa), la quarta illa més gran del món; les Comores, les Seychelles, les Maldives, Maurici i Sri Lanka. Indonèsia el voreja. La importància de l'oceà com a ruta de trànsit entre Àsia i Àfrica n'ha fet un focus de conflictes. A causa de la seva extensió, de tota manera, cap nació l'ha dominat amb èxit fins a l'inici del segle XIX, quan Anglaterra en controlava la majoria de la terra perimetral. És l'únic oceà que porta el nom d'un país: l'Índia.[3][4][5]

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Vista de la costa de les Seychelles, situades a l'oceà Índic.

Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergeixen a l'oceà Índic, en la triple cruïlla de Rodríguez. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central oceànica, que forma una Y invertida, amb l'arrel que va cap al sud des del límit de la plataforma continental a prop de Mumbai, a l'Índia. Les conques est, oest i sud estan subdividides en conques més petites per serralades submarines.

Els punts d'ofecs essencials inclouen els de Bab el-Mandeb, d'Ormuz, el de Lombok, el de Malacca i el de Palk. Els mars inclouen el golf d'Aden, el mar d'Andaman, d'Aràbia, el golf de Bengala, la Gran Badia Australiana, el mar De Laccadive, el golf de Mannar, el Canal De Moçambic, els golfs d'Oman i Pèrsic, la Mar Roja, i altres cossos d'aigua tributaris. Està connectat artificialment al Mar Mediterrani mitjançant el Canal de Suez, accessible a través de la Mar Roja

Localització i delimitació de l'IHO[modifica | modifica el codi]

L'oceà Índic banya el sud de l'Àsia i separa Àfrica i Austràlia.

La tercera edició de l''Organització Hidrogràfica Internacional (International Hydrographic Organization') (IHO), Limits of Oceans and Seas defineix els límits de l'oceà Índic de la següent manera:

«

Al nord. Els límits meridionals del Mar d'Aràbi i el mar de Lakshadweep Sea, el límit més al sud de la badia de Bengala, el límit meridional d'Indonèsia, i els límits de la Gran Barrera de Corall a Austràlia

A l'oest. Del Cap d'Agulhas al 20° long. Est, seguint cap al sud aquest meridià fins al continent Antàrtic

A l'est. Del Cap del sud-est, la punta meridional de Tasmàniai pel meridià 146°55'E fins al continent antàrtic.

Al sud. l'Antàrtida

»

El 2000 l'IHO va redefinir l'oceà Índic, desplaçant-ne els límits al 60°S, ja que les aigües que es troben més al sud d'aquesta línia s'identifiquen com a l'oceà Antàrtic. Aquesta nova definició encara no ha estat ratificada (Austràlia ha presentat una objecció) tot i que està en ús per part de l'Organització Hidrogràfica Internacional i altres organismes. Sempre que quan s'adopti, la definició de 2000 serà publicada en la 4a edició de Límits d'oceans i mars, restablint l'oceà Austral com s'indicava en la 2a edició i que posteriorment va ser omès en la 3a edició.

Hidrologia[modifica | modifica el codi]

Entre els pocs grans rius que flueixen a l'Índic trobem el Zambesi, el Shatt-al-Arab (format per la unió del Tigris i l'Eufrates), l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra i l'Irauadi. Els corrents marítims estan molt influenciats pels monsons. Els corrents dominants són dos: un a l'hemisferi nord, que es mou en el sentit de les agulles del rellotge, i un altre al sud de l'equador que gira en sentit contrari. Durant el monsó d'hivern, de tota manera, els corrents del nord canvien de direcció. La circulació en aigües profundes està controlada principalment pels fluxos de l'oceà Atlàntic, la mar Roja i els corrents antàrtics. Al nord dels 20 graus de latitud sud la temperatura mínima superficial és de 22 °C, i supera els 28 °C cap a l'est. Al sud dels 40 graus de latitud sud, les temperatures baixen ràpidament.

La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000; la més alta té lloc a la mar d'Aràbia i en un cinturó entre el sud de l'Àfrica i el sud-oest d'Austràlia. Es troben icebergs al llarg de tot l'any a uns 65 graus de latitud sud. El límit nord dels icebergs és d'uns 45 graus de latitud sud.

L'Índic inclou les aigües del mar d'Andaman, el mar d'Aràbia, el golf de Bengala, la Gran Badia Australiana, el golf d'Aden, el golf d'Oman, el canal de Moçambic, el golf Pèrsic i la mar Roja.

Corrent d'Agulhas[modifica | modifica el codi]

El corrent d'Agulhas és un branca del corrent sud-equatorial, format per aigües càlides i que assoleix una velocitat màxima de 4 nusos en un punt unes cent milles de la costa.

Mars colindants[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mars de l'oceà Índic

Els mars costaners, mars de vora o mars adjacents, són els mars que formen part de l'oceà Atlàntic, però que a raó de la seva pròpia configuració i/o controvèrsies relacionades amb la seva inclusió o no en el conjunt, motiven que les característiques de l'oceà Índic siguin donades amb els seus mars o sense.

Designació Localizació Superfície (en km²) Longitud (en km) Amplaria (en km) Màx. profunditat (en m.) Prof. mitjana (en m.)
Mar d'Andaman 777.000 1.200 650 87 3.777
Mar d'Aràbia 7.500.000 2.400 4.652
Mar d'Arafura 650.000 1.290 560
Mar de Cèlebes 280.000 6.200
Mar de Davis
Mar de les Moluques 291.000 1.074 5.319
Mar Roja 440.000 1.900 300 500 2.500
Mar de Timor 610.000 480 <200 3.300
Golf de Bengala
Golf Pèrsic 233.000 989 50 102

Geologia[modifica | modifica el codi]

El fons oceànic[modifica | modifica el codi]

Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplada de mitjana. Una excepció n'és la costa oest d'Austràlia, on l'amplada de la plataforma excedeix els 1.000 km. La profunditat mitjana de l'oceà és de 3.890 m., i el seu punt més profund és la fossa de Java, que es troba a uns 7.450 m.[6] Al nord dels 50 graus de latitud sud, el 86% de la conca és coberta de sediments pelàgics, la majoria fets de globigerina. El restant 14% està entapissat de capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituds meridionals extremes.

Com al més jove dels principals oceans de la Terra[7] té carenes expansives actives que formen part del sistema mundial de dorsals oceàniques:

La dorsal 90 est discorre nord-sud al llarg del meridià 90°E, disseccioinant l'oceà Índic en una meitat oriental i occidental. Una altra serralada submergida progressa aproximadament direcció nord-sud entre els atols de les Maldives i l'Arxipèl·lag de Chagos.

El Plateau de Kerguelen és un petit continent submergit, d'origen volcànic, a l'oceà Índic del sud.

El Plateau de Mascarene és un altiplà submergit d'uns 2.000 km de longitud que es troba a l'est de Madagascar.

Clima[modifica | modifica el codi]

Batimetria

El clima al nord de l'equador està afectat per un sistema de vents monsònics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest. A la mar d'Aràbia els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. A l'hemisferi sud, els vents són generalment més suaus, però les tempestes d'estiu a prop de Maurici poden ser fortes. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar de vegades les costes de la mar d'Aràbia i del golf de Bengala. L'oceà Índic és l'oceà més calent al món.

Economia[modifica | modifica el codi]

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

La calor de l'oceà Índic manté la producció de plàncton baixa, excepte al llarg dels límits septentrionals i en alguns punts concrets; la vida marina hi és, doncs, limitadai per tant la pesca està limitada als nivells de subsistència. La pesca en aquest oceà és de gran importància per al creixement de països que el voregen, tant per a consum interior i com per a exportació. Les flotes pesqueres des Rússia, el Japó, Corea del Sud i Taiwan també n'exploten els recursos, principalment per a gamba i tonyina.

L'oceà Índic proporciona connexions martítimes essencials entre l'Orient Mitjà, l'Àfrica, i l'Àsia Oriental amb Europa i Amèrica. Per tant, una de les funcions econòmiques més importants és la del transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven a l'orient i en tornaven amb sedes, estores, te i espècies. Actualment, soporta un tràfic especialment dens de petroli i productes derivats del petroli des dels jaciments petrolífers del Golf Pèrsic i Indonèsia.

Grans reserves d'hidrocarburs s'estan explotant en àrees d'alta mar d'Aràbia Saudita, l'Iran, l'Índia, i Austràlia Occidental. Aproximadament un 40% de l'extracció de petroli en alta mar del món ve de l'oceà Índic. Les sorres de platges riques en minerals pesats, i dipòsits d'alta mar s'exploten activament per part dels països fronterers, especialment Índia, Sud-àfrica, Indonèsia, Sri Lanka, i Tailàndia.

Navegació comercial[modifica | modifica el codi]

L'oceà Índic és un important punt per la comunicació comercial naval a nivell mundial.

L'estret de Malacca[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'Estret de Malacca

L'estret de Malacca (en malai Selat Melaka, en indonesi Selat Malaka) és un braç de mar que separa la península de Malacca de l'illa indonèsia de Sumatra, i és la via de comunicació principal entre l'oceà Índic i el Pacífic, i més concretament entre la mar d'Andaman i la mar de la Xina Meridional.

De mitjana, 150 vaixells passen cada dia a través de l'estret, que és una ruta de navegació importantíssima, ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'oceà Índic i Europa a través del canal de Suez. A la part central és on es troba la seva mínima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat màxims aptes per travessar l'estret es coneixen com a Malaccamax (limitats a un calat de 20 m).

Pirateria[modifica | modifica el codi]

A causa del tràfic relativament alt de petrolers, la pirateria a les costes de Somàlia ha augmentat significativament. Això ha representat una amenaça per al transport marítim internacional des de la segona fase de la Guerra Civil de Somàlia al principi del segle XXI.[8][9][10]

L'EUNAVFOR (European Union Naval Operation Against Piracy, o Operació de la Unió Naval Europea contra la Pirateria) és una operació militar de la Unió Europea que té com a objectius aturar, prevenir i castigar els actes de pirateria i robatori armat a les coses de Somalia.[11]

Amenaces naturals i antròpiques[modifica | modifica el codi]

Existeix el risc de tsunamis deguts a previs terratrèmols, tal com es va patir l'any 2004 amb el tsunami que va tenir lloc prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004. El terratrèmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia i altres països amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'Àfrica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se així en la catàstrofe natural més mortífera de la història recent.[12]

Les espècies marines amenaçades inclouen els dugongs, les foques, tortugues i balenes. El petroli i la contaminació de l'aigua deguda als vaixells amenaça el mar d'Aràbia, el golf Pèrsic, i la mar Roja.

Història[modifica | modifica el codi]

Les civilitzacions més antigues, a les valls del Nil, l'Eufrates, el Tigris i l'Indus, al sud-est d'Àsia, s'han desenvolupat a prop de l'Índic. Durant la primera dinastia d'Egipte (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a aquestes aigües, que viatjaren cap a la regió del Punt. Els vaixells que en tornaven duien or i esclaus. Els fenicis del tercer mil·lenni abans de Crist segurament també hi van arribar, però no hi van establir cap assentament. Els grecs i romans també en sabien alguna cosa, de l'oceà (Indicus Oceanus); l'autor desconegut del Periple per la mar Eritrea descriu ports i les costes de l'Àfrica i l'Índia al voltant del segle II després de Crist: L'Oceà tenia tres golfs principals: El sinus Perimulicitis (Golf de Siam), seguit pel Quersonès Auric (Chersonesis Aurea) que era probablement la península Malaia a la part dels estrets de la seva zona meridional; i el Sinus Gangetious, o Golf de Bengala.

Els indonesis van creuar l'Índic per a establir-se a Madagascar. Es creu que Marco Polo (c. 1254-1324) va tornar de l'Extrem Orient per l'estret de Malacca.

Des de 1405 a 1433, l'Almirall Zheng He va noliejar grans flotes durant la Dinastia Ming i va realitzar diversos viatges per l'oceà Occidental (nom que els xinesos donaven a l'oceà Índic). Les expedicions xineses d'exploració van arribar a l'est d'Àfrica cap al segle XV, però els mercaders àrabs van dominar el comerç a l'Índic abans que Vasco da Gama doblés el cap de Bona Esperança el 1497 i després navegués cap a l'Índia, amb què es convertia en el primer europeu que va fer-ho. Els pobles antics que vivien a la vora de l'oceà van intentar controlar les seves rutes comercials, infructuosament. Portugal va intentar assolir-ne el domini durant més d'un segle, fins que el va perdre a mitjan segle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals (1602-1798) va cercar el control del comerç amb l'orient per l'oceà Índic. França i Anglaterra van establir companyies de comerç en aquesta àrea, que Anglaterra va arribar a dominar cap al 1815.

L'obertura del canal de Suez, el 1869, va reviure l'interès europeu per l'orient, però cap nació en va aconseguir el domini del comerç. Des de la Segona Guerra Mundial el Regne Unit s'ha retirat de la regió, on ha estat parcialment substituït per l'Índia, l'antiga Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en vies de desenvolupament que voregen l'oceà volen que sigui una "zona de pau" amb vies de navegació d'ús lliure, tot i que els Estats Units i el Regne Unit disposen d'una base militar a l'atol Diego Garcia, al mig de l'oceà Índic.

El 26 de desembre de 2004, els països al voltant de l'oceà Índic van ser colpits per un tsunami provocat pel terratrèmol. Les ones van ocasionar més de 226.000 morts i més d'1 milió de persones van perdre les seves cases.[13]

Cultura i literatura[modifica | modifica el codi]

L'oceà Índic és conegut com a Ratnakara en l'antiga literatura sànscrita. Ratnakara significa «el creador de gemmes». També se l'ha anomenat Hindu Mahasagara en llengües índies.

Annexos geogràfics[modifica | modifica el codi]

Una decisió de l'any 2000 de l'Organització Hidrogràfica Internacional delimita un cinquè oceà, l'oceà Antàrtic, a partir de les parts més meridionals de l'Atlàntic, de l'Índic i del Pacífic. El nou oceà s'estendria des de les costes de l'Antàrtida al nord del 60 graus de latitud sud, coincidint amb el límit del Tractat Antàrtic.

Àrea[modifica | modifica el codi]

Comparativa d'àrea: unes 5,5 vegades la dels Estats Units.

Línia de costa[modifica | modifica el codi]

  • 66.526 km

Elevacions extremes[modifica | modifica el codi]

Estrets i canals de l'oceà Índic[modifica | modifica el codi]

Països costaners[modifica | modifica el codi]

Ports principals[modifica | modifica el codi]

Mumbai és el principal port comercial indi a la costa de l'oceà Índic. Es coneix sovint com "La Porta de l'Índia". Altres altres ports indis importants a l'oceà Índic inclouen els de Cochin, Calcuta, Visakhapatnam i Chennai; junts controlen l'exportació de béns indis cap a l'est. Aden al Iemen és entre els ports àrabs importants en l'oceà Índic, i els Perth a Austràlia i Karachi al Pakistan són altres ports marítims essencials d'oceà Índic.

Port Louis, Maurici és la instal·lació de maneig de contenidors més gran en l'oceà Índic i pot acollir vaixells de contenidors de quarta i cinquena generació. Actualment, només el de Ciutat del Cap i Port-Louis aconsegueixen aquesta capacitat a l'Àfrica subsahariana.[14]

Altres ports importants són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Indian Ocean and the Superpowers. Routledge, 1986. ISBN 0709942419, 9780709942412. 
  2. Donald W. Gotthold, Julia J. Gotthold. Indian Ocean: Bibliography. Clio Press, 1988. ISBN 1851090347. 
  3. Anand Mathur,Indo-American relations: foreign policy orientations and perspectives of P.V. Narasimha Rao and Bill Clinton, p. 138 "India occupies the central position in the Indian- Ocean region that is why the Ocean was named after India"
  4. Ferenc Albert Váli,Politics of the Indian Ocean region: the balances of power, p. 25
  5. Hussain,Geography Of India For Civil Ser Exam, p. 12-251; "India and the geo-politics of the Indian Ocean"(16-33)
  6. «Indian Ocean Geography» (en anglès). Central Intelligence Agency. «Extret de: The World Factbook 1994»
  7. Stow, D. A. V.. Oceans : an illustrated reference (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2006, p. 127. ISBN 0226776646. «Mapa i text sobre l'oceà Índic» 
  8. Diari de Girona.cat. «Els pirates segresten un vaixell kenià a l'Oceà l'Índic que té un capità espanyol».
  9. El Periódico. «Los piratas somalís liberan al pesquero 'Sakoba' tras cinco meses de secuestro» (en castellà).
  10. Europa Press. «Interceptats dos esquifs amb 11 presumptes pirates somalís» (en castellà).
  11. «European Union Naval Operation Against Piracy» (en anglès), 2013.
  12. «Més de 400 morts després del tsunami d'Indonèsia» (en castellà). prensa.com. [Consulta: 6 novembre 2010].
  13. «FAO Tsunami Reconstruction» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2010].
  14. portstrategy.com. «Feeder king (Port Strategy)» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2007].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Braun, D. The Indian Ocean (en anglès), 1983. 
  • Chandra, S. The Indian Ocean (en anglès), 1987. 
  • Chaudhuri, K. N.. Trade and Civilization in the Indian Ocean (en anglès), 1985. 
  • Cousteau, Jacques-Yvesv; Diole, Philippe. Life and Death in a Coral Sea (en anglès), 1971. 
  • Cubitt, Gerald. Islands of the Indian Ocean (en anglès), 1975. 
  • Das Gupta, A.; Pearson, M.N.. India and the Indian Ocean (en anglès), 1987. 
  • Dowdy, W. L.; Trood, R. The Indian Ocean (en anglès), 1985. 
  • Kerr, A. Resources and Development in the Indian Ocean Region (en anglès), 1981. 
  • Nairn, A. E.; Stehli, F. G., eds.. The Ocean Basins and Margins, Vol. 6: The Indian Ocean (en anglès), 1982. 
  • Ostheimer, John M. The Politics of the Western Indian Ocean Islands (en anglès), 1975. 
  • Toussaint, Auguste. The History of the Indian Ocean (en anglès), 1966. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Els cinc oceans
800px-LocationSouthernOcean.png
Antàrtic
800px-LocationArcticOcean.png
Àrtic
800px-LocationAtlanticOcean.png
Atlàntic
800px-LocationIndianOcean.png
Índic
800px-LocationPacificOcean.png
Pacífic