Vasco da Gama

De Viquipèdia

Vasco da Gama (o Vasco de Gama) (Sines, Portugal, 1469 - Cochin, Índia, 1524) Navegant portuguès. Nascut en el si d'una família noble. Va ser el primer europeu que va arribar a l'Índia a través del cap de Bona Esperança.

L'any 1497 el rei Manuel I de Portugal li va confiar el comandament d'una flota de quatre navilis que tenia com a objectiu obrir una ruta per mar a les illes de productores d'espècies. Amb això es pretenia equilibrar l'avantatge que el descobriment de Cristòfor Colom havia ofert a Castella i completar la tasca iniciada pel rei Enric el Navegant. L'expedició va salpar amb el projecte de vorejar la costa africana fins a arribar al cap de Bona Esperança i continuar rumb est, per a obrir intercanvis comercials i arrabassar als àrabs el tràfic mercantil. Al març de 1498 l'expedició va entrar en contacte amb algunes comunitats indígenes que comerciaven amb l'Índia, i dos mesos després van abordar el nord de Calicut, finalitzant el periple que va portar a Vasco da Gama a completar el descobriment de la ruta marítima fins a l'Índia.

El viatge va fer possible que per primera vegada un estat europeu (Portugal) entés en contacte directa amb la civilització índia, un esdeveniment fonamental per al decurs de la història occidental. A finals d'agost de 1499, precedit per un dels navilis de l'expedició, Vasco da Gama va tornar a Portugal, fent possible amb la seva gesta un èxit comercial sense precedents, que determinaria en gran manera un gran benefici comercial per als portuguesos i per extensió, a altres països.

El 1502, el navegant va tornar a fer-se a la mar, aquesta vegada al comandament d'una flota de vint navilis, que van sentar les bases de l'imperi colonial portuguès en apoderar-se de Quiloa (Kilwa) i Sofala, a Moçambic. Va derrotar els àrabs i eliminar bona part de la seva influència a l'Índic, instaurant l'hegemonia marítima portuguesa en aquell oceà, construint en Cochin la primera factoria portuguesa a Àsia. De tornada a Lisboa, en 1503, va romandre allunyat de la navegació durant quasi vint anys, fins que va ser nomenat virrei de l'Índia el 1524, lloc on va morir poc després de la seva arribada.

Taula de continguts 1 Primer viatge 2 Segon viatge 3 Tercer viatge i mort 4 El seu llegat 5 Referències 6 Enllaços externs 7 Vegeu també

[edita] Primer viatge

Manuel I l'afortunat li va encomanar la missió de trobar terres cristianes a l'est. El rei, com molts europeus, creia que l'Índia era el regne cristià llegendari de Preste Joan. També volia tenir accés als mercats comercials d'Orient. Vasco da Gama va ampliar l'exploració de la ruta marítima del seu precursor Bartolomeu Dias, que va ser el primer en creuar el cap de Bona Esperança el 1488, culminant amb una generació de l'exploració marítima portuguesa fomentada per l'escola nàutica d'Enric el Navegant. El viatge de Da Gama establiria una ruta per mar des d'Europa a l'Índia que permetria comerç amb l'Orient Llunyà, sense l'ús de les rutes costoses i insegures de caravanes pel camí de seda, d'Orient Mitjà i Àsia Central.

Manuel I de Portugal li va confiar el comandament de la flota que, el 8 de juliol de 1497, va salpar des del Tajo (Lisboa) amb la intenció de vorejar la costa africana, passar el cap de Bona Esperança, a la recerca de l'Índia, amb 170 homes (mariners i soldats) distribuïts en quatre petits vaixells:^[1]

• Sant Gabriel, construït especialment per a aquest viatge i comandada pel propi Vasco de Gama.
• Sant Rafael, també construït per aquest viatge i comandada per Paulo de Gama, germà del capità major.
• Berrio, rebatejat com Sant Miquel (si bé va seguir sent conegut pel seu primer nom), comandat per Nicolau Coelho.
• Un petit vaixell per al transport de subministraments, que va ser incendiat posteriorment a la costa oriental africana, i que va ser comandat per Gonçalo Nunes.^[2]

Abans del 16 de desembre, la flota havia passat el riu Blanc de Sudàfrica, que era el punt on Bartolomeu Dias havia donat marxa enrere. El 2 de març de 1498, la flota va arribar a Moçambic, després de patir forts temporals i de tenir Vasco de Gama que sufocar, amb mà de ferro, una revolta de la tripulació. El pilot que el sultà de l'illa de Moçambic li va proporcionar per conduir a l'Índia, va rebre instruccions secretes que havien de fer possible que lliurés els vaixells portuguesos als governants àrabs de Mombasa. Una casualitat va permetre descobrir la emboscada i Vasco de Gama va poder continuar viatge fins a Malindi; allà, el rei li va subministrar un pilot àrab, Ahmad Bin Majad, coneixedor de l'Oceà Índic. El 17 d'abril de 1498, albirà Calicut (actual Kozhikode), i culminà la ruta marítima per arribar a l'Índia; hi arribà el 20 de maig de 1498.

Dos dels vaixells van arribar a Portugal el juliol o setembre de 1499.^[3] Vasco de Gama va tornar a Lisboa el setembre de 1499, un mes després que els seus companys, doncs va haver d'enterrar al seu germà (Paulo de Gama) que acabava de morir a l'illa Terceira, a les Açores. El rei, Manuel I, va recompensar aquest gloriós fet, nomenant Vasco de Gama "almirall major de les Índies i de l'Oceà Índic",^[4] i li atorgà una renda de tres-cents mil reals que podria transmetre als fills que tingués. Va rebre, conjuntament amb els seus germans, el títol de Don i dues viles, Sines^[5] i Vila Nova de Milfontes.

[edita] Segon viatge

El 12 de febrer de 1502, da Gama va comandar una segona flota de vint vaixells de guerra, per portar a terme els interessos d'expansió colonial i comercial portuguesos. Es va apoderar de Quiloa (Kilwa) i Sofala, a Moçambic. Va aconseguir eliminar els rivals àrabs de l'Índic, instaurant l'hegemonia marítima portuguesa a la zona, i va construir a Cochin la primera factoria portuguesa a Àsia. El setembre de 1503 va tornar a Portugal.

[edita] Tercer viatge i mort

Després de romandre allunyat de la navegació durant gairebé vint anys, el 1524, va ser nomenat virrei de l'Índia, per substituir Eduardo de Menezes, però poc després d'arribar a Goa, va contraure la malària. Morí a Cochin el 24 de desembre del mateix any.

El seu cos va ser enterrat a l'església del St Francis, fortalesa Kochi, i el 1539 les seves restes van ser repatriats a Portugal, i van ser sepultats a Vidigueira en una tomba. El monestir dels Jerònims de Betlem va ser erigit en honor del seu viatge a l'Índia.

[edita] El seu llegat

Da Gama i la seva esposa, Catarina de Ataíde, van tenir sis fills i una filla: Francisco Da Gama (Conde de Vidigueira), Estevão Da Gama, Paulo Da Gama, Cristóvão Da Gama, Pedro da Silva Da Gama, Álvaro de Athaíde i Isabel de Athaíde Da Gama.

Vasco da Gama va ser un dels responsable de l'èxit de Portugal com a potència mundial. La epopeia nacional portuguesa, Os Lusíadas de Luís Vaz de Camões fa refrència en gran part els viatges de Da Gama. Igualment l'òpera L'Africaine: Opéra en Cinq Actes, de Giacomo Meyerbeer i Eugène Scribe s'inspira en aquest personatge.

Porten el nom de Vasco Da Gama:

• La ciutat portuària de Goa.
• Un gran cràter lunar.
• Tres equips de futbol de Brasil i l'equip de Goa
• Una església a Kochi.
• Un pont i una torre a Lisboa.

Da Gama ocupa el lloc 86 al llibre Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, una obra de Michael H. Hart.

El 1994 va aparèixer representat en els bitllets portuguesos de 5000 escuts.

El 1998, els projectes preparats per celebrar el V Centenari de l'arribada de Da Gama a l'Índia per part del govern de Portugal van haver de ser abandonats a causa de la còlera pública que va suscitar l'esdeveniment.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vasco da Gama

• "Vasco da Gama" a Prominent People (anglès)
• Vasco da Gama: "Round Africa to India, 1497-1498" (anglès)
• Da Gama. Web tuorial amb mapes il·lustratius (anglès)
• Diari de Da Gama (anglès)
• Imatge del bitllet de 5000 escuts (portuguès)
• "vasco+da+gama+") 581 obres de Vasco da Gama a The European Library Harvest (anglès)
• "Vasco Da Gama" a Biografies i vides (castellà)

[edita] Vegeu també

• Delly