Etiòpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Etiòpia (desambiguació)».
Ityop'iya Federalawi Demokrasiyawi Ripeblik
የኢትዮጵያ ፈደራላዊ ዲሞክራሲያዊ ሪፐብሊክ
Bandera Escut
Lema nacional-
HimneWhedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia
(Endavant, estimada mare Etiòpia)
Capital
(i major ciutat)
Addis Abeba
09° 01′ N, 38° 44′ E / 9.017°N,38.733°E / 9.017; 38.733Coord.: 09° 01′ N, 38° 44′ E / 9.017°N,38.733°E / 9.017; 38.733
Idiomes oficials Amhàric
Gentilici etiòpic, etiòpica (també etíop)
Govern Sistema multipartidista
  President
Primer Ministre
Mulatu Teshome
Hailemariam Desalegn
-
 
-
Superfície
 -  Total 1,127,127 km2 
 -  Aigua (%) 0.7%
Població
 -  Est. jul. 2010 88.013.491  (14è)[nb 1]
 -  Cens -
 -  Densitat 70 /km2 (103è)
Moneda Birr (ETB)
Fus horari (UTC+3)
 -  Estiu (DST) - (UTC-)
Domini internet .et 
Codi telefònic 251
  1. Dades del World Factbook
Mapa d'Etiòpia

Etiòpia (en amhàric ኢትዮጵያ Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan i el Sudan del Sud.

El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.

La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país es divideix en 9 regions diferents.

L'Etiòpia moderna i les seves fronteres actuals són el resultat d'una reducció significativa del territori al nord i l'expansió al sud, cap a les seves fronteres actuals, a causa de les migracions i la integració comercial, així com les conquestes, particularment per l'emperador Menelik II i Gobana Dacche. El 1974, la dinastia liderada per Haile Selassie va ser enderrocada i es va intensificar les guerres civils. Des de llavors, Etiòpia ha vist una varietat de sistemes de govern. El país és un dels membres fundadors del Movimient de Països No Alineats (NOAL), el G-77 i l'Organització d'Unitat Africana (OUA). Avui dia, Addis Abeba continua sent la seu de la Unió Africana, la Cambra de Comerç de Panafricà (PACCI) i UNECA.[1] El país té un dels exèrcits més poderosos d'Àfrica i Addis Abeba és la seu de la plataforma continental de la força africana de reserva (ASF). Etiòpia és l'únic país africà on un alfabet indígena segueix sent àmpliament utilitzat.[2] Etiòpia també té el seu propi sistema de temps i un calendari únic, que té de set a vuit anys de retard respecte al calendari gregorià. Té el major nombre de llocs reconeguts Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de tot l'Àfrica.[3]

El país és una terra de contrastos naturals, amb cascades i aigües termals volcàniques; amb alguna de les més altes muntanyes d'Àfrica, així com alguns dels punts més baixos del món, per sota el nivell del mar. Allotja una gran quantitat de rius, mentre que l'àrea septentrional del país, a Dallol és el lloc amb les temperatures més altes de la Terra. Etiòpia és multilingüe, multicultural i multiètnica, amb prop de 80 grups.

Etiòpia és el segon productor d'energia hidroelèctrica d'Àfrica,[4] gràcies a l'aigua del Nil que té el 85% del flux total a les fonts d'aquest país. Tot i tenir sòls rics, Etiòpia es va sotmetre a una sèrie de epidèmies de fam a la dècada de 1980, exacerbades per les adverses condicions geopolítiques i les guerres civils, amb el resultat de la mort de centenars de milers de persones. [5] A poc a poc, però, el país ha començat a recuperar-se, i avui Etiòpia té l'economia amb el PIB més gran de l'Àfrica de l'Est i Central.[6][7][8] El ràpid creixement de l'economia d'Etiòpia la situa com una potència regional a la Banya d'Àfrica i a l'est d'Àfrica.[9][10][11][12] Recentment, s'han reportat abusos contra els drets humans a Etiòpia sota mandat del primer ministre Meles Zenawi malgrat el país ha esdevingut una força econòmica, diplomàtica i política de l'Àfrica.[13][14][15]

Història[modifica | modifica el codi]

Haile Selassie emperador d'Etiòpia del 1930 al 1974

Vegeu article principal: Història d'Etiòpia

Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles XIX i segle XX, i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en què es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències colonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupació italiana (19361941). Etiòpia, fins al segle XX, fou coneguda amb el nom d'Abissínia.

El 17 de juliol 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.

El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que s'havia separat d'Etiòpia el 1992) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.

Política[modifica | modifica el codi]

Les minories a la constitució[modifica | modifica el codi]

L'article 47. 1 de la Constitució determina els kililoch (regions ètniques) membres de la Federació:

Les nacions, nacionalitats i pobles reconeguts per la constitució a l'Estat dels Pobles del sud són:

  • Airde
  • Alaba
  • Arbore
  • Bencho
  • Besketo Burji
  • Bodi
  • Busa
  • Dawro
  • Digue'm
  • Disenech
  • Dizi
  • Daina
  • Gaweda
  • Gedeo
  • Gidole
  • Gnangatamo
  • Gobeze
  • Gofa
  • Gurage Gidicha
  • Hadiya
  • Hamer
  • Kembata Keficho
  • Konso
  • Konta
  • Kore (Amaro)
  • Male
  • Melon
  • Mursi
  • Minit
  • Nao
  • Ori
  • Surma
  • Sidama
  • Shekoch Sheko
  • Tenbaro Chara
  • Tsemai
  • Wolaita
  • Zeise
  • Zelman Yem.

L'article 47. 2 estableix el dret de les nacions, nacionalitats i pobles de cada estat a constituir-se en estat separat dins de Etiòpia.

La constitució també estableix el dret de secessió d'Etiòpia, i el regula de manera que encara que teòricament possible, el seu exercici és bastant improbable.

Partits polítics[modifica | modifica el codi]

Vegeu: Llista de partits polítics d'Etiòpia

Geografia[modifica | modifica el codi]

El massís etiòpic

El país es divideix en tres grans regions:

  • Al Nord, l'altiplà d'Etiòpia o massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3.500 metres (Ras Dashen, 4.620 m).
  • Al Sud-est, l'altiplà gal·lasomali, inclinat cap al sud-est inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d'Ogaden; separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l'Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Gal·les, que, orientada de sud-oest a nord-est, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d'Abaya, i la vall de l'Awash.
  • Al Nord, paral·lela a la mar Roja, s'estén la depressió desèrtica de Danakil. Malgrat ésser a la zona equatorial, el clima és càlid temperat, molt influït per l'altitud.

Al massís etiòpic neixen el Nil Blau, que alimenta el llac Tana, el més extens del país, i l'Atbara, els quals flueixen cap al N i s'ajunten al Nil Blanc al Sudan, i l'Omo, que desguassa al llac Turkana, a Kenya. A l'altiplà neix el Shebele, que aflueix cap a l'oceà Índic.

Ciutats principals[modifica | modifica el codi]

Addis Abeba, capital d'Etiòpia

Llista de les principals ciutats etíops d'acord amb les estimacions de població de l'Agència Central d'Estadística d'Etiòpia, corresponent a l'any 2008:

Principals Ciutats d'Etiòpia (2008)[16]
Nom Regió 1994 2008
1 Addis Abeba Ciutat amb estatus especial 2.300.000 3.941.452
2 Dire Dawa Ciutat amb estatus especial 251.864 432.725
3 Adama Oròmia 127.842 279.317
4 Gondar Regió Amhara 112.249 209.471
5 Mekele Tigré 96.938 190.473
6 Dese Regió Amhara 97.314 175.002
7 Bahir Dar Regió Amhara 96.140 174.925
8 Jima Oròmia 88.867 170.167
9 Debre Zeyit Oròmia 73.372 165.329
10 Awasa Pobles del Sud 69.169 159.748

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 1995, Etiòpia estava dividia en 14 províncies (14 abans de la independència d'Eritrea el 1993). Actualment Etiòpia té un sistema governamental esglaonat, que consta d'un govern federal, estats regionals, zones, districtes (woredas), i comarques (kebeles).

En l'actualitat, Etiòpia està dividida en 9 regions administratives basades en l'ètnia (astedader akababiwach, singular - astedader akabibi) i dues ciutats amb un estatus especial (*):

Regions d'Etiòpia


Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

A Addis Abeba la temperatura mitjana anual mínima de 16,1 °C, i màxima de 29 °. A les terres altes de l'W les precipitacions poden arribar als 2.500 mm, mentre que a les zones àrides (baixa vall de l'Awash, desert de Danakil, altiplà d'Ogaden) s'enregistren les precipitacions més baixes (fins a 50mm), a més de les temperatures més elevades. La vegetació, atesa la variació climàtica, és d'extensos prats i conreus clapejats de boscos (restes d'una massa forestal extensa, molt disminuïda per l'acció humana) a les muntanyes i d'estepa i sabana a les parts baixes.

Llengües[modifica | modifica el codi]

A Etiòpia, les llengües nacionals o oficials són l'amhàric, l'anglès i el tigrigna. Les llengües d'Etiòpia, a banda de l'anglès, pertanyen a les famílies afro-asiàtiques (llengües omòtiques, llengües cuixítiques i llengües semítiques) i la família nilo-sahariana. El SIL International ha llistat un total de 84 llengües a l'Estat (5 de les quals estan extintes):[17]

  • Aari: 158.857 parlants, al centre-nord, de la regió Omo, a prop de Hamer-Banna.
  • Afar: 979.367 parlants a la regió Afar. També es parla a Etiòpia i a Somàlia.
  • Alaba: 126.257 parlants (molts monolingües), al sud-oest del llac Shala, al Vall del Rift.
  • Amhàric: 17.372.913 parlants (més de catorze milions i mig monolingües), sobretot a l'Etiòpia central-nord, a la regió Amhara i a Addis Abeba
  • Anfillo: 500 parlants, a l'oest de Dembi Dolo, al bosc d'Anfillo.
  • Anuak: 45.646 parlants (35.000 monolingües), a la regió Gambela, al voltant del riu Baro, del riu Alworo, el riu gilo i el riu Akobo.
  • Arbore: 4.441 parlants (quatre mil monolingües), a l'extrem sud-oest de l'estat, a prop del llac Stefanie, a la regió Omo.
  • Argobba: 100.860 parlants (44.700 monolingües), a zones fragmentades del Vall del Rift.
  • Awngi: 356.980 parlants (279.300 monolingües), a la regió Amhara, al sud-est del llac Tana.
  • Baiso: 1.010 parlants a prop de Merab Arbaya; a l'illa Gidicho i a l'illa Welege, al llac Abaya.
  • Bambassi: 5000 parlants a la regió Beni Shangul, a prop de Bambesi.
  • Basketo: 57.805 parlants (42.000 monolingües), a la regió Nord Omo, a l'oest de Bulki.
  • Bench: 173.586 parlants (150.000 monolingües) a la província de Kaffa, al voltant de les ciutats de Mizan Teferi i Shewa Bench.
  • Berta: 124.799 parlants (100.000 monolingües), a la regió Beni Shangul, entre el riu Nil Blau i la frontera del Sudan. També es parla al Sudan.
  • Birale: és una llengua que està gairebé extinta. Es van trobar 19 parlants, a un poble a la ribera occidental del riu Weyt'o, al sud-est de la regió Omo.
  • Boro: 19.878 parlants (la majoria monolingües), al sud-oest de la regió Amhara, a prop del Nil Blau.
  • Burji: 35.731 parlants (gairebé 30.000 monolingües), al sud del llac Ciamo, també es parla a Kenya.
  • Bussa: 6.624 parlants a l'oest del llac Chamo, a la regió Omo.
  • Chara: 6.932 parlants (5.500 monolingües), al nord del riu Omo al centre de la província de Kaffa.
  • Daasanach: 32.064 parlants (31.00 monolingües), a la part baixa del riu Omo, al voltant del llac Turkana. també es parla a Kenya.
  • Dime: 6.501 parlants (4800 monolingües), a la província de Kaffa, al nord del riu Omo.
  • Dirasha: 50.328 parlants (42.00 monolingües), a la regió Omo, a l'oest del llac Chamo, a prop de Gidole.
  • Dizi: 21.07 parlants, a la província de Kaffa, a prop de Maji.
  • Dorze: 20.782 parlants (10.000 monolingües), la majoria dels quals estan al nord de la regió Omo i al voltant de Chencha. També n'hi ha a Addis Abeba.
  • Anglès: 2000 anglo-parlants a Etiòpia.
  • Etiòpic, llengua dels signes.
  • Gamo-gofa-dawro: 1.236.637 parlants (un milió de monolingües). A la regió Omo i a les muntanyes a l'oest del llac Abaya.
  • Ganza: 5400 parlants, a l'oest d'Oromo, a prop del Nil Blau.
  • Gawwada: 32.698 parlants (30.000 monolingües) a l'oest del llac Chamo, a la regió Omo.
  • Gedeo: 637.082 parlants (440.000 monolingües), al sud-oest de Dilla i a l'est del llac Abaya.
  • Gumuz: 120.424 parlants (88.000 monolingües) a prop de la frontera amb el Sudan, al voltant del Nil Blau. També es parla al Sudan.
  • Hadiyya: 923.958 parlants (600.000 monolingües) entre el riu Omo i el riu Billate, a prop de la ciutat de Hosaina.
  • Hamer-banna: 42.838 parlants (38.000 monolingües), al sud de la regió Omo, a prop del riu Omo i al nord del llac Turkana.
  • Harari: 21.283 parlants (2300 monolingües), a les ciutats d'Addis Abeba i de Harar.
  • Hozo: 3000 parlants, a l'ost de la regió Oromo, a la zona de Begi.
  • Inor: 280.000 parlants a la regió occidental de Gurage.
  • Kachama-ganjule: 4.072 parlants (1000 monolingües), a l'illa Gidicho del llac Abaya i a altres illes del llac Chamo.
  • Kacipo-Balesi: 4.120 parlants a la frontera amb el Sudan.
  • Kafa: 569.626 parlants (445.000 monolingües), a la província de Kaffa i al voltant de la ciutat de Bonga. També es parla al Sudan.
  • Kambaata: 606.241 parlants (345.000 monolingües), al sud-oest de Gurage, a la regió Hadiyya. La ciutat més important és Durame.
  • Karo: 200 parlants, al sud de la regió Omo, a prop de Hamer-Banna.
  • Kistane: 254.682 parlants, a Gurage, Kambaata i regió Hadiyya. Al sud-oest d'Addis Abeba.
  • Komo: 1500 parlants al sud i a l'oest de Kwama.
  • Komso: 149.508 parlants (138.700 monolingües), al sud del llac Ciamo i al riu Sagan. També hi ha emigrants que parlen Komso a Kenya.
  • Koorete: 103.879 parlats (85.000 monolingües) a les muntanyes Amaro, a l'est del llac Abaya. A la regió Sidama.
  • Kunfal: 2000 parlants a l'oest del llac Tana.
  • Kwama: 15.000 parlants al sud de Beni Shangul, a la frontera amb el Sudan. També es parla al Sudan.
  • Kwegu: 103 parlants (73 monolingües), al poblat Kuchur, a la ribera occidental del riu Omo, al sud-oest d'Etiòpia.
  • Libido: 36.612 parlants (14.100 monolingües), a la regió Gurage, al nord-est de Hosaina.
  • Majang: 15.341 parlants (10.000 monolingües), al sud-oest de l'estat. Entre Bure i Guraferda.
  • Male: 53.779 parlants (40.600 monolingües), al sud-est de Jinka, a la regió Omo.
  • Me'en: 56.585 parlants (51.500 monolingües), al centre de la província de Kaffa, al voltant de Bachuma, a prop del riu Omo.
  • Melo: 20.151 parlants (13.200 monolingües), al nord d'Omo, al voltant de Malo-Koza, al nord-est de Basketo.
  • Mesqan: 25.000 parlants a l'occident de la regió Gurage.
  • Murle: 200 parlants al sud del riu Akobo, a prop de la frontera amb el Sudan.
  • Mursi: 3278 parlants (3200 monolingües), al centre de la regió Omo, al sud-oest de Jinka.
  • Nayi: 3.656 parlants (1100 monolingües), a la província de Kaffa, a la zona de Bonga.
  • Nuer: 64.907 parlants (61.640 monolingües), a la regió Gambela, al riu Baro.
  • Nyangatom: 14.177 parlants (13.800 monolingües), a l'extrem sud-oest d'Etiòpia, a la regió Omo. Són transhumants al Sudan.
  • Opuuo: 301 parlants (235 monolingües), a la frontera amb el Sudan, on també es parla.
  • Oromo, Borana-Arsi-Guji: 3.634.000 parlants al sud de la regió Oromo.
  • Oromo, oriental: 4.526.000 parlants, a l'est i a l'oest de la zona Hararghe, al nord de Bale.
  • Oromo, central-occidental: 8.920.000 parlants a la regió Oromo, a l'Oest i al Centre d'Etiòpia i al Vall del Rift. També es parla a Egipte.
  • Oyda: 16.597 parlants (6.244 monolingües), al nord-oest de la regió Omo, al sud-oest de Sawla.
  • Qimant: 1.650 parlants (d'una població ètnica de 172.327 persones), al nord-oest de la regió Amhara, al nord del llac Tana. també es parla a Qwara i a Eritrea.
  • Saho: 22.759 parlants a Tigray.
  • Sebat Bet Gurage: 440.000 parlants a l'oest de la regió Gurage.
  • Seze: 3000 parlants a l'oest de la regió Oromo, a prop de Begi, al nord de Hozo.
  • Shabo: De 400 a 500 parlants a la província de Kaffa, entre Godere i Mashi.
  • Shekkacho: 54.894 parlants (36.500 monolingües), al nord de la província de Kaffa i al voltant de Maasha.
  • Sheko: 23.785 parlants (13.600 monolingües), al districte de Shako, a la regió Kaffa.
  • Sidamo: 1.876.329 parlants (1.632.900 monolingües), al sud del centre d'Etiòpia, al nord-est del llac Abaya i al sud-est del llac Awasa. Awasa és la capital de la regió Sidama.
  • Silt'e: 827.764 parlants a uns 150 km al sud d'Addis Abeba.
  • Somalí: 3.334.113 parlants (2.878.371 monolingües), al sud-est d'Etiòpia, a la regió Somalí.
  • Suri: 19.622 parlants (gairebé tos monolingües) al sud-oest de la regió Kaffa, a prop e la frontera amb el Sudan. També es parla al Sudan.
  • Tigrinya: 3.224.875 parlants (2.819.755 monolingües) a la província Tigray.
  • Tsamai: 8621 parlants (5300 monolingües), a la regió Omo, a l'oest del llac Chamo.
  • Turkana: 25.163 parlants a l'oest del riu Omo.
  • Uduk: 20.000 parlants a la regió Gambela. La majoria són refugiats del Sudan, on encara en queden uns quants.
  • Wolaytta: 1.231.673 parlants (un milió monolingües) a la regió Wolaytta, a la zona del llac Abaya.
  • Xamtanga: 143.369 aprlants (94.000 monolingües), al nord de la regió Amhara, al districte d'Avergele, a les zones de Lasta i Waag.
  • Yemsa: 81.613 parlants a la regió Oromo, al nord-est de Jimma.
  • Zay: 4.880 parlants al llac Zway i a les seves illes occidentals.
  • Zayse-Zergulla: 17.800 parlants (7500 monolingües), a la regió Omo, a l'oest del llac Chamo.
  • Gafat: Llengua extinta, que es parlava al sud del riu Nil Blau.
  • Gueez: Llengua extinta, que també es parlava a Eritrea.
  • Mesmes: Llengua extinta que es parlava a Gurage, Hadiyya i Kambatta.
  • Rer Bare: Llengua extinta, a la zona del riu Wabi Shebelle, al vontant de Gode, a prop de la frontera amb Somàlia i a través dels rius Ganale i Dawa.
  • Weyto: Llengua extinta, a la regió del llac Tana. Avui enn dia, els weyto parlen amhàric.

A més a més, a Etiòpia també es parla kunama (1883 parlants) i àrab sudanès.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'ecologia d'Etiòpia ve determinada fonamentalment per l'altitud. En les zones baixes predominen les sabanes; WWF divideix les sabanes d'Etiòpia entre cinc ecoregions:

Els deserts estan representats pels prats i matolls xeròfils d'Etiòpia, en la regió fronterera amb Djibouti i el sud d'Eritrea; i la prats i matolls xeròfils masais, en l'extrem sud-oest.

En el massís Etíop els biomes predominants són la selva ombrívola -selva muntanyesa d'Etiòpia, des dels 1.100 fins als 1.800 msnm- i la prada de muntanya, representada aquesta última per dues ecoregions: la prada muntanyesa i mont alt d'Etiòpia, entre els 1.800 i els 3.000 metres d'altitud, i l'erm muntanyès d'Etiòpia per sobre dels 3.000 metres.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Etiòpia

L'economia d'Etiòpia està basada en l'agricultura que absorbeix el 45% del Producte Interior Brut, el 90% de les exportacions i el 80% de la mà d'obra. El producte principal és el cafè, destinat gairebé en la seva totalitat a l'exportació, del que viuen directa o indirectament el 25% de la població. Aquest alt volum, unit a la variabilitat dels preus internacionals del cafè, fan que la balança exportadora sigui molt vulnerable.

Les èpoques de sequera, agreujats a la dècada dels 80 del segle XX, van convertir grans extensions de terreny de cultiu en zones àrides o semiàrides, en part per les condicions climàtiques, en part per la tal·la indiscriminada d'arbres per a llenya. Els desplaçaments de la població i de refugiats amb motiu de les múltiples guerres amb Eritrea, van facilitar l'assentament de gran nombre de població a les zones amb insuficients recursos agrícoles i ramaders, que va provocar fam i persistents degradacions del sòl que encara no s'ha recuperat. En l'actualitat, i després de la firma de la pau definitiva amb Eritrea, el nombre de persones que depenen de l'ajuda interior o exterior per a la supervivència s'ha reduït de 4,5 milions de persones el 1999 a 2,7 milions de persones el 2003.

Respecte a la mineria, Etiòpia té reserves d'or i de tàntal, així com de marbre, potassa, mineral de ferro i de gas natural. Les explotacions d'aquest últim ha sofert diverses convulsions i alts i baixos a causa dels múltiples conflictes bèl·lics fins al 2002.

L'alt nivell de dependència del sector energètic (petroli) i les elevades despeses militars, mantenen encara força debilitada a l'economia, que presenta grans canvis segons la zona del país de la que es tracti. La tensa relació amb Eritrea impedeix l'ús dels ports d'Assab i Massawa, deixant el de Djibouti per a la sortida al mar dels producte etíops.

Actualment s'està desenvolupant un pla econòmic basat en l'increment de l'ús de l'energia hidroelèctrica, l'explotació del gas natural, la recuperació de les zones agrícoles i la diversificació de les activitats econòmiques, dins d'una economia encara molt gentralitzada i que depèn del sector públic i de l'ajuda estrangera.

Els països als que exporten diversos productes són: Alemanya, Japó, Djibouti i Aràbia Saudí. Els països dels que importa Etiòpia són, principalment: Aràbia Saudí, Estats Units, Itàlia i Rússia. Els productes d'exportació són: cafè, cuir, llegums i petroli, i els d'importació són animals, petroli i maquinaria.

Durant el període 2003-2005 l'economia etíop ha crescut més d'un 10%, si bé el creixement ha estat molt desigual segons les regions. El perímetre de la capital ha crescut un 13% consecutiu entre els dos anys, els estats del sud i de l'oest ha crescut de mitjana un 8%, els estats de l'est han crescut amb menys intensitat i les regions del nord han patit una gran davallada de l'activitat econòmica, degut a les tensions geopolítiques amb el Sudan i Eritrea. Destata la millora de la balança exportadora, animada principalment per l'increment de les exportacions cap a Egipte.

L'ajut estranger representa més del 90% del pressupost del govern; i per exemple, només el 2% de la població del país té accés a telèfons mòbils. [18]

Educació[modifica | modifica el codi]

L'educació a Etiòpia havia estat dominada durant molts segles per l'Església ortodoxa, fins que l'educació laica va ser aprovada a principis del segle XX. El sistema actual segueix esquemes molt similars d'expansió de l'escola a les zones rurals com al sistema anterior a la dècada de 1980 apostant, però, amb la regionalització de l'educació rural en la seva pròpia llengua a partir del nivell elemental i amb més pressupost assignat al sector de l'educació. L'educació general a Etiòpia és de sis anys d'escola primària, quatre anys de l'escola secundària i dos anys d'estudis superiors de l'escola secundària.[19] La matrícula escolar de 2004 va ser inferior a la de molts altres països africans.[20] La meitat de la població d'Etiòpia és analfabeta.[21]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Gastronomia d'Etiòpia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gastronomia d'Etiòpia

La gastronomia d'aquest país africà consisteix en diversos entrants i plats de verdura o carn, normalment guisats, servits sobre d'injera, un pa fi i allargat. La injera és una espècies de crèpe feta amb un cereal anomenat tef i que es cultiva a Etiòpia. Un cop feta la massa es deixa fermentar tres dies amb fems i després es tira a una safata de fang plana i rodona d'uns 40 centímetres de diàmetre, prèviament escalfada al foc (generalment de llenya), i a sobre s'hi tiren diversos guisats de carn o verdura, i es menja amb la mà.

La cuina tradicional etíop no utilitza la carn del porc de cap tipus, ja que l'Islam i l'Església Ortodoxa Etíop prohibeixen menjar aquesta carn.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

A Etiòpia s'hi publiquen pocs diaris, essent el Addis Tribune, editat a Addis Abeba un d'ells.

Proveïdors de serveis per satèl·lit[modifica | modifica el codi]

La majoria de la població es connecta via ADSL, implementada pel govern, qui en té el monopoli estricte. No obstant això, les poques corporacions existents utilitzen connexions via satèl·lit de proveïdors estrangers amb connexions actives mitjançant els satèl·list Hispasat i NSS.

Curiositats horaries[modifica | modifica el codi]

Etiòpia utilitza el calendari de l'Església ortodoxa copta, amb set anys de retard respecte al calendari occidental

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Festes
Data Nom en català Nom local Notes
7 de gener Nadal Ortodox Genna
19 de gener Festa de l'Epifania Timket
2 de febrer Festa del Sacrifici Eid-ul-Adha
2 de març Batalla d'Adowa Y'adowa B'al
12 d'abril Dilluns de Pasqua Ortodox Fasika
25 d'abril Divendres Sant Copte Sikilet
2 de maig Mulud Mulud
5 de maig Dia dels patriotes Arbegnoch Qen
28 de maig Final del règim -
11 de setembre Any Nou Etíop/Any Nou Copte Enkutatash
27 de setembre Trobada de la Creu Verdadera Meskel
14 de novembre Final del Ramadà Eid-al-Fitr

Etiòpia als Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Etiòpia als Jocs Olímpics està representada pel Comitè Olímpic d'Etiòpia.

Etiòpia va participar per primera vegada en uns Jocs Olímpics l'any 1956 als Jocs Olímpics de Melbourne. Des d'aquesta ocasió ha participat en totes les edicions, excepte en els Jocs Olímpics de Montreal (1976) (degut al boicot africà), als Jocs Olímpics de Los Angeles (1984) (en suport del boicot soviètic), i als Jocs Olímpics de Seül (1988). En totes les edicions dels jocs en les que ha participat, excepte en la primera ocasió, ha obtingut alguna medalla. En total, Etiòpia ha obtingut 38 medalles, totes en atletisme, i d'elles, 30 les han aconseguit en proves de llarga distància, fet que fa que Etiòpia sigui considerada una potència en aquest tipus de proves.

Medalles[modifica | modifica el codi]

Any Or Argent Bronze Total
Roma 1960 1 0 0 1
Tòquio 1964 1 0 0 1
Mèxic 1968 1 1 0 2
Munic 1972 0 0 2 2
Moscou 1980 2 0 2 4
Barcelona 1992 1 0 2 3
Atlanta 1996 2 0 1 3
Sydney 2000 4 1 3 8
Atenes 2004 2 3 2 7
Pequín 2008 4 1 2 7
Londres 2012 3 1 3 7
Total 21 7 17 45

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Injera (pa típic d'Etiòpia)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. United Nations Economic Commission for Africa
  2. «Old alphabet adapted for modern use in technology». IRIN, 11 November 2004. [Consulta: 21 February 2012].
  3. «World Heritage List – Africa». UNESCO. [Consulta: 2009-08-06].
  4. Davison, William. «Ethiopia Africa's second biggest hydropower». Bloomberg.com, 2010-07-15. [Consulta: 2010-12-12].
  5. «History of Conflict and Conservation: 1961–1991». Worldwildlife.org, 1974-09-12. [Consulta: 2010-12-12].
  6. «Ethiopia surpasses Kenya to become East Africa's Biggest Economy». Nazret.com. [Consulta: 2010-06-02].
  7. Ethiopia GDP purchasing power 2010: 86 billion
  8. Kenya GDP purchasing power 2010: 66 Billion
  9. No Author. «Ethiopia has fastest growing non-Oil Economy in Africa – IMF». Jimmatimes.com. [Consulta: 2010-06-02].
  10. «Ethiopia will be 5th fastest growing economy in the world in 2010 – economist». Export.by, 2009-11-25. [Consulta: 2010-06-02].
  11. «CSIS on Ethiopia regional power». Csis.org, 2007-01-22. [Consulta: 2010-06-02].
  12. [enllaç sense format]http://grandmillenniumdam.net/ Grand Millennium Dam
  13. Ethiopia human rights
  14. «Ethiopia fastest growing economy». nazret.com.
  15. Meles Zenawi summit
  16. Central Statistical Agency of Ethiopia. «The 2005 National Statistics», 2008. [Consulta: 2008-10-14].
  17. Llengües d'Etiòpia llistades pel SIL
  18. Error en el títol o la url.«».
  19. Damtew Teferra and Philip. G. Altbach, eds., African Higher Education: An International Reference Handbook Indiana University Press, 2003, pp. 316–325
  20. «Ethiopia» (PDF). [Consulta: 2009-12-30].
  21. «Globalis – an interactive world map – Ethiopia – Adult illiteracy». Globalis.gvu.unu.edu. [Consulta: 2009-12-30].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]