Evangeli segons Joan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics).

Taula de continguts

Autor [modifica]

L'obra s'ha atribuït tradicionalment a Sant Joan Evangelista, deixeble de Jesús, però per la data de composició (al voltant de l'any 100) és poc factible que fos escrit per aquest i probablement va ser obra d'una comunitat cristiana fundada pel mateix apòstol, possiblement la d'Efes. L'autor va escriure també l'Apocalipsi.

L'evangeli està dirigit a les comunitats cristianes i és el que fa més èmfasi en aspectes místics i espirituals. Per això s'ha dit que és la versió més "difícil".

Fets que narra [modifica]

No usa els altres evangelis com a font, sinó altres manuscrits, la majoria perduts. Té una visió més negativa que els altres evangelis sobre els jueus. Dóna especial importància a l'Esperit Sant. Alguns estudiosos hi han identificat elements gnòstics. L'apòstol Tomàs (símbol dels que dubten) cobra un paper molt rellevant en l'aparició de Jesús després de la mort.

Manuscrits [modifica]

El manuscrit P52 de la bibliothèque Ryland, datat abans del 125 es el més antic fragment de l'Evangeli segons Sant Joan.

El més antic manuscrit conegut del nou testament és un fragment de l'Evangeli segons Sant Joan. Aquest fragment de papir, de la talla d'una targeta de crèdit fou descobert a Egipte el 1920 i roman conservat a la biblioteca John Rylands de Manchester, sota la referència P52. Conté el passatge del procés de Jesús per Pilat (Joan, 18:31-33) d'un costat i de l'altre (Joan 18:37-38). Està datat abans de l'any 125.

Article principal: Papir 52


Vegeu també [modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Evangeli segons Joan