Càntic dels Càntics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració del primer vers, del segle XV

El Càntic dels Càntics (en hebreu שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels Càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.[1] Escrit originalment en hebreu, conté 117 versos distribuïts en 8 capítols i el seu caràcter singular es nota en que aplega 49 hapaxlegomena o termes que només apareixen un cop a la Bíblia.[1] Són poemes breus que canten l'amor humà a través d'un diàleg entre l'estimat i l'estimada, que tant la tradició rabínica com la cristiana han interpretat com una al·legoria de l'amor de Déu per Israel o de Crist per l'Església tot i que no fa cap referència explícita a Déu.[1] La influència de l'obra es pot veure, per exemple, en el Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull o el Cántico espiritual de sant Joan de la Creu.[2]

Origen[modifica | modifica el codi]

La introducció indica breument Salomó com a autor del llibre i així ho han considerat les religions jueva i cristiana.[3] No hi ha unanimitat per a determinar el moment que els versos foren escrits. Alguns estudiosos situen la seva redacció definitiva al segle V aC per les imatges arcaiques que hi apareixen i d'altres el situen al segle III aC per les influències que aprecien de l'arameu.[3] Tampoc es descarta que la composició fos la unió de diversos càntics d'amor d'origens i èpoques diverses.[4] Pel que fa a l'indret de la composició, el text parla de Jerusalem, Engadí, Damasc, Tirza, Sarón, Carmelo i altres, amb plantes i animals que fan pensar que la composició s'escrigué a la regió sírio-palestina, però no hi ha consens sobre si fou a la part meridional o septentrional. També hi ha qui considera que a Jerusalem es pulí una redacció definitiva d'uns textos d'origen divers.[4]

Divisió del llibre[modifica | modifica el codi]

El Càntic dels Càntics té una unitat temàtica bàsica, però no segueix un ordre clar, i per això sempre ha plantejat dificultats a l'hora de dividir-lo per al seu estudi. Per això s'ha dividit de molt diverses maneres segons els estudiosos, però en totes les divisions sempre s'ha considerat que hi ha un pròleg fins al vers 1,4 o 2,7; un epíleg fins al vers 8,5-14 i una fractura en el cos del poema en el vers 5,1, que es considera el centre de la composició poètica.[5] Una proposta de consens que parteix de les precedents, elaborada per F. Laurentin, consta d'un pròleg, i cinc poemes. Aquesta distribució situa primer el pròleg (1:1-4) seguit per el càntic de la trobada (1:5/2:7), la recerca nocturna (2:8/3:5), el festeig i fascinació de la nòvia (3:6/5:1), la visita nocturna i recerca de l'amat (5:2/6:3); la bellesa de l'estimada i dolcesa de l'amor (6:4/8:4) i un epíleg on la nòvia, als braços del seu estimat, davant el cor que crida amb admiració, manifesta el desig de viure sempre al costat del seu espòs per sobre dels inconvenients que pugui presentar el temps i l'espai(8:5/8:14).[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Tábet 2007, p. 133.
  2. «Càntic dels Càntics». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Tábet 2007, p. 137.
  4. 4,0 4,1 Tábet 2007, p. 138.
  5. Tábet 2007, p. 140.
  6. Tábet 2007, p. 141.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càntic dels Càntics